No me preocupa tanto el ruido de sables como el ruido de palabras. Veo del todo imposible la entrada de tanques por la Diagonal después de desfilar por la Castellana de Madrid. No lo permitiría Europa y el mundo civilizado. Tampoco los Mossos están por la labor de defender las instituciones sino de garantizar la seguridad de los ciudadanos.
El griterío se ha apoderado de la vida nacional, desde la política hasta las tertulias de radio y televisión. Se habla y no se escucha. Se lanzan acusaciones, medias verdades, rumores… que adquieren la categoría de verdad porque se han repetido muchas veces. No es la primera vez que ocurre. Ni será la última.
Los políticos y los periodistas, los medios de comunicación en general, somos responsables de la confusión que vive una mayoría notable de la población. Aunque pueda parecer retro, falta discernimiento, el distinguir una cosa de otra señalando la diferencia que hay entre ellas.
A la complicidad entre políticos y periodistas hay que añadir el fuel que aporta el sector financiero o las grandes empresas para ocultar realidades, cambiar el sentido de los hechos, decir medias verdades o simplemente mentir.
La mentira ha recorrido el siglo XX con insistencia, confirmando las palabras de Franz Kafka en El Proceso, escritas, por cierto, en diciembre de 1914, esto es, en pleno comienzo de la Gran Guerra: Dice Kakfa y recoge Adan Kovacsics que “la mentira se convierte en principio universal.”
De hecho la mentira lo ha inundado todo y se ha adueñado del presente y del futuro. Hasta que incluso la verdad sea mentira. Hablamos tanto de cosas que no sabemos que construimos una realidad virtual indestructible. Sí, pero falsa.
La segunda vuelta de las elecciones es el referéndum dice Mas. También dice que no va a hacer un referéndum para perderlo. Un pucherazo en toda regla. Va a ganar la Cataluña «carrinclona», esto va a ser eterno.
No us despisteu companys !!…a no ser que vulgueu rebre ordres de Madrid la resta de la vostra vida i la del vostres fills……Jo personalment, no tinc cap ganes d’acabar parlant castellà, a banda d’altres coses tan o més greus que la llegua.
Prefereixo ésser «carrinclona» que viure amb els genolls a terra.
Pienso que Cataluña no necesita la Independencia. Somos una tierra crisol de razas y origenes. De toda España, de Europa y del Mundo entero.
Lo que si necesitamos es lo mismo que necesitan todos los ciudadanos del resto de España y es recuperar el espiritu i la ética de la Democracía Constitucional y mejorarla indudablemente. Hechando fuera a la actual dueña usurpadora e ilegítima » la Corruptocracia »
España y Cataluña no necesitan nada más.
P.D. La Ética Democrática obliga a una aplicar una fiscalidad ética, equilibrada y justa para todos.
No que unos entreguen al Estado 25 y reciban solo 6. Y otros entreguen 6 al Estado y reciban a cambio 25.
De lo contrario el que entrega 25 y recibe 6 entra en Turbulencias que acaba desequilibrando y destruyendo al Estado. Es de sentido común.
Pienso que el Panzacontentismo de la mayor parte de la Sociedad y en especial de algunos de entre muchos de los dirigentes responsables y apoltronados de turno, han facilitado el descontrol de los corruptores y de los corruptos y que la Corruptocracia secuestrara ó reemplazara a la Democracia Constitucional y la pervirtiera definitivamente. Mientras no se demuestre lo contrario.
Pero observo que aún sigue la lentitud de decisión en tomar las medidas lógicas y muy necesarias para solucionar esta grave crisis poliédrica. Porque son varias las crisis que tenemos.
Lo que indica que aún estamos viviendo en una PanzacontentoCorruptocracia. Que no tiene prisa en solucionarlo. ¿ Para que ?
P.D. El » Tiempo » en este momento ya corre contra nosotros. » Time is Money » Y nos lo hacen perder.
