Comença una legislatura complexa que el proper president de la Generalitat ha resumit políticament dient que Catalunya entra en un procés de transició nacional per portar el país cap a un altre horitzó, atès que el catalanisme dels últims cent anys ha de canviar d’estratègia després de la topada amb el Tribunal Constitucional, que “ha tallat de soca-rel qualsevol possibilitat de fer evolucionar Espanya cap a un estat plurinacional”. Catalunya, digué Artur Mas en el seu discurs d’investidura, ha d’entendre que Espanya vol seguir sent una sola nació amb un sol estat. Però Espanya, afegí, ha d’entendre que Catalunya i el poble català no defalliran, com no ho han fet al llarg de la història, en la defensa del seu autogovern i les seves llibertats. Ens cal, per tant, forjar el nostre propi camí de futur, ens cal canviar i començar un nou camí, reblà el proper president de Catalunya.
Generalitat de Catalunya
En aquest sentit penso que la legislatura que comença inclou un punt fins ara inèdit tenint present que s’obre una transició catalana basada en el dret a decidir, amb el pacte fiscal com a primer objectiu. Artur Mas no vol fer-ho d’avui per demà i proposa un gran consens social i democràtic que pugui portar Catalunya a decidir el seu futur sobre majories àmplies qualificades o reforçades, amb la finalitat de donar a la decisió tota la legitimitat i la força necessàries. Adverteix el dirigent de CiU que s’ha d’evitar dividir la societat en dues meitats, amb el risc de fractura social i nacional que això comporta.
Estem, per tant, en un nou escenari que ja veurem com es concreta i fins on pot arribar. No hi haurà pressa però tampoc pausa. S’ha obert una nova línia que serà l’eix principal de la legislatura i que serà debatuda al Parlament amb la corda tensa estirada, per un cap, per Joan Laporta i, per l’altre, per Albert Rivera. Com que aquesta nova cambra és la més plural i més atomitzada dels últims trenta anys, la transició nacional ocuparà les seqüències més cridaneres de la legislatura que comença.
Es pot agafar el camí que es vulgui perquè el Parlament és el centre que expressa la voluntat del poble català. No tinc voluntat de profeta ni m’agrada cridar el mal temps, però Artur Mas sap que el camí que obrirà estarà ple de trampes, espines i atacs frontals des de l’Espanya oficial i mediàtica i d’una altra manera i diferent contundència des de Catalunya. El futur sempre s’inventa i sempre comença avui. El que volia remarcar és que aquests últims trenta anys no han estat un fracàs sinó l’èxit més formidable que ha conegut el país en la seva història contemporània. Hi ha hagut pau política, pau social, progrés i convivència. Catalunya no està tan malament o, si volen, Catalunya no està pitjor que les altres nacions europees en aquests temps de crisi econòmica, política i social.
Des de la primera legislatura del president Pujol l’any 1980, després de la reinstauració de la Generalitat del president Tarradellas, passant per Pasqual Maragall i José Montilla, Catalunya ha viscut una profunda transformació en tots els camps. Qualsevol que es passegi pel territori recordant com era i què passava fa 30 anys haurà d’admetre que els canvis no han estat només cosmètics sinó molt de fons. Hi ha centres d’assistència sanitària a tot arreu, s’han construït escoles i instituts, les infraestructures han millorat molt, tot i que són insuficients, la cultura i la llengua catalanes no han reculat sinó que han avançat. Els pobles de Catalunya han recuperat la seva fesomia pròpia i han superat les mancances endèmiques fins al punt que avui no hi ha grans diferències entre el nivell de vida de l’àrea de Barcelona i el de la majoria de comarques catalanes. La indústria agroalimentària ha arribat a un cert nivell d’excel·lència. Barcelona és una de les ciutats del món amb més atractiu turístic. Més de dos milions de visitants arriben cada any amb vaixells de creuer de luxe al port de Barcelona. Catalunya és coneguda i reconeguda al món. Es dóna la circumstància que l’equip millor del món és el Barça, amb la majoria de jugadors nascuts i formats al planter barcelonista.
