Andreas Lubitz, copilot de l’avió estavellat voluntàriament als Alps francesos
L’impacte de la tragèdia de l’avió de Germanwings que dimarts passat s’estavellava als Alps marítims francesos poc després d’enlairar-se de Barcelona ha estat un trasbals europeu i planetari. No és el primer sinistre aeri ni malauradament serà el darrer. El formiguer de vols que creuen l’espai d’Europa central formant una teranyina sincronitzada d’avions que van i vénen en totes direccions, constantment, pot derivar en una tragèdia.
Si les estadístiques ens diuen que per cada accident d’aviació hi ha més de quatre milions de vols arreu del món, la sinistralitat aèria és relativament baixa. Però les circumstàncies de la mort de 150 persones destruïdes a 2.000 metres d’altura per la voluntat expressa d’un copilot de 28 anys, alemany, d’una companyia de baix cost de Lufthansa, han colpit la consciència global. Ha augmentat la por en un món en què es mata diàriament per motius polítics, ètnics, econòmics i religiosos.
En l’excel·lent diàleg entre Zygmunt Bauman i Leonidas Donskis, Ceguera moral, (Paidós), publicat recentment, es parla de la pèrdua de sensibilitat en els temps de modernitat líquida. La por i la modernitat són germanes bessones en el món feliç en què creiem viure. Les tres raons per estar espantat, ens diu Bauman, són la ignorància sobre el futur, la impotència de no poder evitar un cop o desviar-lo abans que ens esclafi i la humiliació. No és un fenomen nou. Els humans han conviscut amb la temença permanent des de temps immemorials. Però el domini de la naturalesa mitjançant la ciència i les noves tecnologies ens havia deixat un marge molt petit d’equivocació. Així ho crèiem.
Els avions que destruïren els símbols més emblemàtics del sistema americà l’onze de setembre de 2001 foren un senyal sinistre del que vindria fins avui. Una força de procedència islàmica, perfectament sincronitzada, assassinà més de 3.000 persones que s’enfonsaren amb les Torres Bessones de Nova York. Els avions eren americans, els pilots i el passatge també. Aquell terrible atemptat colpejava territori americà. La reacció és prou coneguda. Primer, tot el món es posà al costat dels Estats Units. Fins i tot hi hagué acord internacional per fer caure el règim talibà d’Afganistan. Però l’obsessió per la seguretat del president Bush va fer que s’obrís un nou front bèl·lic a l’Iraq sense que hi hagués una causa comprovada per anar a una nova guerra. De fet, les dues guerres s’han perdut i l’odi que ha generat en segments de la societat musulmana ha desfermat una espiral de violència que ha afectat Madrid, Londres, París i altres indrets del món islàmic.
Estat Islàmic és una resposta de les cavernes de societats destruïdes per destruir la civilització occidental. La matança de turistes a Tunísia fa gairebé dues setmanes per una patrulla armada d’Estat Islàmic és un intent de desestabilitzar l’única experiència positiva de les primaveres àrabs que començaren precisament en una ciutat provinciana de Tunísia l’any 2010. Fa unes setmanes, 21 cristians coptes foren arrossegats a una platja líbia acompanyats individualment pel botxí que els tiraria un tret al cap. Totes aquestes barbaritats són filmades i penjades a les xarxes socials perquè ho vegi tot el món. Els disbarats destructors dels iconoclastes d’Estat Islàmic abasten museus que contenen tresors de l’antiguitat o esglésies cristianes que tenen centenars d’anys d’història. Tot el que no respon al criteri d’aquest estrany califat cal destruir-ho. Persones i coses. Tot. La violència és corresposta amb atacs occidentals a la zona sense fronteres d’Estat Islàmic i també amb l’entrada de la coalició liderada per l’Aràbia Saudita que està bombardejant el Iemen, que està sent atacat per la tribu dels hutis, molt propera a l’Iran. El president del Iemen viu refugiat a Riad.
