Llibertat i seguretat

Alan Rusbridger, director del The Guardian

La llibertat i la seguretat són dos conceptes que conviuen tranquil·lament en temps de pau però que col·lideixen sobtadament quan s’entra en un període de tensió, de guerra o de confrontacions diplomàtiques.

Hi ha un debat de dimensions globals en aquests temps en què les tecnologies permeten furgar les entranyes de la privacitat de persones, empreses, institucions i estats. Sabem que les nostres converses telefòniques estan emmagatzemades en espais virtuals on es pot trobar el que parla la cancellera Merkel amb el seu marit o amb el president François Hollande.

Hem acceptat com un fet que no té remei que l’espionatge global afecti qualsevol persona que disposi d’un mòbil. Sospito que la tranquil·litat rau en la percepció que hi ha tanta informació acumulada que és del tot impossible destriar el que ens pugui afectar a qualsevol de nosaltres. Penso que és una percepció perillosament equivocada. El fet que la nostra intimitat estigui en mans de persones i organitzacions que no coneixem i que en poden fer l’ús que creguin oportú és un retrocés en el terreny de les llibertats.

És ben curiós que els dos personatges que han descobert i donat a conèixer els budells de l’espionatge nord-americà i mundial hagin demanat asil polític per esquivar la justícia dels Estats Units, que els acusaria de traïdors i, segurament, els condemnaria a fortes penes.

Un és l’australià Julian Assange, que ja fa més d’un any que viu a l’ambaixada de l’Equador a Londres per evitar ser extradit a Suècia per suposats delictes de caràcter sexual on, possiblement, l’entregarien a la justícia dels Estats Units per ser jutjat per revelació de secrets continguts en els milions d’informacions que s’han agrupat en el que coneixem com Wikileaks.

L’altre cas és Edward Snowden, un jove que vivia a Hawaii i havia treballat al Pentàgon i a la CIA. Un bon dia, s’escapà a Hong Kong i començà a distribuir informació confidencial i secreta que publicaren amb comptagotes The Guardian i The Washington Post. Washington demanà l’extradició de Snowden a la Xina, però al cap de pocs dies aparegué en un aeroport de Moscou, on romangué a la zona de trànsit vàries setmanes fins que Vladímir Putin decidí donar-li asil polític temporal amb la condició que no revelaria cap dels secrets que té guardats en els seus arxius electrònics.

Aquesta setmana, el director de The Guardian, Alan Rusbridger, ha hagut de comparèixer davant d’un comitè d’afers interns de la Cambra dels Comuns per demostrar que no és un traïdor. He seguit alguns interrogatoris en directe i cal remarcar la valentia del director de The Guardian en defensar els seus arguments. Qui presidia el comitè de la cambra, Keith Vaz, li va dir que els dos havien nascut fora de la Gran Bretanya, ell, a Aden (el Iemen) i el director del diari, a Zàmbia, i li va preguntar si s’estimava el país d’acollida com a ciutadà britànic.

El periodista li va dir que estava sorprès que li fessin aquesta pregunta, però li va respondre: “Sí, els dos som patriotes i una de les raons del nostre patriotisme és la naturalesa de la nostra democràcia, la naturalesa de la llibertat de premsa i el fet que en aquest país es puguin defensar i debatre aquest tipus de qüestions.”

El que està passant al món respecte a l’espionatge massiu que ens despulla a tots davant de no sabem qui no és una qüestió menor. Els que ens havíem educat en el sentit que el gran germà orwellià era comunista i ens manipulava des del Kremlin, descobrim ara que els que entren a les nostres vides són els nostres mitjançant unes tecnologies que no tenen ni tan sols la sensibilitat morbosa que veiem en aquell espia retratat en la pel·lícula La vida dels altres, en què un funest personatge de la Stasi alemanya es passava la vida mirant per un forat el que feien una parella de sospitosos del règim.

S’ha posat en marxa el monstre d’internet i les aplicacions cada vegada més sofisticades de les noves tecnologies han construït nous paradigmes que no sabem fins on ens portaran. En tot cas, els conflictes del futur vindran precisament de la lluita secular entre llibertat i seguretat.

Publicat a El Punt Avui el 8 de desembre de 2013

Compártelo:

Twitter

Facebook

Linkedin

Email