Entre dos aguas, la clase media, Europa, los empresarios de pymes, los autonomos, los profesionales, se van ahogando entre tanta mentira, ademas de ser ciudadanos pacificos, seguramente poco posicionados politicamente, sin redes vinculares, sin capacidad para presionar, sin tener mentalidad revolucionaria, solo regenerativa, solo les queda la apatia,la anomia, la corrosión del caracter como diria Sennet, el pataleo en las redes sociales, la frustración, parálisis empresarial y la desmotivación, sin lucha, sin riesgo, sin ilusión y sin expectativas no se impulsan empresas,negocios ….
Mientras aqui dejamos correr y perder el tiempo, los Chinos por ejemplo, nos van colonizando comercialmente y creando nuevas empresas de importación y comercialización aceleradamente y sin perder ni un minuto de tiempo. Y los Paquistanies, ect.
Y los Lobies de Wall Street y de la City de Londres y otros internacionales, nos están aplicando las artimañas de la Ingeniería financiera para subir y bajar las cotizaciones en la Bolsa, para así irse apoderando de todas nuestras empresas más grandes e importantes.
Mientras aqui nos van engañando con la frase «España bién » Y mientras unos piden la Independencia fiscal otros amenazan con bombardeos masivos si puedieran.
¡ Hay que ver lo que da de si la Corruptocracia y el Panzacontentismo!
«Éste es un país de chorizos, lo digo con todo el respeto… y el pueblo tiene que decir ¡basta! El Gobierno está propiciando el fraude fiscal. Son unos ineptos. Ni la patronal ni los sindicatos son independientes, están todos comprados con subvenciones. La gente de más de 45 años que éste en el paro no volverá a trabajar nunca más. Nuestros universitarios se van de este pais, en los centros estamos preparándolos para que se vayan a trabajar a Alemania y Estados Unidos. Yo, seguramente, me iré, porque un pais que no tiene capacidad de reacción, que no hay sentido de la revolución como tiene que ser… ¡Venga a desaparecer las empresas, venga a subir los impuestos, venga el IVA! Bueno, bueno, don Mariano, un momento…» de Josep Maria Gay, en you tube, un buen profesor que hace 25 años en las clases ya nos explicaba las mentiras…
Ver conferencia, recomendada..Efecto expulsión, ineptitud, mala gestión, economía desleal…
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=cby2vsK8O6k
y https://www.youtube.com/watch?v=vfnBXz4bg1U
Us convido a llegir atentament el comentari que he traslladat en aquest Bloc pel que fa a una iniciativa de DESOBEDIENCIA CIVIL per lluitar contra la DICTADURA FINANCERA que ens afecta.
Avui mateix hi ha la primera reunió per començar a treballar.
No és tard per començar a defensar-nos !!.
Potser ja és hora de començar a fer alguna cosa.
Us convido a llegir amb atenció.
INVITACIÓ A SIGNAR LA CRIDA A LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL
PELS DRETS CIUTADANS I CONTRA LA DICTADURA FINANCERA
Davant la situació d’emergència que vivim, et demanem que llegeixis amb atenció aquesta proposta de Crida i que, si hi estàs globalment d’acord, ens indiquis la teva voluntat de signar-la.
Envia un correu a: info@desobedienciadictadurafinancera.cat
També et demanem que convidis altres persones a sumar-s’hi (o ens indiquis noms i adreces electròniques perquè ho fem nosaltres) i que suggereixis possibles accions a emprendre per aconseguir els objectius que pretenem.
Inicialment aquesta proposta la trametem a un primer grup d’homes i dones, amb plantejaments i de procedències diverses, perquè la signin, l’estenguin i en facin suggeriments abans del 12 d’octubre. La intenció és que actuïn com a catalitzadors d’un procés d’organització i mobilització ciutadanes prou ampli, fort i sostingut en el temps per poder capgirar la greu situació social i econòmica que estem patint com a persones i com a poble. Volem iniciar aquest procés amb una trobada de signants el dissabte 20 d’octubre de 2012.