A Europa hi viuen 41 milions de musulmans. La gran majoria són persones que no pretenen pertorbar la pau dels països d’acollida. Però hi ha minories organitzades que prediquen el gihad i que recluten joves per anar a defensar Estat Islàmic. Els Mossos saben quina importància tenen aquests agents a Barcelona i arreu de Catalunya. Vivim tranquils però amb pors profundes. Por de la fragilitat de l’economia, de les incerteses polítiques, de la violència que ens mostren les notícies, de la pèrdua de llibertats que en bona part ens faciliten les noves tecnologies.
El que va passar pel cap d’Andreas Lubitz, el jove alemany que va assassinar 150 persones que pretenien arribar a Düsseldorf, ha afegit més pors en la consciència col·lectiva.
Si, parece que el miedo nos cerca, es permanente; y muchas veces fomentado y amplificado hasta la extenuación. Mientras focalizamos en esas tremendas muertes de 150 personas , nos estamos viendo a nosotros mismos y eso nos pone los pelos de punta, otras muertes nos pillan como protagonistas improbables y quizá por eso nos desasosiegan menos.
Ante hechos como el que nos ocupa donde huelga cualquier precaución debemos también dar la espalda al miedo y volver la cara a las cosas que nos son benéficas , salir de la parálisis que siempre produce el miedo y pasear , hablar con un amigo, mirar el cielo, el mar los que puedan, notar la tierra bajo nuestros pies así alejaremos la idea de estrellarnos porque estaremos en los orígenes de la felicidad. Feliz semana a todos.
Andreas Lubitz és el típic producte de la societat individualista i competitiva que fomenta l’èxit material i de prestigi social per sobre de tot: un treball prestigiós i ben remunerat, un cos sa, dues novies per poder practicar el sexe quan em vingui de gust sense cap responsabilitat,…
Quan alguna d’aquestes coses falla, quan no s’arriba a l’èxit que la societat espera de nosaltres, es produeix l’esfondrament personal. Potser serà hora de canviar els valors que sustenten la persona humana.
Tens raó,Jordi , pero crec que s’està parlant massa de la vida privada d’aquest home. La seva família ja deu tenir prou pena per tot plegat, es mereix un respecte i la nostra compassió.
Alimentar el miedo y el odio es fácil y debe ser buen negocio.
El miedo es un gran negocio Francis, mínima inversión, máximos beneficios…
Sr. Foix: » La por global » Sempre ha sigut, pero ara es mes apercebuda. Perque ens afecta a nosaltres personalment. Pero en cambi cuan els morts son gent que va en patera, ó de fam, ó de sed, ó de desesperanza per quedarse sense feina, sense ingressos i sense vivenda, ó d’accident d’automovil, ect…la cosa no causa tanta unanimitat mediàtica i de sentiments i d’acció. ¿ Perque será ?
Doncs sobretot a els corrupters que viatgen sovint en avió, els afecta i moltissim. Pero en cambi, restan insensibles devant les morts en patera ó degut els sofriment dels desamparats, dels sense feina, dels sense ingressos i dels sense vivenda.
¡ Els Corrupters, ells van de Bar i de Cenas !…
P.D. Per nom parlar de les morts per bombardeixos tipus terremto ó a mans dels terroristes que matan a grant escala, ect.
Es la por, el pànic i el terror desenfranats. Que a els nostres paisos fa decades que no el apercibim. Pero recordem el terror naci i les morts de mes de 50.000.000 de persones, durant la 2ª guerra mondial. Que actualment sembla que es mentida i que no ha sigut mai.
Tienes razón Albert, siempre pensamos que en avión vamos a ir, pero en patera no y por eso nos sensibilizamos más en un tema que en el otro, pero la vida da muchas vueltas y nadie nos dice que un día no nos vamos a ver como esas personas que huyen en pateras de sus paises…
Eres un buen entendedor, BartoloméC. Por cierto, en estos interesantes Foixblog, hay muy buenos entendedores i entendedoras. Da gusto. Y empezando por el Sr. Lluis Foix.
