Els calendaris, el que els anglesos en diuen timing, són determinants en política. Fer una cosa massa aviat pot ser tan negatiu com fer-la tard. La política, com la natura, té els seus temps, les seves seqüències, els seus punts delicats.
Unes paraules del president Mas dient que s’havia de fer la consulta seguint els paràmetres legals ha caigut com una inconveniència fins i tot dintre de les files convergents. És cert que Mas ha dit que s’havia de fer dintre del marc de la llei però també havia afirmat que es faria la consulta sí o sí, amb autorització o sense.
La reacció ha estat immediata en els partits i en les xarxes socials. Oriol Junqueras ha respost amb un tuit dient que la consulta s’havia de fer el 2014 sí o sí. Mas ha allargat la possibilitat fins el 2016 afegint-hi que serien unes eleccions plebiscitàries.
Mas veu les dificultats que se li presenten si tira pel dret i no arriba a un acord de mínims amb l’Estat. I rectifica un pèl. El tema no és només de calendari sinó d’oportunitat política. ERC sap que puja de forma imparable a les enquestes i que CiU recula ostensiblement. No pot deixar de controlar el govern del país amb el comandament a distància.
Catalunya és un país plural i divers. També dintre de les forces que propicien la independència. No tothom té les mateixes estratègies ni iguals prioritats. Viurem moments molt semblants en aquests propers temps de presses i d’il·lusions col·lectives.
Hi ha un objectiu comú i compartit entre les forces nacionalistes i independentistes. Però totes les forces en volen treure els més avantatges possibles. A l’hora de la veritat, CiU té les seves arrels i la seva clientela política i ERC té la seva. Però no coincideixen en les qüestions socials, econòmiques i polítiques.
Quan s’acabi la Diada de 2013, s’haurà de fer política de tal manera que la gent també vegi que els seus interessos més immediats són ponderats i tinguts en compte.
Sr. Sinerastar
Respecto, absolutament, el seu comentari. He llegit tots els 17 comentaris i em sembla que, amb les lògiques diferències, coincidim força.
Pel que fa a l'»errada» o no del Sr. Mas convocant les eleccions que li van fer perdre molts escons. Aquesta «errada», que el Sr. Foix ha fet servir en repetides ocasions i per altres, per diguem desgastar el lideratge del Sr. Mas en el procés sobiranista. I, per això, em sembla un fet transcendent. M’he limitat a explicar el perquè de l'»errada». Rellegeixi el que he escrit.
Per altra banda, sí, que al meu parer, el Sr. Mas es va equivocar quan va convocar les eleccions demanant una majoria per l’estat propi. L’havia de demanar «per exercir el dret a decidir». El seu discurs podia haver estat: «He rebut el vostre clam per canviar l’statu quo, no en teniu prou amb el pacte fiscal, no el portava en el meu programa electoral, l’incorporem. Voteu i sabrem si hi ha majoria per fer aquest camí.» Hagués arrasat! En Duran es va acollonir… ell no ha volgut mai la independència. D’aquí l’eufemisme «estat propi». Els ciutadans, però, han reconduït el procés.
Perdoneu el rotlle.
Sr. Foix:
Diuen els que fa anys han treballat al costat del Sr. Artur Mas, en l’empresa privada, en el partit CDC, a l’Ajuntament de Barcelona, i aquests últims anys a la Generalitat (primer com a Conseller en època de Jordi Pujol, i després com President).
Que Artur Mas, escolta molt, analitza en profunditat els problemes abans de prendre decisions, improvisa molt poques vegades, però que un cop pren una decisió no li tremolen les cames per defensar-la fins al final.
Pensem les pressions que ha d’estar aguantant de CDC, de CiU, d’importants lobys de pressió mediàtica, d’empresariat, de la banca amb seu a Catalunya,…
A més de l’oposició de partits com el PPC i Ciutadans.
La crisi econòmica, les retallades, gestionar el dia a dia de la Generalitat sense fons, a Madrid un govern del PP amb majoria, aquí recolzat per ERC, millor dit pel Sr. Oriol Junqueras, que és el líder de l’oposició, i alhora puntal del Govern, un cas que no veig en cap país d’Europa,…
Sincerament crec que el President dins de la seva estratègia política sobre el dret a decidir té diversos plans A, B, C,… i tots els que s’escandalitzen pels calendaris de si al 2014, que si el 2016, caldria dir-los que és lògic que Artur Mas, no ensenyi totes les seves cartes als enemics del procés.
