Scoop, el cèlebre llibre d’Evelyn Waugh, traduït al castellà com Notícia bomba. Desmitifica el periodisme.
El periodisme és un instrument de la llibertat en les societats democràtiques fins al punt que sense uns mitjans de comunicació lliures l’estat de dret no s’aguanta. Les societats que més han progressat en els últims segles són aquelles en les que els ciutadans han tingut una informació més complerta sobre el fets que afectaven als seus interessos, conviccions, creences i ideologies.
Saber el que passa és imprescindible per tenir la pròpia opinió sobre la realitat i actuar conseqüentment. Les opinions són importants però si no tenen en compte els fets poden a arribar ser perilloses i confuses. Els fets són sagrats i les opinions són lliures, diu una vella mlesima periodística. Avui, sembla a vegades, que les que són sagrades són les opinions i que els fets es poden interpretar de la manera que cadascú cregui oportú.
Però és impossible saber totes les claus de les actuacions públiques que tenen repercussió en la vida de les persones. Una de les qualitats més valorades dels informadors o dels creadors d’opinió és la modèstia que el fa conscient de que transmet notícies i opinions tal i com les veu en un moment concret i que sap que les ha de modificar sempre que surtin nous elements que li obliguin a canviar la informació o la opinió.
Un periodista ha d’estar obert a tots els punts de vista però no ha de ser indiferent a totes les actituds. La llibertat ha de anar acompanyada de la veritat, la veritat que un observa des del seu punt de vista, una vegada confirmades totes les seves fonts.
El periodisme té molt a veure amb la cultura en un sentit molt ampli. Ha de tenir en compte la història, la filosofia, la ciència, la política. Ha de saber relacionar tots els elements a fi i efecte que les notícies i les opinions pugin ser defensades des del àmbit de la cultura de la que forma part i que es compartida per la majoria de la seva audiència.
Recomano la següent liteeratura sobre el periodisme.
-
El emperador. Ryzhard Kapuscinski.
-
Ébano. Del mateix autor.
-
Memòries de Indro Montanelli.
-
Memòries d’Eugeni Xammar
-
Scoop. Noticia bomba. Evelyn Waugh
-
Errata. Memorias. George Steiner.
-
Vida y Destino. Vassili Grossman.
-
Incerta Glòria. Joan Sales.
-
Gaziel. Vida, periodisme i literatura. Manuel Llanes.
-
Servitud. Joan Puig i Ferrater
-
Gaziel. Memòries. Història de un destí.
-
Josep Pla. Cròniques parlamentaries de la II República.
- Moltíssims més que no caben aquí.
Sr.Foix: los hechos son la realidad misma y ver la realidad es lo que más molesta siempre…
Que está pasant al Diari ABC per criticar overtament al Ministre Montoro?.
Aquesta crítica escaxigue indirectament al President Rajoy?.
Un/a periodista és una persona amb idees i ideologia pròpies, a banda de ser, a més, un asal.lariat que treballa per un altre, aquests factors , no poden obviar-se perque condicionen moltissim la seva objectivitat.
És per això que una mateixa noticia, és explicada de manera diferent , segons el mitjà de comunicació que l’ expliqui.
L’objectivitat només es pot esdevenir , quan la mirada del periodista , pot veure les coses de lluny, amb distància i sense un amo que li pagui un sou a final de mes que li permet viure. Quan un perodista està en nòmina d’un mitjà de comunicació, és sempre un periodista parcial.
L’objectivitat , és directament proporcional a la independència del periodista.
Perquè el 99,9 % dels seus articles, Sr. Foix, són en castellà ? perque l’interessa arribar al major numero possible de lectors: una raó econòmica o ideològica ? és una raó periodistica ?
Perque en el 100% dels seus articles, s’encarnissa amb la gestió del govern català i el Procés , en front d’una lleugerissima crítica, gairebé imperceptible a la gestió del govern español ? realment pensa que tot el que està passant respon a una dèria del govern català sense cap fonament real ? Més del 40 % de la població catalana es rebel.la contra el maltracte rebut a Catalunya per part del govern central. Això no ho veu un perodista de la seva talla ?? ..no m’ho crec, però aleshores, perque no es reflecteix mai en els seus articles ? perque mai ha fet un article explicant el perquè del malestar català i les sobrades raons que té Catalunya per a rebel.lar-se ?? on és la seva objectivitat ?? on és la veritat ??
Dons si Rosamaria, es tal com dius.
I ara et faig una pregunta. Cuants periodistes coneixes que denuncien el maltractament a Catalunya?. Yo pocs.
I cuants que contesten a les amenaces i als insults?. Encara menys.
Periodistes espanyols que no solament, no simpatitzen amb Catalunya, sino que ni tan sols mostren interès en saber el perquè de les coses, n’hi han a centenars, la gran majoria, el 99,9 %. Gabilondo és una excepció. És clar, que n’hi han pocs de la talla d’en Gabilondo. Intel.lectuals en general, gent de la cultura i el cinema espanyols,gent compromesa ( pel que volen i pel que els interessa) tots resten en silenci, llevat d’alguna il.lustre excepció. Perquè serà ?…simplement, no volen perdre públic.
Periodistes catalans, si que n’hi han forces, és clar que per trobar-los has d’anar a mitjans declaradament catalanistes. Només tenim extrems en la premsa. Els que estàn a favor de Catalunya o els que estàn en contra, però premsa que ponderi els dos costat, els pros i els contres de cadascuna de les parts amb objectivitat : poquissima !!! i és perque tots treballen per algú que els hi paga la feina i aquest algu necessita qüadrar els numeros a final de mes , al cap i a la fí ,el periodisme, també és un negoci, una feina com qualsevol altra, una feina que ha de ser rendible.
Postura ben legitima, és clar, tothom ha de menjar, però seria bó que ho reconeixessin obertament enlloc d’anar amb infules de periodista independent
Es pot ser molt culte, saber molta historia, haber llegit i viatjat molt, es pot haber conegut i conversat amb moltissimes personalitats, però quan hom no sap , o no pot, plasmar en un paper la realitat dels fets, de cadascuna de les parts en conflicte…….de poc serveix el bagatge cultural que tingui.
¿Qué es lo que tanto rechaza de los papeles del Sr. Foix? no se entiende tal aversión. El Sr. Foix se limita a dar sus versiones de la realidad, no ataca ni engaña, no ofende ni hiere, no exagera ni transgrede, no desprecia ni falsea. Es simplemente un gran escritor muy objetivo y con las ideas clarísimas.
Dejémosle que siga expresándose como siempre y deseando que otros muchos actualmente absortos y dependientes de ideales irresolubles nos sigan vendiendo soluciones ilegales a problemas sin solución que a la postre tendremos de pagar entre todos. Y cuando digo todos me refiero a todos.
Quise decir: …irresolubles no sigan vendiendo…
Incerta gloria de Joan Sales es una merda de text segons Gregorio Moran, colagorador de La Vanguardia. Segur que Moran parla de si mateix
Fa molt de temps vaig decidir no llegir a Gregorio Moran.
«El más europeo de todos los bienes, esa ironía más o menos conspicua con que la vida del individuo pretende seguir un curso distinto del de la comunidad en que le ha tocado recalar»
Walter Benjamin. Dirección única.Alfaguara.
Excelente articulo Lluis
Felicidades
Un saludo
Francesc