El president Artur Mas
Artur Mas i Oriol Junqueras van trencar les negociacions el dilluns al Palau de Pedralbes. Aquest és el fet polític més rellevant de les últimes 24 hores. El president Mas dedicava dues hores per parlar amb la premsa i explicar que el 9N hi hauria una consulta que no seria definitiva sinó un assaig anticipat.
Qui ha trencat la unitat? ERC i els altres partits partidaris de la consulta responsabilitzen al president i el president els repta a que s’uneixin a una candidatura unitària i amb un programa conjunt.
De moment, es tira endavant amb un simulacre de consulta, amb vint mil voluntaris, sense cens i amb unes vint mil urnes col·locades en dependències de la Generalitat on s’hi podrà anar a votar només ensenyant el DNI.
Massa voluntarisme i poques garanties democràtiques. Artur Mas es perfila com un líder trencador, entusiasta, que vol rebre el suport de tots els partits sobiranistes per tal d’aconseguir una majoria absoluta que equivaldria a un referèndum a favor de la independència. Però serà difícil que obtingui l’aprovació d’Oriol Junqueras, Joan Herrera i David Fernández.
Penso que seria bo per tots que el president convoqués eleccions anticipades. Fer-ho de manera simple i sense complicacions. El problema de Mas és que té només 50 escons i no pot prendre decisions sense el suport d’altres forces. Ell no actua tenen en compte aquestsa realitat de les majories parlamentàries.
Mas diu que manté el compromís intacte malgrat que el consens polític s’ha desencaixat. Faci el que faci i digui el que digui, està més sol que mai. A Europa no té aliats, a Madrid tampoc i, ara, també hi ha divisions en el bloc sobiranista.
No crec que sigui una ruptura imprevista, crec que estava en el guió del «procés», obviament dissenyat i gestionat per David Madí (ja sabeu: democràcia a sang freda) i els seus deixebles i admiradors com ara Toni Soler, Miquel Calçada, Mònica Terribas, Antoni Bassas, Carles Capdevila, Pilar Rahola etc. Un guió que portava inclosa la utilització i presa de pèl d’Oriol Junqueras (tan cofoi perquè es pensava que era ell el que condicionava Govern i «procés») i aquest cruel xantatge que ara li estan fent des de la maquinària mediàtica de CDC. El que si m’ha sorpés (jo també dec ser molt ingenu) és que Carme Forcadell estés treballant per CDC i no per ERC.
Però tot això, en darrera instància, tant me fot, pel que pateixo és per la meva pensió de jubilació i pel futur dels meus fills si tot això ens porta a una certa autarquia com sembla que malauradament pot passar.
in animus iocandi. : com pot soportar, sr. Foix, sense perdre els nervis, la dialéctica de la sra. Rahola ?
Una vez que se pisa el acelerador a fondo, cuando se aproxima la curva es importante no pasarse de frenada. Y lo que llamamos la calle, puede cambiar de parecer más rápido de lo que pensamos… Y de modo impredecible. Se está observando que pocas personas mantienen una posición crítica y son independientes, los que están, o se sienten, en un bando de modo militante justifican lo que hace ese bando y lo defienden sin dar un mínimo crédito a los que hablan desde la sensatez y la prudencia pero dicen lo que no quieren oír. Estamos en una especie de «guerra civil virtual» que esperemos que se quede ahí.
Patètic fins a quin punt l’afany de poder personal i partidista pot confondre la raó dels que pretenen ser més llestos que intel·ligents. Un insult als ciutadans que no són massa de la ceba… que aquests darrers s’ho empassen tot.
No crec que hi hagi unes plebiscitàries. Més aviat crec que acabaran el mandat (dos anys més) pactant amb el PSC que està esperant algú que l’estimi. Una Catalunya esperpèntica, amb uns partits representant La Gran Farça i repartint algunes gominoles entre els espectadors perquè els apludíssim.
Com es pot caure tan baix! On és la dignitat personal? Posem-nos tristos, catalans… que no n’hi ha per menys!
Estic d’acord amb els vostres comentaris.
CiU no es de fiar.
Cap partit és de fiar!
El senyor Mas cerca estirar el seu mandat.
Aquesta, molt possiblement, es la causa principal del que està passant, ja que si ens parem a pensar una mica, ens adonarem de que després de la impossibilitat de fer una consulta legal, Madrid no ho permet, l’única opció raonable eren unes eleccions plebiscitàries i en comptes de això, ens presenta una consulta descafeïnada que no portarà enlloc.
I perquè no ha convocat les eleccions plebiscitàries, doncs per pur interès, per què no ha aconseguit que els altres partits acceptessin una llista única encapçalada per ell. No creuen que es així?.
