Miguel Blesa exhibiendo un trofeo de caza
La rueda de prensa de la ministra Ana Mato y su séquito, la misma noche que la primera contagiada de ébola ingresaba en un hospital, fue una improvisación que se tradujo en un fiasco informativo. Se levantó la sesión para no crear más confusión. El tema tiene relevancia para la seguridad sanitaria de cuantos se han cruzado con la afectada Teresa Romero en los diez días previos a su ingreso y para muchos millones de españoles y europeos que temen una extensión del contagio.
No es anecdótico que los medios de comunicación europeos y americanos hayan priorizado esta información en las últimas 48 horas. Rajoy pidió tranquilidad y confianza en la sesión de control en el Congreso, pero lo que la opinión pública pide es información y profesionalidad. Quiere saber si el contagio está bajo control y cuáles son los riesgos inmediatos. No sé si la ministra Mato debe dimitir. De momento, tiene que ofrecer una versión creíble sobre el estado de la cuestión.
El Gobierno y la clase dirigente no son conscientes de que se está rompiendo la confianza entre gobernantes y gobernados, entre las élites económicas y sociales y el conjunto de ciudadanos. Habrá sorpresas.
El año 2015 puede producir un cambio profundo en la política por la quiebra de confianza. El caso del ébola hasta ahora se ha gestionado con escasa profesionalidad. Lo más probable es que se controle este primer núcleo de contagio para tranquilidad de todos.
Pero lo más grave es la acumulación de casos de corrupción política que han irritado al personal al conocerse los abusos que desde Bankia se cometían con las tristemente famosas tarjetas opacas. Bankia fue rescatada con unos veinte mil millones de euros mientras Miguel Blesa, su presidente, y más de ochenta directivos dilapidaban arbitrariamente decenas de miles de euros que no estaban sometidos a control fiscal ni empresarial.
Miguel Blesa y Rodrigo Rato han sido imputados por el juez. El exvicepresidente del Gobierno había devuelto el dinero unos días antes de que estallara el caso. Puede que las cifras malbaratadas sean insignificantes al lado de otros casos de corrupción de mayor cuantía, pero es la opacidad y la astucia de los ejecutivos de esa entidad lo que irrita a la opinión pública.
Queda el caso Gürtel, que se eterniza en los tribunales y que afecta a altos cargos populares en Madrid y Valencia. El que fue tesorero del PP, Luis Bárcenas, está en la cárcel. Nadie devuelve el dinero. ¿Y Andalucía?
El caso Millet va a entrar en el sexto año de instrucción y no hay noticias de los jueces. El caso de la familia Pujol se dirime a golpe de titulares y con comparecencias en el Parlament que el expresident aprovecha para abroncar a los diputados. Artur Mas se sinceró el martes en el Ateneu diciendo que hemos de aprender a gobernar la incertidumbre. Todo ello no es la política que inspira confianza.
Publicado en La Vanguardia el 9 de octubre de 2014
Sr. Foix: Voste amb la seva sabiduría, per la experiencia periodística viscuda, pel seu origen i pel seu sentit comu, sempre ens deleita i ens fa meditar amb els seus articles plens de lógica i realitat.
Com també, tots els companys i companyes d’aquest blog, ens deleitan amb les seves respostes sabies i meditades. Com les feu tots i totes en les respostes d’avui mateix.
Aprenc molt del Sr. Foix i de tots/totes vosaltres.
Dit aixo penso que els catalans amb el sentiment i el cor desitgem per a Catalunya el » To be » pero el cap i el seny ens diuen que pel be de tots els ciutadans, tant de Catalunya com per tots els ciutadans d’Espanya, en ralitat…potser ens haurem de comforma amb el …» No to be «.
¿ Separarse de quins ? …¡ Dels corruptes i ninguneijadors d’allá ó dels corruptes i ninguneijadors propis d’aquí.
¡ Aquesta es la cuestió ! Doncs els catalans ens creiem que eram la hostia…i som personas humanas com els demés !
¡ Ó ja oblidem el comerç d’esclaus…que feia Espanya, Catalunya, France, Portugal, Anglaterra, ect. ect.!
