La política s’ha traslladat al carrer i és al carrer on es quedarà mentre no hi hagi un lideratge polític amb capacitat per aglutinar les diferents sensibilitats del catalanisme polític, que com es demostra cada cop que hi ha eleccions, no és monolític. La tasca més complicada serà retornar a les institucions les tasques que li corresponen.
Al carrer es vehiculen tota mena d’il·lusions i aspiracions de les societats complexes. Als carrers es poden crear atmosferes i sentiments col·lectius legítims i populars no sempre homogenis. Però el carrer no pot substituir la política que actua a través dels mecanismes de les institucions. Els que pensem que la democràcia representativa, amb tots els seus defectes i limitacions, és la més eficaç que es coneix, no estem d’acord que les decisions més importants d’un país es prenguin fora de l’àmbit dels parlaments, que són sempre l’espai on es debaten els interessos contraposats dels ciutadans.
A Holanda s’acaba d’acordar la formació de govern, vuit mesos després de les eleccions generals. Ha calgut tot aquest temps per arribar a un acord de mínims per tal de poder governar amb quatre partits que són molt diferents però que formaran una minsa majoria al parlament holandès. Els liberals de Mark Rutte tornaran a governar sabent que hauran de fer equilibris constants per tal de mantenir la coalició de quatre partits molt diferents. El Parlament serà el lloc de fer política.
El cas de Donald Trump als Estats Units i de Theresa May a la Gran Bretanya són igualment representatius de la força de les institucions a l’hora de prendre les grans decisions d’una legislatura. Trump no ha aconseguit encara que el Congrés aprovi totalment els molts decrets presidencials que va signar amb tanta ostentació en les primeres setmanes del seu mandat. El problema no han estat només els mitjans que li han fet la guitza tant com han pogut, sinó alguns congressistes republicans que han pensat més en els seus electors que en les indicacions que venien de la Casa Blanca.
Theresa May va sortir amb un fals entusiasme a fer-se càrrec del Brexit un cop David Cameron va abandonar el càrrec de primer ministre. Davant la complexitat d’una sortida de la Unió Europea i veient que els avantatges del Brexit cada cop són més incerts, els interessos han aterrat sobre la política britànica, que ara s’adona que potser caldria revisar les conseqüències del referèndum del 23 de juny del 2016. Encara s’ha de veure, doncs, si Teresa May superarà la crisi de les negociacions amb Brussel·les i si els britànics no es replantejaran fer un pas enrere respecte a la sortida d’Europa. El líder laborista, Jeremy Corbyn, ha dit que si es tornés a fer un referèndum es definiria clarament a favor de la permanència a la Unió.
Tots aquests debats passen per les discussions parlamentàries, que recullen els interessos dels electors. El referèndum del Brexit no va anar acompanyat de grans concentracions als carrers, sinó de debats, discussions i xifres sobre el futur de la Gran Bretanya a dintre o a fora d’Europa. Es va fer molta propaganda, es digueren moltes mentides, es va debatre públicament a favor i en contra. A les grans ciutats i en els àmbits més cultes va guanyar romandre a la UE, però les classes més desafavorides i el món rural inclinaren la balança per sortir d’Europa.
Aquests tres casos de democràcies sòlides mostren com les institucions són les que condueixen la política de països amb fortes controvèrsies internes. Malgrat les dificultats, se’n surten mitjançant les negociacions, els acords petits o grans, el diàleg constant entre les distintes forces que representen els interessos dels ciutadans.
Penso que a Catalunya seria bo tornar a donar la importància principal al paper del Parlament en el funcionament de la vida pública. Les lleis aprovades el 6 i el 7 de setembre, la del Referèndum i la de Transitorietat, van passar sense complir els requisits establerts pel reglament del Parlament. Naixien coixes de legitimitat.
Artur Mas deia el divendres que ni la CUP ni l’ANC presideixen el govern de Catalunya. L’expresident sap per experiència la força que poden arribar a tenir moviments de la societat civil que no tenen representativitat política però que sí que exerceixen una gran influència. Mas digué també que si un estat es declara independent però no és reconegut com a tal internacionalment, és una independència estètica.
El primer pas per sortir de l’embolic en què ens trobem és que cal tornar a les institucions, principalment al Parlament, per tal que les decisions que acabin adoptant-se siguin fruit del debat plural i obert.
Publicat a El Punt Avui el 15 d’octubre de 2017
Sr. Foix y compañeros/ as del blog :
He dicho más de una vez que no me siento de ningún partido político, ni de los de derechas, ni de los de izquierdas, tampoco de los de arriba, ni de los de abajo.
