Carles Puigdemont, el dia de la presa de possessió com president de la Generalitat de Catalunya
L’afirmació del president Puigdemont que “farem les coses bé” em sembla un punt de partida intel·ligent i pragmàtic. Pot semblar una obvietat però aquesta declaració coincidia amb l’altra expressió en el mateix discurs en què deia que “hem de posar punt final als errors”.
Puigdemont haurà de gestionar un govern que ell no havia dissenyat sinó que venia amb el paquet de la urgència en què fou investit, gairebé en temps afegit, diumenge al vespre. És un govern rejovenit en el qual hi ha talent i experiència. El president haurà d’apuntalar-se en la crossa del vicepresident Oriol Junqueras i en les de Neus Munté i Raül Romeva.
L’ocasió és complexa per la pluralitat de forces que sustenten el govern però, sobretot, perquè hi ha un compromís per construir les estructures d’estat a fi i efecte que en un període d’uns divuit mesos s’estigui en condicions de fer el recanvi de legalitats i iniciar les negociacions per ratificar la independència d’una república catalana. Aquest canvi no serà curt ni es podrà fer de qualsevol manera.
Per fer-lo possible caldrà primer assegurar la cohesió interna del govern i actuar de tal manera que el president sigui la veu definitiva que resumeixi tant les accions de la política del dia a dia com el resum de les discussions que hi haurà en l’executiu respecte al procés. Unitat del govern, per tant, i també assegurar-se l’estabilitat parlamentària que s’ha pactat amb la CUP. Sense aquests dos requisits no s’arribarà gaire lluny.
El nou govern sap que hi han discursos i realitats que van més enllà de “començar a caminar a la llum de la declaració del 9 de novembre” i que fan referència a les necessitats socials que afecten centenars de milers de catalans. El president Puigdemont haurà d’eixamplar les bases electorals que li permetin arribar al final d’aquesta fase del procés amb un suport majoritari de la societat catalana. Els daus han començat a rodar i sense una tasca de govern que afavoreixi els més fràgils, cada vegada més nombrosos, els vots poden anar cap a altres formacions catalanistes i d’esquerres.
El govern Puigdemont haurà d’establir aliances internes més àmplies i sòlides. Ja ha dit que no pensa saltar-se la llei i que no vol arribar a una declaració unilateral d’independència si no obté un suport majoritari dels catalans. No es tracta de covardia o de valentia, ni del fet que ens tremolin o no les cames. Més aviat és qüestió de fer possible el que alguns milions de catalans veuen més que probable en un període més curt que llarg.
No se sap qui serà el president del govern espanyol després de les eleccions del 20 de desembre. Sigui qui sigui haurà de ser un primer interlocutor per tal de negociar el que surti del govern i de les institucions catalanes en els propers mesos. El fet que Mariano Rajoy encara no hagi telefonat a Puigdemont indica el baix nivell de comunicació entre Madrid i Barcelona. Els qui pensen que la independència de Catalunya es podrà assolir sense un pacte amb Espanya i amb una aprovació explícita d’Europa no tenen en compte les regles de joc de la Unió Europea i de la comunitat internacional.
El president del Parlament Europeu, Martin Schultz, ha indicat aquesta setmana que una ruptura unilateral de Catalunya amb Espanya seria un desafiament a la Unió Europea. No hi ha cap estat europeu que en els últims mesos hagi trencat una llança en favor del procés d’independència. Els mecanismes de funcionament europeus són lents i feixucs. Però les advertències que ha fet a Polònia i a Hongria, per raons molt diverses a les del cas català, han hagut de ser escoltades i aplicades encara que només sigui parcialment.
Per aquests condicionants el nou govern haurà d’obrir vies de diàleg amb Madrid i amb Brussel·les. Ja sé que els ponts amb Espanya estan malmesos o trencats i que és difícil transitar-hi amb normalitat. L’independentisme ha passat aquesta pantalla de parlar amb Espanya, però Rajoy tampoc ha volgut saber res amb el debat que s’ha produït a Catalunya en els últims anys.
Un possible canvi de govern a Madrid obriria una nova esquerda per enraonar. Seria, al meu parer, una nova oportunitat perquè el procés no quedés encallat a Catalunya i tingués l’oportunitat d’entrar en la política europea. Finalment, passi el que passi, s’haurà de consultar els catalans sobre el nostre futur.
Publicat a el Punt Avui el 17 de gener de 2016
«Finalment, passi el que passi, s’haurà de consultar els catalans sobre el nostre futur».