El que necessitem équips étics i honrats de controladors de la Caixa…tant del Estat…com de la Caixa dels Bancs i Caixes, ect. i tambe els sobresous i tot el diner negre, dels grans defraudadors i tarjeteros,…que presumeixen de salvapatries…pero depositen els seus mil-lions d’euros negras i blancs en paradisos fiscals…ben lluny de la Hisenda i del control del Estat.
Resum: Els jutges jutjats i sospesos…i els corruptes…ni tornen el diner ni van a la preso a mes a mes.
Decididament…Spain is different…
No m’extranya pas que preferim doncs…mal per mal…el » To be «
Nosotros si que aprendemos de ti Albert…a buen entendedor…
BartoloméC…Es com aixo del Ebola…que fa dias vareig llegir que saben doncs, que fa ja uns 100 anys, que es va comunicar el primer cas d’Ebola que es produía, a l’Africa.
O tambe el SIDA, fa mes de 70 anys que es va comunicar, desde l’Africa, tambe el primer cas descobert i anomenat.
I tambe fixemse amb les guerres i els bombardeijos tipus » terremoto » …aon moren milers i milers de personas.
Pero ningu sinmuta i tot segueix inalterable.
En cambi el IE, retransmet imatges de una persona i despres l’hi talla el coll, separant-l’hi el cap. I a les hores tot el mon es movilitza i els tracte de molt criminals. ¡ Que si que ho son i molt…pero i dels bombardejos tippus terremoto i sobre les poblacions civil indefense e inocens de cap mal …¿ Que tal ?
Per aquest tema s’escolta dir… ¡ Hay que hacer…Hay que hacer…!
Estem com sempre…No aprenem pas gens…
Un sarcasmo lo de Blesa y el juez Elpìdio petando el mismo dia. El mundo al reves y asi todo.
Y toda la panda de presuntos, rezando para que les monten una instruccion judicial porque ya tiene asegurado un minimo de cinco/seis años de «inmunidad».
Claro que el 2015 sera un año de movida. El personal aun y con todo el agobio del dia a dia, creo que por fin dira hasta aqui! y por lo pronto en las citas electorales espero que de un vuelco al bipartito estatal y empiece un revolotum de tres pares con iniciativas ciudadanas por delante.
Y por aqui una vez pasado el 9N (queda un mes justito) se supone que antes y despues habra movimiento y veremos al Astut acabandose de hacer el harakiri mientras a su alrededor unos y otros asistiremos estupefactos al post festum de la celebracion (ojo al dato) del trescientos aniversario del inicio de una guerra civil. Memoria.
Acabo de saber la proposta de suspensió de feina i sou que pesa sobre el jutge Santiago Vidal.
….decididament…tot plegat fa pena. !!
Ojalà !!! Jutges d’arreu d’ Espanya facin sentir la veu del sentit comu !!!
Sr.Foix: si el Ébola se transmite por los fluidos corporales y se ha sacrificado al perro Excalibur de la afectada por su posible contagio, convendría tener en consideración las zonas por las que ha transitado dicha mascota, ya sabemos qué van haciendo los perros durante los paseos con sus dueños por las calles…basicamente lo mismo que tantos y tantos políticos van dejando por todo el país, pero sin que les caiga encima la misma pena que al pobre Excalibur…
BRAVO…. !!!!
No ens ho volen explicar però crec que quasi tots ho pensem…La saliva és un fluid corporal que es transmet per aire amb gran facilitat. Quan parlem de manera normal estem llançant a l’espai aquest fluid en gotetes que solen tenir entre 0,1 i unes 90 micres; quan tossim solen estar entre 10 i unes 1.000 micres, i a l’estornudar poden superar les 100.000 micres. A un metre de distància és força normal que ens n’empassem moltes i, per descomptat, amb els virus, bacteris, etc. que contenen. Van a parar al nostre aparell respiratori. Per aquesta raó, fa bastant més d’un segle que s’usen les mascaretes. També he llegit que el «contacte directe» sol implicar la distància d’un metre més o menys del focus de l’infecció… Vés a saber si és veritat! Que ens ho expliqui algun entès que no pretengui només tranquilitzar-nos perquè ara sí que toca fer-ho…
No sóc pas metge, jo… Però amb una cerca seriosa per internet podreu trobar molta més informació de la que ens expliquen els mitjans. He dit «cerca seriosa«…
Algun científic ens hauria d’aclarir si els virus de l’Ebola desapareixen per algun encanteri de les microgotetes de saliva o suor a l’entrar en contacte amb l’aire.
