Raül Romeva i Stephen Sackurt en l’entrevista Hardtalk de la BBC
Europa és moltes coses alhora. La que avui està configurada per 28 estats és la materialització d’una idea de convivència, progrés, llibertat i pau després de tres grans guerres en què els principals protagonistes van ser Alemanya i França. Els més de vuitanta milions de morts en les tres últimes grans guerres europees, les dues mundials i la francoprussiana de 1870, actuen a manera de contrapés davant les dificultats i crisis des del Tractat de Roma de 1957 fins a la Unió Europea d’avui. Europa i Occident han fet front a greus amenaces econòmiques, polítiques i militars en els últims 70 anys. I les han superat tenint present també aquella definició d’Europa que feia Paul Valéry quan deia que els trets fonamentals de la nostra civilització són la religió jueva i cristiana, la filosofia grega i el dret romà. Tota desviació d’aquests principis és transgredir un ideari que s’ha aplicat amb tota mena d’imperfeccions però ha resultat ser el millor possible.
Vaig seguir en directe l’entrevista que Stephen Sackur va fer a Raül Romeva en l’espai Hardtalk de la BBC. Sackur és un dels entrevistadors televisius més dotats que conec i que sotmeten tota mena de personatges mundials a unes preguntes clares, dures i incòmodes. El cas de Romeva no va ser una excepció. Al meu parer, ha estat una de les projeccions internacionals del moment polític a Catalunya que han arribat a més gent. Romeva parla un anglès fluid, entenedor i articulat. Sackur li preguntava des dels paràmetres europeus i Romeva li responia des de la lògica catalana. Asseure’s a un costat de la taula de Hardtalk és sotmetre’s a un interrogatori gairebé inquisitorial. Sempre és així.
No sé si Romeva va convèncer l’audiència global que l’ha pogut seguir en directe o en diferit. El punt més discutible del seu discurs era que les regles europees no deixarien tirats més de set milions de catalans que se senten europeus, que volen ser-ho, i que no se’ns podia fer fora si ja som dintre. Acceptava que un canvi d’aquestes característiques no seria d’avui per demà i que el procés per arribar a ser un nou estat d’Europa estaria ple de dificultats polítiques, jurídiques i econòmiques. Catalunya, sí, però seguint els passos establerts.
No es tracta que tots els líders europeus s’hagin pronunciat en contra d’una Catalunya dintre d’Europa com a nou estat de manera gairebé automàtica. No hi ha cap mena d’entusiasme a Brussel·les, Berlín, París o Roma per la fragmentació de l’Estat espanyol. Els problemes derivats de l’arribada massiva de refugiats i immigrants per mar i per terra són avui el principal maldecap dels governs i de molts ciutadans europeus. Hi ha els endèmics problemes de les fronteres orientals que en aquests moments se centralitzen a Ucraïna amb les seves confrontacions bèl·liques internes i l’amenaça d’una Rússia de Putin que vol refer totalment o parcialment el vell imperi tsarista o el més recent de la Unió Soviètica.
L’incendi polític i econòmic de Grècia està mig controlat en espera dels resultats de les eleccions del pròxim dia 20. Anglaterra juga amb Europa amb el sentit pràctic amb què ho ha fet sempre. Planteja anar-se’n en un referèndum que serà plantejat en l’actual legislatura de Cameron. Les divisions entre els països de la zona euro i la resta fracturen els vells somnis de la unitat monetària, financera i bancària.
Sí, tot són problemes. I les pretensions catalanes, en cas que les majories del dia 27 iniciessin un procés per declarar la independència, en serien un altre. Al cap i a la fi, una de les característiques d’aquest gran espai de convivència és la protecció de les minories. Els centenars de milers de persones perseguides per la guerra, la fam i la misèria intenten arribar a Europa, que encarna el somni més anhelat per la immensa majoria de la humanitat. Però el gran poder de persuasió d’aquest club aparentment desorganitzat és que tots els membres acaten les mateixes normes com a qüestió de principis. Aquest és el poder de persuasió més gran de la Unió Europea d’avui. La identitat europea implica la coexistència de totes les diverses identitats que en formen part. Però aquest club no accepta les dreceres ni les presses. No descarta ni menysté ningú. Fins i tot accepta un soci com Hongria que està governat per un partit que trepitja les ratlles vermelles dels tractats com s’ha vist en l’actual crisi dels refugiats. És clar que Catalunya és europea. Fins i tot amb més conviccions que molts espanyols.