Es normal que Esquerra no ho accepti, quan totes les enquestes els donen guanyadors, i en canvi li ofereixin a Mas unes eleccions amb punts dels programes comuns en lo referent a la independència. De cara al objectiu final, pot ser tant vàlida aquesta opció com l’altra i a més pot permetre que més partits s’hi afegeixin.
Perquè Mas convoca la consulta o enquesta o el que sigui?, doncs per guanyar temps, qui dia passa any empeny, ell continua sent President i qui sap si dintre de unes setmanes pot tenir més possibilitats de trobar una millor solució per afrontar, en les condicions que ell vol, les plebiscitàries.
Encara que avui s’ha volgut fer l’innocent, està clar que la seva prioritat es continuar de president, no es que això sigui dolent o il·lícit, però es el millor per Catalunya?.
Em pregunto, Santi, si ho acabarà fent de la maneta del PSC que s’estan quietets esperant que algú els acabi estimant…
Sr.Foix: Es decepcionante lo que estamos viendo…viviendo… y padeciendo…
Sr.Foix: Estem entre el » To be or no to be «…ó potser estem entre
els que van de » Bar y de Cenas » or entre els del » Peix al Cobe »
i tots plegats pagan amb tarjetes de tarjetero.
Pero mentrestant ningu pensa amb els problemes reals que tenen els que están en el desamparo del atur, de la desesperanza, del sense ingressos i del sense vivenda.
Soc consient de que sempre dic el mateix. Pero cuasi 6.000.000 de personas nomes a España ens empenyan.
L’atur persistent duran anys tambe pot matar i en realitat tambe mata de fet. El drama del atur pot esser pitjor que l’Ebola.
Perque ara per ara no te pas solució inmediata.
P.D. Hasta luego Don Mariano & Cie. S.A….A Deu siau Sr. Artur i Cie. S.A….
Benvinguts els altres…qui sigui…
Necessitem idees noves plenes de talent, ética i em l’esperit recuperat dels que van fer possible la transcició.
P.D. Correció d’error.
A la última linea » em » a de dir » amb «.
Mucho hoc y poca veritá. Lamentable que algunos catalanes sigan con el juego de la banderiza, mientras el país enfrenta el ebola. Tots sabemos que Mas y cía solo pretenden tapar su desastre económico con esta pantomima. Su caída sera mas estruendosa que la de su patético maestro, el padrino Pujol.
Los catalanes de mi quinta conocemos la historia de españa por real decreto; mas alla del Ebro no conocen la historia de Catalunya tambien por real decrero.
Ahora nosotros ratificamos como son en las demas españas y las españas nos conocen un poquito mas, de manera pelin patetica, injusta y a traves de un mirall trencat, efectivamente.
Ahora toca un ensayo de votacion, antes de la definitiva… El mito de la seriedad catalana se va al traste.
No nos merecemos estos fiascos y esta gente que nos gobierna.
Ara es l´hora, SI! de no fer mes el pena.
Creo, amigo Dogbert, que nos queda mucho tiempo de seguir haciendo «el pena». No albiro unas plebiscitàrias en el horizonte como ha dicho el iluminado. Ha lanzado el órdago, però si ERC no cae en el parany (que no tendria porquè!) tenemos Moisesés por dos años más cogiditos de la mano de los socialistas.
Sólo se me ocurre el adjetivo «ESPERPÉNTICO». Pasé el dia en Àger con mi parapente que me llevo a ciegas, entre els núvols, a Arenys de Munt, con butifarra incluida. ESPERPÉNTICO!
Se veía venir. Hasta aquí hemos llegado. El 9N día de «costellada» y a votar o dar saltos. Hay que reformar la constitución lo antes posible.
Y con que perso0nal? con el que nos ha llevado hasta aqui? Ni hablar. Limpieza general.
palabras textuales de hoy: «el 9-n és la consulta anticipada de la definitiva»
…?!
bueno, pues muy bien, cuando vayan a hacer le definitiva que me avisen. hasta entonces, tengo muchas otras cosas que hacer antes que estar pendiente cada día de estos teatros.
Como una tomadura de pelo en fasciculos o en diferido.
Quizás, entre aplausos de los de la ceba, acabe sus dias en Queralps como un indigno i engreído presidente Más… Sí, sí… se sacó la ESO… però alguien le lleno la cabeza de pajaritos… Debe ser la maldición del poder.
y todavía quedan capítulos, dogbert… empiezo a pasar de todo esto. bastante tengo con preocuparme de llegar a fin de mes, y los políticos no creo que me vayan a solucionar nada. como digo, cuando llegue la votación definitiva, que me avisen. hasta entonces, paso de juegos y tacticismos.
Si lo tuviéramos todo grabado podríamos saltarnos la publicidad y se quedaria todo en unos pocos minutos!