Imatge de Giulio Andreotti
Andreotti podria ser la quinta essència de la italianitat. És un personatge que ha entrat al món de la literatura, dels acudits, de les frases fetes. Poca gent ho aconsegueix. Però aquest home tan complex, tan italià, ho ha aconseguit. Itàlia sempre va per davant de moltes coses. Però és un país que representa tot el contrari del món anglosaxó, el rigor, la responsabilitat, fer les coses ben fetes i acabades. Però té l’art i la bellesa. Té la humanitat, té Dant i la Divina Comèdia, té el Vaticà i l’Església. Això el fa diferent de qualsevol altre país del món.
Itàlia es humana i corrupta alhora. És un país que perdura perquè representa els valors centrals de la persona amb les seves grandeses i les seves misèries. Itàlia pot ser corrupta però també és humana. És difícil entendre aquests trets des de la racionalitat. Itàlia és el país que ha començat les guerres del segle XX en un bàndol i les ha acabat a l’altre. Itàlia es gran perquè té el Rinascimento, té Maquiavel, té les llavors de les revolucions romàntiques del segle XIX.
Mai passa res a Itàlia encara que s’esfondri el món. Sicília és el centre de totes les transformacions des de les èpoques de Plató fins avui que vota majoritàriament a favor de Berlusconi. Lampedusa, el gran novel·lista sicilià modern, diu que Sicília és l’Amèrica de l’Antiguitat.
Els alemanys, que aconseguiren la unitat al mateix temps que Itàlia, Cavour des de Torí i Bismarck des de Prússia, no en tenien gran concepte dels italians. Però un dels grans llibres de Goethe és el seu Viatge a Itàlia. Tots els il·lustrats dels últims dos segles han passat per Itàlia. El meu mestre Santiago Nadal deia que se sentia a l’estranger quan no es trobava a Itàlia. Bismarck, aquell home del casc de ferro amb punxes, deia que Itàlia és una nació que té molta gana però una dentadura dolenta.
Tot el que vulguin. Però Itàlia perdura perquè assumeix millor que ningú les seves feblesses i les seves contradiccions. És un ordre desordenat o un desordre ordenat. Com els hi sembli.
Va de Italia. Emoción y sentimiento. Battiato, Modugno, COnte, Battisti, Branduardi, Dalla, Paoli, Jovanotti, Moriandi, B. Solo, Pravo, Pavarotti, MIna , Celentano,…http://www.youtube.com/watch?v=HweU-Nc__HE&feature=share&list=RD02wmmKcQ5ZsUk
El Sr. Foix no habra quedado a gusto con el anterior articulo aqui en su blog sobre Andreotti y sin solucion de continuidad nos escribe otro que nos habla mas de Italia que del cinico personaje de la foto.
Acabaramos!
La quintaesencia de lo mediterraneo, de lo meridional, de nuestra cultura de raiz, del arte, de la belleza, de las contradicciones y de lo mejor y peor esta en Italia.
No hay discusion.