El xorro de blat, l’or de tots els temps
Dia de sega. Molta calor. Gran collita. La màquina de segar, moderna i poderosa, té un rem de gairebé sis metres. Avença amb una majestuositat imperiosa. Es imponent veure com la màquina ho engoleix tot, tranquil·la, potent, amb dos homes a la cabina, que s’obren pas enmig de grans extensions de blats que han granat definitivament.
Les espigues torcen el coll i demanen ser abatudes. El sol rosteix els camps. Se sent unes cigales, uns insectes negres amb la panxa blanquinosa, que es passen tot el dia cantant amb un soroll especial i monòton, perenne en els dies calorosos de l’estiu. Sempre he sentit a dir que aquestes cigales sorolloses moren rebentades de tan cantar.
Enguany no hi ha gaires perdius ni tampoc conills. Malgrat les pluges de primavera, els sembrats mostren una sequedat tòrrida. No es comença a segar fins que el sol s’ha estès per tot el món, fins que la suau humitat de la marinada ha quedat totalment eliminada.
Abans calien colles nombroses de persones per segar. Avui, és la màquina la que s’encarrega de tot, mentre els propietaris van i ven
El sembrat i el rostoll, qüestió de minuts
en amb la carreta del tractor on s’hi buida el gra que emmagatzema la “cosechadora”. És un fenomen de gran impacte el veure el xorro de blat que escup les entranyes de la màquina i que s’assembla amb el groc de l’or autèntic. El segar és una de les feines més antigues de la història. El pa ha estat el gran aliat de la humanitat contra la fam. En els llibres antics es parla del segar i del blat, del pa i de tots els seus derivats. Ho veiem a la Bíblia i ens ho explica Plini el Vell en la seva gran història de la Natura escrita el primer segle de la nostra era.
L’olor d’un dia calorós de sega del mes de juliol és canviant. Un sembrat cuit per la calor desprèn un aroma sòlid, uniforme, tranquil. En uns minuts, en aparèixer el rostoll, l’olor canvia de forma radical. Prové d’una barreja de branques seques, de boll esbarriat pel terra, de tendresa i d’una certa frescor momentània.
Els dos segadors a dalt de la màquina
La palla s’amuntega ordenadament formant les llargues rengleres que ben aviat seran recollides per la màquina d’empacar. En un tres i no res pot canviar el panorama de forma substancial. Les paques no tenen res a veure amb les antigues garbes. Tot està molt més mecanitzat, menys gent, més fruit i més rapidesa.
El rem de la màquina no deixa una espiga dreta. Si n’hi unes quantes en una vora, recula una mica i se les menja com qui recull una molla de pa. Tot queda ras i net. S’ha acabat el cicle que començà als vols de Tots Sants. Enguany, les coses han anat bé. Fins i tot ho diuen el pagesos, que mai exageren sobre una bona collita.
M´agrada . El payés que es dú a dintre surt en moments clau. I la sega ú es. El perfum sec es nota, te impregna .Tot el mon esta content . Es festa . Yo tambe vaig jugar de menudeta damunt de un trill a la antiga y u recordare sempre. Gracies per retornarme a aquells moments tan felisos .Perdonen la meva pésima ortogrfia. Una abrazada.
Sr Foix:Benvigudes siguin totes les tecnologies que ens faciliten les feines.
Voldria,des d’ aquí fet un petit homenatge a totes les dones pageses tan sovint oblidades.Tothom parla de la dura feina dels segadors i pocs esmenten el gran esforç de les dones per tenir cura de les colles.Esmorzar, beguda a mig matí(el que en diríem»tentenpie»),dinar a migdia, berenar i sopar.Tot cuinat a la cuina de llenya que s’ encenia de bon matí amb l’ escalforeta que això suposava i feinejant amb les tasques pròpies de la masía,de la canalla i de tot allò que calgués.
Cóm haguessin agraït una cuina de gas,una rentadora,una nevera….
Benvingut sigui el progrés !
Naturalment Àfrica, Benvingut el progres per facilitar la feina a tothom, sobretot per a tots aquells que están a «sol i serena» cada dia, els pagesos. No voldria pas que es mal interpretés el meu comentari. Jo no parlo de com fan la feina els pagesos, només volia recalcar que el menjar ens el proporciona la pagesia, no pas els enginyers. Els primers són imprescindibles, els segons són necessaris.
I tant!
Foix podría apararcar un poco la actualidad politica y dedicarse más por un lado a la narración de lo que observa y por otro a la fijación de ciertos conceptos en base a su experiencia vital, ahora leo el «Diccionari per a ociosos» de Fuster y algo asi estaría bien. La actualidad politica no permite profundizar en lo importante del ser humano y lo otro si.
Tienes razon , estaría bien.
Continúo pensant que tens uns vena poètica que cal aprofitar. Aquest es un escrit per incloure en un proper llibre…M’agrada.
Només m’ha estranyat la paraula xorro per castellanitzada. Suggereixo «a dojo», «a raig fet», «a doll»…com a col-laboració si m’ho permets
Quina feina més noble i més dura, la del pagès !! Imprescindible !! Que seria de nosaltres sense ells !! Heu pensat mai que nosaltres dificilment sobreviuriem en cas de necessitat ?? en canvi ells ben poca cosa necessitarien de nosaltres…els pagesos acostumen a ser autosuficients, ells mateixos es procuren tot allò que necessiten per a viure. Nosaltres en canvi, dins les ciutats, si els «SUPERS» es buiden….no tenim res a fer. En aquest sentit ens passen la mà per la cara !! Estem en clara desavantatge !!…i sovint ens els mirem amb un sentiment de superioritat lamentable…..
Sr. Foix, hauria de sovintejar més articles d’aquesta mena…són un bàlsam per l’ esperit…tan empobrit i embrutit per la politica.
Tots els treballs són necessaris. Què faríem sense metges, i sense els enginyers que han dissenyat les màquines de segar, i sense els mecànics que les han construïdes i sense els conductors de les màquines, i sense els transportistes, i sense els forners, … I sense els polítics?
El que convé és que tots treballem bé, perquè si no cap treball no serveix. Si els polítics treballen bé, encara podrem aixecar aquesta societat. Exigim-los-hi!
Si, totes les feines son lloables, és clar,però el menjar ens el procuren els pagesos. Sense menjar ens morim directament, d’aqui la seva importancia.
Per cert Jordi, no m’has contestat la pregunta que et feia en l’ anterior article titulat «El triste fracaso del islam politico «, perquè ?….Una salutació ben cordial.
Tot queda ras i net…
https://www.youtube.com/watch?v=RKcXoLT0BH8