El que hauria estat sorprenent és que l’ABC digués una sola vegada en parlar de Catalunya que té una solució. No, no només el diari més antic de Madrid té un problema amb Catalunya sinó que l’amplia i assegura que el problema el té aquest “tenemos”, que es deu referir a tots els espanyols.
Portada del diari ABC el 15-3-2012
El diari monàrquic té una hemeroteca prolífica en el desconeixement i el rebuig de la identitat i la singularitat catalanes. L’escriptor Josep M. Ainaud de Lasarte ho ha estudiat a bastament en els seus llibres. Aquesta actitud fou especialment estúpida durant la discussió de l’Estatut de Núria l’any 1932. No és una novetat la portada de l’ABC d’ahir, amb la gegantina Ñ groga sobre fons vermell, en què es constata que tenim un problema amb Catalunya.
Habitualment, quan un té un problema busca una solució per resoldre’l. Doncs si tenim un problema, parlem-ne tranquil·lament, sense apriorismes i amb tots els arguments damunt la taula, sense crits ni soroll, sense menystenir l’altre, per tal de trobar una solució. El diari denuncia la immersió lingüística, la llei de consultes i la guerra de banderes. No veig el problema si la immersió lingüística ha donat molt bons resultats sense trencar la cohesió social. Ni tampoc en la llei de consultes o en quines banderes onegen als balcons dels ajuntaments. El problema que tenen molts espanyols és que no accepten la diferència ni tampoc el fet que aquí siguem bilingües sense cap problema ni dificultat i que tinguem la nostra pròpia manera de veure les coses com la de ser espanyols sense perdre ni un gram de catalanitat. L’editorial és una acumulació de velles disputes plantejades per un concepte unitari d’Espanya que, es faci el que es faci, no s’aconseguirà mai de manera pacífica. Antoni Rovira i Virgili escrivia el 1918 que “de govern en podem mudar, però d’anticatalans no ens podrem lliurar”.
Publicat al diari ElPuntAvui el 16-3-2012
Sr. Foix,
La solució no cal buscar-la gaire lluny. La solució és evident i és, només, qüestió de temps. Es diu IN-DE-PEN-DÈN-CI-A. No hi ha volta de full. O la sobirania, o la mort de Catalunya. This is it.
Parlo en català,
penso en català,
escric en català,
somio en català,
estimo en català,
m’il·lusiono en català,
recordo en català,
imagino en català,
gaudeixo en català,
llegeixo en català,
ploro en català,
m’emociono en català,
treballo en català,
estudio en català…
visc en català!
I tu?
L’any passat a Catalunya 3 famílies van demanar NOMÉS castellà a les classes i ara tot el sistema d’ensenyament català trontolla.
L’any passat, a València, 70.000 famílies van demanar ensenyament
TAMBÉ en català i… ni cas.
També a València *100.000* persones van demanar rebre el senyal d’una televisió pública en català i… ni cas.
Destruir la immersió és un mètode d’extermini lingüístic.
L’objectiu: la imposició i l’extermini d’una cultura d´un poble i d’una nació.
I ara comença el PP a fer el mateix a Mallorca.
Cal estar atents i vigilants, i lluitar i defensar el català.
Hoy la portada es de la Razón ( grupo planeta que también tiene edicions 62 ) es todo un negociete, luego todos en la cena del premio Planeta. Es lamentable jugar con los sentimientos sinceros de la gente.
El problema el tenim nosaltres a Catalunya. El govern de Espanya defensa els seus interessos i per cert que ho està fent molt be, la prova es que està agafat a la nostra mamella des de fa 300 anys i si no hi posem remei nosaltres ells intentaran perpetuar-ho. La nostra burgesia es la que li ha agradat sempre remenà les cireres a Madrid. Os torno a recomanar que veieu la pel•lícula de “La escopeta Nacional de Berlanga i veureu una part de la nostra societat catalana perfectament reflexada.
Amb els anys les coses no han pas canviat. Recordeu al Sr. Roca aliat amb el Sr, Florentino Perez anant a les eleccions generals.
