Llibres i llibreters

Aspecte d’una llibreria

La llibreria del carrer Canuda ha tancat. Era un espai de trobada amb llibres de fonamental importància que havien vist passar milers de persones curioses que no tenien cap intenció de comprar res però que mantenien un diàleg silenciós amb la saviesa amagada en aquells volums amuntegats i desendreçats. Era una parada obligatòria abans o després d’assistir a un acte a l’Ateneu. Fa unes setmanes vaig conversar amb l’amo, que justificava per raons comercials el tancament d’aquella petita gran catedral de llibres vells. Les llibreries són llocs per tafanejar i per comprovar que el saber està allí, quiet i silenciós, testimoni de la llibertat i els capricis de tots els temps.

Parlar amb un llibreter professional, entès en edicions antigues o noves, és una de les experiències més enriquidores. En queden molts. Darrerament he concentrat les converses literàries en l’editor Lluís Pagès, que ha publicat milers de llibres i que sobreviu econòmicament gràcies a la seva tenacitat i les ànsies de servir la cultura del país. Ho fa des de Lleida i projecta la seva activitat a Europa i Amèrica. Es mereix un reconeixement públic.

Jaume Vallcorba és un aristòcrata de les lletres. Viu l’edició amb passió, viatja, llegeix, tracta memorables autors vius i rescata peces imprescindibles per tenir una certa idea del pensament occidental. Entenc que no es pot ser un editor respectable si no s’ha transitat pel món dels clàssics i no s’han passat milers d’hores aparentment perdudes en lectures que no donen profit. Precisament Vallcorba acaba d’editar a Quaderns Crema una petita obra de Nuccio Ordine que és un manifest sobre la “utilitat de l’inútil”, un compendi del saber universal que es llegeix amb una gran voracitat. És breu, dens, profund i es fa lleuger. El saber ben explicat és una experiència superior. De fet, ens diu que les ensenyances humanístiques són més útils que els experiments basats en l’economia.

Ens recorda Víctor Hugo quan diu que quan la crisi tenalla una nació és més necessari que mai duplicar els fons destinats als sabers i a l’educació dels joves per evitar que la societat es precipiti en l’abisme de la ignorància. Quin és el gran perill de la situació actual? En un moment com aquest, la ignorància és més perillosa que la misèria, diu Víctor Hugo. Les lletres, tot recordant Dant i Petrarca, no tenen res a veure amb finalitats utilitaristes i indignes lligades a l’acumulació de diners. Això no s’entén pas així en molts llocs on es decideixen les polítiques públiques. Què hi farem. Ens recorda també el que deia Eugène Ionesco en parlar de l’home modern a la segona meitat del segle passat. Ens dibuixa el que s’esdevé en totes les grans ciutats on “l’home modern, universal, és l’home amb pressa, que no té temps, que viu presoner de la necessitat, que no comprèn que una cosa pugui no ser útil”. Excel·lent llibre el de Nuccio Ordine per fer un recorregut meteòric per la saviesa de tots els temps.

L’altre tertulià del que he après tantes coses del món de l’edició és el llibreter de vell Josep Maria Marca, que guarda tresors desordenats en la seva llibreria de la plaça Sant Just, per on han passat tantes persones cultes del país des que el seu pare comprava i venia llibres de segona mà. El trobo molts diumenges al mercat de Sant Antoni, ara a l’aixopluc temporal del carrer Urgell, mentre parlem de literatura, de política i dels personatges més variats de l’actualitat. Per la seva parada desfilen cada diumenge historiadors, literats, curiosos, algun periodista i gent sàvia amb un enamorament desmesurat per documents valuosos i únics. En Marca té una certa idea de llibres, de cultura, d’història i d’edicions. La conversa no s’allarga més d’un quart d’hora. Ja n’hi ha prou. Té un ull selectiu extraordinari per tot el que es belluga en el tràfic de col·leccions que canvien de mans per raons hereditàries o simplement perquè algú es vol desprendre d’una bona llibreria domèstica per raons diverses. Els busca i els troba per tot Catalunya i per altres indrets peninsulars. Sempre té material fresc encara que sigui antic.

Es tanquen llibreries i se n’obren d’altres. Però el que no s’improvisen són els llibreters, perquè el seu ofici és una densa acumulació de saber heterogeni que no s’aprèn a les universitats, sinó que és fruit del treball i la dedicació a una feina que no fabrica milionaris però que aporta el pensament històric per poder anar fent camí.

Publicat a El Punt Avui el 5 de gener de 2014

Compártelo:

Twitter

Facebook

Linkedin

Email