Putin és un perill

Valdimir Putin en una recent intervenció a Moscou

La Rússia de Vladímir Putin és més feble que la dels tsars i la de l’imperi soviètic. Per aquesta raó tot el que passa a Moscou té rellevància a Europa i arreu del món. Rússia no ha paït haver perdut 14 repúbliques i haver de tractar amb veïns que des de feia segles formaven part de la gran pàtria russa. Angela Merkel i François Hollande han intentat apagar l’incendi en les dues províncies orientals d’Ucraïna. Han anat a Kíev, a Moscou, a Minsk, i ara esperen que les hostilitats s’acabin aquest cap de setmana. S’han vist amb el president Petró Poroixenko i amb Vladímir Putin. Han signat un full de ruta per acabar una guerra que ha causat més de cinc mil morts en els darrers deu mesos i que amenaça l’estabilitat de les fronteres orientals d’Europa.

Putin és un perill. No tant per la seva personalitat ni els seus mètodes de governar amb autoritarisme embolcallat en institucions democràtiques poc transparents. La perillositat de Rússia és la seva ànsia, la necessitat històrica, de recuperar territoris perduts. En el testament de Pere el Gran, mort l’any 1725, hi constava el prec als russos de no parar fins que es poguessin banyar en les aigües tèbies del golf Pèrsic. Recordo que una de les raons que s’invocaven en explicar la invasió soviètica de l’Afganistan a finals de 1979 era la necessitat de protegir Rússia dels perills que podrien venir de l’Orient Mitjà.

La frontera russa, deia un ministre tsarista després de la derrota de la guerra de Crimea el 1856, només estarà segura quan als dos costats de les fronteres hi hagin soldats russos. Putin vol recuperar l’espai perdut en desmembrar-se l’imperi soviètic ara fa un quart de segle. No el pot reconquerir tot. Però no estarà quiet fins que quedi clar que hi ha territoris que han de romandre sota la influència de Moscou i no deixar-los caure sota el paraigua de les institucions polítiques, econòmiques i militars d’Occident. La Unió Europea i l’OTAN són dues amenaces per mantenir la influència russa a les tres repúbliques bàltiques i a Ucraïna.

L’incendi d’Ucraïna s’ha controlat. Però Europa ha de saber que Putin, un home que coneix molt bé la força dels serveis d’intel·ligència, sabrà explotar les fragilitats de les democràcies europees per donar suport a moviments d’extrema esquerra i de dreta extrema, per tal d’explotar les contradiccions dels sistemes democràtics. En aquest sentit, Europa és sempre vulnerable internament perquè les democràcies són maneres de governar obertes basades en el pluralisme. No és estrany que el Front National de Marine Le Pen rebi les simpaties de Moscou o que l’esquerra grega de Syriza pugui trobar en Putin un suport en cas d’una trencadissa de les relacions d’Atenes amb la zona euro.

Seguint la vella tradició russa, Putin pensa que els millors veïns són els dèbils i que millor és tenir vassalls que aliats. La crisi d’Ucraïna no és una qüestió local. Té dimensions internacionals des del dia que Putin decidí cruspir-se la península de Crimea trencant les normes del dret internacional. Barack Obama ha dit aquest setmana que no es poden canviar les fronteres a cop de pistola. Hi ha un debat a Estats Units sobre si s’ha d’armar Ucraïna per fer front a les agressions territorials fomentades per Moscou o bé es combat les accions de Putin amb més sancions econòmiques i polítiques.

La història ens recorda que sempre que es mouen fronteres a Europa s’entra en un període d’inestabilitat que pot portar a la confrontació. El segle XX és un exemple ben palès dels conflictes derivats de la creació de noves fronteres. Alsàcia i Lorena canviaren dues vegades d’estat com a conseqüència de les guerres perdudes o guanyades per Alemanya o França. El passadís de Danzig fou un pretext del III Reich per prendre a Polònia el que havia aconseguit en el Tractat de Versalles.

La Rússia de Putin és temible per la seva idea de retocar al seu favor les fronteres dels territoris perduts. No importa que l’economia vagi malament i que la democràcia sigui d’una baixa qualitat. El que compta és el disseny de Putin per remoure els pilars de la seguretat i la llibertat europees. Sap que els exèrcits i la força no són la solució. Però ho prova per recuperar totalment o parcialment les fronteres del vell imperi soviètic i tsarista. La grotesca annexió de Crimea, amb aquells militars camuflats i un referèndum convocat en quinze dies, va ser un avís seriós per a aquelles repúbliques com Ucraïna que s’independitzaren de Moscou fa uns trenta anys.

Europa farà bé d’ajudar econòmicament Ucraïna i tota la resta de repúbliques que voldrien pertànyer a l’àmbit polític occidental. Però enviar-hi tropes i armes seria un error. Donaria a Putin el pretext per augmentar l’escalada bèl·lica a la zona del Donbass, de parla majoritàriament russa però històricament ucraïnesos.

Publicat a El Punt Avui el 15 de febrer de 2015

Compártelo:

Twitter

Facebook

Linkedin

Email