Les dificultats de Pere Navarro per mantenir la disciplina al PSC
El diputat de la CUP Quim Arrufat va recórrer a la metàfora ferroviària en justificar l’abstenció de la seva formació a la votació de dijous. Digué que es quedaran “a l’andana mirant el rellotge de l’estació” i veuran com se’n va el comboi al Congrés. Per Arrufat, és “l’últim gran viatge dels elefants, d’aquells que tantes vegades han negociat plats de llenties”. L’abstenció de la CUP té la radicalitat que caracteritza la formació. No volen saber res amb Espanya ni amb la Constitució. S’abstenen perquè no creuen que pagui la pena un gest que té una resposta anunciada. Esperaran tranquil·lament que torni el tren de Madrid, que arribarà amb els vagons buits després d’un debat exprés, molt semblant en el fons i en les formes al que deixà ensopit i descol·locat el lehendakari Ibarretxe quan presentà el seu pla al Congrés.
Dijous no va ser un dia històric sinó la continuació d’una estratègia que està perfectament dibuixada pels partidaris del dret a una consulta que s’ha de fer, sí o sí, enguany. El president Mas ha insistit que serà legal i possiblement s’exploraran vies estatutàries per tal que el 9 de novembre siguem convocats a les urnes per votar la consulta que ja té dues preguntes formulades. O bé farà ús de les seves prerrogatives i convocarà eleccions avançades per aquell dia que podria obrir el xoc cap a la independència, tal com ho assenyalava divendres el Financial Times.
El camí serà llarg i ple d’aventures, com expressa el poeta Kavafis en el seu poema Ítaca. En la travessia, tal com relata Homer en L’Odissea, hi hauran baixes i situacions extremes com l’episodi de la seducció del cant de les sirenes. La votació de dijous ja ha produït una escissió en el PSC que posa el partit liderat per Pere Navarro en la situació més delicada de la recent història del partit. És normal que en les formacions socialdemòcrates europees existeixin corrents, faccions i divisions de tota mena. Del laborisme anglès s’escindiren uns quants diputats que es denominaren “la banda dels quatre” i que formaren un nou partit que acabà fusionant-se amb els liberals. Situacions semblants s’han produït a l’esquerra, francesa, italiana i alemanya.
El PSC passarà pel tràngol de curar les ferides d’aquesta divisió i no s’ha de descartar la possibilitat que siguin cada vegada més els díscols a les directrius del partit. El fet és que els socialistes catalans, dividits, ja no ocupen la centralitat que els havia caracteritzat durant tota una generació en què guanyaven les eleccions generals i municipals, deixant Jordi Pujol i CiU que triomfessin en totes les autonòmiques fins al 2003.
Però el debat sobiranista també ha afectat la federació de CiU. Segons les últimes enquestes, el partit liderat per Artur Mas perdria uns deu escons més, afegint un càstig suplementari al que va patir en les eleccions de novembre del 2012. La centralitat, si es confirmen aquestes expectatives demoscòpiques, ja no seria compartida pels dos grans partits tradicionals de Catalunya. S’ha de veure també quin serà el comportament de Duran Lleida quan la maquinària de la campanya de les eleccions o la consulta de novembre es posi en marxa. Els líders d’Unió Democràtica no són gaire partidaris del procés cap a la independència, però hi ha força militants que discrepen de la direcció en aquest punt. Duran adopta un perfil baix, parla poc i ja veurem quin paper tindrà al Congrés a l’hora de defensar la proposta aprovada dijous pel Parlament de Catalunya. No es detecta cap entusiasme per ser ell qui parli en un debat que donarà un cop de porta a la proposta catalana.
L’Esquerra Republicana d’Oriol Junqueras és la més ben posicionada per millorar resultats en les eleccions que se celebrin enguany, tant les europees com les del 9 de novembre, sigui quina sigui la seva fórmula. Junqueras, des dels seus silencis calculats i des de les seves tranquil·litzadores intervencions parlant de la normalitat de tot el procés, és avui per avui el guanyador del moment. Caldrà esperar i veure com administra els propers passos de la política catalana.
Ciutadans creixerà a l’esquena del Partit Popular i per un discurs simple que arriba a aquells catalans que tenen por de les aventures. Joan Herrera i Dolors Camats poden mossegar també el PSC des d’una formació d’esquerres que també està dividida. La CUP, com deia, espera a l’estació que torni el tren buit i guanyi més suport en les eleccions. Certament, el mapa polític a Catalunya ha canviat.
Publicat al El Punt Avui el 19 de gener de 2014
Sembla que s’exigeix molt als partits que no són els nostres i a més no manen, i en canvi no es té en compte i no es vol parlar de les imputacions del senyor Oriol Pujol, secretari general del partit del Govwrn i fill de l’amo i senyor de la Generalitat durant més de vint anys. Quina mesquinesa i quin tuf que fa tot plegat.
muy buena observación!!!!
Intermón Oxfam advierte de que la democracia ha sido «secuestrada» en beneficio de las élites económicas
La riqueza de los 20 más ricos de España es igual a lo que tiene el 20% más pobre
Según Oxfam Intermón
España es el país europeo con más desigualdades tras Letonia
Un estudio de la oenegé constata que los 20 españoles más ricos tienen una fortuna de 77.000 millones de euros, la renta del 20% de las personas más pobres
————
Y ahora sigamos discutiendo si son galgos o podencos.
A la ciutadania ja no ens importan els cambis de la política.
