Política

Els guardaagulles i el xoc de trens

por  •  • 20 Comentarios

Ja sé que els guardaagulles poden fer nosa. Però penso que són del tot necessaris quan es parla de xoc de trens, de confrontacions i de posicions intransigents que tenen l’aspecte de trencar els ponts o les passarel·les de diàleg entre l’Estat i Catalunya.

La decisió del Tribunal Constitucional d’admetre a tràmit el recurs suspèn, de fet, la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 23 de gener amb el suport de CiU, ERC i ICV. El Constitucional dona cinc mesos perquè el Parlament presenti les al·legacions pertinents.

En aquella declaració s’afirmava que Catalunya “és subjecte jurídic i polític sobirà”. És la primera vegada que el Constitucional suspèn una declaració parlamentària que no té valor jurídic.

El recurs d’anticonstitucionalitat fou presentat pel govern Rajoy. Recordem que el recurs contra l’Estatut de 2006 fou presentat pel Partit Popular i significà un augment considerable del sentiment independentista entre els catalans.

El que diguin les lleis és important. Però ho és més encara l’esperit amb el qual s’apliquen les lleis. El fet és que qualsevol moviment a Catalunya que vagi en la direcció de canviar l’actual statu quo entre Catalunya i Espanya es percebut per les institucions del Estat com un atemptat a la Constitució i a les essències espanyoles.

Si es crea una comissió sobre el dret a decidir no veig que posi en perill res. La velocitat del Tribunal Constitucional en pronunciar-se sobre el recurs del Parlament de Catalunya és prou sorprenent si es compara amb la extrema lentitud en que el mateix tribunal va actuar el 2010.

El fet és que el govern de Catalunya vol tirar pel dret passi el que passi. Amb l’ajut d’Esquerra i amb la ambivalent suport d’Iniciativa. Els socialistes volen i dolen, diuen que sí i alhora que no, però no estan en la línia independentista dels que signaren la declaració de gener de 2013. La CUP està en el procés però amb les seves pròpies idees i condicions. Els Populars i Ciutadans hi estan radicalment en contra.

En aquest panorama, penso que, abans de que el tren surti de l’estació sabent que hi ha un altre comboi que ve de front, cal una més gran complicitat entre les forces polítiques catalanes. Des de la divisió no anirem molt lluny. I des del voluntarisme, tampoc.

L’última enquesta del CIS remarcava un augment considerable del independentisme a Catalunya. Però no superava la tercera part dels catalans. És per això que penso que els guardaagulles no faran nosa per evitar la confrontació i el xoc de trens si és que s’arribés a produir.

 

 

 

  20 comentarios por “Els guardaagulles i el xoc de trens”

  1. Pingback: Els guardaagulles i el xoc de trens, Llu&iacute...

  3. La situacion en el salon estensa. Pero es solo el salon. Cuando les convenga volveran a entenderse aun en el desentendimiento o viceversa. Son profesionales del cinismo.

    En la calle la cosa va por otros derroteros. Aparte de la tension, hay miedo, pero no al choque de trenes, ni lineas rojas ni tonterias semanticas. Hay miedo al inmediato futuro.

    Cuando los tensionados de salon tocaran la calle de verdad, creo de que ya se iban a enterar de lo que vale un peine. Solo el miedo impide, de momento, al parado, al desahuciado, al pobre, al joven sin futuro, a los que ya llevamos demasiado tiempo en la certeza de que estamos en el centro de una gran estafa y ademas pagandola. Impide, digo, de que vayamos a por ellos, a por unos y a por otros. Que ya esta bien!

    La corrupcion, la paralisis total de los servicios basicos, la voracidad de las finanzas, el aquelarre de la justicia y una sociedad civil atrincherada. Esto es lo que hay.

    Para preservar todo esto no hacen falta «guardaagulles» Sr. Foix.

    • Hay miedo al presente real,Dogbert.Sin la economia sumergida,.al nos pese,esto ya habría estallado.

      • Hasta la economia sumergida esta de capacaida, del 25% del PIB ha pasado al 18,9%.
        El no estallido Africa, yo creo que viene por el paraguas familiar que tambien se esta quedando seco.
        La bomba de relojeria la tenemos en el 40% de paro en los inmigrantes (sin paraguas) y del 57% de los jovenes que aun con el paraguas intuyen que la cosa no rula y que vivir es otra cosa.
        Aun asi nos van dando una vuelta de tuerca tras otra y no pasa nada.

  4. Sr.Foix: el panorama no podría ser más complicado…pero a este paso lo acabará siendo…hemos pasado del viaje a Itaca al viaje en tren…yo me bajo en la próxima y Vd…???

    • El tema BartolomeC creo que ya no es bajar, es saltar. Sufro, no te puedes ni imaginar por Rosamaria que no se como se enterara.

      • M’acaben d’arribar 7 correus del blog.Assumpte arreglat x Rosamaria?

      • Toy de acuerdo, la cosa será saltar en el último momento y cuando los que están por el choque se estrellen en solitario, que como bien apuntas más arriba no se producirá porque todo se limita a un juego de trenes de salón de niños ricos encerrados con su juguete. la realidad está en la calle donde no hay ni un euro para juguetitos.

    • Lo malo,Bartolomé,es que no podemos bajarnos.Esto es como un tren sin frenos con nosotros dentro y sin un triste Superman capaz de pararlo.

Comentarios cerrados.