Por lo que me dirijo libremente a Don PP y a DonPSOE, para solicitarles amablemente de que dejen de tratar a Cataluña, como la oveja negra de España y dejen de acusarla constantemente de todos los males que ocurren en España. … Cuando es todo lo contrario.
Cuando el problema verdadero y real es la corruptosis institucional y la consiguiente voracidad recaudatoria fiscal, de cada gobernanza de turno, para pagar el despilfarro de algunos topos introducidos en el sistema y medrando a su costa e incluso engañando a sus propios compañeros de partido político.
Me dirijo a Don PP, porque en este momento es el titular responsable de la empresa España, S.A. y por ello le pido que …Atienda, escuche e interprete » El porque y de que Cataluña se queja » y por favor Señor, dejese de aplicar la ley, pues la Ley a veces también está fuera de la Ley y por favor Dialogue y Negocie como un verdadero Estadista talentoso y no como un heredero del que ideo la Democracia Orgánica en España. Pues eso parece.
Aplicar solo la Ley y no dialogar ni negociar, ni escuchar, ni atender, ni interpretar el » Porque y de que los ciudadanos de Cataluña ( España ) «… se manifiestan, pues también este proceder está …muy fuera de la Ley.
Y la Ley también lo castigará a su tiempo.
https://www.youtube.com/watch?v=qKpMFMiRkBI
Don PP, Don PSOE, Don CIU enfrentados a Don PROLETARIADO junto con Don CURRANTES de momento sin dialogar, ni negociar temas económicos y de intereses. ¿ Hasta cuando será asi ? Porque la paciencia del desamparado se agota.
Yendo por la calle, escuche a un hombre de mediana edad, cuando estaba diciendo a alguien, » Ahora es la pobreza y luego será el hambre «.
Esta frase es real, pues ocurrió a mi lado. Que cada cual la interprete a su modo, según su status.
Mientras los políticos pasan de largo de la pobreza y del hambre, pues aun pueden ir con mente de oligarca, …de Bar y de Cenas del bracete con los del Peix al Cove.
” Ahora es la pobreza y luego será el hambre “…la forma más rápida de llegar a la pobreza es ser honrado Albert…
Muy cierto, BartoloméC. Pero a los panzacontentos frescales, que disfrutan de su status de ingresos dinerarios asegurados, son tolerantes y permisivos con la corruptosis generalizada del sistema del propio estado y son indiferentes totales ante la pobreza, la desesperanza y el hambre.
Pues aunque no lo parezca, en España existe pobreza, desesperanza y hambre y si no fuera por la ayuda desinteresada y voluntaria de las personas que ponen su voluntad y su ayuda, como Cáritas, la Cruz Roja, el Banco de los alimentos, algunas empresas de la alimentación, ect. y los vecinos, los amigos y sobre todo la familia, padres y abuelos, sería muy dramático y visible.
Los políticos No han estudiado bien todos los escenarios y me extraña que no sepan que las empresas siempre evalúan riesgos y realizan sus planes de contingencia. (Freixenet,Codorniu,Adeslas,Zurich,Pastas Gallo, etc)
Ramón, los políticos sólo piensan en las empresas cuando se han de retirar en alguna de ellas…
Solo intento aportar mi grano de arena, para que los ciudadanos no caigan en mas engaños, en falsas promesas, quieren la independencia de acuerdo pero que asuman, años muy duros. Recomiendo leer la contra de hoy, de un economista que merece mi confianza porque hace 15 años ya aviso de que pasaría en España y en Europa.Paul de Grauwe http://www.lavanguardia.com/lacontra/20171017/432132093352/catalunya-independiente-seria-menos-soberana-que-ahora.html y la contrasten con los mismos informes internos de la Generalitat que asumen que solo podrían aguantar tres meses si no encontraban la via de financiación. http://www.lavanguardia.com/economia/20171017/432132037454/el-plan-de-independencia-unilateral-admite-problemas-para-pagar-las-nominas.html
política de la por !!…no en dubtis
Hi han mil economistes mes que diuen el contrari.