Un procés iniciat per Ada Colau, Alf Grafulla, Angelina Hurios, Anna Monjo, Arcadi Oliveres, Carles Riera, David Fernández, David Soler, Esther Vivas, Federico Mayor Zaragoza, Francesc Estorach, Gabriela Serra, Gemma Sendra, Guillermo Rojo, Itziar González, J.A. González, Jaume Parisi, Javi Creus, Joan Lluís Jornet, Joan Tamayo, Jordi Garcia Jané, Jordi Via, José Luis Martínez, Josep M. Gasch, Luca Gervasoni, Manel Xicota, Manuel Cubero, Martí Olivella, Montserrat Ponsa, Paco Cabezas, Patrícia Agüera, Pep Subirós, Pepe Beunza, Santi Fornell, Stefano Puddu i Vicenç Altaió.
CRIDA A LA DESOBEDIÈNCIA CIVIL
PELS DRETS CIUTADANS I CONTRA LA DICTADURA FINANCERA
L’oligarquia financera i els polítics i tecnòcrates de la troika, amb les polítiques que dicten i que submisament apliquen els successius governs espanyols, i també el català, unes polítiques que ens porten de dret a la ruïna social i econòmica, ens han declarat la guerra.
Desmantellament del sistema públic de salut, d’educació, de pensions i dependència; retallades a la ciència i la cultura; augment dels acomiadaments i la precarietat; retardament de l’edat de jubilació; baixada de sous i increment de la jornada laboral; encariment dels productes i serveis bàsics; privatització d’empreses públiques; desnonaments i persones sense sostre. Aquestes són algunes armes de l’arsenal que els terroristes econòmics –no mereixen altre nom– utilitzen. A això hi hem d’afegir l’asfíxia econòmica a què l’Estat espanyol sotmet Catalunya, i altres pobles i comunitats.
Com és possible tanta injustícia? Recordem que el malson actual té el seu origen sobretot en l’esclat de la bombolla immobiliària i la fallida dels bancs i caixes que l’havien alimentada. El primer rescat del sistema financer, que aplicà el govern de Zapatero, amb el suport de PP i CiU i la benedicció de la troika, va convertir allò que era el deute privat d’una colla de bancs i caixes en un deute públic, de tots i totes nosaltres. A partir d’aquí, vam entrar en l’espiral infernal del deute. Els governs espanyol i català han optat per anar pagant venciments del deute i interessos als prestamistes (entre els quals hi ha els mateixos bancs que fan endeutar-nos per rescatar-los), i ho paguen amb els nostres diners, retallant serveis públics i apujant l’IVA, en comptes de fer-ho apujant els impostos a les grans fortunes i a les grans empreses, i reduint despeses inútils. De manera que els menys responsables de tot el que ha passat, que coincideixen amb els més desfavorits socialment, som culpabilitzats i els més castigats.
Mentrestant, els responsables i els màxims beneficiaris d’aquesta situació, que més que una crisi és un estratagema dels súper rics per ser-ho més encara, continuen impunes i, en la majoria de casos, ocupant algun càrrec en una gran empresa o en l’Administració. Les retallades i reformes aplicades pels governs de torn han deixat fins ara intactes les seves fortunes i influències. És indignant que els Millet, els Urdangarín, els Rato i els Botín es passegin tranquil·lament pel carrer o segueixin manant des dels despatxos, en comptes d’estar a la presó i de retornar el que presumptament han robat!
Per si la majoria de la població no estiguéssim patint ja prou, el govern de Rajoy va enviar a Brussel·les a principis d’agost una previsió pressupostària que inclou un altre ajust de 102.000 milions d’euros fins a finals de 2014. Aquesta nova contracció comportarà més retallades en sanitat i educació, més acomiadaments de persones treballadores públiques i una altra elevació de l’edat de jubilació. No podem permetre que la Comissió Europea i els governs espanyol i català ens collin encara més, si no volem acabar sumits en la misèria per generacions.
Ja hem expressat la nostra indignació amb centenars de manifestacions i assemblees, acampades del 15M, insubmissió als peatges de les autopistes, ocupacions de centres de salut, vagues, etc., però ens cal una estratègia global i a mitjà termini per aconseguir que les nostres protestes i accions obtinguin millors resultats. Pensem que hem de reaccionar amb més contundència i intel·ligència que mai, però també amb creativitat i innovació.
