Los jugadores lo quieren, el barcelonismo lo pide a gritos desde la gradería del Camp Nou y la junta de Rosell le ofrece prolongar el contrato varias temporadas. Guardiola se lo está pensando. Está en su derecho porque ha conseguido lo que nadie ha conseguido como entrenador en la historia del club. Inventarse un estilo propio, ganar títulos, maravillar a todos los espíritus sensibles, recibir homenajes en los cenáculos distinguidos del fútbol global, ser respetado por amigos y adversarios.
Pep Guardiola
Roza la perfección y me suelo levantar de la silla con admiración cuando sus hombres trenzan jugadas que acaban en goles de belleza inesperada como los de Messi. Si el Barça es más que un club, Guardiola es más que un entrenador. Me gustaría disponer de larga vida para leer una biografía completa y distante sobre un personaje que pasa por ser un líder moral del país, que nos invita a levantarnos pronto y a trabajar duro. Todas estas virtudes innegables están adornadas, además, con un manto de humildad que da respuestas sencillas a las preguntas más complejas. No sé si será cierto aquello que un anciano me dijo en mi niñez que un exceso de humildad puede ser síntoma de soberbia. No lo veo en Pep, que ha llegado a un punto de madurez que es imposible que pueda ser fingida.
Cada febrero nos somete al ritual de la renovación, siempre acompañada de la incógnita. Parece que este año la decisión puede retrasarse por motivos que sólo se encuentran en el fuero interno de Guardiola. Pero si nos lo dijera pronto quedaríamos tranquilos. Tanto si se queda como si se va, Pep se encontrará entre los más grandes del fútbol mundial y, por supuesto, el entrenador con más carácter y creatividad que ha conocido el Barça. Decida lo que decida tiene la partida emocional ganada. Que nos diga pronto que seguirá.
Publicado en Mundo Deportivo el 21-2-2012
Sr.Foix i companys del blog: Penso que el Pep Guardiola te talent. Pero te la virtud de saberlo empleiá amb humiltat verdadera. El seu mèrit ha sigut aconseguir fer que tots els jugadors se sentin equip. Es a dir que sentin que els gols els fan entre tots. No pas les figures. Tots es senten figures – equip que fa gols. Aquest es el merit de Guardiola. Que els manté units en equip agermanat i humil.
La ficción y la veracidad
Estic d’acord amb l’Albert .En aquest binomi racionalitat e irracionalitat completament entrellaçat la ficció estimula aquesta ultima part .
Quan el Sr Foix diu La ficció es mes verdadera que la historia. Potser hauríem de tindre en comte que la historia explica el passat i la ficció pot imaginar el futur. No estic convençut de que, com afecta mes a les nostres emocions, i per lo tant potser una eina molt útil per penetrar en el nostre interior mes fàcilment impliqui que es mes verdadera.
Avui amb els descobriments de la física quàntica,la descripció orbital del àtom de Bohr, la dualitat onda partícula, el principi de incertesa de Heisenberg , es fa difícil descriure que es la realitat i com a conseqüència la veritat
Penso que Alonso Quijano sofreix un desdoblament de personalitat . No se si es pot entendre el Quixot sense Sancho ni Sancho sense el Quixot.
Goethe no solament va fer aportacions importants sobre l’Antropomorfisme sinó que la seva influencia en la societat de l’època va ser important, Nomes cal veure la quantitat de suïcidis que se li atribueixen arrel del seu Werther i la influencia que va tenir en la Literatura del Romanticisme.
Shakespeare sembla que va escriure la majoria de les seves obres a cavall del Renaixement i el Barroc apoca aquesta en el que el teatre no solament va esser una simple manifestació artística, sinó tot un símbol de la vida. Així podem llegir a Como Gusteis
Todo el mundo es una escena
Sobre la cual los hombres y mujeres son pequeños actores
Que vienen y van. Un hombre
Ha de hacer muchos papeles en la vida.
Això sembla referendat una mica mes tard per Calderón ja en ple Barroc:
Una ilusión, una sombra, una ficcion; y el mayor bien es pequeño ; que toda la vida es sueño; y los sueños, sueños son.
