La cultura, la igualdad y la diferencia

  8 comentarios por “La cultura, la igualdad y la diferencia”

1. La frase de la Sra.Balcells me ha hecho revivir la felicidad sentida , cuando en algunos momentos , he sabido dar un paso atras y ver la grandeza del amor y amistad en las personas proximas que , por serlo, aveces no vemos. Gracias por publicarla

2. Recuerden; ya Saint Exupéry dejó escrito:»si difiero de ti, lejos de menoscabarte te engrandezco».

3. Necesito una explicación fácil de entender para lo de la crisis financiera, ¿todo es por lo de Bankia,? desde que Rajoy ha llegado al poder todo se ha acelerado mucho.

   Sobre la frase de Balcells, no se, creo que el mundo lo dirigen sociopatas.

   • Sr. Francis Black, hem sap greu no poder ara estendrem en l’explicació de la crisi financera que si es pot explicar de manera senzilla i molt entenedora. Però ja li avenço que Bankia es com un gra de sorra dintre de la crisi bancària mundial. No cregui que m’he tornat boig si li dic que per buscar els orígens primers i mes propers de la mateixa i entendre-la, ens hem de remuntar en el temps als anys del president dels EEUU Ronald Reagan i del seu president de la reserva federal dels Estats Units Alan Greenspan. Ambdós dirigents juntament amb Margaret Thatcher presidenta del Reina Unit, van imposar una política neoliberal, baixant el interès del diner quasi a zero i promovent la total des regularització. Això ha acabat provocant la disbauxa financera que ha inflat el globus que ha acabat explosionant fa pocs anys. La Globalització, donant entrada a la lliure circulació del capital i la creació de la Organització Mundial del Comerç han agreujat el problema. Les pèssimes mesures adoptades per els governs Europeus actuals han contagiat la crisi financera a la crisi de la economia real que es la crisi de la producció. Li recomano que vegi una pel•lícula que es titula Margin Call, per fer-se una idea del problema bancari i com es va escampar al resta de bancs que ja havien jugat també aquest joc perillós. Es interessant la definició del capitalisme que fa el conseller delegat del banc cap al final de la pel•lícula. Sento no tenir temps de ser mes precís.
     Aquest governants van crear les condicions i els escenaris de l’actual crisi i es vergonyós que els dirigents actuals ajudats per els mitjans de comunicació ens facin creure que la culpa es nostra amb tot aquest conte de que hem estirat mes el braç que la màniga. Els Governants els triem perquè en serveixin e impedeixin que certs banquers gàngsters s’aprofitin de la nostra ignorància. Salutacions.

     • Gracias!!!1

4. He de confessar que l’article no m’ha deixat dormir fins a les tantes de la matinada. Si la frase l’hagués escoltat al carrer, pronunciada per el mes comú dels mortals, segurament que no m’haguera cridat tant l’atenció, però dita per l’agent literària mes notable del mon i corroborada per el Sr. Foix, prenia en mi una altra dimensió. Me preguntat si la frase era trivial, es a dir si era suficient per si mateixa per garantir la veritat que proclama.
   Quelcom d’estrany grinyolava en el meu cap cada vegada que la repetia. Així que aquest mati lo primer que he fet es consultar el diccionari de la llengua espanyola. He vist que en totes les seves definicions aquest concepte es inviable si no s’estableix una relació de comparació. Per exemple podem fer la proposició de que tots els ciutadans som iguals davant la llei. El diccionari Rae la fa servir també com a exemple i diu Principio que reconoce a todos los ciudadanos capacidad para los mismos derechos.
   Analitze-m’ho. Com a subjectes de la proposició agafarem a l’Àngel, el ciutadà que està escrivint aquest article, i al Sr. Botin, flamant president del Banc del Santander, que encara que sembla que te un forat important en el seu Banc, s’exhibeix com a mecenes de Ferrari en la formula 1. La definició diu que ambdós ciutadans hem de tenir la mateixa capacitat, no una mica mes o una mica menys, la mateixa i també els mateixos drets. Els mateixos. La vena que cobreix els ulls de la justícia no hauria de veure cap diferencia entre el Sr. Botin i aquest comú dels mortals anomenat Àngel. Entenc que si les hauria d’eliminar.
   Continuem amb el diccionari de la llengua si busquem els antònims de» igualdad» ens dona entre d’altres les següents paraules: contraste, desequilibrio, desigualdad, desnivel, diferencia, inexactitud, injusticia, parcialidad. Però acabem d’aclarir-ho que vol dir “antónimo” . Segons el diccionari RAE significa: “adj. Ling. Se dice de las palabras que expresan ideas opuestas o contrarias”.
   Veiem que desigualtat es un sinònim de diferencia faré l’exercici de substituir-lo en la proposició de la Sra. Carme: “la cultura hará que haya más igualdad sin suprimir la desigualdad”. I si el substitueixo per el sinònim injustícia diria: “la cultura hará que haya más igualdad sin suprimir la injustícia”. Continuo tenint el cap grinyolant.
   Com farà la cultura que la justícia , per exemple, ens vegi iguals als Sr. Botin i a l’Àngel sense suprimir la desigualtat?. Quan es parla de que quelcom es igual a un altra ,vol dir que resulta equivalent en la seva essència, quantitat i qualitat.
   Si la Sra. Carme amb la paraula diferencia es referia a si érem mes lletjos, mes morenos, mes alts, la frase perd tot el seu interès i estic segur que el Sr. Foix no haguera escrit l’article en el blog.
   No he posat l’exemple amb cap mena d’ ironia, i no estic segur de no haver escrit bestieses. M’agradaria que algun dels companys del blog o el mateix Sr. Foix ,m’ajudes a entendre si la no es contradiu en la seva mateixa essència?. Si no es trivial vol dir que necessita esser demostrada o explicada. Gracies.

5. Sr.Foix: Hay que seguir los pasos de todas estas personas que han sabido sacar adelante sus ideas y crear riqueza, los dirigentes deberían buscarlas para que les ayuden en la búsqueda de soluciones, las ideas no se improvisan, o se tienen o no se tienen…

6. Bona nit Lluís, estic totalment d’acord amb aqueta frase de la Sra. Carme Balcells. Fent «el Camino de Santiago «, ho vaig descobrir, el caminar cada dia tot el grup de peregrins de diferents parts del món, o sigui l’objectiu compartit era el caminà; aquest fet ens unia i ens feia feliços, sense toca la diferencia, alli no hi havia metges, ni arquitectes, ni periodistes, ni pagesos, ni físics, ni mestres. Curiosament les titulacions quedaven sempre al marge. Durant 500 Km. vam compartir la nostra vida, ens ajudavem en tot, fins i tot la pobresa, i fins i tot això ens igualava. En cap cas ningú es sentia superior a ningú, no calia. Penso que amb aquest exemple ens em de moure. La cultura ens dona més igualtat i la diferència queda intacta. Gràcies per re cordar-m’ho. Però és ben cert. La igualtat ens fa feliços. Que curiós ?
   No és dificil probar-ho. Tots tenim moltes ocasions per posar-ho en pràctica. Aquests 4 empresaris d’èxit ho saben i els seus pobles també . Ànims.

Comentarios cerrados.