Política

Àngel Ros, un líder a la reserva

por  •  • 21 Comentarios

Àngel Ros, en una fotografia recent

Àngel Ros, en una fotografia recent

Les divisions en el PSC arran de la votació de demà al Parlament de Catalunya haurien de ser normals. Passen en tots els partits europeus i molt especialment en els socialdemòcrates.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha deixat l’escó al Parlament i ho ha explicat abastament en roda de premsa dient que “tots som necessaris en el procés socialista”. Entenc, per tant, que no hi ha una ruptura sinó una discrepància de criteri en una qüestió que té una gran importància formal i de fons.

Àngel Ros ha actuat amb coherència. Ha preferit abandonar el Parlament que confrontar-se amb la direcció del partit. Ros hauria votat abstenir-se. Però per no trencar la disciplina de vot en el PSC ha optat per abandonar l’acta de diputat. Es dedicarà a gestionar la ciutat de Lleida on porta molts anys alcalde amb majories absolutes.

Veig Àngel Ros com una alternativa a dirigir el PSC en cas de que en els propers temps el seu partit fos castigat severament a les urnes. Ros torna a l’alcaldia de Lleida, un lloc segur on des dels temps d’Antoni Ciurana els socialistes han governat gairebé sempre la ciutat que des de 2004 n’és l’alcalde Angel Ros.

És militant socialista des de 1979 i s’ha declarat socialista i catalanista. Ha dit que no es pot deslligar el debat nacional del debat social i que la visió de la societat que té el partit socialista és bastant compartida per tots els corrents. El que no està tan clar, ha dit, és la visió que la societat té dels socialistes.

No continua com a diputat ni trenca la disciplina de vot. És una jugada a llarg termini. Demà s’haurà de veure què votaran els quatre o cinc diputats que podrien inclinar-se pel si o per l’abstenció. Àngel Ros no podrà ser cridat a l’ordre. És més, Pere Navarro ha expressat que la decisió de l’alcalde de Lleida l’honora.

Les pressions sobre el PSC han estat molt fortes en els darrers temps. Des del govern i dels seus aliats en la consulta i des de molts  mitjans de comunicació. Les conseqüències del procés van afectant de manera constant la política catalana. Demà hi haurà una votació al parlament. Però al mes de maig es votarà a Europa, després les municipals, les generals i les autonòmiques. Es una història que s’està escrivint i ningú sabria dibuixar escenaris possibles en els propers dotze mesos. Pere Navarro i la direcció del partit poden haver-se equivocat. Però tenen tot el dret a fer el que creguin més adient. En tot cas, les urnes tenen la última paraula sempre.

Mentre el focus d’atenció està en el que facin demà el votants dels PSC, la segona imputació al diputat Oriol Pujol Ferrusola ha passat del tot desapercebuda.

  21 comentarios por “Àngel Ros, un líder a la reserva”

