Josep Tarradellas amb Adolfo Suárez al final d’una reunió que va anar malament però que el president va qualificar de positiva. Política.
El president Carles Puigdemont acaba de dir que el retorn del president Josep Tarradellas «va ser una manera de fer política en majúscules». No hi puc estar més d’acord. Vaig conèixer Tarradellas quan ja havia abandonat la presidència de la Generalitat. Moltes converses i reflexions a casa seva i alguna excursió amb la companyia del que fou un dels seus consellersmés importants, Josep Maria Bricall, persona lúcida i tarradellista racional, rector de rectors.
Em sembla molt bé que Puigdemont tregui Tarradellas i s’emmiralli amb el que va portar la Generalitat sense pactar amb el règim franquista, l´única operació de la transició que era una continuïtat amb el règim republicà que es trencà el 1939. Però no veig gens clar que Tarradellas sigui un referent per les improvisacions i inseguretats que practica el govern de la Catalunya d’avui. Tarradellas era una persona d’estat encara que només fos oficialment president de la Diputació de Barcelona. .
El retorn de Tarradellas fou una operació pactada amb l’Estat. No tenia res d’unilateralitat com es pretén fer veure en aquests moments. Tarradellas va fer, en paraules de Puigdemont, «allò que se li demana en temps complexos: posar-se al servei de les soluciones i dels problemes, al servei del desig majoritari de la ciutadania».
Tarradellas havia tingut molt temps per pensar i reflexionar sobre el drama col·lectiu que visqueren Catalunya i Espanya al llarg del segle XX. La grandesa del president retornat va ser que no va trencar la legitimitat republicana i, alhora, va saber pactar amb una fràgil monarquia, hereva de Franco, i amb un govern, el d’Adolfo Suárez, que no podía donar massa lliçons de democràcia.
Tarradellas no era un romàntic ni un somniador. Catalunya l’esperava perquè era un símbol de unitat i no de divisió. Diu Puigdemont que «gràcies a la gent que s’hi va posar bé, perquè el país demanava això i no s’hauria entès que per algun legalisme o formalitat el que era un desig majoritari, amplíssim de la ciutadania de Catalunya, no fos possible. Tothom es va alienar».
No és del tot així, president Puigdemont. Les coses foren com foren i el fet és que Tarradellas va saber bordejar la il·legalitat sense caure mai fora de la llei. Sabia que només es podia restaurar la Generalitat dintre d’un pacte amb l’Estat.
És sorprenent que surti cada dos per tres la figura de Tarradellas com a referent dels temps que vivim. Jordi Pujol no el va considerar mai i el canvi de presidència fou molt accidentat. Tarradellas quedà esborrat pel pujolisme que posà en marxa una sèrie de reflexions, llibres i estudis sobre el president de l’exili per minvar la seva importància. Em sembla bé que es tregui a passejar la figura de Tarradellas però no per utilitzar-la com referent del caos que vivim avui. El president havia viscut massa per pretendre que es podia servir Catalunya i els catalans des de la unilateralitat. Era un realista en contra del romanticisme que inspira les manifestacions massives d’avui.
Sr.Foix : Pienso que el problema España-Cataluña, se puede y se podría resolver facilmente solo con buena voluntad atendiendo básicamente :
1 – El respeto a la dignidad y a la lengua catalana. ( La lengua castellana/española ya es respetada y dignificada en Cataluña. )
2 – Atendiendo debidamente, la demanda social generalizada y deseada por pura necesidad, …de una fiscalidad mas justa, equilibrada tanto en las cotizaciones contributivas al Estado, como las inversiones del Estado en Cataluña y todo el resto de la antigua corona de Aragón.
Pues el estado no debe, por ningun motivo, contribuir a empobrecer a una de las autonomías que más cotiza y que, en cambio, menos recibe en inversiones en las grandes obras de infraestructuras, por parte del propio Estado.
3 – El Estado también es en cada Autonomía y se deben de respetar mutuamente, sin interferirse constantemente.
