El premio del Press World Photo 2013
Una fotografia estàtica, en la foscor tènue d’una nit de lluna plena, la lluentor del mar en mig de les ombres de joves perduts en l’aventura d’horitzons més dignes, ha guanyat el guardó de la millor foto de l’any 2013 del concurs World Press Photo.
No es pot precisar amb més cruesa la incertesa d’un petit instant. La lluna encerclada per una boira difuminada, una boira trista i confosa, projecta una claror esmorteïda. La fotografia l’ha fet el fotògraf nord americà John Stanmeyer per la revista National Geographic.
Són un grup d’emigrants somalis que cerquen cobertura pels seus mòbils. Els punts blancs dels telèfons són la senyal de la seva existència, la seva comunicació amb el món, el que deixen i el que busquen, la trobada espectacular entre la modernitat i la misèria. Es troben al mig del abans i del després. Intenten comunicar amb els seus familiars que han deixat lluny, en cases d’adob, sense llum, sense aigua corrent i sense feina.
Aquesta foto diu tant o més que totes les cròniques sobre l’emigració dels nostres temps. Ells saben què hi ha fora, ho busquen, s’arrisquen tot sabent que no els espera un paradís. Simplement, cerquen una vida més digna, millor, que els permeti ajudar als que s’han quedat enrere, als pares, la dona, els fills i parents.
Aquestes senyals de mòbil tenen un cert aire de misteri bíblic, de connexió amb el desconegut, amb la lluna que mira i els astres amagats rere la boirina. Emigració, pobresa, globalització i noves tecnologies. Tot entrecreuat en una nit d’angoixa i d’esperança.
És una imatge que ens parla de persones perdudes, que no tenen full de ruta, que poden acabar ofegats en una fusta que s’enfonsa o engolits per les ones d’una tempesta en la mar. Busquen la modernitat però es poden trobar que a l’altra banda hi hagi uns policies que els hi aturin el pas, un mur insuperable, unes fronteres protegides per pues de filferro, gossos que ensumen la seva presència llunyana.
Si tenen sort arribaran a l’altra riba. Els identificaran i els tancaran en zones de trànsit. Alguns podran travessar cap a la terra que no és tan promesa, d’altres seran retornats i també n’hi haurà que s’infiltraran il·legalment per trobar-se en la més absoluta de les indiferències. Gent que fa camí, mòbil en mà, resistint-se a no perdre el senyal amb els seus.
Una instantània crua i nua dels temps moderns.
http://www.btv.cat/btvnoticies/2014/02/16/pau-barrena-world-press-photo-fotografia-nuvia-berber
En el que va de dia d’avui portem 16500 persones mortes per la fam, i cada vegada que vostè compta fins a 4 se’n afeixes una de nova. Però qui en parla? On es la nostra consciencia d’espècie?
Sr. Foix: Voste expressa amb exactitud el drama que viu molte part de la humanitat, a totes les nacions del mon.
Es una emigració forçada, que els nostres joves, del mon de l’abundància, també es veuen obligats a fer. Recordo que cuan hi havia la dictadura de Franco, es deia que hi havia uns 3.500.000 de espanyols, que habían emigrat cap a Europa.
També bones respostes dels companys/es del blog.
Sobretot la resposta que ens fa en BartoloméC. Perque ens diu la realitat de sempre. I amb la cual coincideix-ho també a pensar el mateix. Es que ens diu la veritat.
Pero tranquils, mentrestant, ha augmentat un 13 %, les persones mil-lionaries a Espanya. I també ha augmentat les persones a l’atur i el seu desampar-ho.
Molts adelantos, molte informàtica, molts robots que ho fan tot, molte informació, ordres, ect.per internet vía satèl·lit, ect. ect.pero EL PA ENCARA L’HEM DE SUAR.
No ha canviat pas tant el comportament humà, desde epoques remotes.
La codicia, l’enveja, els celos i el mal conviuen amb la ética, la honradesa, la generositat, ect, ect, i el be.
Sr. Albert, jo mes aviat penso que la cobdícia, l’enveja, els gelos i el mal son la conseqüència de la falta d’ètica , de honradesa, de generositat, etc, etc, i de be i sobretot de la defensa d’un sistema que ens porta de manera inexorable a un col•lapsa que està costant i costarà moltes, moltissimes, vides humanes.
Una abraçada.
Sr. Angel, potser no me expressat gaire be, però penso exactament el mateix que vostè.
He dit que conviuen perquè vivim separats i també junts dintre de la mateixa societat. També penso que la societat humana, te molt de panxacontentisme, tolerància i deixar fer.
Aixis anem de cap al precipici.
Un altre abraçada.
En el moment de publicar la resposta al Sr. Albert ja son 16955 las persones mortes per la fam.
Hi sentit que avui ho explicava a 8 al dia, ja m’ha impactat molt, pero ara amb la fotografia i el seu article junts, es realment esfaraidor. Gracies per fer ho.
Un article que conmou, amb una fotografia que transmet molt. Enhorabona per l’article !!!!!
Sr.Foix: creemos que avanzamos pero no, hace siglos los antepasados de esas personas de la fotografia eran capturados en sus poblados para ser esclavizados a miles de kilometros de distancia…hoy, ellos mismos se juegan la vida, para llegar a alcanzar un sueño tan difícil de conseguir como lo es captar la señal con sus móbiles…los que consigan llegar a esa tierra soñada, descubriran nuevas formas de esclavitud y que nada tienen que ver con las imágenes idílicas que veian en los televisores de sus poblados…no avanzamos…
Muy muy muy fuerte. Escalofriante, acollonidor.
Es para un «sin palabras» pero el articulo del Sr. Foix acompaña perfectamente a la imagen.