El partit de Nigel Farage, UKIP, ha obtingut per primer cop un escó a la Cambra dels Comuns
Els partits petits, antieuropeus, xenòfobs i radicals de dreta i d’esquerra estan ocupant espais considerables en les institucions europees i també en els parlaments nacionals dels estats membres de la UE. Ho fan esgarrapant vots als partits grans que han governat Europa en els últims 50 anys. Ja no són una minoria insignificant de la qual es pot prescindir. Formen part del nou mosaic polític que es dibuixa en les democràcies colpejades per la crisi econòmica i social.
A les eleccions generals de Suècia del setembre va tornar a guanyar la socialdemocràcia, que va desplaçar els conservadors. Però el partit que ha governat els suecs durant més de 80 anys des de la seva fundació no pot formar un govern sòlid. Necessita el suport d’altres forces. Això no és gens nou si tenim en compte que només cinc democràcies occidentals són governades per un sol partit. Els Demòcrates Suecs, partit de dreta extrema, va pujar 7 punts i amb un 13 per cent dels vots va passar de 20 a 49 diputats. No entraran al govern ni tampoc condicionaran les accions del nou primer ministre socialdemòcrata. Però estan condicionant la política d’un dels països més estables i més progressistes d’Europa.
El Front National a França ha crescut amb vots que venien de la dreta però també de l’esquerra. A les eleccions europees del mes de maig, el partit de Marine Le Pen va ser el triomfador amb 24 escons, 4 més que el partit conservador, que busca ara un nou líder. Les darreres enquestes donen al FN la victòria en unes eleccions presidencials, si se celebressin en aquests moments tan depriments per al Partit Socialista i per al president Hollande i el primer ministre Valls.
Els alemanys sembla que estan blindats per la gran coalició entre Angela Merkel i els socialdemòcrates. Però a les eleccions europees el partit Alternative für Deutschland (AFP) va aconseguir entrar al Parlament després d’haver obtingut un 7 per cent dels vots. L’AFP no és un partit extrem. Simplement, proposa un desmantellament ordenat de l’euro i és una càrrega de profunditat per la gran coalició. No tant per la seva força amb escons sinó perquè el gruix dels seus votants són de professions liberals, gent d’ordre, que considera que Alemanya ha de deixar de ser el partit donant més important de la UE.
Fa una setmana es produí la significativa victòria del UKIP (United Kingdom Independence Party) a les eleccions parcials del districte de Clacton. Per primer cop, el partit liderat pel contradictori Nigel Farage ha situat un diputat antieuropeu a la Cambra dels Comuns. Aquest triomf ha estat un cop polític baix per al primer ministre David Cameron, que haurà de lluitar per revalidar el seu mandat en les eleccions de l’any vinent. El diputat conservador Douglas Carswell va abandonar l’acta de diputat conservador a l’agost i va provocar una elecció parcial a la qual s’ha presentat amb les sigles del partit de Nigel Farage. Ha guanyat amb un 60% dels vots. El mateix dia se celebrava una altra elecció parcial en un barri de Manchester i UKIP no va guanyar per la diferència de 617 vots en un districte que és un feu laborista gairebé inexpugnable.
Les eleccions parcials al Regne Unit són un termòmetre. No canvien l’estat de la qüestió, però indiquen el descontentament i els avisos que l’electorat envia al partit conservador, als laboristes i als liberals demòcrates que naveguen a la deriva després de tres anys de governar amb els conservadors de Cameron. Aquests resultats mostren que el desencís de molts britànics es canalitza cap a un partit nou, extravagant, conservador com cap altre, que aspira a sortir d’Europa sense cap mena de precaucions. El creixement del UKIP també respon al distanciament entre els partits clàssics de la política anglesa i el gruix de la gent que se sent desmotivada i busca noves idees i solucions cada cop més simples. La presència sobtada de partits nous que envaeix l’arc parlamentari de molts països europeus pot ser un indici que anuncia canvis de fons en la manera de gestionar la política.