El que importa es que torni a corra el diner, que es l’únic que ens pot salvar y mes encara si vivim en una economia de consum, com la nostra.
Encara que l’Estat amb el seu afany recaudatori destinat a pagar els interessos i l’amortització del propi dèficit estatal, provocat per el descontrol i despilfarro del diner públic, per part d’alguns topos, que infiltrats en el sistema, pasturan en el pressupost públic.
P.D. He d’afegir l’acabemt del paràgraf:
Falta: I per tant l’Estat ens frena e impedeix el recuperar-nos, ja que el diner no corra, perque nomes s’empleia per tornar el capital del prestec.
I aixis tenim que uns cuants cuntinuan pasturant i fense mil-lionaris i la resta de milions de ciutadans es van quedan sense pastura.
I aquest desequilibri, no pot seguir aixis eternament.
El mapa politico de Catalunya ha cambiado: es cierto. Lo puede volver a hacer ante cualquier coyuntura.
Los que no han cambiado son los agentes politicos, siguen siendo los mismos.
Tambien ha cambiado y para mal (o para bien segun se mire) la percepcion que tiene la ciudadania de estos agentes politicos y en consecuencia de la politica actual.
Los politicos como problema.
Hay un cuestionario muy simple de analisis del problema
– cual es el problema
– causas del problema
– posibles soluciones
– mejor solucion
– Accion a tomar. Puesta en marcha. Control. revision. Reaccion a tomar…. y asi hasta la ene_sima.
Respuesta correcta y también talentuda como la de BartoloméC.
Con tú permiso Dogbert:
– cual es el problema…no hay un euro
– causas del problema…se ha dilapidado
– posibles soluciones…control del gasto
– mejor solucion…limpieza con salfuman del sistema
La mejor solución,Bartolomé, parece demasiado drástica….qué tal si probamos con KH7?…es de casa,ni te imaginas lo que hay en cada gota y además patrocina a Nani Roma y Laia Sanz que han logrado un gran Dakar
Àfrica, de acuerdo, siempre y cuando una vez limpio todo acaben todos en el espacio sideral…
https://www.youtube.com/watch?v=jBO95kyuE2c
Hombre……no es mal plan, sobretodo si encuentran la parejita del spot!!!
Tot això està molt bé…..però mentre els carrers estiguin buits….no canviarà res. «Quien calla , otorga»…i per ara, tots nosaltres, tots, estem «otorgant».
Sr. Foix, mi respuesta es que, pienso que la que hace BartoloméC, es la correcta y talentuda.
Avui José Antonio Zarzalejos a «El Confidencial» dona una visió molt diferent de la que es preten donar en aquesta pàgina i adverteix al govern de Madrid de que se està equivocant.
http://blogs.elconfidencial.com/espana/notebook/2014-01-18/catalonia-calling_77544/?utm_source=www.elconfidencial.com&utm_medium=email&utm_campaign=Boletines+ElConfi
També es curiós veure que en pensa, l’Atlantic Council, associació americana que asseora a governs i de la que es conseller Aznar. Molt curiós.
http://www.vilaweb.cat/noticia/4167752/20140117/latlantic-council-adverteix-europa-pot-obviar-questio-catalana.html
Potser en aquesta pàgina n’hi ha molts que no l’encerten?.
Sr Foix:ERC és la formació millor posicionada, de moment. No governen i no han hagut de prendre decisions difícils
….el panorama que ens espera no és gens fàcil, més aviat pinten bastons….
Volia dir bastos…..ditxós corrector !!
Sr.Foix: El mapa social y el tremendo cambio que se está produciendo en sus estratos, es algo que considero que será básico para entender todo el devenir político que se percibe en el horizonte…la denostada clase media será determinante en toda esta situación, si percibe que es factible una salida pactada que respete sus derechos, tendremos una evolución del sistema actual, pero si percibe que no hay salida y su futuro es la pérdida contínua de estatus…entonces se verán abocados a unirse al descontento de las clases menos favorecidas y habrá una revolución social de imprevisibles consecuencias…
BartoloméC, tienes toda la razón. Opino igual. Ya somos dos. En realidad depende de la sabiduria que puedan tenir Rajoy y Rubalcaba.
Pero hay un problema, pues la sabiduría solo se aprende con la experiència y los años. Y me temo que estos señores aun no han vivido la experiència.
Gracias Albert, ya sabemos que la experiencia sin que conlleve una reflexión posterior es inútil…por eso no aprendemos de los errores, carecemos de la humildad necesaria para reconocer que nos hemos equivocado y siempre buscamos un culpable de nuestra propia ignorancia e incapacidad…casi siempre imaginario…
Yes Sir.
Pienso que también debemos de tener en cuenta que, cada 30 ó 40 años aproximadamente, se produce un cambio generacional, en la política, en las empresas, en las familias, ect.
Y vuelta a empezar de nuevo y a cambiarlo todo. Y es muy posible que, este factor, también influya en las grandes crisis de la humanidad. Y todo debido a la falta de experiència vívida de la nueva generación que llega al poder y a la riqueza.
Y vuelta a la ludopatia de la codicia, del poder y de la riqueza, cuando no se tiene ética ni honradez. ect.
albert, acabas de tocar un tema bastante interesante.
Bartolomé…..et felicito pel teu comentari !!….ostres !!podries presentar una candidatura ???…. t’ofereixo el lema de la teva campanya : RECUPEREM EL SENTIT COMÚ.