Televisió de Catalunya, en el Canal 33, ha emés una entrevista feta fa uns quants mesos en la que Albert Vinyoli em pregunta sobre quins són els meus mestres, els que em van ensenyar el poc o molt que sé, com eren i si els recordo. I tant que sí. El fet és que els meus mestres són multitud. Cada dia he aprés alguna cosa d’algú. Però els primers són els que em van ensenyar a llegir i escriure i a comportar-me. La resta són una sèrie d’afegits.
Els hi poso l’enllaç per si tenen interés i temps en escoltar unes reflexiones improvisades a les preguntes d’Albert Vinyoli.
Genial
Benvolgut Lluis, en aquest capvespre del 21 d’agost just l’endemà de cel.lebrar de la festivitat de Sant Bernat, patró del Cister, on la comunitat de Vallbona de les Monges a casa nostra i la de Solius a Girona van tirar la casa per la finestra i no cal dir Poblet, a tots hem sigut convidats a ser llum i sal i aquestes dos paraules em porten al nostre estimat Sr. Ramón Capell, per mi el gran mestre de la meva vida per exel.lencia. Clar que després ni han hagut més, es cert, com l’estimat Professor de l’Universitat Autonoma de Barcelona el Dr. Josep Mª Domenech i Mateu, fill d’un metge de capçalera de Vallsl, també gràcies a ell vam arribar a ser algo en la nostra vida. Ell ens animava i gairebé ens asseguraba que tots seriem uns grans metges, que fins i tot treuriem matricula d’honor.Tant ell com el senyor Capell passaven al davant, disfrutaven que els alumnes aprenguessim, n’estaven orgullosos, podriem dir que erem la seva vida. Tant l’un com l’altre ens van inculcar que per saber només i ca bia l’esforç constant i que no valia fer llargues migdiades pel camí. Sí com tu molt be ens dius en el teu entranyable entrevista amb el periodista Albert Vinyolí, que de mestres n’has continuat troban pel camí i sort ni ha, jo també, molts m’han obert una finestra al món, el primer va ser el mossèn del meu poble, que els estius em feia anar a peu a la rectoria de Vallbona de les Monges a fer els deures d’estiu que em posaven al col.legi, era Mossèn Daniel Barenys Llauradó encara viu, molt vellet, després l’anyorat Don Ramón, que anys més tard em deia que no calia posar-li el Don, però com que sel mereixia, mai li vaig treure. Cada curs que aprovaba m’animava a continuar, saltava d’al.legria, n’estava més que orgullós. Després a la facultat de Sant Pau també vaig trobar homes compromesos i entregats a la docencia com l’il.lustre Dr. josep Mª de Moragas, el Dr. Puig Lacalle, el Dr. Cesar Diaz Lopez eminent reumatoleg (Palau d’Anglesola), enamorat de la seva feina fins el final, el Dr. Verger Garau d’infeccioses i el gran Dr.Barraquer (Neuroleg). En els meus anys de juventut també em van obrir una gran finestra al món els monjos de Montserrat, darrera de l’hàbit negre de Sant Benet hi han molts homes, humils, justos i savis i que mai es posen mèrits, i que tots coneixem i no vull dir noms. Gent, que sí van ser models per a mi i molts joves aquells anys de la Barcelona del 68. I com no la més sòlida formació me la va donar el meu estimat pare, amb la seva rectitud, sentit de la justicia, cadascu lo seu, no desitjar res del vei, ajudar al més necesitat, i estimar al proisme com a senyera de la seva vida. i sobretot no descuidar mai la familia, que es el tresor de la teva vida. El diumenge passat dia 19 d’agost encara va anar a missa al Tallat a agraïr a la Marededéu la seva llarga e intensa vida. També ell molts diumenges al sortir de missa es presentava a casa del Sr .Capell a preguntar-li com anava el nen. Els dos s’estimaven i sempre animava al pare, tot i tenir un fill que li costava una mica l’estudi.
Gràcies Foix per aquesta llarga , entranyable, amorosa, dolça entrevista. Tot plegat m’ajudat a arribar als meus 62 anys amb moltes ganes de treballar, reponsabiitat, il.lusió, sentir-se orgullós i molt afortunat. La veritat es que mai havia pensat arribar tant lluny. Dono gràcies a tots els mestres que han passat per la meva vida. Tu Lluís m’has obert els ulls. Amb el teu permís donaré a coneixer l’entrevista.
Bona nit i més que mai ahir els monjos estaven orgullosos del ORA ET LABORA .
Una abraçada.
Pep.
interesant…..mestre,
Se me han pasado volando los 25 minutos…
He vist el programa Sr. Foix. A part dels seus mestres i sobretot el seu Mestre, he trobat molt interessants les reflexions sobre el jovent.
Salut!