Deportes

La vida de los otros

por  •  • 12 Comentarios

Ahora resulta que hemos vivido bajo el ojo del Gran Hermano orwelliano. Políticos que se espían entre sí, tanto si son adversarios como compañeros de viaje, micrófonos instalados en reservados de restaurantes de postín, pinchazos telefónicos y otras formas para obtener información personal, íntima, de los demás.

La película que revelaba las siniestras operaciones de la Stasi

‘La vida de los otros’, aquella reveladora política de la impresentable obsesión de la Stasi para averiguar la vida de los sospechosos, parece que ha sido práctica común en la sociedad catalana en los últimos tiempos. Y también en la más prodigiosa y emblemática de las instituciones deportivas catalanas. En el Barça, con Laporta de presidente, se espió a vicepresidentes y a otros miembros de la Junta entre los años 2003 y 2010. Así lo afirma la Fiscalía Superior de Catalunya que apunta posibles responsabilidades penales para Ferran Soriano y Joan Oliver. Se justificaron esas actuaciones como auditorías de seguridad, en palabras de Oliver, y también para conocer qué directivos podrían ser más adecuados para optar a la presidencia del club en 2010.

Es lamentable que en uno de los períodos de más esplendor deportivo del Barça se produjeran estos hechos delictivos perpetrados sin ningún escrúpulo. El hecho de que el Barça lo ganara todo no exime de responsabilidades a quienes pisaron la línea roja de la intimidad de los demás. No se trata de desvirtuar la gesta de los títulos conseguidos. Simplemente hay que aplicar los mismos criterios que se usan en las sociedades decentes. No hay razones para espiar a nadie sino media un mandato judicial. Y quien lo haga debe atenerse a las consecuencias.

Si se espia a miembros de la Junta, quién garantiza que no se espie a jugadores, a periodistas, a socios y ciudadanos que tienen el sagrado derecho de preservar su intimidad que es sólo suya.

 Publicado en Mundo Deportivo el 19-2-2013

  12 comentarios por “La vida de los otros”

  1. Sr. Foix:
    No he anat mai a La Camarda.
    Ni penso anar encara que convidin i m’ho paguin tot.

    Espies, corrupció, CNI, polítics, detectius incomplint lleis, directius del Barça… quina pena dóna tot plegat.

    I això passa diuen a Barcelona capital catalana, moderna i europea.
    No sé si riure o posar-me a plorar de pena i impotència.

    A part de les imatges de la policia registrant oficines i carregant caixes i discs durs d’ordinador, veurem i sabrem qui va fer l´encàrrec i pagament aquests espionatges.
    Els propietaris del restaurant en qüestió no sabien res?

    Demano respostes si és que ens les donen.
    Les tindrem ja ho veurem,..?

  3. Sr. Foix: Decididamente y desgraciadamente somos en conjunto iguales que los demás.

    En Cataluña, en España entera, en Alemania, en Italia, en Grecia, en Inglaterra, ect. ect. en todo el mundo.

    Pero lo único que puede que nos diferencie es en la aplicación de la justícia y el deber.

    BartoloméC, Josep Maria Caparrós y Rosamaria ya lo dicen y expresan todo.

  4. DOGBERT, treu a lluïr el teu estil més mordaç. El tema s’ho mareix. Necessitem un analgèsic per païr tot això.

  5. La corrupció, la xarxa d’ espionatge, el CNI, la lluita entre partits…..queda temps per governar ?? queda temps per pensar en els problemes socials ?? queda temps per pensar en politiques de creixement?? en resoldre la crisi?….

  6. Quan el meus germans i jo erem petits,el meu pare ,ja ens ensenyava que no estar bé escoltar les converses dels altres, ni tafanejar en la seva correspondencia, ni remenar en els seus calaixos, ni mirar les seves agendes i coses personals, de manera que, tant els meus germans com jo , vam créixer, havent interioritzat , de forma natural,totes aquestes normes bàsiques d’ educació i de respecte als altres.

    Què vol dir això ? que els nostres politics, a banda de corruptes, són també una colla de ximples maleducats ?? una colla de ximples que han perdut el nord empaitant el poder ? … i això que segurament tots van anar a un «col.legi de pago «….

    Hi ha alguna diferencia entre un politic i un «macarra» de qualsevol barri marginal…??? ben poques em sembla.

    La diferència la posem nosaltres.

    Mentre els uns ensenyen el que són, van del que són i no ensenyen res, més enllà del que són, demostrant així, molta més dignitat de la que els hi atribuim, als altres , van de trajo i corbata amagant micròfons dins de centres florals, els parlem de vostè i els mostrem un respecte de dubtós mareixement, els hi paguem els millors vestits i els millors àpats als millors restaurants i són rebuts a bombo i plateret com si fossin l’exemple, el mirall on reflectir-nos. Són els que després, ens diràn , com hem de comportar-nos, que hem de fer i com hem de ser, ens dictaràn les normes de civisme i redactaràn les lleis que després haurem de respectar.
    On és la dignitat que els ha de fer mareixadors de tant respecte i admiració ??

    Mentre els uns porten la dignitat a dintre, i el que es veu, és el que hi ha, els altres tiren de colonies cares per apaivagar el podrit que porten amagat a dins.

    Cal que ens replantegem moltes de les nostres actituts i aprenguem a repartir els nostres aplaudiments amb molta més equitat i justicia.

    Deia dogbert, que ens han perdut el respecte. És cert.
    Jo també els hi he perdut.

  7. Ciertamente, Sr. Foix, esa importante película sobre la Stasi explicó lo que ahora está sucediendo aquí… y que personalmente sufrí en Cuba hace cuatro años, cuando fui jurado en el Festival de Cine de La Habana. Mientras campean a sus anchas, como escribió en un artículo anterior, los verdaderos ladrones o estafadores. Y al final, sólo van a «pagar» los detectives y periodistas!
    Agradecido por su valientes artículos, le saluda cordialmente

    J. M. Caparrós Lera
    Catedrático de Historia Contemporánea y Cine
    Universitat de Barcelona

Comentarios cerrados.