Mariano Rajoy amb els seus a Barcelona
Aquí tothom parla pels seus. Els altres fan nosa o simplement no hi són o no se’ls compta. L’aterrada de l’Estat a Barcelona el dissabte va ser l’escenificació d’un No a la possibilitat d’una consulta plantejada formalment pel president de la Generalitat pel proper 9 de novembre, amb dues preguntes ja aprovades pel Parlament de Catalunya.
Mariano Rajoy estava a Catalunya per parlar als espanyols i dir-los-hi que Espanya no es trencarà i que mentre ell sigui president no hi haurà ruptura. Parlava per televisió. No va haver-hi preguntes de periodistes tot i que abarrotaven amplis espais del Palau de Congressos.
Tampoc es va promoure una passejada breu per algun indret de Barcelona. Es va veure a la cúpula del govern i de l’Estat transitar pels jardins del hotel Rei Joan Carles. Ningú s’hi va poder atansar. Ni tan sols es va veure una trobada encaixant mans dels seus partidaris.
Aquest acte podia haver-se fet a València, Salamanca o a l’Escorial. No calia prendre’s la molèstia de venir a Catalunya. Ja sabem o ja sabíem quin era el pla. No hi haurà consulta i Espanya no es trencarà. Per tant, negociació, diàleg o trobades entre Rajoy i Mas no estan en cap agenda.
Artur Mas anava a un dinar en els que es barrejaven polítics, empresaris i gent dels aparells del Partit Popular i de Convergència. Res. Pura pantalla per demostrar que els ponts no s’han trencat. No sé si s’han trencat els ponts. Però no hi passa ningú.
El que sí es pot desprendre de les declaracions i actituds de Rajoy i Mas és que cap dels dos sembla disposat a canviar el seu discurs i el seu full de ruta. No hi haurà consulta. Sí hi haurà consulta. A més, serà legal. Artur Mas també parla pels seus. Com es menja això sinó passa per algun tipus de confrontació?
El president Mas està molt condicionat per Oriol Junqueras que li ha ajudat a aprovar els pressupostos però al dia següent ha dit clarament que anirà en solitari a les eleccions europees malgrat que Mas i CDC hagin pidolat des de fa mesos construir una candidatura conjunta amb ERC. Quan s’obrin les primeres urnes al mes de maig ja veurem una fotografia aproximada de l’equilibri de forces a Catalunya. Fa uns mesos Artur Mas va dir que és més fàcil comptar manifestants que comptar votants.
Després de les campanyes, de la retòrica, de les promeses i de la propaganda de tots, la gent va a votar. I parla. Parlarà. Veurem el que diu. Ara per ara el que veiem és un paissatge farcit de retòrica.
Pienso que, en casi todas las naciones del mundo, ostenta el poder y la riqueza, la mayoría de las veces, la codicia.
Y se provocan crisis, conflictos y enfrentamientos debido a los abusos de poder y a los intereses que comporta la codicia.
Tampoco se dialoga de verdad, de cara a cara y con talento y mentalidad de estadistas, que miren solo por el bienestar de las generaciones futuras.
A la codicia solo le interesan las crisis, porque es cuando se enriquece millonariamente. Por eso las fomenta.
P.D.
Al buen entendedor…
Sr Foix: no es va programar cap passejada,suposo que per por a possibles escridassades …però em pregunto si no n’hauran fet alguna d’amagatotis,ni que sigui dins dels cotxes , per veure quín ambient hi ha pels carrers i,sobretot, pels balcons….
Sr. Foix, penso que a Espanya i també a Catalunya i a totes les altres comunitats d’Espanya, nomes gobernan presuntament, el 13 % de persones mil-lionaries que degut a parteneixer a algun partit important han pogut enriquirse per mil-lions d’euros. Aixo si, èticament i honradament, doncs no ho poso pas en dubte. Amen.
Mentrestant els milions de desemparats i els sense feina i sense pis son invisibles. Amen.
Espanya no es pas diferent. Amen.
P.D. Es evident que un estat, no es pot governar d’esquena a els seus ciutadans contribuents cotitzadors i menys encara plasmáticament ó fotogràficament. Amen.
Una nació com Espanya ó com altres nacions, actualment te varios problemes.
El principal i el mes greu, es l’atur de mil-lions de persones de totes les edats e incluida el 55 % de la joventut.
Nomes saben i poden crear llocs de trevall els emprenedors ( empresaris )amb talent i ganes. Pero per això necessiten el capital dinerari.