Per això, nosaltres, que donem suport o participem en coordinadores en defensa de l’educació i de la sanitat públiques; en plataformes de persones d’afectades per les hipoteques o per les preferents, contra els peatges; en assemblees de persones aturades o en sindicats; en grups ecologistes, pacifistes, antiracistes i feministes; en el moviment cooperativista i d’economia solidària; en assemblees i comissions del 15M; en entitats de cooperació internacional i per la justícia econòmica global; en associacions de defensa dels drets humans; en el moviment veïnal i ciutadà, en candidatures municipals alternatives i progressistes; en col·lectius de treballadors, usuaris i familiars d’entitats d’acció social; en moviments universitaris contra l’augment de taxes; en mobilitzacions de treballadors públics; etc., manifestem la ferma voluntat d’impulsar la confluència de les nostres legítimes reivindicacions en una campanya conjunta i global, planificada i prolongada, que es basi en una estratègia noviolenta de mobilització, de no cooperació i desobediència civil, en la qual pugui participar el conjunt de la població de Catalunya (persones assalariades, de la petita i mitjana empresa, professionals independents, comerciants, pagesia, estudiants, jubilades etc.), una campanya que estigui orientada a assolir els objectius següents:
1. Aprofundir i ampliar els drets civils, socials i laborals que encara preservem, avui amenaçats per la Comissió Europea i els governs espanyol i català. També recuperar els drets que ens han arrabassat en els últims anys. Cal que tota persona tingui cobertes les seves necessitats bàsiques: una alimentació adequada, un habitatge i un lloc de treball digne i l’accés a l’educació, la sanitat i la cultura.
2. Canviar de manera radical les polítiques seguides darrerament, la qual cosa requereix la dimissió del govern de Mariano Rajoy i la formació d’un altre govern sorgit d’unes noves eleccions, que es posi al servei de la població i que apliqui un pla d’emergència fonamentat en les mesures següents:
a) Augment dels ingressos públics: persecució efectiva del frau i l’evasió fiscals; reforma de la fiscalitat per tal paguin més els qui més tenen i equilibri equitatiu de les balances fiscals entre les comunitats autònomes.
b) Reducció de despeses vergonyants, com la compra d’armament militar, la casa reial o la construcció d’infraestructures inútils i antiecològiques.
c) Derogació de les contrareformes econòmiques, socials i laborals (les “retallades”) i restauració plena dels drets civils, socials i laborals que tants sacrificis i tantes lluites van costar durant generacions.
d) Encausament judicial dels responsables que ens han portat a aquest desastre: directius i consellers delegats de bancs, caixes i empreses amb actuacions fraudulentes, responsables bancaris de les participacions preferents, polítics corruptes, grans evasors fiscals i de capitals, alts directius del Banc d’Espanya, etc., tal com reclama el “Manifest ciutadà davant la crisi del sistema financer”, impulsat per Attac Acordem i signat per nombroses entitats del país.
e) Impuls d’un nou model socioeconòmic: penalització del capital especulatiu i regulació dels mercats financers; creació d’una banca social i pública que doni crèdits a les famílies i a les petites i mitjanes empreses; promoció de nous sectors econòmics sostenibles i de l’economia cooperativa, social i solidària.
f) Abolició de la reforma del punt 2 de l‘article 135 de la Constitució espanyola que, en la seva nova versió de l’estiu de 2011, estipula que “el pagament dels interessos i el capital del deute públic tindrà prioritat absoluta”; establiment d’una moratòria en el pagament del deute fins a haver delimitat la part que és il·legítim ―que no es pagarà― de la que és legítim, que es negociarà per tal que el seu pagament no impedeixi proporcionar unes condicions de vida dignes al conjunt de la societat actual ni a la dels nostres fills.
g) Promulgació d’una nova llei electoral que impedeixi el segrest de la democràcia pels partits majoritaris i reconegui el dret a desenvolupar consultes populars vinculants.
h) Anul·lació de totes les causes pendents i les condemnes contra aquelles persones i entitats acusades d’activitats relacionades amb protestes contra les retallades o de desobediència civil, per exercir el dret legítim de rebel·lió contra la injustícia.