Economistes neutrals i del nivell de Paul de Grauwe , no ni han molts
No creo que sean presos politicos, son directivos de dos asociaciones, acabo de leer el auto de la juez, y las acusasiones son graves, bajo mi punto de vista para prisión con fianza, no para prisión incondicional, porque riesgo de fuga, y alteracion de pruebas (son publicas, se basan en las fotos, como por ejemplo estar subidos encima de un coche de la GC) no lo tengo claro, quizas lo único, la posibilidad de delinquir otra vez. No digo mas porque no soy experto en leyes, solo digo que cualquier ciudadano que se subiera a un coche de la GC, tendria al menos un arresto. Ahora veremos si la CUP moviliza a sus afiliados, ayer por la noche en mi ciudad, ya hubo manifestación delante del ayuntamiento
RAMÓN.
Por subirse en un coche de la Guardia Civil de momento 2 años prorrogables a otros 2 y hasta un máximo de 15.
¿A la guardia Civil y la Policía Nacional por reprimir a golpes de porra a gente pacífica que quería votar……..?
Si miras el auto hay mas delitos. EN todo caso, dejo claro mi posición, primero a favor del referéndum, en contra de la citación de alcaldes, en contra de la judicialización, en contra de la detención de los citados (no solucionará el conflicto), en contra de la violencia, a favor de las leyes y la negociación. Sobre la GC y PN son antidisturbios, funcionarios que cumplen ordenes del juez, no debieron actuar así, pero para evitarlo deberían actuar como una policia federal, con una única jerarquía, en este caso actuando a la vez, con un PN,un GC y un Mosso patrullando juntos.
negociación ?? con quien ?….es la pregunta del millón, no ?…crees que el gobierno español está para negociar ??….crees de verdad que en Madrid cederán lo que no han cedido hasta ahora y que por el contrario , no solo no han cedido, sino que han recortado.
Me parece un gran ejercicio de generositat por tu parte, però muy muy muy ingenuo.
Negociar dentro de la ley, no hay otra formula, a no ser que se defienda los países sin ley
….retorno a las instituciones….fórmula mágica del Sr. Foix. Todas ellas muy fiables e independientes.
Pregunta: Quin és el material més resistent? Resposta: El paper… I llegint la Interlocutòria de la Jutgessa (previament condecorada per Zoido) no queda dubte. El paper ho aguanta tot.
Massa casualitats….. massa. El 12-O en «corrillos» de la villa y corte s’anticipava el fallo…. es presenten denuncies i querelles quan «casualment» alguns determinats jutjadors «afins» estan de guàrdia. Tenia raó el Sr. Guerra, coetani del Sr. Borrell en responsabilitats políques el qual Foix s’emmiralla. MONTESQUEIU ha mort. I la DEMOCRÀCIA espanyola també. RIP.
Rosamaria, a Pedro Sanchez se li ha de preguntar.
NO ES NO, a que?.
El més deleznable de tot plegat és la connivencia de PSC/PSOE SOMOS LA IZQUIERDA !! Iceta, Pedro Sánchez són els còmplices necessaris d’un PP que no podría actuar com actua, sense el seu suport.
Les bases ja els hi tremolen en silenci i a poc poc….
Europa i el món sencer també ho veuen…
Estan caminant pel pedregar……presos politics SOMOS LA IZQUIERDA !!!
Sr. Foix:
Totnar a quines institucions?.
Exacte Salvador. ¿ Les de Don PP ó les idem de Don PSOE ? …Perque no hi pas diferencia un cop ostentan el poder. per allo del » El poder corrompe »
No creguis pas que s’aprofiten de la Economía productiva, nomes de Catalunya, sino de la de tot Espanya. Andalucia la tenen totalment colonitzada oligarquicament encara mes que a Catalunya.
A les que retallen la Constitució i l’ Estatut a conveniencia, Salvador
Sr. Foix i companys/es del blog : » Tornar a les institucions » … nomes es podrá tornar a les institucions, pero sense dialogar es imposible.
I per dialogar i negociar es imprescindible respectar la dignitat del interlocutor.
Doncs no es pot dialogar i al mateix temps humillar i faltar al respecte a l’altre interlocutor.
Rajoy culpa i acusa a Puigdemont d’haver permes que el Parlament de Catalunya, es saltes la llei i tot el que ja sabem, pero Rajoy passa per alt, que ell i el PP, van crear i provocar al desitg de divorci de la Catalunya real, desde el moment que varen servirse del TC, per deixar sense efecte, les decisiones aprovades per majoria en Referendum, pel Parlament de Catalunya, El Parlament d’Espanya i pel Senat d’Espanya.
Tot va comenssar perque el PP, es va saltar, pressuntament, las decisions del Parlament i del Senat Español, amb el de Catalunya inscluit.