Els llocs de treball no els crearan pas un grup de gent, ética i honrada, i menys desde un plasma ó desde una foto.
Encara som a temps de salvarnos, però necessitem que corri el diner. Però fins ara, l’Estat nomes ha facilitat, presuntament, un credit mimil.lionari, sol-licitat al BCE, amb l’aval del propi estat ( que som nosaltres els ciutadans contribuents cotitzants ) destinat directament a Bangkia i els grans i poderosos Bangs. Tots plegats preferentistes i bombolleros del tocho i de les accions preferents.
L’altre problema son les retallades de sous, pagues extres, ect.
Acompanyades de la pujade d’impostos de totes clases imolts repetís també. Incluit l’IVA. La declaració de la Renta, ect. ect.
Anem doncs en sentit contrari a la solució de la crisis i del desequilibri econòmic de la societat. Fins i tot els empresaris autònoms i els mitjans i grans empresaris han tingut de plegar per sempre.
El fet de que mentrestant s’hagin fet mil-lionaris el 13 m % de persones privilegiades, no vol pas dir que la reste no estigui pas en la misèria ó en la necessitat.
Pero tranquils els xinesos, els paquistanesos, els àrabs del petroli ens ajudaran. Mentrestant continuem compranals-hi tots el articles de consum,perque al-leguem que son molt mes barats.
Encara que aixis destruimelsnostres propis llocs de treball i l’estat ens apuja els impostos a gran escala i a mes ames l’estat i les empreses ens rebaixen els sous a un minim d’esclavitud.
Pero tranquils, doncs mentrestant hi ha un 13 % de persones que s’estant fent multimil-lionaries.
Espanya no es pas diferent d’altres nacions. Amen, desde el plasma i mes amen.
Tingués jo tan clar el premi més gran de la primitiva com tinc segur el fet de que el dia 9 de novembre d’enguany hi haurà consulta! Està tot més que pactat, per molt que ens vulguin posar la por al cos amb mil-i-una amenaces.
Sr. Foix:
He prestat molta atenció el divendres i dissabte al desembarcament dels capitans i tripulació del carrer Gènova de Madrid a Barcelona.
Constatació dels fets:
De l’Aeroport al Palau de Congressos i viceversa (alguns a dinar a una finca d´un empresari i poc més).
No he vist ni sentit res del famós pla per a Catalunya del qual va parlar el Sr. Mariano Rajoy a Antena 3 en la seva recent entrevista(conclusió no en té cap de pla).
Bla, Bla, Bla, de Cospedal, Camacho, Taula rodona de monòlegs amb champañero/cavista jubilat de Freixenet, i dues persones més, pilotada per Moragas, i el NO a tot sentit ja abans i sense res de nou, i sense record de la famosa tercera via que alguns incauts encara somien.
No he vist que hagin vingut a escoltar el que passa, per què passa, quina interlocució es pot trobar, i com solucionar aquest greuge en les relacions Catalunya-Espanya. Del que per cert Mariano Rajoy amb la seva recollida de signatures contra l’Estatut té molta culpa d’on ara som.
Res de nou al PP, ni al seu govern. NO, NO, i NO.
Excepte la novetat del Sr. Montoro, ara es publicarà les Balances Fiscals es veu que les dades no surten com ells calculaven, solució no es publiquen.
No sé si riure o enfurismar-me per incompliment a un mandat del Congrés i del Senat de quan era ministre d’Hisenda el Sr. Rodrigo Rato.
Visca la transparència.
Es podien haver estalviat aquest viatge, aquesta despesa, i donar l’equivalent a una ONG per ajudar a alleugerir els que ho estan passant malament, i així solidaritzar-se amb els que no viatgen en AVE, ni trepitgen tanta moqueta d’Hotel i de Palaus de Congressos.
L’article d’ahir del Prof. Manuel Castells i del notari López Burniol, i el d’avui d’Enric Juliana entre d’altres a La Vanguardia aporten més per a la reflexió i l’anàlisi que aquest muntatge del PP.
Sense oblidar-me de la censura a alguns mitjans i periodistes.
Crec Sr. Foix que a les Europees encara no veurem el veritable mapa (sol haver molta abstenció) i més molts poden passar factura a les retallades d’una senyora alemanya.
No obstant això en les properes al Congrés i Senat al PP i PSOE la cosa els pot anar fatal.
I a les Autonòmiques amb o sense avançament si veurem el mapa real, si a més en elles va inclòs el Dret a Decidir.
Sr.Foix: corren malos tiempos para la lírica…y para la retórica no digamos…