Per cert Sr. Foix feliciti al seu amic el notari Sr Juanjo. Es la primera vegada que sento explicar la veritat , durant la transició Convergència i la Democràcia Cristiana es van aliar amb altres partits catalans i no van voler el concert econòmic. Es veu que l’esperança que tenien de remenar les cireres a Madrid com he dit abans era gran. Hi ha persones que ja comencem a ser grans hi en podem donar fer.
La llengua forma part impotan de la cultura pròpia i la llengua catalana es pròpia de la cultura catalana. Normalment els països que tenen una segona llengua sempre es fruit d’una invasió o colonització. El bilingüisme te moltes maneres d’enfocar-lo. També podríem dir que hi ha molts catalans que el seu bilingüisme esta donat per el català i l’amazic.
“El problema que tenen molts espanyols és que no accepten la diferència ni tampoc el fet que aquí siguem bilingües sense cap problema ni dificultat i que tinguem la nostra pròpia manera de veure els cuses com la de ser espanyols sense perdre ni un gram de catalanitat”.
………
Considero la qüestió Catalunya com un kaleidoscopio . En aquest artefacte els mateixos trossets de vidre de colors configuren diverses figures. Així, distintes variables poden donar lloc a distintes situacions socials, familiars i personals. Vostè i alguns catalans tenen una forma de veure la història, els fets i la realitat catalana i espanyola; com qualsevol fill de veí, som subjectius.
Vostè escriu: “ser españols sense perdre ni un gram de catalanitat”. Magnífic des de Càceres amb aquesta postura! El problema de molts ciutadans catalans és que volen ser catalans
sense ser espanyols.
Salutacions, Zair
I perquè nassos els que no SOM (res de «sentir-nos» que jo la meva nacionalitat l’elaboro dins del meu cervell, no dins de les meves entranyes) espanyols i sí SOM catalans hem de ser un «problema»?
Eren els jueus un «problema» per a Alemanya?
Des de quan un grup de persones, siguin les que siguin (inclosos nosaltres, els que NOMÉS som catalans i no participem d’aquesta trampa eufemística dels anomenats «espanyols» que en realitat fa referència exclusivament als «castellans») podem ser rebaixats fins al senzill mot de «problema»?
Alguns realment teniu moltes dificultats per acceptar la diferència. Sigueu de Cáceres o de Pont de Suert.
Sr. Foix i companys del blog: Lo diré en castellano, que es el español el idioma adoptado para representar a España, pero tengan en cuenta, en España, que el catalan también es español, es decir una lengua de España. Como puede ser el Gallego ó el Eusquera.
El principal problema de Cataluña ó Catalunya, es el de que teniendo la suerte de tener y reunir los mejores cerebros y el talento creativo y emprendedor del conjunto de toda España, somos incomprendidos, frenados y zancadilleados por algunos castellano parlantes españoles cuando pretendemos poner en marcha proyectos geniales y necesarios. para crear riqueza, empleo y fomentar el comercio. Que es lo nuestro.
El otro problema no es la independencia si no el referido al expolio fiscal constante por parte del estado español y a la critica de nuestro modo de ser y hablar.
Es también una cuestion de dignidad humana.
El problema no es la lengua. Para pagar impuestos somos y nos consideran españoles. Hasta la declaración de renta puede hacer en catalan.
Pero para recibir subvenciones, ect. ya somos catalanes, quejicas y un problema.
En fin que se lo hagan mirar. Pero piensen que en Cataluña convivimos con las 2 lenguas de maravilla. Por lo visto el problema lo crean y lo tienen solo algunos del resto de España.
A propósito los catalanes nos referimos a los españoles con la frase » El resto de España «.
Y esta frase ya lo dice y lo significa todo. Entonces ¿ Donde está el problema ?
Si el problema real es el expolio fiscal y que el resto de España nos considera la ubre de España.
P.D. El diario ABC, al escribir así tiene una falta de respeto a los catalanes y a los españoles que afecta a la dignidad del ser humano.
En España solo necesitamos ser gobernados por un buen equipo de estadistas con talento, honradez y ética.
