Sant Jordi, la paraula i l’escriptura

La rosa i el llibre del dia de Sant Jordi

És formidable la festa de Sant Jordi. Llibres amunt i llibres avall, roses matineres, fresques i tendres, i roses cansades, al caure el dia, que arriben sempre a la destinatària, potser malmeses per un dia trepidant. Però arriben.

El meu particular Sant Jordi té molt a veure amb la socialització de la cultura i amb l’espontaneïtat dels colors d’una rosa que es porta a la mà, com abans es portaven els ciris a les processons . Però un Sant Jordi és el llibre, la paraula, el missatge que queda, la llengua que es preserva.

Deia George Steiner en el seu petit llibre sobre Europa que »l’ordinador, la cultura populista i de comercialització a gran escala parlen angloamericà, des dels clubs nocturns de Portugal fins als grans locals de menjar ràpid de Vladivostok. Europa sens dubte morirà si no lluita per les seves llengües, les seves tradicions locals i les seves autonomies socials. Si oblida que Déu està en el detall».

És el dia de la tendresa però també el dia de la cultura popular, del manteniment de les llengües, de la pròpia de cadascú, de buscar en els racons més íntims de la memòria aquelles paraules que ens han ajudat a pensar, discorre, enraonar, entendre’ns. Nosaltres, ho deia Martí i Pol, ben mirat, no som més que paraules. Paraules que tenen la força capaç de canviar el curs de la petita o la gran història.

La paraula ens atansa a l’altre i ens fa comprendre la seva complexitat. Deia Claudio Magris que sense paraules i sense fe en les paraules no es pot viure i perdre aquesta fe vol dir cedir, abandonar-ho tot. La paraula escrita és la conseqüència de tot un procés que està necessàriament precedit de la lectura. Sense llegir i llegir molt és difícil dominar l’escriptura.

En una llibre-entrevista a Miquel Batllori, l’escriptor i historiador jesuïta, deia que com deia un filòsof francès del segle XVIII, l’autèntica aristocràcia és la d’aquelles persones que en alguna temporada de la seva vida han llegit de forma desmesurada. Penso que no existeix aquest filòsof francès i que Batllori parlava d’ell. Sense llegir molt és difícil arribar a escriure tal com cal.

Avui, per tant, hauria de ser també el dia de la lectura. No és un dia comercial sinó cultural, una trobada amb autors clàssics o moderns, un atansament al pensament i als mons fantàstics o reals dels escriptors, conviure amb els seus plantejaments i les seves inquietuds.

És així com recuperarem la llengua i la seva força transformadora. La salvació de la identitat ens arribarà per l’escriptura i pel llenguatge. Si reestructurem la llengua podrem resistir. Sinó, correm el perill de perdre la llengua, l’escriptura i la memòria. Així, a palpentes, no ens aproparem a la veritat.

Compártelo:

Twitter

Facebook

Linkedin

Email