Jo sempre he confiat i confio que el President farà mans i mànigues perquè els catalans tinguem l’oportunitat d’expressar-nos per decidir el nostre futur.
Les presses i la precipitació podrien frustrar aquest procés, i tancar les portes per molts anys més a la il·lusió que molts tenim d’un Estat Propi per a la nostra estimada Catalunya.
El secret és anar tots a la una, primer catalans, després ja serem de CiU, ERC, ICV, i CUP.
Al PSC ni esta, ni se l’espera.
I el PPC i Ciutadans ja sabem que els tenim davant.
I sobre el nacionalisme espanyol excloent i unificador PP i PSOE són el mateix, no veig cap distinció.
A totes i tots Bona Diada de l´11 de Setembre de 2013.
Crec que no tractem els punt fonamentals de la política actual. Estem discutint si el Sr. Mas va fer o no en convocar eleccions; quin interès té això ara? Cap, és el passat i no es pot canviar. Els interessos dels votants de CiU no són els mateixos que els de ERC, en cas contrari lo més normal seria fer un partit únic. CiU és neoliberal i ERC sembla que socialdemocrata. L’ANC diu que representa els catalans (sic) tots? el PSC està trencat, ICV està plé de contradiccions i el seus dirigents no semblen de la classe treballadora, el PP i C’s estan en contra i la CUP és un partit d’esquerres però del que no sabem si és marxista-leninista (el que implicaria una democràcia popular no burguesa, o una altra de nova: directa i d’internet, per a joves i connectats). Això només sobre les posicions polítiques a Catalunya. I a Espanya, si no ens podem «fiar» com podrem fer una consulta il·legal sense cap problema i declarar la independencia sense cap acord previ; això és literlament impossible, tret de que el conflicte es torni de dimensions internacionals i llavors hauria de veure quina és la posició de molts païssos, cal recordar que Espanaya té bases dels EEUU, per exemple. Quins sacrificis estan disposats a assolir molts catalans amb una vida relativament bona (cal recordar que Catalunya no és una regió pobre, en general com a PIB) si el procés es complica i porta a una situació crítica?
Sr.Foix vaigi per devant la meva més alta consideració per la seva persona i trajectòria,però ahir,6-IX,en la setmanal tertúlia a la tv d´en Cuní alguns opinadors del públic,en el que és un programa veritablement interactiu,els proposaven a vostés tres,junt al dr.Queralt i el sr.Mestre per portar endavant Catalunya.
A part de les bromes que aquests comentaris provocaren,crec que vostés van perdre una magnífica oportunitat per fer pedagogia.
Tenim una població tan missèrrima en cultura democràtica,que vosté «tan voltat pel món» i tan coneixedor de la cultura britànica,coneix ben bé.
No li càpigui cap dubte,en la meva modesta opinió,que en la dinàmica catalana actual,es el nostre taló d´Aquiles i és el que farà impossible tirar endavant qualsevol projecte
Aquesta vegada s’agraeïx l’ article en català, Sr. Foix. Es un detall. Pel demés…..VISCA CATALUNYA LLIURE !!, ja n’hi ha prou de marejar la perdiu.
Sr. Foix: Pienso que actualmente y desde hace unos años estamos gobernados por la generación siguiente de aquellos que tuvieron el talento, la ética y la inteligencia que hizo posible la creación de n uestra constitución española actual. Que estos últimos descendientes ya se encargarón de retocar y cambiar ilegalmente.
Vease la decisión del Tribunal Constitucional, compuesto por 10 ó 12 magistrados, contra la decisión por votación y deseo popular de millones de personas óm ciudadanos y de los Parlamentos catalan y español.
Resumen: Para que tenemos parlamento/s y celebramos votaciones populares si despues 10ó 12 personas, aunque magistrados del Tribunal Constitucional, pueden cambiar ó presuntamente votar contra y cambiar todo el sentido de la votación tanto popular como parlamentaria de millones de personas. Y alterar asi la realidad democrática.
P.D. Hem de esser coherents, realistes, practics i tenir seny ó sentit comú. Nosaltres som, realment per Espanya, la gran mamella dineraria i recaudatoria de la Vaca d’Espanya. Per tant ¿ Creieu de bona fe, per un moment, que Espanya permetrá que l’hi emputint les 4 mamelles dineraries, que significan les 4 barres de la bandera de Catalunya ? Es una cuestio d’interessos i molt greu per Espanya. I si m’apuren tambe molt greu per Catalunya.