Per avançar en aquesta campanya som conscients que:
a) Només si mantenim una vigilància i una mobilització permanents aconseguirem que un nou govern posi en pràctica mesures com les que hem detallat, en comptes de sucumbir a les pressions de les persones corruptes, l’oligarquia financera i la troika. Ens comprometem a partir d’ara a seguir impulsant la mobilització social per aquestes mesures, independentment del partit que governi, sigui a Catalunya o a l’Estat espanyol.
b) Sabem que la mobilització social no es pot cenyir a casa nostra. Ens comprometem també, doncs, a contactar amb persones i col·lectius dels altres pobles de l’Estat espanyol i d’Europa per proposar-los aquests mateixos objectius i, en allò que els facin seus també, coordinar-nos per aconseguir-los.
c) Les mesures socioeconòmiques d’urgència que exigim ens ajudaran a sortir del pou en què ens han tirat, però no resoldran el problemes de fons de naturalesa econòmica, social, ecològica, política i de valors que es troben al darrere de la situació actual. Per això, cridem també la societat catalana a:
c1. Exercir el dret a l’autodeterminació que ens permeti al conjunt de ciutadans i ciutadanes de Catalunya decidir democràticament la nostra relació amb l’Estat espanyol i la Unió Europea. Si la majoria social votés per la independència, caldria un procés constituent per decidir quin model social, polític i econòmic de país volem i elaborar de manera participativa una Constitució pròpia; o si la majoria social votés per mantenir-se dintre l’Estat espanyol, caldria elaborar amb els altres pobles de l’Estat, i també de manera participativa, una nova Constitució conjunta.
c2. Multiplicar les experiències autogestionàries per resoldre de manera alternativa les necessitats (de treball, de consum, d’habitatge, de cultura, d’oci, de relació…) que estan proliferant arreu del país en forma de cooperatives de tota mena, d’iniciatives comunitàries per la sostenibilitat, de xarxes de suport mutu, d’assemblees populars de barri, de finances ètiques i de monedes socials, d’ateneus, casals i centres socials…, així com d’enfortir-les i enxarxar-les. Aquestes experiències constitueixen la matriu inspiradora d’una nova societat més democràtica, equitativa, solidària i sostenible.
c3. Promoure l’autoorganització de la ciutadania amb formes de democràcia participativa i directa perquè decideixi progressivament en els diferents nivells, des dels més locals fins als més generals, les línies mestres d’actuació que hauran de seguir els governs per gestionar els assumptes col·lectius d’acord amb la voluntat popular.
Les persones que signem aquesta Crida ens constituïm en Grup Promotor per a la creació urgent d’una plataforma catalana d’entitats ciutadanes i de persones que acordi i impulsi una campanya de desobediència civil noviolenta que posi fi d’una vegada a la dictadura financera que estem patint.
Catalunya, setembre de 2012
Hay verdades evidentes y reales que la intuición de la ciudadania ve a simple vista, con sus propios hojos.
Pero que son negadas debido a la Corruptocracia, la codicia y la insensatez de la falta de talento y de la falta de ética.
Ejemplo: Ya desde los años 2006, 2007, ect. toda la ciudadanía observaba y comentaba sobre la gran cantidad de gruas de la construcción y construcciones de pisos por todas partes.
Y los mejores Economistas Españoles ya advertían al Gobierno de turno, una vez y otra de que se estaba creando una Burbuja del tocho, que acabaría rebentando. Pero tanto el Gobierno como la oposición hacian caso omiso.
Y asi los Bancos Presuntos, provocaron también la burbuja de la llamada de los emigrantes.
Y ahora tenemos la burbuja inversa del cierre y cese de empresas y empresarios por falta de crédito y por culpa de una fiscalidad excesivamente voraz.
Ejemplo: En Cataluña hay que sumar los impuestos del Gobierno central del Estado, a los impuestos que aplica el estado en la Generalitat, los Ayuntamientos y las Diputaciones. Además de que aqui pagamos las Autopistas.
Para pagar somos españoles pero para percibir las prestaciones somos catalanes y quejicas, ect.
