Jerusalén mata a sus profetas y Atenas a sus pensadores. Es una de las muchas conclusiones a las que llega el asombroso George Steiner en su libro La poesía del pensamiento, un estudio de la relación entre lenguaje, poesía y pensamiento filosófico desde los tiempos presocráticos hasta nuestros días. La historia revela que no hay vocación más peligrosa que el ejercicio de la razón, una constante crítica, franca o disimulada, de las normas dominantes. Uno de los peligros que plantea la crisis que recorre toda Europa, también en los países que imponen sus criterios sobre otros con el argumento de que son más poderosos, es que se apaguen las voces críticas del ejercicio de la razón porque pueden ir en contra del pensamiento mayoritario.
Señal de Libertad en una salida de autopista
El respeto a las minorías que garantizan los sistemas libres no se limita a la procedencia geográfica o étnica, sino que abarca también al derecho a disentir de ideas que por ser mayoritarias no equivale a considerarlas únicas y obligatorias.
Los gobiernos, desde el de la canciller Merkel al de Rajoy y el de Artur Mas, representan a sus conciudadanos respectivos y han de garantizar la pluralidad y diversidad de sus sociedades. Una de las razones que explican la última gran tragedia europea es la eliminación o desprecio de voces que en Alemania, y también en Francia, no aceptaban los parámetros del totalitarismo nazi. El pensamiento crítico se pagó con la vida, el caso de Trotski es uno de los más emblemáticos, en la Rusia de Stalin. Se daba la circunstancia de que los gulags eran ignorados por los pensadores marxistas de manual y los que se atrevieron a disentir fueron considerados traidores a la gran causa de la revolución mundial.
El consenso ha gozado de gran prestigio en la transición española. Me parece bien. Soy más partidario, sin embargo, del debate abierto y plural para discutir desde la razón sobre las cuestiones que nos preocupan a todos. El viejo Chesterton dejó escrito que el problema de su tiempo no era la falta de fe sino la falta de razón. Lo mismo ocurre hoy. Max Weber lo formuló de otra manera en la distinción entre la ética de la convicción y la ética de la responsabilidad.
Vienen tiempos, en definitiva, de responsabilizarse de las consecuencias de los propios actos sin refugiarse en cargar la culpa a los otros, sobre todo cuando las cosas no marchan como se había previsto.
Publicado en La Vanguardia el 14-8-2012
Sr. Foix: Molt bon article. Com sempre ens té acostumats.
Companys i companyes d’aquest blog:
El fet d’escriure empleian el castellá ( l’espanyol d’Espanya ) no te altre fi ó objectiu que contribuir que a la resta dels ciutadans/anes de les Espanyes ens commprenguin i ens entenguin.
¡ Que aquest es el nostre problema ó teló d’Aquiles principal ! ¡ Doncs s’escusen amb que » no nos entienden » si els hi parlem ó els hi diem per escrit, en catalá ( Que es també l’espanyol ó llengua que es parla desde avans l’epoca Romana i molt avans a Catalunya, el Sud ó Sur de França i el Nord d’Italia ¡
Doncs tots sabem que el catalá es la primera llengua llatina. I que m’atrebiría a dir que ja el parlaben els ciutadans normals de la Roma Mediterrania Europea. Apart de que amb el catalá i el castellá entenen el portugues, molta part del francés i molto de la lingua italiana. A mes a mes de que l’anglés te un 60 % de vocabulari de llati vulgar. Que nosaltres parlem i entenem. Pero el problema estriba en que els anglesos pronuncian malament la majoría de paraules provinents del llatí vulgar.
Son els de parla castellana els que ens han d’entendre i comprendre. Perque els catalans ja en sabem prou i ja ho entenem prou el nostre problema. I si nomes ens referim a nosaltres mateixos per nomes queixar-nos de la nostra desgracia ó problema d’ncomprenssió no acomsseguirem res.
Nomes es una opinió.
Salutacions cordials a tots i a totes.
http://www.lavanguardia.com/opinion/20120815/54337417550/400-euros-alfredo-abian.html
Muy bueno el artículo de Abian, muy bueno.
Jerusalén mata a sus profetas y Atenas a sus pensadores, Europa para no ser menos hace lo propio con sus ciudadanos. Los responsables son todos, menos los ciudadanos que pagan las consecuencias. Todo lo que se robaron está en los paraísos fiscales, pero como lo que se robaron es mucho y lo hicieron los poderosos, pongamos los ojos en nosotros, acusemonos, y al mismo tiempo condenemonos. Da para otra actitud?
Sr.Foix: Hoy la razón ha sido sustituida por los intereses, no hay más razón que el puro interes, el que impone sus intereses enarbola su bandera de la razón, estamos en una dictadura de intereses que tiene toda la pinta de acabar imponiendonos su sistema…
Benvolgut Sr. Foix,
Molt bona aquesta nova reflexió crítica sobre la situación actual! A més, com sempre, força documentada històricament.