En el decurs dels últims deu anys, més d’un milió de persones vingudes d’altres països conviuen entre nosaltres sense grans problemes. Han vingut perquè se’ls necessitava i la majoria s’han quedat tot i que la crisi els afecta amb més severitat que als catalans que estàvem aquí. La capacitat d’integració de Catalunya, una vegada més, s’ha fet palesa amb tots els problemes que comporta. Mai s’havia gaudit d’un nivell tan alt d’autogovern durant un període tan llarg de temps. Penso que és bo recordar aquesta realitat ara que emprenem la transició catalana cap a un nou destí, dirigida per Artur Mas, que ahir no va aconseguir la investidura però que demà serà el nou president de Catalunya. Mas haurà de caminar per la centralitat política i social del país si vol pilotar amb èxit la nau que estarà a les seves mans. En la sessió d’ahir va dir que és preferible una entesa amb Espanya abans que trencar la cohesió social de Catalunya.
Artur Mas no enganya quan diu que si Catalunya és una nació, i ho serà mentre els catalans ho vulguin, i no és simplement una derivada o un subproducte constitucional, els catalans tenen, tenim, el dret democràtic a decidir el que més ens convé com a poble. En la seva intervenció de dilluns deia que vol treballar de manera discreta per no reproduir la discussió fatigant de l’Estatut. La ciutadania no entendria que aquest fos l’únic tema de debat prioritari en aquest Parlament.
L’adversari més poderós que tindrà el nou govern de Catalunya serà la crisi econòmica i les seves derivades socials. Governar pensant en el futur és propi de tots els governs. Però posar-se en la pell dels ciutadans que tenen interessos, mancances i necessitats a causa de les convulsions financeres i econòmiques internacionals serà imprescindible per arrancar del quilòmetre zero.
Article publicat al diari Avui el 22 de desembre de 2010
Me pregunto que pinta el Tribunal Supremo sobre la lengua, cuando la inmersión linguística en Cataluña fue aprobada por todos los partidos representados en el Parlamento por unanimidad. Hace muchos años.
O sea que estamos en plena crisis económica y de paro generalizado. Que de por si ya es un peligro de enfrentamientos sociales graves y ahora viene el Tribunal Supremo y para más INRI se mete con el uso de la lengua. Falla el sentido común y la razón.
De esta manera no ganarán las próximas elecciones.
La crisis económica mundial no es excusa para justificar la mala disposición y despilfarro del dinero público. La codicia y la corrupción han sido la causa. Ahora el gobierno del Estado corta gastos, rebaja salarios y toca las pensiones, ect. a costa de la ciudadania. Pero quien salva a la ciudadanía del expolio del Estado. El gobierno del Estado debería haber previsto esta contingencia y no gastar ´mas de la cuenta. Ahora intentan salvar al Estado. Pero al ciudadano que lo parta un rayo. Esto si que es el salvese quién pueda.
Resumen: Crisis económica, social, moral y de valores de toda clase. Lengua y Tribunal constitucional y Tribunal Supremo. El poder del Parlamento anulado. Codicia, corrupción, ect.
Nos podemos salvar a pesar de todo pero tendremos, como algunas veces ha dicho Ramón, remar todos juntos, ciudadanos, partidos de derecha e izquierda, gobierno y oposición.
Y que gane el ingenio y el talento creador y emprendedor.
Leo ahora que el lumbreras de la moncloa ha vaticinado que hasta el 2015 seguiran los desequilibrios. El tal Rodriguez es un peligro de tres pares. Tambien leo que el PSC, que es la franquicia catalana de Rodriguez ha pactado con CiU para la investidura del marido de la Sra. Rakosnik, en segunda vuelta.