Asi que tampoco nos llega el dinero que el Estado Central promete y debe de invertir en Infraestructuras en esta Autonomía.
Resultado con la suma de pagos: Pagamos 25 al Estado y recibimos 6. En Andalucía pagan 6 al Estado y reciben 25.
Resumen: Cuidado con la Burbuja inversa del cierre de empresas y el cese de empresarios enprededores. Porque ello ha conducido al desempleo a 5.000.000, a la perdida de consumidores y de cotizantes al Estado y a la Seguridad Social.
Alemania está creando empleo pero es que ayuda a los empresarios con impuestos más reducidos y facilitándoles créditos muy baratos.
Por otra parte exige a Grecía la devolución del prestamo, pero olvida que ellos, Alemania, aún no le han devuelto a Grecia, la deuda mucho mayor que contrajeron y debido a las causas de la 2ª Guerra Mundial.
Es aquello de exigir la verdad para cobrar, pero mentir al tener que pagar. Y en España ocurre lo mismo. Todos los paises son iguales.
P.D. De hecho estamos en plena 2ª BURBUJA. Porque la pérdida constante de EMPRESARIOS emprendedores y del cierre de Empresas no cesa.
Pero en cambio si se pretende ayudar a los PRESUNTOS BANCTERS Burbujeros.
Pero el Estado sin Empresarios, sin consumidores y sin cotizantes no es nada. Es solo otra Burbuja.
P.D. El hecho de la desafección-indignación de todos los ciudadanos de Cataluña es también igual que la que se produce en toda España provocada por el Sistema.
Pero aquí además tiene la agravante de la falta de respeto a la dignidad de la persona y a la lengua catalana que se produce en algunos ciudadanos del resto de España.
Cosa que no hacemos y no ocurre con la lengua castellana y la dignidad de sus ciudadanos que la hablan en Cataluña.
El problema de las burbujas es que el aire interior se acaba tarde o temprano…
¡ Ja, Ja ! BartoloméC, tu siempre tan sutil en tus respuestas.
» La Mentira lo invade todo » Pero a los parados y a los desamparados no les engaña nadie. Viven la verdad en sus carnes.
Hay una cosa que tiene muy mala prensa que es la jerarquía, una élite no económica sino cultural de referencia social, en España nos falta eso, gente de referencia fuera de dudas partidistas, para ya digo que a la que das esta idea te tildan poco menos que de facha cuando es lo contrario. Yo estoy a favor de las jerarquías.
La élite cultural ya existe, pero subvencionada y partidista, por eso carece de referencia social…
No creo, hay una élite independiente seguro lo que pasa es que no ocupa el espacio publico. Por otro lado las personas siempre decimos «yo opino que…» y queremos que eso se valide aunque no tengamos ni idea del tema. He de reconocer que es una de mis especialidades.
Había entendido que comentabas que en España nos falta eso, gente de referencia fuera de dudas partidistas…
Si eso es lo que falta, pero creo que deben existir personas con esas cualidades pero están al margen, no salen al terreno publico porque aquí no se respetan las jerarquías. En TV3 la imitación de Pere Gimferrer acumula más horas que la persona real. Es muy fuerte.
Nadie es capaz de decirte diez arquitectos españoles diez médicos diez ingenieros de referencia, no hay debates públicos serios, no hay nada no hay referentes civiles que no sean economistas de moda.
Completamente de acuerdo…
Ahora solo nos tiene que preocupar el crear las condiciones para crear puestos de trabajo y también el crear empresas para ello. Evitando el que se destruyan.
Esa es la clave Albert, crear las condiciones para reactivar la economía…
Pero por lo visto BartoloméC, los políticos, tanto de las gobernancias como los de la oposición correspondiente, solo piensan en el beneficio de su partido. Como dijo Sir Winston Churchill. Pero añadio: » Los estadistas piensan en el bienestar de las generaciones futuras »
De hecho nos faltan verdaderos Estadistas y sus equipos, Inteligentes, Talentudos y Previsores del futuro cambiante.
Las mentiras no dejan de ser otro tipo de arma, en esta guerra con otra apariencia.