El mateix es podria dir de Catalunya i d’Espanya. L’aparició de forces que recullen vots de les formacions grans s’ha comprovat en les eleccions europees i així ho indiquen les enquestes. Hi haurà una implosió en els parlaments en les eleccions que se celebrin en els propers mesos. És una forma de vehicular el mal humor, les conseqüències de la crisi i la desesperació de molts que no aguanten més ajustos, més retallades, més baixades de sous i la pèrdua dels beneficis del contracte social. És, en paraules de Moisés Naím, el resultat de la caiguda de les barreres financeres, jurídiques, organitzatives i culturals que separaven els professionals de la política de la gent del carrer, dels ciutadans que tenen cada cop més informació i poden desequilibrar l’statu quo.
Publicat al diari El PuntAvui el 12 d’octubre de 2014
Sincerament…no sé si cap de nosaltres, ho hagués fet millor…
La situació és complicada. Jo no m’ atreveixo a criticar, ara bé,si que puc dir que, …» per a aquest viatge , no calien alforges»….
Farem una consulta de «costellada» ??…però que no ho era l’ altre també ??…no era pas vinculant tampoc….
I en Jonqueres….??? perque no vol eleccions ??…és més fácil estar a segona linia , que a primera ??….espero que sapiga estar a l’ alçada…
Refot.. !! volem una mateix cosa i no som capaços de prioritzar l’ objectiu per sobre de les maneres d’ aconseguir-lo.. ???….
Buscan voluntario. Tienes planes para el 9 noviembre ?
Ahora hay que ver si convergencia se va por un lado y unió por otro.
Esta es la suerte común de todos los astutos: hacer sus dibujos tan sutiles que se rompen por su misma finura…
John Dryden
Por fin el Astut del Palau de la Generalitat se ha dado cuenta de que el callejon es sin salida y mientras la ciudadania estabamos viendo El Crack, se ha producido lo que estaba cantado, pero que ahora ya esta aqui, el «fens aqui em arribat».
Naturalmente la cacareada unidad ha desaparecido y cada cual intenta salvar la cara como puede, pero es complicado porque tot plegat ha llegado demasiado lejos.
Ante todo mucha calma y tener claro que de todos los que nos han traido hasta aqui, uno y otros, otros y unos, no se salva para un futuro medianamente esperanzador, ni uno.
Se me olvidó comentar que si los partidos socialdemócratas aplican la misma política que los de derechas y liberales, entonces la democracia pierde significado. Es decir, si eliges A hará H, y si eliges B hará H, luego A=B, excepto en matices de distracción. Un partido socialdemócrata no puede ser neoliberal, ni aplicar terceras vías… O es un defensor del estado del bienestar extrayendo el dinero de las capas más ricas de la sociedad para darlo a labuena marcha de la sociedad o no es nada. Si la sociedad del futuro es si te lo ganas bien, y si no te pudres… Entonces el día que los que se pudren despierten habrá violencia (la historia ha repetido esta historia hasta la saciedad) y tomarán, si pueden, el poder. Si Alemania no quiere contribuir a Europa, y sola la requiere para ser más rica, entones para que queremos Europa… O Europa es más social o se hundirá porque no tiene el tamaño ni la fuerza política unitaria de los EEUU, China o Rusia.
Estamos en el inicio de una revolución en respuesta a la del capitalismo financiero y neoliberal. Cuándo ocurrirá? Nadie lo sabe, pero volveremos a la clásica lucha entre fascismo (los nuevos partidos de derecha extrema) y el marxismo (podemos, CuP…) Si los ricos creen que esclavizando a una parte de la población avanzarán hacia un mundo mejor, están equivocados. Fijense que todos esos partidos giran sobre el reparto del dinero. Europa está patinando sobre hielo.
Como tengo claro que el escepticismo llevado a su máximo exponente conduce claramente al nihilismo total, y si tú no decides otros decidirán por ti, no voy a entrar en la discusión que se ha suscitado entre varios colaboradores de este blog sobre el hecho de tener escaños vacíos.