Ojo al parche, no vaya a a ser que salgamos del kilometro 0 con las ruedas pinchadas.
El Sr. Foix nos ha plantificado un articulo excelente (para variar), documentado, ponderado, lineal, secuencial, mencionando claroscuros y evidenciando que llevamos la tira de años de paz y prosperidad; incluso ha sacado a colacion al Barça (en esto Dn. LLuis no tiene Vd. remedio). Bien esta y lo suscribo en el 99,9%.
El asunto ahora es no hacer inventos, ir a la idea y dejarnos de juegos de salon. Espero que los siete años de banquillo de CiU les hayan servido para palpar la realidad y darse cuenta de que esta paz social esta ya petando de sisa, por algo tan primario y elemental como que el personal esta a las ultimas y aqui Sres. el asunto da para poca broma y tonterias ni media.
Sean buenos.
dogbert
centrocampista
Castellfollit on te rocks university
Km 0 en España
Km 0 en Catalunya
¿se va despertando?
El presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, utilizó el debate de esta mañana en el Congreso sobre la UE para anticipar que España necesitará –cinco años –para corregir los desequilibrios estructurales.
El …jefe del Ejecutivo utilizó su réplica en el debate que se ha celebrado en el Congreso para apuntar a— la falta de productividad —-de los españoles como el verdadero talón de Aquiles en el que hay que buscar los grandes problemas de la economía española.
Rodríguez Zapatero ha explicado que «todo el mundo coincide en que el gran reto es la productividad». Y para ello ha argumentado que «la evolución de la productividad desde 1997 hasta 2006 ha crecido en España 0,6% anual frente al 1,7% de la UE y 2% de EE.UU.».
«La falta de productividad es un problema de país», ha proseguido Rodríguez Zapatero en su extensa respuesta a los diferentes grupos parlamentarios.
«Es una tarea colectiva», ha proseguido el presidente para concluir que «hay un poderoso hilo conductor, Europa y el euro».
http://www.eleconomista.es/economia/noticias/2695185/12/10/Zapatero-asegura-que-el-castigo-del-mercado-a-Espana-no-responde-a-fundamentos.html
———–
Bien pues como es una tarea colectiva, que comiencen por ellos a dar ejemplo…
. ….3 años perdidos, para llegar a dicha conclusión !!!!
¿ que asesores economicos le hace la investigacion de mercados al presidente ?
¿que asesores le hacen el plan de pais?
…dudo de que tenga un plan encargado para estos 5 años que nos …indica.
…este personaje estaba en las nubes con su plan de civilizaciones y vendiendo humo sobre miles de propuestas sobre la sociedad del conocimiento, sin aportar partidas para ello….(excepto la compra de ordenadores para escuelas.
.-.-.-.-
Un plan de pais en 1997, hubiese evitado tanta descoordinacion, tantos falsos mensajes,tantos cambios de rumbo, tanto esperar el aterrizaje suave, y ademas los medios de comunicación hubiesen informado mejor.
Lo esencial era tener un plan y España no lo ha tenido. J.Donges
«Las cosas malas ocurren debido a lo que hicimos en los buenos momentos. Las cosas buenas ocurren debido a lo que hicimos en los malos momentos» R.C.Goizueta
“La falta de productividad es un problema de país”… Ramón, no hay que ser mal pensado, creo que el presidente Rodriguez Zapatero se refiere a la clase política…
BartolomeC: Respuesta perfecta.
BartoloméC, Respuesta perfecta.
Eso primero hay que ponerse cada uno las medallas que se merece.
El plan de país me refería, cuando empezó la crisis aqui: 2007 (en 1987, es cuando empezó la mundial)
5 años de sacrifico, pues con mejor criterio si se hubiese empezado en 2008 ya solo nos quedarían 2, gracias Zp y te daré también las gracias cuando cumpla 67,68 en mi lugar de trabajo
Ramón: Resposta tambe perfecta i adecuada.