Como decía EL Roto: El colapso de la mentira provocaría el fín del mundo. ¡Tal cual!
La verdad compromete. Mi verdad es más cómoda pero acaba con la verdad en muchas ocasiones…
Sr. Foix:
Vostè com sempre ha donat en el clau de la qüestió.
Jo per col·laborar a treure pors, i mentides de les persones d´aquest bloc faig suggeriment de dos programes de Singulars del Canal 33 que aporten una mica de llum:
Primer:(Singulars del 03/10/2012)
Carles Boix: camins cap a l’estat propi i escenaris de ruptura
http://www.tv3.cat/videos/4269490/Carles-Boix-camins-cap-a-lestat-propi-i-escenaris-de-ruptura
Segon:(Singulars del 10/10/2012)
Jonathan Tepper: una pesseta catalana?
http://www.tv3.cat/videos/4282071/Jonathan-Tepper-una-pesseta-catalana
Aquests especialistes qualificats desmenteixen les mentides que estem sentin aquests dies sobre: les pensions, l´utilització del Euro,…
Gran article Mestre!
Sr. Foix: Los Presuntos y los Panxacontentos privilegiados mienten pero los que están en el Paro, el desamparo y los que pierden la Empresa, ect.estos no mienten.
Sr.Foix: Muchas veces tienes la impresión de que te mienten porque te consideran un inmaduro que no puede ser capaz de superar que te digan la verdad, pero la mentira por mucho que la adornes siempre será mentira…mentir, lo que se dice mentir, nos van a mentir siempre, el problema es que nos creamos las mentiras y en esa tesitura estamos…
Confusión. esa es la palabra. ánimos destemplados. esa es la sensación que invade las relaciones interpersonales. Hay que cambiar, y poner la política al frente de la economía, y no la ecomomía liderando la política. La política trata del ser humano. La economía trata del dinero. Se puede criticar duramente a un político, debe tener el cuero duro para soportarlo. Lo que no debe hacerse es abjurar de la necesidad de la política. Es lo unico que ordena la sociedad y la saca del égido tribal.
Anibla: El desprestigio de la política viene de su subordinación al poder económico,cambiar eso será complicado y de proceso lento, aunque comparto su necesidad ineludible…
Anibal.
Circula aquests dies per internet una carta titulada ‘Carta oberta al senyor Miguel Herrero i Rodríguez de Miñón’, signada pel professor Enric Casulleras, tot i que no he pogut comprovar-ne l’autoria ni trobar-ne la data exacta. La carta fa un raonament interessant: com que el principal argument contra la independència de Catalunya és que constitucionalment és il·legal, fóra bo que el senyor Herrero y Rodríguez de Miñón, un dels set ponents de la constitució espanyola del 1978, expliqués en quines circumstàncies va ser incorporat a la constitució l’article que fa referència a la ‘indissoluble integritat del territori espanyol’ i aclarís la participació de l’estat major de l’exèrcit a l’hora de redactar-lo. Cal dir que hi ha dos articles de la constitució espanyola que fan servir aquesta mena de llenguatge: el 2 (‘La constitució es fonamenta en la indissoluble unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols’) i el 8.1 (‘Les forces armades (…) tenen com a missió garantir la sobirania i independència d’Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l’ordenament constitucional’).
Vull recordar aquí que en gran part aquesta qüestió ja ha estat aclarida, com explico al meu llibre ‘500 preguntas al nacionalismo español’ (2006). En el vint-i-cinquè aniversari de la constitució Miguel Herrero va reconèixer el paper tutelar d’alts càrrecs de l’exèrcit sobre la ponència constitucional: ‘L’article 8 té una redacció tècnica que procedeix efectivament de sectors de l’estat major, que el president Suárez va fer seva i que així va transmetre.’ Ho confirmà Miquel Roca, ponent de la constitució per Minoria Catalana: ‘Em consta perfectament. Jo vaig negociar amb Suárez la introducció de l’expressió ‘nacionalitats’ a la constitució, i llavors ell feia consultes, evidentment, a un grup de militars.’ I també Narcís Serra, ex-ministre de Defensa i ex-vice-president del govern espanyol, va afirmar: ‘La transició comença quan el rei nomena Adolfo Suárez. I Adolfo Suárez tenia dos límits: el mínim el va marcar l’opinió pública; el màxim, el poder fàctic que se sentia hereu de les essències del franquisme. (…) I de poder fàctic cohesionat que se sentís hereu o que hagués de garantir la continuïtat del franquisme només n’hi havia un: l’exèrcit.’ Herrero, Roca i Serra van fer aquestes declaracions al reportatge ‘Més enllà del consens’, emès el 7 de desembre de 2003 al 30 Minuts de TV3.