Teniendo en cuenta estos 3 simples puntos, el problema España-Cataluña, que daría resuelto satisfactoriamente. Pero … ¡ ay, ay ay ! con la costumbre, por ley, de mullir al máximo, a la vaca lechera » Cataluña » …olvidándose en cambio de contribuir con la alfalfa para que pueda comer y dar leche.
Al/a buen/a entendedor/a…
La claridad de ideas del Sr.Foix es inconmesurable. Lógicamente, no les agrada a aquel pequeño grupo de idealistas sin otros apoyos reales que los de su particular manera de soñar imposibles.
…asi avanza el mundo….soñando imposibles….que algún dia llegarán a canviar el mundo. Las utopías nacieron en un sofá…..
No hi ha article, on no carregui de manera contundent contra la gestió del govern català i el Procés, en front d’una línea discretissima sobre la gestió del govern español.
També és una manera molt partidista. Puigdemont no és l´únic, oi ? Ningú està lliure de culpa.
Discrepo de vostè Sr. Foix sobre el President Puigdemont . No el veig tan il.lús com vostè el vol pintar. És clar que tampoc és perfecte, però d’estúpid no en té gaire, crec.
Com que avui dia, tot és interpretable, tan legitima és, la interpretació del President Puigdemont, com la que fa vostè en aquesta article.
Les interpretacions sempre són subjectives, la seva Sr. Foix, no n’és una excepció. Canvien la visió de les coses segons convé.
Els fets són uns i únics, però els llibres d’història són diversos i divergents sobre els mateixos fets. Només depen de qui els escriu.
Sr.Foix: la importancia del President Tarradellas viene dada historicamente por los esfuerzos que algunos hicieron por obviar y minusvalorar su trabajo…
Estem en una fira: tothom intenta apropiar-se de les figures històriques. Per exemple, la vídua d’en Josep Pallach, , l’escriptora Teresa Juvé, dona totalment lúcida, repeteix una vegada darrera l’altra que el seu marit ara continuaria essent federalista, com ho és ella i com va defensar amb arguments contundents el mateix Pallach. Escoltant algunes interpretacions s’insinua o directament s’afirma totalment el contrari. No és tan important saber si Pallach ara seria independentista o no sinó la manipulació històrica barroera per motius ideològics. A mi, el que em val, són les anàlisis racionals i objectives, sense objectius partidistes, com les que fa el senyor Lluís Foix.
Bon article. Dues reflexions. 1. Si és cert que Pujol va ajudar personal i econòmicament Tarradellas com diuen certes croniques perquè aquesta inquina?
2.- Recomano la lectura del llibre de Josep Benet i Morell. Memòries: De l’esperança a la desfeta, 1920-1939. I. Parla d’uns episodis no gaire estudiats sobre Tarradellas. conclou que no podia comprar la finca de saint martin amb el peculi d’una merceria familiar……. Crec que Benet i Tarradellas dedueixo que no eren gaire amics. Un formava part dels que es van quedar, i l’altre desl que ho veien tot a distància.
Sr. Foix : Bon article. Em quedo amb l’ultim paragraf pel seu realisme.
Dit aixo, tambe penso en la… » Corruptosis endémica institucional a tota Espanya, incluida Catalunya. «…negociant, pujolant i barcenant …amb tots els acaparadors de riquesa i poder, sense limits ni gens d’humanitat, cap els mil-lions de personas que estan desamparats, sense feina, sense ingressos, sense vivenda i sense esperances.
Tarradelles era realista, perque había viscut la Republica, la guerra incivil española, incluida tambe la 2ª, guerra mundial, a France, les actuacions de la Gestapo de Hitler, l’afusellament pel franquisme, del President de Catalunya en Companys, ect. i em pregunto ……¿ Que ha viscut el president Carles Puigdemont, per esser realista ?
Per els bons entenedors…
Vivimos momentos muy inciertos. Sr. Foix usted tiene mucha experiencia, lástima que no le escuchen más.
Molt bon article Sr. Foix. Gràcies. Més clar impossible
Aquí todo el mundo intenta usar el recuerdo de la figura del President Tarradellas (personaje nada fácil, por otra parte) en beneficio propio.