Nuestro anfitrion el Sr. Foix, amigo Albert, es el principio y fin de tot plegat.
Alfa y Omega
Els comentaris dels companys/es del blog sempre són interessants…i després de tan de temps de llegir-vos, ja sou tan propers que és com si us coneixes de tota la vida…..
Aquesta vegada però…el comentari de brunet de bellmunt m’ha arribat al fons de l’ ànima. Quanta raó té !!!….
Yo creo que hemos estado tot plegats esperandop toda la vida para encontrarnos aqui. Ponedle musica de boleraso.
https://www.youtube.com/watch?v=xEKWAZwC9Ko
Em pots ben comptar entre els companys… sempre us llegeixo a tots! Bon cap de setmana.
Hi estic d’acord,Rosamaria .Ens colpeixen les morts d’accidents amb moltes víctimes de cop, en canvi sembla que ens hàgim acostumat als morts de les maleïdes guerres que encara hi ha….
Ho estaba pensan, Âfrica, pero veig que tu ja ho habías expressat clarament,amb pocas paraules.
Doncs actualment moren milers i milers de personas per les bombes, per la fam, per la sed, ect.que a mes a mes perden la vivenda per bombardejos tipus terremoto, ect i son desplaçats a fora del seu pais originari i van perduts i sense esperança, cap a altres paisos, i tot degut a aqueste varies guerres fratricides, montades i organitzades expresament per estranys cobdiciosos que s’enriqueixen mil.lionariament, amb les tals guerres que ells mateixos provoquen, expressament.
És el que hi ha,Albert…..
Si hay esos miedos pero creo que la gente tiene miedos más cotidianos: perder trabajo, deudas, vida familiar, salud de los padres, futuro de los hijos …. Hay mucha angustia del día a día. Hay un mundo muy de a pie,de miedos e ilusiones que se toca muy poco mediáticamente, no es espectacular .
Sr. Foix:
Vostè avui toca els punts d’Aquil·les de la societat liquida que ens toca viure amb els seus grans avenços tecnològics i de telecomunicacions.
Però a nivell d’humanisme, educació, cultura, valors, i dignitat de les persones en alguns aspectes s’ha retrocedit en moltes parts del món.
Dit això ens hem de preguntar sobre l’Estat Islàmic, qui ho funda?, qui el subvenciona?, com és possible que no se li tallin les xarxes socials?, com no se li tallen les transferències bancàries, i es congelen els seus comptes?,… a les respostes veuriem la hipocresia de molts governs, països i nacions.
Tema del copilot alemany a mesura que s’han conegut les dades mèdiques, les declaracions de less seves dues ex-núvies,…
Em costa de creure que la companyia de baix cost alemanya no sabés res, de res.
Hi ha una companyia de baix cost que carrega el combustible just, té al mes diversos incidents, fins que no passi una desgràcia no se solucionarà.
La majoria de companyies de bandera dels EUA i de la UE compleixen amb les normes d’aviació internacional (seguretat, personal, renovació de flota, revisions,…).
En aquest cas han fallat moltes coses: control mèdic de la pròpia companyia, assumptes interns que tota companyia té, els familiars del copilot no informant de la gravetat de la malaltia del seu fill per pilotar avions,…
Pau i descans als morts, i consol i solidaritat amb els seus familiars.
Yo creo que Foix se refiere que en este mundo que tenemos no hay nada seguro. Algo inquietante si pensamos que el mundo en parte es como lo creamos nosotros.
Aunque Eduard Punset dice que no esta comprobado, yo creo que si que hay una cosa segura y es el rigor mortis. El asunto esta en llegar alli lo mas tarde posible y habiendo vivido con intensidad.