  1. Això és com dir que el PSC és va equivocar ahir. De fet fa temps que es va equivocar. La meva opinió és pensar que Catalunya és un pastís que s’ha de repartir. Però el pastís d’inici ja té diferents sabors. Els que son espanyols abans que catalans, els que son espanyols i catalans i finalment els que son catalans abans que espanyols. Doncs el PSC, va pensar que fent un pas cap al nacionalisme, faria apropar cap al seu color els catalanistes. No sé qui va ser el que va tenir la idea, però no en tenia ni idea, estava clar que els catalans abans que espanyols no deixarien els seu partit nacionalista per atansar-se al socialisme, és més, no només han perdut aquesta peça del pastís sinó que el seu nucli dur de tota la vida, els que son espanyols abans que catalans, davant d’aquests moviments han tirat cap a posicions més extremes, com PP o ciutadans. I ara, tard, tornen a buscar al seu electorat que havien perdut, tornant a postures de PSOE. Vaja un titànic que va a la deriva. Lo de ahir era una de les ultimes cançons de la banda d’aquest famós vaixell.
    Respecte a la actuació del nostre alcalde, Angel Ros, no té cap mèrit, sota la meva opinió, tampoc es pot pensar que ho fa per ideologia o per que l’honra (Pere Navarro sicum dixit). Ho fa i d’aquesta manera per que, com tot ésser humà, vol mantenir el seu sou d’alcalde i sobre tot el poder. Els que el coneixem, sabem que li agrada més que els diners, fins i tot. Tampoc el critico, jo també ho faria.
    El seu somni de ser algú més enllà de la Paeria passava per tenir força dintre del PSC, com aconseguir-ho? Fàcilment, es va donar compte que per fer-se un lloc dintre del partit havia de ser diferent, diferent al nucli dur, aquest, ben ocupat per Corbacho i Chacón, aquests dos, tenien una postura clara de PSOE abans que PSC i els espanyols abans que els catalans. De manera que va optar a atansar-se a les idees nacionalistes, però no al seu model de política cap a l’exterior, sinó més com un fet puntual dintre del partit, per trobar un espai dintre del mateix. No obstant li ha petat als morros.
    Jo estaria donant-li les gràcies o dient que l’honra, si no hagués marxat per la porta del darrera per evitar-se la votació i s’hagués quedat i votat SI. Evidentment, expulsió i a lluitar per l’alcaldia fora del PSC, això si seria un fet a agrair. Però tornaríem a estar al principi, hagués comés el mateix error del PSC del principi que comento. Fent això no rascaria res dels catalanistes de Lleida i si perdria molt en favor dels socialistes comandats potser per la figura de Marta Camps. Per tant, de gràcies res. Angel Ros has fet el que faria tothom assegurar-te els teus 70/80 mil euros a l’any.

  2. La hipocresia que mostren tots els opinadors catalans omplint-se la boca de PSC i lloant Àngel Ros fa plorar quan fa trenta anys que critiquen en tot i per tot el PSC faci el que faci, voti el que voti siguin quins siguin els seus dirigents.Sempre han estat tractats com enemics de Catalunya
    Suposo que cal aplaudir la coherència de ERC amb el seu programa quan la setmana entrant aprovarant els pressupostos de CIU.

  3. Sr.Foix: Em quedo amb els 2 últims paràgrafs.

    Penso que, a Catalunya i el reste d’autonomies d’Espanya necessitem, imperativament no un estadista, sinó varios equips d’estadistes, que mirin sempre en el benestar de les generacions futures.

    I que renovin els alts i poderosos funcionaris de tots els organismes del estat, ajuntaments, diputacions, i altres, ect. encarregats del control, distribució i seguiment de totes les entrades i sortides del diner públic, cotitzats pels contribuents ja controlats.

    Que també controlin de una manera éficaç, ética i honrada totes les entrades i sortides de capital mil-lionari cap a paradisos fiscals incontrolats, fins ara. Pero si controlats per Anglaterra, EE.UU, França,… ect. ect. Cosa que es, de moment totalment impossible de controlar.

    Penso que nomes amb el diner que molts espanyols privilegiats pel seu estatus, que els ha ajudat a ferse mil-lionaris, ( de cuyo nombre no quiero acordarme ) i que sense cotitzar a l’Estat, han dipositat a els paradisos fiscals, Espanya ja per si sola, es salvaria i de sobres.

    Resum: Varem passa de la Dictadura amb Democràcia orgànica i els seus funcionaris a una Democràcia que pel seu descontrol, s’ha convertit en una Corruptocracia orgànica.

    Per tant, penso que no hi em guanyat res. Doncs la Democràcia ens ha frustrat. Perque ara la dictadura també la fa el partit.

    • P.D. A La Vanguardia en català, acabo de llegir a primera plana, » El PSC obra la porta de sortida els crítics «… i penso que tots els partís deixan d’esser » democràtics «, cuan no permeten la crítica. La Democràcia sense la critica no es democràcia.