Raül Romeva va fer una intervenció esplèndida i voluntarista a la BBC. Però no va convèncer Stephen Sackur, que li assenyalava les contradiccions d’un discurs unilateral que no comptava amb la complicitat dels que hauran de dir l’última paraula quan la qüestió s’arribi a plantejar.
Publicat a El Punt Avui el 13 de seetembre de 2015
L’última paraula dependrà del resultat de la votació. Ara l’important és obtindre una majoria absoluta dels partits independentistes per tenir força davant d’Espanya i Europa. Després ja vindran les negociacions.
Sr. Foix: Penso ¿ Que vol dir esser catala, perque apart de parlar la primera llengua llatina i que el diccionari anglés compté el 60 % de paraules d’orígen llati, que nosaltres els catalans enprem i apart que Catalunya es un crisol de races de diversos origens del Mediterrani i actualment de tot el mon ? Apart de que tenim antepassats fenicis, grecs, llatins, jueus, germànics, ect. rorno a preguntar ¿ Que vol dir esser català ?
¡ Potser degut a aquest component internacional en el nostre ADN, tenim una ment mes oberta a el talent creatiu i a lo universal !
Be, cambiem de tema. ¿ Heu observat que en aquestes grans crisis que vivim, perque son varies i no cal que les anomeni…doncs que no tenim poetes, ni tampoc cantans que ens la cantin ? Nomes sentim cançons d’amor pero comercialitzades, ect …
Alguna cosa falla en la nostra societat perque els poetes i els cantans dels fets i de la realitat… estiguin tant callats.
En fi…el bon entenedor…
Estic amb tu Albert i comparteixo opinió.
L’ altre dia comentava amb uns amics el silenci dels intelectuals…sobretot els espanyols…..és ben curiós, oi ??…quan el tema interessa,, s’ajunten i fan manisfestos y declaracions d’ intencións….ara noi, que calladdets que están…
Lo preocupante es que Dogbert no habla hace días.
Si !!..yo también lo he pensado…es extraño tanto tiempo sin aparecer…..espero que esté bien…!!!
Peró us seguim d’aprop, Rosamaria! I a tots.
A tu també et trovaba a faltar…Sinera !!! Ens heu deixat abandonats !!!…Un plaer tornar-te a trobar !!
Dogbert se está pegando unas vacaciones de padre y muy señor mio…
…perfecte !!!….
Rosamaría, penso que es allò que a vegades dic…el panxacontentisme…porta a el » Viva la Pepa que l’oncle s’ha mort. »
Aixis no farem res…Penso que s’ha cambiat l’ordre de les paraules del antic refrany castellá que diu : » Salud, dinero y amor = estimar » i ara tot es al revès: » Amor = Sexe, dinero i salut «.
Al bon entenedor…
I esclar…no anem be…
No vaig veure l’entrevista, ni em va interessar. Personalment no sento cap interès,, atès que desitjo aprendre i hi entrevistats sobre els quals s’aprèn per tot el coneixement que desprenen. Al meu criteri , lluny està el que cita vostè en el seu article. No és un representant polític consistent, coherent; és un venedor del mediàtic e interessat “procés sobiranista “
En tot el procés sobiranista sense exclusió no hi ha una lògica consistent, ni coherència, ni escrupolosa democràcia, només hi ha una gran operació de màrqueting que es va iniciar amb força i insistència fa tres anys, amb l’estimable participació dels mitjans de comunicació públics qual cosa ha provocat que d’un 25% aproximat de nobles ciutadans de sentiment independentista es passi al doble, comptant també amb la estimable «malaptesa» política del PP.
