Mariano Rajoy tuteando a Rubalcaba
La política tiene las mangas anchas y tolera todo tipo de abusos dialécticos y gesticulaciones insólitas. Es habitual en los parlamentos de viejas tradiciones que tras saludar al adversario como muy honorable se le suelte un exabrupto que le deje tieso. Recuerdo un día en que el diputado thatcherista Michael Heseltine blandió la maza del speaker por el rectángulo de los Comunes gritando enfurecido. Provocó una carcajada general y le quedó para siempre el apodo de Tarzán que le acompañó desde que fue ministro hasta ahora que reposa en la Cámara de los Lores, el mejor y más vetusto balneario del mundo.
Se puede discutir, gritar y vociferar en política. Pero no por ello se tiene más razón. Me sorprendió el tono que el presidente Rajoy aplicó a Pérez Rubalcaba en Valladolid. El presidente del Gobierno descendió al tuteo amenazador para advertir al jefe de la oposición. «Tú, o te callas, o reconoces el mérito de la gente», le soltó Rajoy al socialista ausente.
Espero que en la próxima confrontación parlamentaria se recupere el trato de su señoría. No porque sea obligatorio sino porque se puede discrepar del adversario sin recurrir al lenguaje que se usa en las tabernas. Lo más inquietante es cuando el adversario se convierte en enemigo al que hay que abatir. El problema no es el tuteo sino la falta de respeto al otro que se observa en tantos ámbitos de la vida cotidiana. Tampoco es de buen estilo el mandar callar a alguien que discrepa. La oposición está precisamente para criticar y recordarle al poder que está siendo observado y controlado para el bien de todos.
En tiempos de crisis que afectan a millones de personas, se activa la crispación y se pierden los estribos. Pero hay líneas que no es prudente traspasar por quienes tienen las más altas responsabilidades del Estado. Se avecinan campañas electorales y, por favor, no nos den más la tabarra.
Fue gratificante la conversación moderada por Jordi Évole entre Artur Mas y Felipe González el domingo por la noche. Las discrepancias eran de fondo, irreconciliables y antagónicas. Cada uno esgrimió sus argumentos sin levantar la voz. Pero en las redes sociales, desde el anonimato o con nombres y apellidos, no sólo se tuteaba a los contendientes sino que se les insultaba sin más. La racionalidad cede paso al lenguaje irrespetuoso e intolerante. Cuando se crea un ambiente de miedo nos dirigimos hacia el autoritarismo.
Publicado en La Vanguardia el 4 de febrero de 2014
Està vist que l’homo sapiens arrastra al llarg de las seva historia “costums” ancestrals, que no hem sigut capaços de superar en el procés evolutiu que ens ha conduit fins als nostres dies. El Sr. Foix ens en regala una mostra nomes en el primer paràgraf del seu article.
Arqueòlegs i antropòlegs, en els seus descobriments ja ens mostren les formes antropomòrfiques que els nostres avantpassats utilitzaven, en els seus dibuixos prehistòrics, atribuint als animals formes humanes, per identificar-se amb ells amb la idea de conèixer els seus moviments per facilitar-ne la caça, per posar un exemple.
L’Antropomorfisme s’ha fet extensiu fins els nostres dies i domina conceptes molt importants, que en el meu parer poden portar a confusió, si no se’n fa una lectura critica. El fenomen es tan important com l’ us poc èxplicit de moltes paraules.
La POLITICA no te “ las mangas anchas”, ni “tolera todo tipo de abusos dialécticos y gesticulaciones insólitas”. En tot cas es als politics a qui s’ha d’atribuir aquests comportaments.
He sentit repetir una i altra vegada a un dels científics mes importants del nostra país, que l’espècie humana està a les beceroles de la seva evolució i manifestacions com la del president de l’Estat Espanyol Sr. Mariano Rajoy li donen la raó. Podríem recórrer una altra vegada als comportaments ancestrals per trobar-hi una explicació. Els grups humans en temps prehistòrics buscaven el lideratge dels mes forts en un entorn totalment desfavorable. Es clar que es una altra de les costums que encara arrosseguem. L’autoritarisme ( no confondre amb l’autoritat) es una forma poc evolucionada de comportament, que està totalment renyida amb la intel•ligència, però que encara avui dia dona vots. Un exemple clar podria esser el del Sr. Aznar.
Per altra banda no hem sorprèn el paral•lelisme de l’expressió amb la que va fer servir el monarca espanyol amb el finat Hugo Chavez i no m’estrenyeria que d’aquí vingués d’inspiració del que li va escriure el discurs. Hem sorprèn mes, que ningú hi hagi fet menció.
El tutejament al nivell de President del Govern i Cap de l’Oposició són realment lamentables i molts més encara en el to desafiador del Sr. Rajoy, molt decebedor.
Una altra cosa que s’està perdent és l’anteposar davant del nom de les persones el Sr/Sra.
Aquestes reflexions a molts li semblaran antigues i fins i tot, ràncies. Ho sento, jo crec que el respecte i les bones formes són bàsiques per a una societat educada, ja no dic ben educada, solament educada. Si dos no es respecten, almenys facin-ho semblar als que estem d’oïdors/figurants.
Sr. Foix:
«Cuando se crea un ambiente de miedo nos dirigimos hacia el autoritarismo». I el populisme que cerca pescar i caçar en riu regirat.
Això ho veurem en les properes conteses electorals.
Guardar las formas tambien es una actitud.
Benvolgut Lluís, a l’Urgell, les discrepancies amb els veïns, que mai han deixat de ser-hi es resolen de la millor manera, però sempre amb un vostè o amb un vos, en cap cas menyspreant a la persona amb qui compartim el camp, el veïnatge de l’hort, la vida associativa, la missa del diumenge i les tertulies a la sortida , la partida de botifarra o del dòmino. Puc assegurar que sempre ha donat resultat. La convivència és molt seriosa i dura, per això ens hem de respectar.
A casa sempre ho he vist així i el Sr. mestre ens va animar a que continuessim amb les bones costums.
Bon article amic meu.
Pep.
Sr.Foix: las formas no lo son todo, pero son importantes socialmente, perderlas indica que dejamos de ser responsables de lo que decimos o hacemos…lo mínimo que podemos pedir a quienes nos gobiernan es que no pierdan su cuota de responsabilidad y respeto al contrario..si el ejemplo cunde estamos apañados…
Sr. Foix: Este tuteo, me recuerda : » El que este libre de pecado que tire la primera piedra »
» Ir de Bar y de Cenas » ect.ect. ect.
No comment.
Senyor Foix, ho podia dir més alt, però no més clar! El felicito.