Que sientan Andalucía, Euscadi, Cataluña, Galicia, Asturias, León, Castilla, Aragón, Logroño, Extremadura, Valencia, Murcia, Las Baleares, Canarias, ect. ect. con sus lenguas y dialectos.
Que solo busquen el bienestar y el respeto mutuo de toda la sociedad anonima española. Que también es una sociedad anonima de habla Gallega, Basca, Catalana y Castellana.
Esto es España. Y todos tenemos derecho al respeto y a la dignidad.
Necesitamos una ley que castigue a los piromanos de la convivencia.
P.D. No quiero pasar por alto el sentimiento a Navarra.
4 Fstados federales es la solucion….dentro de una europa federal, al tiempo
Es sensacional, por el hecho de ser catalan, lo cual no deja de ser un (magnifico) accidente, resulta que ya formas parte de un problema.
Y como cogne quieren solucionar estos cavernarios este «problema». No tengo ni idea y creo que ellos tampoco.
La cosa es ir azuzando y levantando cortinas de caspa sobre los problemas de verdad, que los hay y en cantidad.
Tiempos de contencion y austeridad, habra que ahorrar energia y no dar cancha a estos ciclicos temas recurrentes tan sobados y que desprenden un tufo tan naZional que fot pena.
Ahir vaig veure un acudit al diari La Razon ( Òbviament era en un bar, no es pas que el compri – Libranos Señor)., però deia mes o menys : POBRE CRIATURA SOLO TIENE UNA LENGUA PARA EXPRESARSE. Suposo que Es referia als pobres nens que estudien català i no poden parlar el castellà- Dic Jo : es que a la resta d’espanya ensenyen : Castella , Èuscar, Català, etc. A Madrid apart del castellà els ensenyen les altres llengües del ESTAT ??? QUINA CONTRADICCIÓ la del acudit, acudit que ni te gracia ni sentit : EL CAS ES VOLER FER MAL. Sr. Foix, jo vull ser INDEPENDENT, no ens volem, jo no el vull
Ells fan el problema i no el volen solucionar, llavors que podem fer?
Crec que aquesta classe de portades no es tindrien que permetre, ja que son nocives, i que no parlin de llibertat d’expressió…..
ÑÑÑÑÑ NY NY NY……..Ells en fan problema, perquè ells són un problema…. i no volen donar-hi sol.lució….suposo que saben que CUL DE SAC s’escriu igual en català que en anglés….jo ho vaig veure escrit en un carrer sense sortida de DUBLIN…..és aqui on han entrat i no saben o no volen sortir d’aquest cul de sac. Una abraçada. Josep
Doncs, busquem una solució.
http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/deuda-comunidades-crecio-172-2011-1550582
Efectivament, quan un té un problema busca la solució. Particularment no estic per la separació, però si la solució volguda per la majoria passés per aquí, endavant las atxes i deixem de marejar la perdiu. Com sol diu el seu amic notari, fem-ho de la manera més civilitzada i amistosa possible i que «Diós reparta suerte».
Però el problema del ABC (i companyia) és més fotut: ni ens volen, ni ens volen deixar anar. Com diu la copla, «ni contigo ni sin tí tienen mis malos remdio». Amb lo qual passem de la tragèdia al melodrama, que és encara pitjor, perquè consisteix en angoixar al personal sense oferir-li cap sortida.
Ara bé, no vull concloure sense dir que aquí, a Catalunya, també hi ha una legió d’afeccionats al melodrama. Torno a citar el senyor notari: «arribat el moment hauran de donar el do de pit o fer un gall». I em temo que serà un gall dels que fan època.
Crec el mateix, serà un gall dels que fan època.
Un diez. Gracias Sr. Foix
La gente tiene su mercado y lo alimenta, la cosa está mal para ponerse a reflexionar, impacto, noticia rápidas, piel mucha piel, la industria del entretenimiento periodístico cada vez se basa más en dar la razón a los que ya tienes a tu favor, fidelizar al cliente lo llaman.
Puro marketing.
Sr.Foix: El problema és que la solució és el problema…
I ningú vol tenir més problemas.
Justa la fusta,Bartolomé !!
Això mateix.Ni més ni menys.