      • I ja han votat ..i avui s’en faran comentaris a totes les ràdios,televisions i premsa fins a avorrir-nos…i a ca la Rosamaria,a casa meva i a tantes i tantes llars seguirem tenint aquest hoste indesitjable que és l’ atur.
        Demà? Demà ja parlarem d’alguna altra cosa que trepitgi aquesta….i anar fent….que qui dia passa any empeny.

        • Ja ho pots dir Àfrica. Doncs a casa meva també tenim aquest hoste del atur. Pero, no t’amuinis pas, doncs els mil-lionaris han augmentat en un 13% mes.

          Hi ha solució, però ha de córrer el diner. Encara que em temo que amb les retallades de pagues delgobern i de les empreses i l’augment exagerat d’els ímpostos, junt amb l’augment de l’aigua, gas, electricitat, combustibles, ect. anem en contra direcció per arreglar-ho tot.

  5. Un cambio de paradigma es lo que sucediera a San Pablo, cuando cayó del caballo. A veces esperamos que las personas públicas vean la Cruz del Sur y tomen el rumbo correcto. El nuestro. Claro está.
    Hace unos minutos Alsina en OndaCero explicaba la rueda de prensa de Ángel Ros en términos que claramente daban a entender que dejaba de ser diputado para «vilmente» amarrarse a la poltrona de la Paería.
    Es lamentable y créanme que «correligiono» poco con el Sr. Ros, que cuando un político se halla en una encrucijada intelectual, en primer lugar no pueda votar en conciencia y en segundo lugar que esperemos de él su inmolación.
    En Lérida se está más o menos de acuerdo en las prioridades de la ciudad pero se está bastante de acuerdo (las mayorías renovadas lo atestiguan) que la gestión de Ros ha sido eficiente y honesta. Especialmente si lo evaluamos por comparación.
    En las decisiones que tome ante su encrucijada, merece el Sr Ros que presupongamos una recta intención. En cualquier caso es légitima su estrategia a largo plazo, como hiciera el Sr. Recoder en convergencia.
    En cuanto a la partitocracia, sí, tiene defectos, debilidades y peligros, pero «es lo que hay». Creen de verdad que una democracia asamblearia sería viable desde el punto de vista operativo?

  6. Angel Ros quedo afectado por la ceremonia-funeral del otro dia en la Seu Vella en conmemoracion de la primera bofetada de los borbones alla por el S-XVIII y aun no se ha recuperado.

    Estoy con los compañeros de blog que auguran un 2014 de espectaculo non stop.

    Poco pan y pesimo circo.
    Aqui ya dejo que francis coloque el clip a su gusto.

  8. Estamos de rebajas tambien en la calidad de los lideres, de hecho el calificativo de lider se le aplica a cualquier mindundi.

    Aun y siendo de la Terra Ferma, Angel Ros tiene tanto de lider como yo de sindicalista (anexo que me aplicaba Rosamaria en el articulo anterior): Nada.

    Estamos instalados en la creencia de que nada fuera de la partitocracia vale la pena, y que todos los que estan en estas mesnadas partidarias, tienen madera de lideres. Pues no.

    El sistema, la partitocracia, los partidos y todos los que medran en ellos han colapsado, por ineficaces y por corruptos, todos incluidos, unos por accion otros por omision. Anticuados, fuera de la realidad y de nivel bajo cero.

    Foc Nou. Bulevares para todos.

    • Ni aun siendo de Terrassa, que es un valor añadido importante, Pere Navarro ha podido levantar al PSC, que esta hecho unos zorros.

  10. Sr.Foix: comienza la cuenta atrás…como dice el compañero Roberto Martin, en este año veremos muchísimas noticias…que harán olvidar las anteriores…

  11. Toda noticia importante o impactante, tapa y deja en la cuneta la noticia que ayer nos parecía de primera magnitud. Este año sobre todo veremos muchísimas.

Comentarios cerrados.