I què hi diuen els militars mateixos? Doncs el tinent coronel Fernando Reinlein, un dels primers membres de la Unión Militar Democrática, va dir que, a l’hora de redactar la constitució volien evitar ‘d’incomodar els sectors ultres nostàlgics de Franco’ (Avui, 5.12.2003, p. 18). Per la seva part, el general Sáenz de Santamaría, militar franquista i cap de l’estat major de la guàrdia civil durant la transició, descrivia així aquell moment:’Els comandaments militars, sobretot els més elevats, s’oposaven a qualsevol canvi i va començar el que es va anomenar ‘soroll de sabres’. Ens coneixíem tots i n’hi va haver molt pocs que pensessin que s’havia d’arribar a una democràcia’ (‘Víctimes de la Transició’, 30 Minuts, 10.11.2002). Aprovada la constitució, les amenaces sedicioses van continuar; per exemple, en unes declaracions del general Milans del Bosch a l’ABC (23.7.1979) o en forma de manifest publicat al diari El Alcázar (17.12.1980) per un col·lectiu identificat amb un grup de militars i destacades figures de l’ultradreta, que afirmava que ‘la presa de consciència crítica dels militars va molt més enllà de la simple insatisfacció per la tasca del govern… per la qual cosa la dignitat i l’honor, valors substancials de l’ànima militar, se senten cridades a entrar constitucionalment en joc. (…) Al carrer hi ha fermament instal·lada la urgència d’una solució correctora que permeti de regenerar la situació’. On diu ‘entrar constitucionalment en joc’ llegiu article 8.1 de la constitució. El cop d’estat del 23 de febrer de 1981, dirigit pel tinent coronel de la guàrdia civil Antonio Tejero, va ser un intent fallit de la ‘solució correctora’. Tot i fracassar formalment (no tant en el propòsit recentralitzador), va confirmar que el perill de tutela militar durant la transició era real.
En resum, hi ha prou indicis per a afirmar que ‘la màxima norma de l’ordenament jurídic espanyol va ser imposada sota coacció i greus amenaces’, com suggereix la carta adreçada a Herrero de Miñón. En aquest sentit, és molt interessant l’observació final: ‘Els contractes signats sota amenaça o coacció són viciats d’origen i nuls de ple dret.’ Aquell marc legal va ser després legitimat per una ciutadania que va votar sota la pressió del tot o res, que va escollir entre aquella democràcia o el risc real d’involució democràtica. Cal entendre que el referèndum constitucional a Espanya es va proposar ‘en termes equívocs o sota l’amenaça encoberta de mals majors, després d’haver preparat els votants amb una propaganda hàbilment dirigida pels poderosos mitjans de difusió de què disposen els estats moderns’, segons les paraules profètiques de José María Gil Robles i les seves ‘Cartas al pueblo español’, publicades el 1966. Cal recordar que és aquesta constitució, fruit d’aquelles circumstàncies i d’aquella legitimitat qüestionable, la que ara es vol oposar a la voluntat de tants catalans de substituir el seu marc polític per un que doni resposta a les seves necessitats com a societat.
Oriol Vidal-Aparicio, professor de política internacional i de constitució dels Estats Units a Glendale Community College
Rosamaria,
Molt be aquesta intervenció, fins al punt que m’agradaria publicar-la al meu bloc, si així m’ho permet.
Se que es difícil però s’hauria de tirar d’aquest fil, ‘Els contractes signats sota amenaça o coacció són viciats d’origen i nuls de ple dret.’.
Endavant !!