Una “malaptesa” d’allà i d’aquí, que realment fa pensar, ja que molt possiblement es afavoreixen el PP de la resta de l’estat i Junts pel si a Catalunya.
Ho lamento molt, potser decebo a molts compatriotes de bona fe, però no hi haurà independència, no hi ha context algun que la possibiliti, aquesta és la crua realitat.
Ignoro si gràcies a la gran operació mediàtica : Junts pel si guanyarà, però la independència ni d’aquí a 18 mesos ni 36 mesos. I això ho saben els de Junts pel si, però s’ho callen, ja que al meu criteri; el seu objectiu és seguir al poder, l’altre és l’esquer.
Aconseguiran potser guanyar, però també amb la faula de l’ase i la pastanaga. Sempre que no aparegui algú amb cara i ulls i amb una seriosa i consistent alternativa política- social -econòmica i de País i s’acabi amb les males polítiques, la utilització i manipulació de les persones, convertint-les en l’objectiu principal
Aquests serien, són els entrevistats o entrevistades que m’interessen
Francesc Costa, el teu criteri m’agrada, perque está basat en el pur sentit comú i la clarividencia de la realitat, doncs si escoltessim el cor, dessitgem una cosa, pero si escoltem la ment i el sentit comú, veiem que no correspont a la realitat, sino que es magia.
Crec que moltes persones que estarien d’acord amb un Estat Català, no es volen complicar la vida. Si es fes un referèndum, avalat per la UE, desapareixeria bastant la por a tot el que és nou. Però la UE tampoc vol complicar-se la vida…
És una veritat com un temple l’afirmació «És clar que Catalunya és europea. Fins i tot amb més conviccions que molts espanyols». El discurs del govern espanyol actual és el discurs de la por: «No es cobrarien les pensions. Els comunistes -qui són els comunistes?- tindrien el poder. Catalunya quedaria fora de la UE. Econòmicament seria un desastre…» La màxima que diu que la por guarda la vinya es podriam aplicar en aquest cas. Una vinya que dóna per fer un bon vi, que és begut sense mesura per molts que, influenciats per la propaganda dogmàtica, parlen de «esos catalanes…».
Sr.Foix: Son malos tiempos para la lírica…Europa vive momentos complicados social y economicamente hablando y por lo que ví en la entrevista algunos no están por la labor de asumir nuevos retos…creo que habría sido interesante que Romeva, un eurodiputado con cierta experiencia le dijera a Stephen Sackur que había nacido en Madrid, le habría roto los esquemas ver un madrileño defender la independencia de Catalunya…
Respectadíssim Sr.Foix,
apart del domini, o no, de l’Anglès;I noticed un únic error entre singular i plural feta pel Sr.Romeva. La miopia anglosaxona es confon amb ignorància;així a la lleugera. Tots dos sabem que no és cert. El nombre consols dels USA a BCN, sembla que ha augmentat……i la Kaissellera Merkel no està pas badant…..molt al contrari, sabem tots que s’interroga sobre qui pagarà el deute en cas de ruptura. La cosa és profunda……
Ara, mestre, parlins de l’Anglès del Sr. Aznar i de la nulitat cerebral de l’estadista de Pontevedra. Sigui equànim i mullis, deixis de periodisme literari. Jo ni de bon troç soc comunista, però abans el Sr. Romeva,fins i tot de President que no pas els provincians i imperialistes a qui vosté sembla no voler tocar. El respecte o la religió. Ves a saber.
Disculpi. Però vosté no es Deu i hi ha una generació o dues que li han passat per sobre a vosté i a mi mateix i a tots.
Salut i llibertat.
Mai he sabut ben bé què significa «ser comunista». Hi ha fins i tot qui diu que Jesucrist era comunista. Potser sí que hi ha algú al món que pot atribuir-se aquesta ideologia, però crec que només en teoria … I serveix d’arma als qui abusen de la bona fe de moltes persones influïdes subliminarment per la propaganda del sistema de règim anterior al democràtic.
El contingut de la entrevista va tocar la amenaça d’Espanya d’abandonar la UE si es reconeixen a Catalunya con membre?