Obama s’enfronta al Congrés

El president Barack Obama planta cara al Congrés

El president Obama va rebre una forta clatellada a les eleccions legislatives del passat 4 de novembre. Va perdre la majoria al Senat i els republicans continuaren dominant la Cambra de Representants. Acostuma a passar a presidents que entren amb un cert declivi en la recta final del segon mandat. La resposta a una insatisfacció generalitzada es concreta en les eleccions legislatives celebrades al mig de dues presidencials.

Obama ha perdut aquell prestigi que li donava una retòrica formidable i el fet que fos el primer president negre que arribava a la Casa Blanca. Encarnava el valor de les minories de tota mena davant de l’estatus de les elits blanques, protestants i anglosaxones que han dominat el país des de la Constitució de Filadèlfia de 1787.

Els republicans li han fet pagar les seves iniciatives més socials, com ara la sanitat gratuïta per a tothom i la llei per regularitzar la immigració de milions d’estrangers que viuen sense papers, en la il·legalitat i sotmesos a una deportació immediata. La victòria republicana amenaça una amarga trajectòria per al president en el temps que li queda. La política exterior ensopega amb les aventures militars fallides a Orient Mitjà i amb la presència de la Xina en l’economia, la diplomàcia i les inversions estrangeres de Pequín.

La Rússia de Putin pugna per recuperar el poder perdut i planteja subtilment una nova guerra freda que es lliuraria als països que formaren part de la Unió Soviètica i avui estan arrenglerats oficialment amb Occident. Curiosament, els Estats Units han sabut sortir-se’n millor que Europa de la crisi que començà a Wall Street el 2008, però la insatisfacció produïda per les desigualtats i per la pèrdua de l’hegemonia al món han creat una forta divisió política que es viu de forma dramàtica a Washington.

En aquestes circumstàncies, Barack Obama s’enfronta al Congrés amb arguments legals i morals per legalitzar la situació d’uns quatre milions d’estrangers que treballen i viuen als Estats Units però que estan sotmesos a una deportació si són detinguts per la policia local o federal. En el discurs de dijous al vespre exposava que protegiria els immigrants malgrat l’oposició de les dues cambres del Congrés. Invocant arguments bíblics i de realisme polític va dir que actuar sense l’aprovació del legislatiu és una acció que és excepcional però de cap manera il·legal. Uns onze milions d’immigrants sense papers viuen als Estats Units. La mesura que pensa aprovar Obama no els regularitzarà tots però sí aquells que tenen fills al país i que treballen. Les mesures atorgaran permisos de treball a 3,7 milions de pares indocumentats que tenen fills que han nascut als Estats Units i, per tant, són ciutadans nord-americans. També afectaria uns 300.000 joves que van entrar il·legalment al país quan eren nens.

El republicans ja l’han acusat de trencar les regles de joc de la democràcia americana prescindint del Congrés, que representa la voluntat de tots els ciutadans. Obama ha replicat que regularitzacions d’immigrants les feren també els presidents republicans Ronald Reagan i George W.Bush. Però ha invocat el sentit comú i la necessitat que centenars de milers de persones que recullen fruita i netegen les cases de molts americans puguin sortir de l’ombra jurídica i política per tal de no ser deportats massivament. L’argument que invoca constantment Obama és que “tots nosaltres també fórem estrangers”, tant els hispans com els negres, els blancs i la multitud de minories que habiten arreu del país.

És evident que aquesta decisió de determinació política d’Obama no posarà pas fi al problema dels centenars de milers de sud-americans que creuen la frontera mexicana desafiant murs, policies, duanes i tota mena d’obstacles per impedir l’arribada d’estrangers. És paradoxal que hi hagi milions d’il·legals que treballin en les feines que ningú vol fer, mal pagats i amagats de les autoritats, i alhora pateixin les restriccions cíviques i polítiques dels que utilitzen una mà d’obra barata i abundant.

Obama sap que els republicans no li perdonaran aquesta decisió unilateral. I l’acusaran de dèspota en saltar-se les regles del joc que passen també pel Congrés. Davant d’una situació injusta, farisaica, ha optat per la via directa i aprovarà un decret que regularitzi milions d’il·legals. El que passarà amb la resta d’indocumentats, ja es veurà. Obama haurà d’intensificar més el control de la llarga frontera amb Mèxic perquè no l’acusin de les coses més terribles. En el fons d’aquesta confrontació d’Obama amb el Congrés hi ha el temor que els Estats Units entrin veloçment en una situació en què la cultura anglosaxona, la llengua anglesa i els blancs hagin de compartir amb una colla de minories el poder social, econòmic i polític del país. La integració de la diversitat ha estat un dels grans èxits nord-americans. A Europa no hem sabut trobar la fórmula amb els milions de nouvinguts en els últims vint anys.

Publica a El Punt Avui el 23 de novembre de 2014

Compártelo:

Twitter

Facebook

Linkedin

Email