Ernest Lluch
Què hauria dit Ernest Lluch en aquests temps? Avui fa 14 anys que era abatut per les bales d’ETA al garatge de casa seva, a l’Avinguda de Xile, cap a les onze de la nit. L’havia acompanyat a casa en sortir del programa Cafè Baviera que dirigia amb gran encert i èxit Xavier Bosch. Havíem parlat del Barça, de la Reial Societat i de tantes coses referides al futbol. Com cada dilluns durant un any.
Abans d’abandonar el cotxe conversàvem uns minuts. Li vaig dir que no anés al País Basc el cap de setmana perquè ETA seguia matant i ell podia ser un objectiu. L’Ernest dissimulava la por que duia al cos. Havien matat a Barcelona feia poc i ho seguia fent en altres llocs.
Si anava a Donosti podia donar pistes als assassins que detestaven el seu discurs dialogant, culte i racional. Hi he d’anar perquè hi estic compromès, em contestà. En unes hores el matarien a uns cent metres des d’on parlarem per última vegada.
El que diria avui Lluch seria el que pensaria. Era un esperit lliure que va perdre posicions polítiques dintre del socialisme perquè el que deia i escrivia no agradava tothom. I menys a qui més manava.
A Lluch l’assassinaren perquè feia nosa, perquè era un pont de diàleg entre bascos i espanyols, entre els bascos, entre catalans i bascos, entre els d’aquí i els d’allà. El van matar perquè s’expressava amb racionalitat sense que els altres, ningú, hagués de renunciar a les seves pròpies conviccions.
Hauria passat un parell de dies tancat en una biblioteca, hauria pensat, i hagués escrit un article a La Vanguardia convidant a la concòrdia entre les parts confrontades. Lluch era un polític intel·lectual, un economista que estudiava història, que feia recerca, que tenia una il·limitada curiositat per tot el que afectava al nostre país i a la seva gent. Irònic i càustic, era implacable amb els que volien imposar criteris polítics, socials o econòmics irracionals.
Si Lluch hagués mort en accident de trànsit l’impacte no hauria estat tan fort ni hauria reunit a centenars de milers de catalans al Passeig de Gràcia per retre-li homenatge. A l’Ernest el mataren per les seves idees i per les seves conviccions humanistes i democràtiques. Era un catalanista amb criteri propi que sabia nedar contra corrent. Tenia una forta personalitat.
No participo en manifestaciones, pero recuerdo perfectamente aquel dia manifestarme en mi ciudad, con las manos pintadas de blanco, me afecto mucho su muerte porque le tenia en gran estima, como persona dialogante y respetaba sus opiniones bien razonadas.Remarco que »
Va destacar com a defensor del diàleg com a eina per aconseguir el respecte pels drets humans, i la pau a Euskadi» y a dia de hoy aun no se que pretendian con su muerte.
Si, jo també recordo aquell dia….quina impotència !!! quina ràbia…!! quin sense sentit…!!!cada cop que ens deixa algú, d’aquesta categoria, tinc la sensació que el món està més sol,més orfe.
En Lluch i John Lenon els varen matar per fer una mala pedagogia, sense voler dir qui hi estigui a favor, aixo d’antuvi, pero es molt facil dir i estar a favor i dir que s’ha de fer, aixo i allo, desde una posicio ben estant i no viure els problemes desde els llocs els qual tu reclames que no hauria de pasar, allo que pasa, sempre reclamant que facin tot, mentre tu estas vivint en la opulencia, exemple john lenon, no a la guerra, no a la fam al mon, aixo dit desde l’edifici terracota? Devant del central park es facil, mentre la resta del humans es parteixen la cara al carrer, aquest va ser el mraonament que va fer l’assasi d’en Lenon, que vist en perspectiva es entenador, no soc partidari de la violencia, pero a vegades es fan comentaris que et fan enprenyar, avui entre molts tweets que hi havia a la xarxa, sobre aquesta dona desnonada a Sevilla? En Mas humorista i imitador d’en Montilla, deia en tweet ningu fara res?? Aixo t’enprenya que ho digui aixi una persona que te un altaveu a diari per denunciar-ho a part de fer-ho a les xarxes social. Com va dir la Gemma, vosaltres que podeu feu-ho!!
Decir «mala pedagogia» DE E.Lluch, no estas acertado. Sobre el tema de la mujer de Sevilla preguntale a su hijo, y los poderes que tenia y lo que hizo con ellos.
Sr. Foix i companys i companyes del blog :
Penso que l’Ernest Lluch amb la seva ment talentuda hauría dit el que sempre deia…doncs que tots… comenssant pel gobern, la oposició, Euscadi amb Navarra, tota la nació constituida per l’antigua corona d’Aragó, que inclou els paisos catalans. Galicia, l’antic Reina de Castella y Lleó, l’antic Reina de Murcia, Andalucía, Extremadura, ect. i els hi hauría demanat que dialoguessin amb sentit comú, talent i sobretot amb ganes de trobar la concordia i la bona convivencia sense perdre de vista els interessos econòmics de cada part en benefici de tots el s ciutadans.
Sense dialeg e intercambi d’opinions, el gobern de un pais deixa d’existir pels seus ciutadans, ja que no els representa pas.
Doncs nomes te en compte els interessos economics dineraris dels grans Banksters i no pas dels ciutadans cotitzants, creadors de llocs de trevall, trevalladors, consumidors i cotitzants a n’el Estat, la Seguretat Social, ect.
Aquesta es la realitat de que mentres els grans Banksters amassan i acumulen mils de mil-lions d’euros, dolars, ect. i els dipositen en paradisos fiscals…tenim que veure que mil-lions de ciutadans estan sense feina, sense ingressos, sense vivenda i passant fam.
I no passa res…doncs els panxacontents Banksters, frescales, tolerants, ect. no ho volen veure ni tampoc els afecta sentimentalment gens.
A proposito que ocurre con las No inversiones reglamentarias necessarias i vitales para toda la zona de la antigua nación Reino de la Corona de Aragón…
Respuesta…No sabe no constesta…y si contesta dice que la Ley lo dispone asi.
Y me pregunto ¿ Que Ley ó quien ha hecho ó dispuesto esta Ley, que no tiene que ver nada con la Ley del sentido comun y de la Justicia verdadera ?
No podemos saber, tendría un criterio y sus argumentos.
Sr Foix: No sé què diria…el que sí sé és el dolor que vàrem sentir aquell dia i cóm es troba a faltar.
Sr.Foix: a la vista de la situación actual, hoy es cuando más notamos la falta de personas como Ernest Lluch…
Sr.Foix: Recuerdo que defendia el mismo régimen económico que el país Vasco. Le decían de todo. Ahora otro gallo nos cantaría. Podría decir muchas cosas, pero si solo se escuchan ellos, no se enterarían de nada