Política

Junqueras té la paella pel mànec

por  •  • 16 Comentarios

Oriol Junqueras

Oriol Junqueras

Oriol Junqueras parla amb seguretat i no canvia d’estratègia respecte a la consulta del 9 de novembre. L’acord amb el president Artur Mas passa per damunt de tot. No hi ha pla B ni tampoc contempla la possibilitat de que no es voti en la data prevista i pactada entre CiU i ERC.
Junqueras té la paella pel mànec, al menys fins que arribi el 9 de novembre o bé fins que Artur Mas necessiti el seu suport per governar. No hi ha altra possibilitat de pacte o aproximació amb el govern de Rajoy si no es vota.
ERC no té dubtes. No perd suport electoral i es presenta com garant d’un desafiament a l’Estat, siguin quin siguin les conseqüències. No importa que tots els dirigents europeus es desentenguin del problema i facin costat al president Rajoy. Tampoc importa que el Consell de Garanties hagi declarat constitucional, amb només els vots dels ponents de CiU i ERC, el projecte de Llei de Consultes que empararia la votació del 9 de novembre. Les pressions sobre alguns membres del Consell de Garanties em consta que han estat molt considerables. Però el text s’ha aprovat per 5 vots contra 4.
El president Mas diu que només es farà la consulta si és legal. Oriol Junqueras i l’ANC diuen es farà sigui com sigui. La confrontació ha estat retòrica fins ara. Si la consulta tira endavant i es prohibida pel Tribunal Constitucional entrarem en una situació de fets. I els fets, en política i en la vida, són els que determinen les actituds.
El que mana avui a la política catalana és Oriol Junqueras. Té un poder sense responsabilitat en el govern. És el més agraït de tots. Però alhora pot ser molt perillós perquè qui mana no dona la cara. Aquesta situació és conseqüència dels pobres resultats de CiU a les eleccions. El problema és que Mas no té majoria al Parlament. I depèn d’altres, ara per ara, d’ERC.

  16 comentarios por “Junqueras té la paella pel mànec”

  1. Según se suele recordar: rectificar es de sabios, pero… difícil.

  2. ERC és qui realment mana i pressiona. CIU, amb el Mas al davant, haurien de tenir un gest de dignitat i convocar eleccions. Peti qui peti. Només per dignitat…

  3. Sr.Foix. Estic cansat i fart de veure i sentir a parlar tota la vida dels mateixos problemes. I tot va seguint igual al llarg dels anys.

    Han transcorregut ja 300 anys desde la guerra de successió, de la entrada dels Bourbons a Espanya, amb Felip V i de la perdua dels nostres Furs.

    Com tambe dels acords internacionals que refrendabant la nova Espanya i la nova Catalunya.

    A Catalunya se l’hi va obrir el comerç amb America i tambe va aprifitar per a practicar el tràfic i comerç d’esclaus, ect.

    A les hores tot anava vent en popa, ect.

    I ara que estem vivin en una crisis económica, financera, empresarial, el desamparo per l’atur i gent sense vivenda i que passant fam, ara doncs, alguns sense previsió ni tampoc clarividencia del futur, ens parlant de » indepencia «.

    De fet es un enmirallament que fa veure la falsa solució que te Catalunya.

    L’enèmic ó enèmics de Catalunya son alguns dels propis catalans.
    Igualment passa amb Espanya.

    Els del » Peix al cobe » de tot Espanya incluida Catalunya i que tots plegats van de » Bar y de CenaS » en saben molt d’entabananse i fentse creure que el blanc es negre i viceversa.

    Sis plau, el que ens interesa a tots es que els que manant i remenat les cireres s’en donguin compte que l’Estat te la obligació d’ejudar a n’els empresaris ó emprenadors a crear empleo.

    Mentrestant els xinesos, els paquistanesos, ect. els alemanys, els anglesos, els russos, els arabs adinerats del petroli, ect. ect. van adquirint grans parcelas de la Espanya que está dormint i tambe al desguace.

    Pero tranquils, doncs els que van de Bar y de Cenas… van dient » » Hay hacer… Hay que hacer…»

    I tot segueix igual…. sobretot pels desamparats. Doncs son invisibles e inecsistens…

    I encara hi ha ilusos que ens parlen d’Indepencia.

    ¿ Perque ? Si tenim el problema a casa nostre.

    • P.D. Correcció d’error.

      Al escriure rapit e fet alguns errors ortogràfics.

      Per exemple: He escrit » indepencia » en lloc de » independencia «

      • Si us plau, no és disculpi, tots fem errors… I més quan escrivim sobre temes que ens afecten emocionalment.

        • Gracies, José A. Garcia, es cert ens afectan emocionalment perque tambe afecta a tota la nostre familia i sobretot a n’els fills i tambe a n’els nostres nets.

          L’actuació cobdiciosa i ludopata empedernida de tots aquest pressumtes, que tots ja tenim en ment…ha trasvalssat tot el sistema de la societat del benestar i encara s’estan jugant el futur de les noves generacions.

          Per un costat tenim els Ali Babas i per l’altre tenim l’Estat. Que tambe … Deu n’hi do…l’ho Ali Baba que es.

          No oblidem que l’Estat es voras…( Tal com va dir fa segles un frances…que no recordo el nom…)

  4. Sr Foix: Si algun dia en Junqueres arriba a tenir responsabilitats de govern, segurament no serà tan taxatiu.És fàcil trobar solucions quan no es governa…

  6. Pingback: Junqueras té la paella pel mànec,...

  7. Discrepo radicalment: el poder el té qui l’ostenta i qui pot signar lleis. En el nostre cas, l’Artur Mas.
    És ell qui va poder (i l’únic què pot tornar a fer-ho, a dia d’avui) convocar eleccions, presentar la seva candidatura a una sessió d’investidura, i escollir amb quins aliats volia tirar endavant la legislatura.
    És el Sr. Mas qui va decidir assumir les tesis soberanistes i no continuar amb la via del peix al cove, quan per tradició personal i del seu partit podia haver-ho fet perfectament, deixant a ERC i l’ANC l’etiqueta de «radicals».

    L’únic què no pot fer ara per ara l’Artur Mas és demanar per a si la posició de centralitat política, de convergència massiva dels catalans. Aquest suport si què l’ha perdut i per això si què li cal el suport d’altres forces. I aquesta és la força del Junqueras.

    • Se equivoca Iván. Un presidente no puede aprobar leyes: es el parlamento quien las aprueba. Lo único que puede hacer el gobierno es desarrollar esas leyes mediante reglamentos. Desde este punto de vista el análisis del Sr Foix me parece acertado.

      • El análisis del Sr. Foix es acertado, pero también en el comentario de Ivan hay algo que es correcto: El President Artur Mas puede o podía decidir sus aliados, y optó… Pero puede volver a cambiar, el problema estriba en que le interesa más: el bienestar de Catalunya o mantenerse en el poder. Y parece que en estos tiempos los experimentos revolucionarios se deberían de meditar con cuidado. Ellos tienen información que no explican, poseen el poder de manipularnos y lo hacen… Según mi parecer, no puedo tener gran confianza en los políticos actuales, sean los de Catalunya, los de España o los de la UE. No veo que cumplan la función de gobernar para el bien del pueblo, o de los ciudadanos.

Comentarios cerrados.