Mentre no sigui així, doncs no m’ho creuré per més que diguin… Els polítics no mereixen gaire confiança i els metges pretenen tranquilitzar el personal.
Però no sóc metge ni científic, jo… Però que ens ho expliquin!
La realitat em desborda…companys !! se m’acaben els comentaris, no tinc paraules…tans fronts oberts per tot arreu, tanta incompetencia per tot arreu, tanta corrupció per tot arreu….
La paraula «confiança» …potser l’hem de buscar en el diccionari de la «ciencia ficció»..???
M’afegeixo als comentaris de l’ Africa, de JMM i de Oriol Domingo.
Leer prensa y estar muy informado al final no soluciona nada y te pone de mal humor. Hay que intentar distanciarse pero es complicado.
Si. De vez en cuando uno debe distanciarse, basicamente, para cuidar su salud mental.
Sr Foix: cada vez que un político nos pide calma y confianza es para echarse a temblar de pànico…
Normalmente nos piden dinero Àfrica…pero cuando está en juego su puesto, entonces nos piden calma y confianza…
Sr. Foix.
El segueixo fa molt temps. M´agraden les qüestions que tracta, però darrerament, des de fa un temps, te la curiosa (?) habilitat, de que en un moment o altre, fe sortir al Sr. Mas, tan se val de que vagi la qüestió !!! Fa mal pensà, tot i que a mi no em sorprèn; podem dir allò de. «La sombra del Conde es alargada».
Que tingui un bon dia
Governar la incertesa confessa Artur Mas
Lliçó de realisme, de sensatessa, d’esperança.
Donant la cara i responent preguntes,
no apareixent, com un altre,
de manera constitucional, aixo sí, però plasmàtica.
També és preferible el periodista
que informa i escriu cròniques
sobre la realitat incerta
que el que escriu amb dogmatisme i prejudicis
Sr. Ll Foix,
En efecto, es una cuestión de desconfianza de la ciudadanía a los partidos políiticos -todos-, que son quienes dirigen el país -bien sea éste España o catalunya. Y dirigen el país no para administrar y servir los intereses de los ciudadanos -bien sean éstos españoles o catalanes-, sino para atender los intereses de los partidos; o mejor, de los intereses individuales de los responsables de los partidos. Al ser obvio, la respuesta es desconfianza ciudadana hacia todo lo que los políticos manifiestan; como ejemplo, el caso del virus Évola (VE).
La rueda de prensa se diseñó de manera tan deficiente que, tuviera o no razón el Ministerio de Sanidad, PS e Igualdad, resultaba imposible que se convenciera a nadie; también porque Ana Mato ya no debería ser ministra por todo lo conocido. Sin embargo…
… Sin embargo, probablemente la mejor decisión -quizá la única- tomada por el Gobierno de Mariano Rajoy haya sido la repatriación de los dos médicos misioneros infectados por el VE; o ayudar a dos españoles entregados a los demás de por vida y en el anonimato. La decisión de repatriación no ha de enmascarar, si las hubiera habido, irregularidades o incompetencias en los procesos asistenciales.
Lamentable y ofensivo para la ciudadanía el tema de las tarjetas opacas, y también todos los casos que Usted cita, que son sólo una muestra, unos pocos ejemplos.
En esencia, sin confianza. Y lo peor, sin hacer nada para recuperarla, y haciéndolo todo para que Podemos sea una opción. Se equivocaría quién pensase que esa opción política sólo es considerada por los desahuciados o por los menos favorecidos socialmente.
Un saludo cordial,
Javier Ruiz Moreno
Diu: «Artur Mas se sinceró el martes en el Ateneu diciendo que hemos de aprender a gobernar la «incertidumbre»«.