Penso que això és el definitiu. Si una majoria de catalans volen la independència, ni Espanya -i menys Europa- si poden negar.
Mentrestant deixem que el Govern català faci la seva feina.
La doctrina Rajoy…de no dialogar…resulta ser antiespañola porque va contra España y contra Cataluña…al no atender a razones lógicas de peso, como es la solicitud de dialogo para definir un tracto fiscal impositivo más equilibrado y justo. Y aqui empezo todo …con el portazo de la doctrina Rajoy. Tiene solución pero no les da la gana a los seguidores de la citada doctrina. Resultado… el Cul de sac para España y para Cataluña ( España ).
P.D. Olvidaba la doctrina Wert, que tanto ha contribuido a la provocación humillante porque afecta a la dignidad de la lengua catalana y a sus derechos de todos los ciudadanos.
¡ Hay España…de tanto que me quieres me abuñegas !…¡ Esto es un querer egoista que ahoga y humilla !
Al meu entendre el Sr. Puigdemont s’ha passat de càndid i ingenu. Ho ha de ser molt de càndid -alguns en diran «patriota»- per aceptar una presidència amb tot dat i muntat. Com podem parlar d’un President quan tot el que ha de fer ha estat decidit per ell? D’això sempre se n’ha dit un «HOME DE PALLA». No és que no m’agradi, pobre President… però penso que li han fet el llit la mateixa colla d’il·lusos que ens havien de portar a Ítaca amb aquella nau… el timoner de la qual s’ha escapolit per art de màgia, per bé que encara deu tenir l’as a la mànega per seguir navegant, ara però per «aigues desconegudes».
Tocava deixar reposar les aigues i donar-nos un bany de realisme (així no ens caldria ni sortir de l’aigua per reemprendre el viatge a enlloc!). Però hi ha hagut molta por que el poble parlés de nou… i això ha portat a la gran manegada…
Pobre Sr. Puigdemont… Però no el planyo perquè ell mateix s’ha deixat fer… Que segueixi la il·lusió però amb realisme i sense il·lusos. Ja toca.
Sr. Sinera, jo no considero pas que Puigdemont sigui un «home de palla». Des del moment que ell accepta aquesta situació ho fa em absoluta llibertat i no dubti que prendrà decisions ben personals.
De moment em reafirmo que ha estat posat pel Mas com el seu «home de palla». Si amb les seves decisions es desmarca del camí que li han traçat i que ell ha acceptat (per tant no deuria) llavors el consideraré d’una altra manera. Però en aquests moments no és més que això: l'»home de palla» del Mas… que no ha tingut collons per por d’acabar perdent-ho tot en unes noves eleccions.
El mateix Mas va dir que no convenia que el poble tornés a parlar. Tots sabem perquè. Si el Puigdemont no fa el paper d’home de palla hauria de plegar… desgraciadament per ell, aquest és el seu paper. O segueix el guió o cap a casa. Potser ho faci simplement per dignitat. Això espero pel seu propi bé. Un President lligat de mans i peus no és un President. És un home de palla… Pobre xicot! Ell només és culpable d’haver acceptat en uns moments de confusió. Un mal moment el pot tenir qualsevol…
Però el temps dirà. Veurem on serem dintre de divuit mesos.
Sr. Sinera :
La Sra. Sánchez Camacho del P.P. insultaba al President de Catalunya dien-li que había embogit, que ere un covard. Voste es quede amb adjetius pegoratius; càndit, ingenu,Home de Palla, que li han fet el llit la mateixa colla de il-lusos, etc.
Be, una cosa tinc clara, Vd. no coneix el que va ser Alcalde Girona i President de l´Associació de Municipis per la Independencia, AMI.
Pero sortirá de dubtes, doncs el mateix a demanat que es valorin els resultats.
Jo penso esperar avans de jutjar-lo.
Espero i desitjo que tingui raó!
Per cert que jo no el jutjo per ell mateix, que no el conec pas prou i tot sembla indicar que és un home de vàlua. Estic jutjant els qui l’han escollit per fer-li representar un guió pre-escrit. Ell forma part d’un paquet. Si es desmarca potser serà un gran president… tot i l’incompliment del guió acceptat.
Però sí. Deixem que passi un temps a veure si aconsegueix deslliurar-se de la trampa en que ha caigut, al meu entendre molt càndidament.