Estem arriban aquí per culpa i responsabilitat de l’actitut de la citada generació seguent del pares de la Constitució. Que degut al seu panxacontentisme han alterat ó cambiat les sabies normes étiques dels creadors de la Constitució Espanyola.
P.D. Aclaración : Los catalanes para cotizar somos: españoles, pero para recibir las prestaciones, ect. ya somos: Catalanes y quejicas.
Em quedo amb l’ últim paràgraf, Albert. Tens tota la raó.
Vull dir el paràgraf «Resumen»
Bona pregunta Albert, jo també m’he la faig i estic convençut que molta mes gent.
Però la resposta es clara i tu mateix la dones, per alterar la realitat democràtica.
Raonant en conseqüència doncs, Que hi fem aquí?, Que estem esperant?, la CONSULTA s’ha de fer JA.
Sr. Foix,
Discrepo essencialment de la seva anàlisi, per vàries qüestions que vostè no considera o no vol considerar.
1.- El Sr. Mas és un home d’estat, de gran talla que la Història posarà en un lloc important. Pensa en Catalunya per sobre el partit.
2.- El Sr. Mas és, a més, un líder. Té, a més, la sort de que els seus rivals són mediocres.
3.- Analitzant atentament les declaracions d’avui es comprova que no s’ha bellugat gens ni mica. Ha estat molt hàbil i excel·lent estratega. Fa un envit solemne a Rajoy abans de la resposta (escenifica el no de cara a fora), demana el suport de la gent (sap de l’èxit de la Via)i posa una «trampa» als poder fàctics i medià tics que diran, interessadament, que s’arronsa. El desgast d’aquests es veurà en pocs mesos.
4.- La sintonia amb Junqueres és molt alta. I en Duran és un «cadàver polític». Tothom sap que Duran és un llast. No aporta cap solució. Ni fa ni deixa fer. Ha deixat de ser un fre.
5.- Penso que gairebé tots els analistes, opinadors, tertulians i calumnistes, s’equivoquen quan interpreten que Mas es va equivocar al convocar eleccions 25-N. Varem passar de CiU a ERC per culpa de Duran. La promesa de l’estat propi, a l’últim moment, no ens la varem creure. Repassi les declaracions de Duran en la campanya. Varen votar a la opció que donava més garanties.
6.- La afirmació de «convocar eleccions que li agradaria que fossin el 2016» és una magnífica jugada. Si la gent pressiona moltíssim les avançarà – llavors estarà segur de la opció al si és guanyadora – i si resisteix especula en que la economia haurà millorat i els seus adversaris molt desgastats. Com és lògic, a mida que el procés vagi endavant tota la patuleia que ens envolta anirà pujant al carro i diran: «ja ho deiem que això aniria bé».
Perdoni si l’he molestat, Sr. Foix.
Una cordial salutació.
Sr. Miquel. Si el Sr. Mas hagués sigut mínimament un estadista i un bon polític no hauria muntat unes eleccions propagandístiques que li van fer perdre tants d’escons.
No li acepto que digui que tots els comentaristes i mitjans ens «equivoquem» en jutjar les eleccions com una gran patinada indigne d’un polític amb sentit comú. Només li pot fer dir una visió esbiaixada de la realitat.
Estic d’acord que el Sr. Mas és un bon estratega i sobretot un demòcrata que escolta al poble, cosa que li ha d’agradar al Sr. Foix, que sempre ha dit que s’han d’escoltar totes les opinions. Un plebiscit al 2016 serà definitiu per saber què vol el poble de Catalunya.
Si abans el tema està madur, el poble decidirà. Així és com ha de ser: l’última paraula l’ha de dir el poble.
Sr.Foix: no tiene la misma percepción del tiempo el que va en el AVE a 300 Km/H, que el que lo ve pasar trabajando en el campo…
Calma, calma. Passos curts, però segurs. Podem esperar. Ens calen mes raons. Però ni un pas endarrera. La consulta s’ha de fer tan si com no, però emparats per «una» Llei. Si no es possible eleccions. Es igual 2015 o 2016.
A la caida de la tarde del 11 de septiembre habrá que decir algo…
Per descomptat. Sols hauràs d’escoltar i entendre.