És un altre article que deixa ben palès l’actual moment de Catalunya, amb el seny que caracteritza al gran analista polític i i també històric que és el seu autor.
Bon Nadal, Sr. Foix!
Agraït per la seva acurada feina, us saluda
J. M. Caparrós Lera
Professor d’Història Contemporània (UB)
Alex: ¡ Cuanta razón tienes !
Estamos a menos cero, Mas deberá empezar de menos cero y lo habrá de hacer rapidamente, esto se hunde por momentos, ya no aguanta.
Sr. Foix: Bon article. Em quedo amb la frase: » En la sessió d’ahir va dir que es preferible una entesa amb Espanya abans que trencar la cohesio social de Catalunya. » ( Referida a Artur Mas. )
Tambe amb la frase: » La ciudadanía no entendría que aquest fos l’únic tema de debat prioritari en aquest Parlament «.
Tambe amb la frase: » Però posar-se en la pell dels ciutadans que tenen interessos, mancances i necessitats a causa de les convulsions financeres i econòmiques internacionals serà imprescindible per arrancar del kilòmetre zero «.
Opino que si els Espanyols de parla castellana volen que ens sentim espanyols, doncs que respectin tambe la llengua catalana i els catalans. Perque si tambe som espanyols com ells diuen doncs tambe la llengua catalana es espanyol. I te de esser respectada com a tal. Per tots els ciutadans i per l’Estat. Sobretot.
I alguns partits no han de fomentar l’odi contra els catalans i Catalunya, nomes per a guanyar les eleccions. Que aixo es el que fan. Anar contra Catalunya es anar contra Espanya.
P.D. Catalunya, ho comfirma la historia, sempre ha estat pactista e integradora. de personas vingudes de tot arreu d’Espanya i del mon.
Espanya ó mes ben dit, alguns espanyols del reste d’España han estat mes aviat separatistes. Sobretot cuan fomentan l’odi contra Catalunya, els catalans i la llengua catalana nomes ùnica i esclusivament per a guanyar les eleccions.
Es la realitat.
Sr.Foix: Avui per avui es prioritari governar pensant en el present.
De momento Mas = Mas de lo mismo
Reflexiones empresariales y su aplicación a la política..
-Entiendo que el cambio de estrategia de los políticos europeos y españoles es aplicar las TICS a la política, aplicar la innovación a la política.
Como por ejemplo el CrowdSourcing (la colaboración masiva-terciarización voluntaria, de esta forma se puede distribuir la resolución de un problema hacia una “multitud “ que se sienta participe y colabore con soluciones innovadoras, porque la multitud innova).
La clave es incentivar a la participación de los ciudadanos ,que se encuentran cada día mas desplazados. (compartir, colaborar, experimentar)
¿ Se deben aplicar las innovaciones empresariales a la política? ¿ se puede aplicar a la unión Europea?
-Creo que si.
Hace falta una alianza entre empresas, emprendedores y ciudadanía por un mundo mas sostenible y gobernable, si no son capaces empezar desde arriba desde la esfera política, se empezara desde las empresas, que deberán arrastrar a los ciudadanos, porque los ciudadanos por si solo no tienen suficiente fuerza, solo la tendrían si los medios de comunicación se pusieran de su parte..
Los medios de comunicación deben ponerse a trabajar para dar mas voz al ciudadano, de lo contrario perderán clientes, la competencia de medios en Internet será cada día mas fuerte.
http://www.youtube.com/watch?v=q5otPiGbVa4
Hay que resolver los problemas de ahora y dejarse de soñar con historias, salir del pozo lo más rapidamente posible, dejarse de batallitas y ponerse a trabajar por cosas concretas y no por engordar más la administración.
Y el presente me dice que como no me ha tocado la loteria me toca seguir trabajando como un burro para que estos que nos desgobiernan vivan como unos reyes, creo que ya vale de tanta tomadura de pelo señores.
BartoloméC: Es veritat.