Sr Foix: que el «farem les coses be» no sigui només de bones intencions.Jo els demanaria que, a més de fer-les be, facin coses, que governin i facin rutllar el país. Que ajudin els empresaris, que la sanitat i l’ensenyament rebin el tracte que es mereixen, que ens facin sentir orgullosos de pertànyer a aquesta terra !
Lo más conveniente es el diálogo, pero en un pacto ambas partes deben ceder: ¿Qué están dispuestas a ceder las partes? El Sr. Foix cita las advertencias de la UE a Hungría y Polonia, de la frase se deduce que también puede advertir a España, en que sentido no queda claro en el texto pero se puede adivinar.
Muchos catalanes no parecen dispuestos a aceptar un cambio de objetivo, de hecho se habla de sumar más para hacerlo más irreversible. El reparto de la deuda se presenta como una de las cesiones, pero también el reparto de activos que puede beneficiar a Cataluña. No lo percibimos pero en España, no en toda pero si en la mayor parte, se percibirá como una pérdida que conducirá a una situación impredecible. Si resulta cierto que sin Cataluña España no tiene futuro, como sostienen algunas personas (el Sr. Niño Becerra por ejemplo), no podemos esperar una bonanza en el futuro. Pero eso no sería de interés para un nuevo estado independiente. Cada uno debería lidiar con sus problemas, con sus luchas y con sus errores. En ese momento sabríamos de que está hecho cada pueblo.
El aspecto social merece un análisis sereno. Los gobiernos anteriores no se mostraron muy sensibles. Por otra parte, el presupuesto se deberá modificar para hacer frente a esta urgencia inaplazable. Para ello, se tendrá que definir de donde se obtiene el dinero (de que conselleries), y a quién y de que manera se distribuye (plazos). También será necesario que las empresas contraten a más personas para reducir el paro, y sin duda el enfoque neoliberal no puede mantenerse puesto que las empresas intentan maximizar la producción y reducir los costes con lo que no parece sencillo el objetivo, excepto que se imponga por patriotismo o por leyes del Parlament.
Sr.Foix i companys/es del blog : La meva resposta es la mateixa, incluids tots els P.D.’s que vareig fer, a el anterior article, titulat…» La ficción y la gestión política «…perque considero que es la adecuada.
Tambe penso que la independencia, per si sola …no es la solució real que ara… mes necessitan, tots els ciutadans actuals de Catalunya e inclusive de Espanya.
Es alló del … » To be or not to be » de Catalunya. i el cami de… cul de sac.
P.D. ¡ Ah ! …I dels que van de Bar y Cenas amb els dels Peix al Cove…no ens en lliurarem mai…amb… King ó amb República. Serán uns altres …pero de seri i serán tambe…tard ó d’hora…no ens en lliurament pas.
Haciendo paralelismos con Cat, es posible un pacto con Soraya como presidenta…?
Todo es posible…Almenos seguramente, dialogaría más que el Presidente en funciones…aunque podría también caer en …un mas de lo mismo.
Els reptes del president Puigdemont són els coneguts: dificultats amb Espanya, problemes de l’economia immediats més els que representi una desconnexió, la necesària ampliació de la base independentista pel refrendum d’aprovació, les reticències de les institucions europèes…i, a més tots els que vaigin sortint, de moment no imaginats.
Vull dir que se’ls gira feina., i en plural perquè com a govern de coalició (DiL i ERC) més suport extern (CUP), tots hauràn de posar-hi el coll. També crec que alguns problemes s’esvairan tots solets i sorprenentment perquè així evoluciona la història.
Pel que fa a la pregunta de Ramon, en l’amor i en la guerra tot s’hi val… Un estat amb un sistema fiscal que atregui capitals amb transparència és perfectament legítim.
Sr.Foix: la falta de diálogo es evidente, pero se puede solucionar con voluntad…la falta de recursos económicos es más evidente y es algo que no resulta tan sencillo de solucionar…
Se nos exigiran sacrificios pero aún no nos han dicho cuales.
Los ciudadanos José A, ya no están para que se les exijan más sacrificios, la situación está al límite y el panorama político y social así lo expresa…
Crec que tenia mes experiencia i prestigi en economia , el sr Mas Colell . Pregunto, la nova estrategia de la conselleria de economia es ser Irlanda ? fe de Catalunya un parais fiscal, pot funcionar ? pero es etic ? Tot es val ?
Conseguir administrar con éxito una economia en bancarrota es creer en los milagros Ramón…
Si las reglas de la economia de mercado están bien claras, no hay milagros si no hay inversores, empresarios, científicos, industriales ….