Tranquilo Dogbert. Con el Rigor Mortis no terminarás… Seguirás formando parte del universo. I quizàs en el año 3.456 coincidamos los dos en algun cuerpo ajeno… Tu de protón i quizás yo de simple quark… Como antes y como siempre. Y con suerte lo compartimos con algún elentroncito de Rosamaria. Quién dijo miedo?
No existe el riesgo cero. La ciencia no permite el conocimiento absoluto ni siquiera la comprensión de la «realidad» (lo que en realidad es) mediante los modelos matemáticos y físicos. En todos los experimentos se debe indicar el error de la medida y así podemos saber la fiabilidad de los mismos, y son experimentos en los que se controlan casi todas las variables implicadas. La percepción del riesgo nos hace más humanos, no la tienen en cuenta todos aquellos que generan guerras y violencia. La aviación es un medio seguro de transporte, pero no de riesgo cero; gracias a el se puede viajar a lugares lejanos y nos permite conocer y aprender más cosas. Lo que está claro es que tenemos que mejorar como siempre en todo aquellos que hacemos, en este caso la seguridad aérea.
No acabo de entender como el Sr. Foix a partir del fatidico suceso del avion de Lufthansa en los Alpes y sin solucion de continuidad nos mete de por medio al terror global, Bush, el estado islamico…etc en este luctuoso y tragico suceso.
Debemos entender que el copiloto era un yihadista? Ya digo, no lo entiendo.
Permitanme ponerle una sonrisa aunque sea amarga al suceso: Cuando tomen un vuelo cerciorense de que los pilotos son españoles… nunca trabajarian estando de baja laboral.
Como siempre, no al miedo, si a la precaucion.
Feliz semana.
Sr.Foix: para quienes tenemos cierto respeto a volar, otros le llaman miedo, esta tragedia no nos ayuda mucho la verdad…parece ser que es posible que un piloto tenga el mando de un avión con el treinta por ciento de visión perdida, con sus funciones mentales en mal estado, medicandose por una depresión, con un historial complicado, con posibilidad de quedarse sólo en la cabina de mando y sin saber su compañia que estaba de baja por todos esos motivos…no es de extrañar que un bufet de abogados Norteamericános haya movido todo estos datos desde el principio, viendo la posibilidad de las grandes indemnizaciones que se pueden pedir por responsabilidad ilimitada de la compañia aerea y que curiosamente The New York Times tuviera más y mejor información que los mismos medios europeos destacados en los Alpes, que han ido a remolque de sus revelaciones…la seguridad total no existe y lo sabemos, pero este tipo de cosas y la forma de desarrollarse, son las que me hacen tener más miedo, global e individualmente hablando…
Gran articulo Sr. Foix, sin las bases culturales que lo soportan, por ignorancia propia, comparto la totalidad de su contenido.
Me hago cruces como la humanidad, sensiblera, con razón, ante el terrible hecho (no califico ni de locura, ni atentado, ni accidente, pues no lo sé, ni me creo todo lo que me dicen), es tan insensible en sufrimientos masivos y muertes por miles cada día de hambre, de enfermedades, o las propias pateras de nuestro «culto» Mediterraneo. No lo puedo soportar, discúlpenme. Y lo curioso es que probablemente el «hecho» de los Alpes era inevitable, si no, cuando menos imprevisible, en cambio, buena parte, al menos en parte, de los sufrimientos y muertes descritos mas arriba, son evitables.
Que tengáis todos una buena tarde de domingo de Ramos, y que esta Semana Santa que se avecina nos aporte la «serenidad» para no tener «miedos» y la «valentía» para colaborar en la solución de los compromisos problemas de la gente mas cercana a nosotros. Una sonrisa, un «buenos días», un «como estas», etc…
A todos «buenas tardes», con una sonrisa en el rostro…
Buenas tardes y cómo no, una sonrisa…
Para cuando tengas un rato
https://www.youtube.com/watch?v=xc6gb1ok4mE
Gracias Francis, te debo una…bueno, unas cuantas…