Ja des de Barcelona, el saluda amb agraïment per la seva tasca
J. M.Caparrós Lera
Catedràtic d’Història Contemporània
Universitat de Barcelona
Sr. Foix, Voldria centrar-me en l’ últim paràgraf del qual crec recordar ja n’hem parlat en altres ocasions en aquest mateix «blog»:
«Vienen tiempos, en definitiva, de responsabilizarse de las consecuencias de los propios actos sin refugiarse en cargar la culpa a los otros, sobre todo cuando las cosas no marchan como se había previsto.»
Acusarem de irresponsables a tots aquells que han pres part activa en la presa de decisions que ens han portat al desastre.Però de cap manera , aquesta irresponsabilitat es pot traslladar el «gros» de la societat. La decisió que prenem cadascun de nosaltres a l’hora d’emetre un «vot», res té a veure amb l’ exercici de responsabilitat que després exerciràn aquells a qui nosaltres mateixos hem entregat el poder. Començant per l’ engany de les campanyes electorals. Nosaltres som els enganyats, ningú ens pot fer responsables de les mentides dels altres i encara menys dels seus actes que sovint són just el contrari del que prometien en campanya electoral. La responsabilitat sempre és del qui té el poder de decidir.
Estic cansada d’aquest discurs on ens posen a tots dins el mateix sac. Si algú ha viscut per sobre de les seves posibilitats, és perque , a base d’enganys ( la Banca) han fet creure a la majoria de la població, que podien fer-ho i ens han conduit a un correló sense sortida. Quan no ets un expert en economia, vas a preguntar a aquell a qui soposadament si que hi enten. Si la informació que rebs és errònea, la responsabilitat no és teva, igual com quan vas al metge segueixes al peu de la lletra les seves recomanacions, confiant cegament que allò et portarà al guariment de la malaltia. Si el metge s’equivoca les consequències seràn les que seràn, però mai seràn responsabilitat teva. ( I aquest és un mal exemple, perque , així com la Banca sabia perfectament el que feia ( l’ estafa de les Preferents i les hipoteques desmesurades sense calibrar-ne el risc), no sé de cap metge que et recepti allò que et faci mal, tot el contrari), però valgui l’ exemple, per il.lustrar, que confiem en el que ens diuen aquells qui en principi saben del que parlen.
Jo no em sento responsable d’aquesta crisi. No me n’hi sento gens, tot el contrari, em sento una victima de la irresponsabilitat dels que tenien el poder de controlar les decisions que afectarien a tota la població , i no ho van fer, i em crec amb tot el dret de donar-los les culpes de tot el que està passant ara mateix.
Canvi de tema: Ahir fent tertulia amb uns amics, vaig comentar que participava en aquest Blog. Quan vaig dir que la gran majoria dels seus articles estaven escrits en castellà, no s’ho creien. El «Foix» en castellà ?? apa !!…vaig haber d’entrar-hi per tal que ho veiessin ells mateixos…..Tothom és lliure d’escriure en la llengua que volgui…els hi vaig dir. Em van demanar que li preguntés a vostè, el perquè i així ho faig.
Salutacions cordials a tots.
Lluís Foix escribe tanto en castellano como en catalán, no veo dónde está el problema, salvo que se quiera obligar a expresarse en el idioma que a uno le apetece, lo cual no me parece muy correcto.
Josep Ricard, He rellegit el meu escrit i en lloc he trobat la paraula «problema», ni tampoc «obligació», ni «correcte» , ni «incorrecte»….no cal aquesta actitud agresiva. En aqui no hi ha cap acusació de res, només hi ha una pregunta, tal i com indico en el meu escrit, la pregunta no és meva, simplement la trasllado de part dels meus amics que no es podien creure que el Sr. Foix utilitzés el castellà en el seu blog. Pel que fa a mi, entenc que hi poden haber diverses raons :
1.- Que tothom és lliure d’ expresar-se amb la llengua que volgui.
2.- Que aquest blog sigui d’abast nacional ( España) i el Sr. Foix sàpiga que té lectors de parla castellana.
4.- També el podria fer en anglès….
3.-…..??? Pendent de resposta del Sr. Foix, no per justificar-se, sino per donar una resposta a qui pregunta.
Salutacions cordials a tots, inclòs en Josep Ricard i a l’Angel, que sembla tenir més empatia amb el meu comentari.
Quizás tambien podría ser porque es absolutamente bilingüe y se expresa con igual corrección y disfrute en ambas lenguas ,no? Como muchos catalanes.
Y si, el Sr. Foix tambien lo ha hecho en inglés en este blog.
Foix es el autor del Blog y el tiene la facultad de escribir en el idioma que mejor le parezca, los demas le contestamos en el que nos de la gana.
Molt bon escrit Rosamaria. Fer sentir irresponsables o culpables als ciutadans en general forma part del sistema. Fer-nos sentir culpables es una manera fàcil d’ alienar el nostre sentit crític.
Per altra banda m’haguera agradat sentir, referent a les obligacions de la llengua, les opinions que algunes persones ara expressen amb tanta facilitat, quan tants i tants anys ens prohibiren l’ensenyança i l’expressió de la llengua dels nostres pares. De la nostra llengua.
A una persona tan influent en la nostra societat, com es el Sr. Foix, es normal que li demanem quelcom mes d’ajuda en la defensa d’una llengua tan minoritària i en perill d’extinció com es la nostra.
Una abraçada.