S’atansen temps de canvis més decisius del que ens pensem. Ens hi arrosseguen les noves tecnologies, la manera de comunicar-nos, la socialització del coneixement, l’evolució escandalosa de les desigualtats i la falta d’un projecte global en aquests moments globalitzats.
Deia l’astut periodista Montanelli que les revolucions no triomfen per la força de les seves idees sinó quan aconsegueixen constituir una classe dirigent millor que l’anterior.
Aquesta es la gran pregunta que explicaria l’esbotzada general que es percep en el món occidental. No hi ha un líder global perquè els nord americans tenen u president molt capaç de fer discursos brillants però no té maniobra per dominar les forces que el volen fora de la Casa Blanca.
Els governants d’abans sempre han estat millors i ens oblidem el que dèiem quan estaven al poder. Però els vells paradigmes ja no ens serveixen per analitzar una realitat que se’ns escapa de les mans i no ens cap en les coordenades habituals.
La revolució hongaresa de 1956 fou un intent fallit per plantar cara la Unió Soviètica de Kruschev que envià els tancs per esmicolar-la. Un professor hongarès que informà a les Nacions Unides sobre el que havia passat a Budapest aquella tardor deia que “l’absència de líders en la revolució hongaresa és un cas únic en la història; no va ser organitzada ni dirigida per ningú. L’afany de llibertat fou la força motriu de totes i cada una de les accions de resistència”.
I tothom sap com va acabar. En una gran carnisseria humana i en una més dura restricció de les llibertats. El món necessita persones que estiguin a l’alçada del moment. Nelson Mandela en fou un i el Papa Francesc n’és un altre. Els dos parlen del perdó i de la dedicació material i humana vers els més fràgils.
El món s’ha eixamplat i calen visions que donin resposta a les derives incontrolades d’una globalització que no té cap fesomia humana i se’ns presenta com un monstre invisible que ho invadeix tot fins penetrar la nostra intimitat.
Bill Clinton ho acaba de resumir molt bé en dir que estem en l’escaire de tenir el pitjor de tots els mons: tenim por per falta de seguretat i hem perdut la privacitat.
Sr. Foix: Es veritat que el mon està cambiant. Les noves tecnologies están cambiant la ment humana i per tant les costums i la forma d’interpretar la vida i el comportament humà.
Les comunicacions instantànies per Internet, d’un costat a l’altre del mon, la Televisió i els programes bons i dolents, instructius, documentals i també els programes escombraries, ect. influiexen molt en el cambi de la interpretació que fa la nostre ment de la relació entre humans, com també influieix en la ética, la moral, la religió, la política, el comportament humà i la nostre visió del mon.
En resum la nostre mentalitat i la nostre visió del mon i de la societat en conjunt també ha cambiat.
Sobre tot la mentalitat del joves es la que ha cambiat mes. Pero no oblidem pas que, els joves per molt intel-ligens que siguin, els hi falta la experiència de la vida, que encara no la tenen gens.
Exemple: Avans de les relacions sexuals entre els humans en deiam, cardar, fullar, ect. i ara els joves en diuen fer l’amor, però no s’estimen.
I oblident ó passant per alt que » l’amor es sacrifici i no pas fullar «.
En resum: Molts adelantos, molta informàtica, moltes maquinas que parlen molt robots que fan de tot, ect. » Però el pa encara s’ha de suar «.
De fet el mon no ha cambiat tant. Doncs la lluita per a la supervivència no ha cambiat gens.
Ens queixem de les crisis i de la perdue de llocs de treball, però en cambi comprem cuasi la totalitat dels articles de consum personal, casolà, d’oficina e industrial que son fabricats a l’estranger.
A mes a mes de que ens están colonitzan econòmicament i comercialment els estrangers i sobretot els asiàtics.
I tant els nostres dirigents polítics i gobernans, financiers i bancaris, com també tots els ordres de la nostre societat civil, religiosa, militar, judicial, i no oblidem la societat dels medis reals i dels virtuals de comunicació, ect. semblen, presuntament, que no es donen compte de la gravetat d’aquesta realitat.