Lo que quisiera aclarar porqué creo que muchas personas no se lo plantean por desconocimiento, es que si ustedes creen que cuando emiten el voto en blanco no favorecen a ningún partido, están equivocados. El voto en blanco se contabiliza en el cómputo global y ya saben que el recuento se hace en función de la ley de Hondt. Pues bien les invito a que hagan un sencillo ejercicio de simulación de elecciones con cantidades crecientes de voto en blanco y sin ningún voto en blanco, para ver como varia el resultado. Verán como este voto perjudica a los partidos minoritarios y favorece a los partidos mayoritarios. Así en las últimas elecciones al parlamento español el PP fue el partido que más claramente se benefició del voto en blanco, o dicho de otra manera los que votaron en blanco favorecieron al PP en sus resultados electorales.
El recuento de votos por la ley de Hondt vulnera el artículo 68 de la Constitución del 1978, si, está con la que nos están golpeando continuamente hasta la saciedad sobre todo a los catalanes, en lo que atañe a la IGUALDAD del sufragio.
Para entender fácilmente la ley de Hondt solo ha de imaginarse que los votos son dinero y el partido más rico comprará más escaños en detrimento del partido más pobre creando las mismas desigualdades que se dan en la sociedad.
Cuando vayan a votar tengan bien estudiado y pensado lo que votan. Gracias.
Estic totalment d’acord amb vostè.
http://esconsenblanc.org
Recomiendo a todos ver este enlace, para tomar buena nota.
Yo ya les voté en las europeas.
Con esa ley se consigue que cada persona un voto sea falso, depende de donde vives y entonces tu voto vale más.
Pel que fa a España, seria del tot necessari que s’acabés el bipartidisme PP/PSOE…. i que els que pugessin fossin capaços de fer net…. ( quina innocencia la meva !!!..oi ??)..
Rajoy i els seus, ja han demostrat la seva «catadura».
Pel que fa a Pedro Sanchez…no demostra massa llums….un «guaperes» i prou..
Pel que fa a Catalunya….suarem molt….ojala sigui per bé.
Sr. Foix: El transcurs dels anys i l’experiencia que ens dona, ens fa veure que nomes hi han…els que tenen i en front els que volen tenir.
Es comfirma de que nomes acaben obtenin el poder els infiltrats que medran a costa del Sistema i tambe dels Partits polítics…enriquince a mansalva com els tarjeteros, els que van de Bar i de Cenas i els del Peix al Cobe.
I aixo passa a tots els paisos del mon i a tots el regims i sistemas politics. Democrácia, Dictadura, Capitalisme, Comunisme, ect.
Sempre es igual…el comportament humá. No cambiém pas mai.
Cada nova generació tornar a repetir el mateix comportament a l’hora d’agafar el poder i la caixa recaudatoria dels diners.
I apa tornem a patir i tot el que sigui…
I tornem a escoltar…¡ Hay que hacer !… ¡ Hay que hacer !…
P.D. Tenim una guerra per la possessio del mon del petroli i del gas natural…que ara es diu EI, pero que ens afecta a Europa i a tot el mon.
Pero Europa sembla está dormin i adonarsen que ens afecta molt aquesta guerra del orient mitja. Degut al petroli i els petroleoductes i el comerç transoceanic pel canal de Suez. ect.
Tambe penso que els grans i poderosos paisos emergents no son inocents en aquest cas.
Es nomes un parer intuit-
P.D. Correcció d’error involuntari.
En el Segon paragraf, aon diu…» Pero Europa sembla está dormin i adonarsen que… » … A de dir…: Pero Europa sembla está dormin i NO adonarsen que…
Mi partido escons en blanc si que es revolucionario un solo punto en el programa. No tomar posesión del escaño.
…intento imaginar una majoria d’escons buits al Parlament….
Quin seria el resultat ??…
Penso que seria just i bo per la democràcia, tractant-se d’un partit més. De segur que això seria un alicient que faria pensar als diputats de cos present (quan hi són, esclar)!
No es la idea , la idea es que el voto en blanco se contabilice no como ahora.
Es un voto critico que no capitalizan oportunistas.
Sr.Foix: queda por ver qué intereses reales hay detras de todos esos nuevos partidos y si son los mismos perros con distintos collares…
…sufro del mismo desencanto….