Ja s’ha acabat la verema. Les vinyes han descarregat tot els raïms. Queden encara els gotims que quedaren verds i aspres quan es veremà ja fa uns dies. El gotims són la quinta essència dels fruits de la vinya. Han quedat solitaris, petits, esbarriats per les eixides que encara són del tot verdes.
Les pampes romanen tendres, verdes i fosques, sense que el mànec hagi sofert cap debilitat. No ha plogut, ni ha glaçat ni tampoc han bufat vents forts. Queden les pluges properes i les ventades que en qüestió de dies, d’hores, poden deixar despullades les sarments que ara amaguen el gotims i els raïms que no foren veremats al seu moment.
Sembla que no ha passat res. La vida a les fondalades de vinyes sembla vigorosa. Però el fruit ja no hi és. És l’espera tranquil·la per que tot quedi net i sense cap mena de verdor. Les vinyes han complert el cicle i entren en els moments terminals de la temporada. L’olor dels ceps canvia quan se’ls descarrega dels raïms. L’olor de plenitud es transforma en una olor de buidor, de imminent tristesa, d’avant sala per dormir la llarga nit hivernal que no despertarà fins els primers dies del mes d’abril.
Buscar els gotims perduts entre pampes y sarments encara vestides és com espigolar pels rostolls tendres. Els grans dels gotims estan inflats, dolços, rossos i d’una gran suavitat. En queden molts de gotims. Només cal tenir una hora de paciència per omplir-ne un cistellet, de la mateixa manera que el boletaire s’endinsa dintre el bosc quan les primers fredors han petrificat o corcat els rovellons i mocoses que havien resistit el pas dels que fa setmanes passaren per aquells indrets.
La terra està atapeïda. No hi molta herba. El pas dels veremadors i dels tractors han deixat xafats el centre dels bancals. Abans, eren els ramats de bens els que es menjaven les pampes que deixaven els ceps amb les sarments estirades. Ara, serà el temps el que faci net. Queden encara uns dies, unes setmanes, tot estirar fins la Puríssima.
Després, vindrà l’hivern gris, tranquil, fred, quan les vinyes seran trepitjades per caçadors i gossos buscant conills, porcs senglars o alguna llebra ajocada al costat d’un gran terrós. S’acaba el cicle anual. Encara es poden collir gotims. Són l’últim luxe de les vinyes.
Molt estimat Lluis: Continuo pensant que, quan et surt la vena poètica,
escrius uns articles que cal guardar per publicar-los per que son molt
bonics !
Hoy he estado en el campo ,en la masia …y he cogido el ultimo gotim. Cuando he llagado del campo he encontrado su articulo tan auténtico. Me ha gustado muchìsimo. He encontrado en él las mismas sensaciones que yo he sentido y me atrevo a añadir, a todo lo que V. tan maravillosamente ha descrito…que era además la luz . La luz de una tarde acortada involuntariamente , que eriquecía el momento , añadiendo una belleza tranquila . Cuando me encuentro con este tesoro me siento mejor . Es una buena receta . Hay que acudir a la naturaleza.Muchas gracias . Quedará algun gotim ? Esperemos que sí.
Realment Rosa en té raó. Tens troços de l’article que poden ser part d’un bon poema
Sr. Foix:
Excel·lent article d’amor a la terra, a la vinya, a la vida, a les estacions, olors, veremadors,…
M’ha fet recordar la meva infància i adolescència corrent per les vinyes del Penedès amb el meu oncle, durant els estius que passavem amb la meva àvia paterna a Vilafranca del Penedès.
Un plaer llegir els gotims, una expressio que desconeixia, i copsar el seu sentit.Ho he fet escoltant una cantata de J.S.Bach per mi un bon maridatge.
https://www.youtube.com/watch?v=gtX-8an8gLg
És molt enriquidor poder viure i sentir la bellesa de la natura, totes aquestes petites coses que solament les grans persones ho saben transmetre amb paraules
Gràcies pel poema
No sabria pas dir què és el que més m’ha agradat: si l’article o el poema. Per tant adjudico un 10 a cada cosa i així tots contents.
Bona nit SR. Foix:
Quin article més macu. Com es nota que be de pagès. Ha estat dien-nos el que el silenci de la vinya, un varemada, ens hi transmet.
Quanta realitat del que ocurreix i que sols es pot saber si has estat al peu del cep…. Fins i tot en fa reviure el trànsit del cunills i le llebres per entre els ceps…
Moltes gràcies!!
Vinyes verdes vora el mar,
ara que el vent no remuga,
us feu més verdes i encar
teniu la fulla poruga,
vinyes verdes vora el mar.
Vinyes verdes del coster,
sou més fines que la userda.
Verd vora el blau mariner,
vinyes amb la fruita verda,
vinyes verdes del coster.
Vinyes verdes, dolç repòs,
vora la vela que passa;
cap al mar vincleu el cos
sense decantar-vos massa,
vinyes verdes, dolç repòs.
Vinyes verdes, soledat
del verd en l’hora calenta.
Raïm i cep retallat
damunt la terra lluenta;
vinyes verdes, soledat.
Vinyes que dieu adéu
al llagut i a la gavina,
i al fi serrellet de neu
que ara neix i que ara fina…
Vinyes que dieu adéu!
Vinyes verdes del meu cor…
pàmpol d’or,
aigua, penyal i basarda.
Dins del cep s’adorm la tarda,
raïm negre,
Vinyes verdes del meu cor…
Vinyes verdes vora el mar,
verdes a punta de dia,
verd suau cap al tard…
Feu-nos sempre companyia,
vinyes verdes vora el mar!
Josep Maria de Sagarra