Doncs va ben equivocat! S’ha de governar per no crear «incertidumbre»!
Bàsicament, cal governar….i fer-ho be.
Com es fa Sinera…per gobernar – en contra dels estaments governamentals de l’ administració central, sense incertesa ??
Quan es va en contra d’un govern més poderós que tu….no es pot evitar la incerteza del que passarà…
Es pot fer més ben fet o més mal fet….però la incertesa hi és, i la valentía i determinació de governar en terres movedisses, també.
Benvolguda Rosamaria. S’ha de ser savi, tenir molt de seny, fer servir molt més la raó que les emocions, tenir les antenes ben alçades per saber trobar el moment en que podria ser possible, ser estadista i no anteposar el partidisme al bé dels ciutadans, tenir «amics» de viatge molt fidels… i moltes altres coses, Rosamaria.
El voluntarisme i l’aventura no són suficients si no portes la motxilla ben plena o surts amb mal temps. Si no disposes de les armes suficients no t’enfrontis a l'»enemic» a no ser que la teva dignitat passi per desitjar la derrota o el suicidi.
Hi ha hagut millors moments -perduts per sempre per pocasoltes com en Pujol- i n’hi haurà de millors en el futur. La meva confiança rau en el sosteniment de la nostra llengua i la nostra cultura diferencial. I de poder elegir polítics savis, aquells que romanen amagats entre nosaltres per no ser engullits per tanta mediocritat com hi ha al pati de l’escola de la política actual.
Potser una nova Europa repensarà les fronteres de guerra -fronteres que no haurien d’existir entre els éssers humans- i sorgiran les cultures dels pobles d’Europa. No considero del tot perduts aquests dos anys: han estat un toc d’atenció al món sobre els drets dels països i les cultures sense estat«.
Espero i desitjo que el futur que tots voldríem sigui possible algun dia, en el nostre temps o en el dels nostres descendents. L’objectiu és massa important com per posar-li una data i fer-lo coincidir amb els nostres pocs moments de vida.
Les grans fites de la historia del progres social, contradiuen el que expreses en el segon paràgraf del teu comentari. No sé si jo ara podría votar, si no hagués estat per aquella primera dona, que tenint tot en contra, va tenir allò que s’ha de tenir per enfrontar-se als estaments politics establerts de l’ época, sabent que ho tenia tot en contra. No sé si avui , la gent de color, continuarien sent esclaus, si no hagués estat per la valentía dels qui sabien que era una injusticia que calia abolir, tot i sabent que ho tenien tot en contra. ….i així, Sinera, puc continuar amb unes quantes coses mes….totes elles iniciades tenint el seu entorn en contra i disposant de molt poques garanties de victoria….
Nosaltres hem iniciat la lluita. Segurament no veurem el fruits- tot i que m’ agradaría – però m’agrada haber començat ara una lluita que hauràn de seguir els nostres fills…i potser els nostres nets o besnets, podrán començar a disfrutar.
Perquè retardar-ho mes ?…això ja era insostenible…
Pel que fa a la resta del teu comentari, …si tingués 4 mans , t’aplaudiria amb les quatre.
Et dono una bona part de raó sobre el que dic del voluntarisme i l’aventura en el segon paràgraf. Hi ha qui ha sortit amb la motxilla només plena de raons, de dignitat i d’il·lusions… i amb això n’hi ha hagut prou per remoure la societat, a pesar de que sovint ha estat a costa del propi sacrifici… En podem dir màrtirs…
Sé el que és saltar al buit. Però en el segon previ a volar, el subconscient em transmet una sensació d’esglai que t’hi cagues… però així com a mi se m’obre el parapent (de moment, sempre; toco fusta!); així com els polítics tenen segurament un bon «coixi» que els pari el cop… què tenen els ciutadans, benvolguda Rosamaria? Promeses? Bones paraules? Somnis d’una terra promesa? Massa sovint només manipulació i propaganda que no els fa prou lliures de saltar o no amb prou coneixement de causa.
Però el dono una bona part de raó. Si ningú tingués collons per llançar-se al precipici mai sabriem el que hi ha al fons.