Vaig tenir el plaer de treballar amb el nebot de Joan Sales els últims anys de la meva vida laboral. Guardo el llibre de Incerta Gloria que vaig comprar deu fer uns cincuanta anys en plena censura. El seu nebot es com vostè Sr. Foix, es un plaer poder participar en el seu blog, un amant de la historia i varem comentar mes d’una vegada el llibre.
Angel, penso que la ficció i la veracitat poden esser dues maneres d’explicar ó d’entendre la realitat existent de un matgeix fet. Sigui aquest fisic, quimic, ect. ó virtual, ect. Podriem interpretar que es com un efecte óptic mental. Pero que tambe es una realitat.
Doncs tot el que veiem, pensem ó creiem segurament es pot interpretar de moltes maneres diferents.
D’aquí els invents, descobriments, discussions, baralles, revolucions i guerres.
Segurament la nostre mentalitat es dual.
P.D.Penso que podem aplicar tambe la teoría de la relativitat d’Eintein per a entendre millor les idees a la nostre mentalitat dual i dir:
La Ficció es Realitat i la realitat es ficció.
Sr. Foix
M’agrada el futbol y soc aficionat al Barça des de petit. De tots els jugadors que he vist jugar en trobo dos que crec que son incomparables, Kubala i Guardiola.
Kubala va portar al Barça, com expliquen o explicaven els seus companys , una nova visió de lo que era el futbol en aquells moments. Diuen que quan sortia al camp arremangat, tots sabien que aquell dia havien d’anar per feina.
Me creuat amb Kubala pel carrer en els últims anys de la seva vida. No he pogut mes que sentir ràbia e impotència de com aquesta ” gran” entitat la tractat. Poso gran entre cometes , perquè la grandesa no la donen nomes els títols, ni el bon joc, ni els diners.
Quina crueltat, nomes ens servia quan ens feia passa bones tardes del diumenge, sigui en el camp, per la radio i mes tard en el blanc i negre de la Televisió.
Guardiola va nàixer en un petit poble a uns 6 Km on jo vaig nàixer. Me passejat molts diumenges per els seus carrers es un poble humil, de gent humil i ell en fa honor.
Crec que Guardiola es dels millors jugadors de la historia del club, però incomprès per la majoria de l’afició i per la majoria dels tècnics. Estic segur que si haguéssim agafat un cronòmetre per controlar el temps que durant tot un partit tenia la pilota als peus no haguérem trobat ningú amb menys temps de retenció de pilota.
Ja se que sembla un contrasentit. El futbol es un joc d’associació. L’eficàcia del joc es la suma de dos variables inversament proporcionals .
Diguem T al temps de posesio de pilota de tot l’equip i t al temps de posesio de pilota de cada un dels jugadors. Si volem guanyar T ha de ser el mes gran possible i t el mes petit possible.
T majúscula es la millor defensa mentre tinguem nosaltres la pilota l’equip contrari no ens farà mal.
t minúscula es el millor atac, quan mes petita sigui aquesta variable mes sorprendrem a l’equip contrari i menys previsibles som.
Llastimosament ens solen agradar els jugadors que fan el contrari.
No he entès mai com es pot nomenar millor jugador del mon en un joc associatiu.
Quina falta de respecte als companys d’equip. La feina que deu tenir Guardiola per arreglar-ho.
Per acabar dir que Guardiola hem sembla una singularitat en el mon aquest del futbol , on per lo vist es difícil trobar-hi professionals amb inquietuds intel•lectuals .Crec que això li dona un plus important.
la suma de t ha de fer gran a T
Guardiola és de Sant Pedor; SAMPEDOR; SANCTI PETRIAURI. Hi haviem tingut convent els franciscans, La llegenda diu que Sant Francesc d’Assis, en el seu pas per Catalunya, va passar per Sampedor..cami de Vic. Hi té una capella dedicada, com en té una Vic, Sant Francesc s’hi Moria,a la que Verdaguer dedica un bonic poema. Potser per ser de SantPEDOR i sant Francesc hi va passar, en Guardiola va aprendre la HUMILITAT, que és una de les característiques essencials de Sant Francesc. Algú em va dir que quan es va cassar va fer de capellà un frare de sant Francesc de Berga, que també era molt humil senzil i entenimentat…són coses que ajuden a creure en el PEP. Que renovi,bé i aviat i tots contents. PAU i BÉ amic lluis. Josep
Sr.Foix: No le quepa la menor duda que Guardiola hará lo que crea mejor para el Barça…