El gran derrotado de la triunfal noche del Barça en el Bernabéu no es Cristiano Ronaldo ni José Mourinho. Son dos asalariados de lujo que ponen todo su talento al servicio de una idea equivocada. Es el concepto que Florentino Pérez tiene del Madrid el que salió nuevamente vencido por el Barça en el césped del Bernabéu.
Florentino Pérez
Fracasó en su primer paso por la presidencia blanca y puede fracasar nuevamente en esta su segunda etapa. La equivocación consiste, a mi juicio, en construir un equipo campeón exclusivamente con grandes fichajes multimillonarios. No se tiene en cuenta el alma del club, que la tiene, sino el proclamar la hegemonía madridista, que la tuvo, a base de comprar los jugadores más caros, más vistosos y más espectaculares del mercado.
El día que Florentino se deshizo del gran Vicente del Bosque porque carecía de glamour, empezaban los problemas para este Madrid que no sabe cómo parar al Barça. Ni en la primera etapa de Pérez ni en la segunda. Los partidos y los títulos no se ganan en las tertulias ni en las portadas de los diarios. Los ingleses que se reunieron en un pub de Londres para inventar el fútbol hace más de un siglo pensaron en juego de equipo, en trabajo, en astucia y en preparación. No se reunieron en la City, junto al Banco de Inglaterra, sino en una taberna publicana de un suburbio.
El Madrid volverá a ser muy grande. Pero me atrevo a vaticinar que no será con Florentino, que ha diseñado un esquema en el que las finanzas y los sueldos son prioritarios a otras consideraciones. La gran diferencia con el Barça no es el presupuesto sino el modelo que nace desde abajo, en la Masia, y va escalando hasta producir líderes mundiales que se fabricaron en casa y que ganan los grandes trofeos. Unos están en Tokio y otros viajarán a Ponferrada. Es mala suerte.
Publicado en El Mundo Deportivo el 13-12-2011
Especialmente acertada la última frase.
Sr. Foix:
Les formes, l´educació, el respecte, el treball de cada dia ben fet, l´esperit d´equip, el sentiment dels colors des de petit i/o de jovenet, a més de La Masia, i la gran sort de tenir el «seny» i la capacitat de lideratge d´en Pep. Fa que tot això passi pel davant del xecs Florentino i la prepotencia i mala educació de Mourinho i Cristiano.
Què per molts anys puguen disfruta d´aquests jugadors i d´aquest Barça.
Sr.Foix: Creo que sería un buen momento para plantear en Madrid que nos den el Pacto Fiscal de Catalunya…Todo ello a cambio de pactar un empate en el Bernabeu, la próxima vez que se enfrenten con el Barça de Pep. De lo contrario, sin una alegría así, el palco de Florentino nunca volverá a ser lo que era y eso repercutirá negativamente en los negocios que se cierran en él…
Pels que ja tenim uns quants anys, el Real Madrid d’ara ens recorda cada cop més al Barça d’abans, el dels anys 70 i 80. Era una època en que no paràvem de cercar factors aliens per les nostres derrotes. Sempre recordàvem el fora de joc d’en Guruceta o l’allargament de partit d’en Ortiz de Mendivil, o la desgràcia de les mans del gran Gallego dins de l’àrea davant del Madrid (no s’en havia adonat que estava dins de l’àrea i no fora), o els postes quadrats de la final de Berna i moltes desgracies més.
Ara a Madrid, recorden el rebot del gol de Xavi, l’expulsió de Pepe, el gol no concedit de Higuain, etc. No volen reconèixer que ja fa anys que el Barça els passa per sobre quasi sempre.
En aquells temps de poques alegries blaugranes, sempre estàvem esperant al Messies, un entrenador de gran prestigi com Menotti, Weisweiler o Udo Latek, que ens faria guanyar-ho tot. La realitat es que difícilment duraven més de dues temporades i a tornar a començar.
L’única temporada gloriosa va ser la primera de Cruyff, però aquest Messies jugador, aviat es va cansar de rebre garrotades i va començar a amagar-se en els partits fora de casa i tant sols va enlluernar durant un any.
El problema es que nosaltres no teníem un patró de joc i l’anàvem canviant amb cada nou entrenador. Tampoc confiàvem gaire en el planter i anàvem fitxant mitjanies a preu d’or que ens venien com solucions quasi magiques.
Al Madrid ara li passa el mateix, i els Messies de torn, Mourinho i Cristiano, comencen a estar qüestionats, i a la capital del Reino no veuen solucions. Superarà Mourinho les dues temporades al Madrid?, es molt possible que no.
Totalment d’acord: durant aquells anys –i, sobre tot, durant els anys ’60– el Madrid dominava l’escena i el Barça es limitava a queixar-se d’errades arbitrals. Clar que aquí ningú no es va queixar de l’arbitratge de Mr. Ellis en la eliminatòria de la VI Copa d’Europa del novembre de 1960, quan el Barça va eliminar per primer cop al Madrid i desprès va perdre la final de Berna amb el Bemfica.
Per a resoldre un problema, el primer que s’ha de fer és conèixer-ne el seu abast: ni el Barça ho va saber fer durant molts anys, ni el Madrid vol assumir ara que un equip no s’inventa a cop de fitxatges.