En resum : Tenim por del futur perquè ens sentim insegurs i vulnerables.
Es veritat doncs que ens falten dirigents i gobernans amb talent creatiu, clarividència i també sentit d’estadistes. Que s’àpiguen també reunir uns equips de persones idoneas a ells i que el secundin.
P.D. Penso que el principal enemic de la nostre societat humana actual, a nivell global, es ni mes ni menys que el » panxacontentisme » ( frescura, tolerància, connivència, ect ) dels principals dirigents i responsables a tots els nivells de la societat.
I tant es aixis, que es possible que per això, presuntament, ha crescut i proliferat tant els corruptes i la corrupció que encara està curcant les vigues i els puntals de la nostre i tambe a nivell global.
Al buen entendedor….
P.D. correcció d’error…
A l’ultimp paràgraf aon diu: » i els puntals de la nostre i …
ha de dir : » i els puntals de la nostre societat i …»
P.D. Tampoc es dona importància a que mes de 600.000 empresaris emprenedors i creatius, petits, mitjans i mig grans autònoms hagin plegat ó tancat els seus negocis, tallers, fabricas, ect. perquè el mon financer i bancaría no els ajuda i els governs de torn tampoc.
A propòsit d’aquest fet, recordo que fa molts anys vareig llegir, no ser si a la revista Time, Newsweek ó la U.S. News » …que les Multinacionals dels Estats Units havien fet perdre un mil-lio de llocs de treball, pero que en el mateix període temps les petites i mitjanes empreses n’habien creat, mentrestant, 8.000.000. de llocs de travall «.
Ja veieu i comprovem que aquí mateix les multinacionals ens abandonen e inclús aquest mateixos dies. Pero el govern de torn ha ajudat els Grans Bancs i encara els ajuda.
Doncs els empresaris creadors de llocs de treball ja s’ho faran… ¡ No es problema de la Banca i menys tampoc del govern de torn !
Al reves te lo digo para que me entiendas.
Al buen entendedor…
Dimecres passat, a Sao Paulo, vaig tenir oportunitat de parlar amb l’ex president de Brasil el Henriquez Cardoso, home savi i cult, i molt viatjat i desde els seus 82 anys i la qualitat de un home que tot i sent de tornada participa i observa el mon va dir: «En el mon d’avui tothom te por, tothom, els rics, la clase mitjana, el pobres i els desnutrits, pero tots per una altre rao tenim POR»…, i vinc pensant i es veritat. Te rao en Clinton. Molt brillants reflexions del Lluis Foix adornades per comentraris d’altres…
Sr.Foix: si desde hace millones de años existe la deriva de continentes…cómo no va a existir la deriva de los gobernantes…
Només discreparia amb Indro Montanelli en que les revolucions s’acabin constiuint per una classe dirigent «millor». Potser més forta, o més decidida però millor?
Altrament la comparança de líders es fa difícil per la diversitat de les circumstàncies. I també per que grans homes prenen decisions errònies o, també, tot hi haver-ho fet el millor possible, no recullen el reconeixement del seu poble, com li passà a Churchill al final de la II Guerra mundial.
No surt a l’article, per que parleu d’Hungria, però crec que en feu una referència oculta al desenvolupament dels sentiments independentistes a Catalunya.
No sembla que a «Madrit» ho entenguin, però que a Catalunya qui està generant i mantenint el moviment independentista son una munió d’organitacions de base, de moviments assemblearis i de ciutadans individuals. Els partits van a remolc (menys el PSC que està a un núvol), a favor i en contra.
I no hi ha més sortida que una consulta o referendum. I quan més aviat, millor.
Els que defensem una consulta – base d’una veritable democràcia – ara som titllats de «borregos»….
Realment el Sr. Foix té raó quan diu que la confusió d’idees avui dia és aclaparadora.