Em pregunto: ¿ Es legal que el Tribunal Constitucional, compost per 10 ó 12 magistrats, tingui la potestat d’anular, nomes per un vot de diferencia, les principals decisions dels diputats, que precisament tambe son legisladors del Parlament de Catalunya, del Parlament d’Espanya i del Senat ?
O sigui que un sol vot de diferencia, de un dels magistrats del TC, va fer involuntariament de piroman al encendre un foc d’indignació e irritació a tot Catalunya.
¿ Que hi diuen …Don PP, Don PSOE i Don CIU cuan van de Bar i Cenas amb els del Peix al Cove, a el Restaurant » La Corruptosis Institucional oligarquízada ? »
Resumin : España te gobern, i Catalunya tambe pero cap d’ells, no te oposició.
Aixo no es Democracia, doncs es una Corruptocracia ó Democrácia orgànica.
Que ja sabeu qui va inventar aquest nom.
Los pueblos escogen los gobiernos que merecen. Este es el inconveniente de la democracia.
Isabel Allende
Nos merecemos estos gobiernos?
Nos merecemos a estas alturas de la liga, tener presos politicos?
No pinta nada bien tot plegat.
Mas serios, mas tristes, mas solos.
Nos merecemos estos gobiernos?…creo que no… pero es lo que hemos votado Dogbert…
Sigo intrigado en saber que métodos utilizarían en Alemania, Francia, UK,EEUU por citar unos cuantos países cuando alguien se salta las leyes, la constitución de su pais.
En mi caso estoy a favor de la negociación, y entiendo perfectamente que solo se pueda hacer dentro de la ley, por este motivo si realmente Puigdemont quiere negociar debe de volver a los cauces de la ley.
Tambien sabemos que nos espera ,con las posibles acciones de la CUP si el proceso no va por donde ellos desean
El poder el te el govern d’ Espanya.
No es pot aconseguir la independencia a Catalunya, si no es te el poder econòmic a favor ni aliats a l’exterior.
Val mes que el Sr.Puigdemont convoqui eleccions.
https://www.youtube.com/watch?v=Oe1o13CItv4
Sr.Foix: Volver a los diecisiete, después de vivir un siglo…
“President, així no” F. Xavier Mena
«El proceso es, desde el punto de vista jurídico, una chapuza que nos aleja de Europa. Desde la perspectiva económica, un ejercicio de irresponsabilidad, improvisación sin ningún plan de contingencia. En el nuevo país que muchos soñamos, los responsables tendrían que ordenar el despacho y marcharse a casa.
. Un aforismo dice: “ Quien diga la verdad, que busque un caballo, pues lo habrá de menester para huir”.
Con todo mi respeto: “Molt honorable president, així no”.
http://www.lavanguardia.com/economia/20171014/432033034150/president-aixi-no.html
I n’escoltes d’altres,també de reconegut prestigi,que diuen tot el contrari…..A quí hem de creure?
Qui creus que te rao de reconegut prestigi a favor ? si pots enviem, els seus informes a favor, estic intrigat en saber com crearan una banca publica, com es financiaran, i que pasara si estant fora del euro un temps.
A ti misma siempre Àfrica, a ti misma …
Si es que estoy hecha un lio,Bartolomé…..
Acabo de sentir la resposta de la Sra. Soraya de Santamaría, a la carta de Puigdemont, semblaba talment sortida de l’ article d’avui del Sr. Foix.
Com si les institucions españoles oferissin alguna garantía !!!…totes amb carnet del PP
Sr. Foix,
La carta del President Puigdemont, li sembla prou oberta al diàleg ? li sembla adequada per a retornar la política a les institucions ?…
La resposta del govern español, li sembla la més adient ?
Continuem sent els dolents de la peli ?..
Tot queda per escrit davant del món.
La tasca més complicada serà retornar a les institucions les tasques que li corresponen.
…….De fet si !!, proposar diàleg i rebre com a única resposta amenaces i més amenaces, és una manera molt complicada de que tot retorni a les institucions.
Però el carrer no pot substituir la política que actua a través dels mecanismes de les institucions. Els que pensem que la democràcia representativa, amb tots els seus defectes i limitacions, és la més eficaç que es coneix, no estem d’acord que les decisions més importants d’un país es prenguin fora de l’àmbit dels parlaments, que són sempre l’espai on es debaten els interessos contraposats dels ciutadans.
……Jo tampoc hi estic d’acord, però què s’ha de fer quan una de les parts es nega a fer la seva feina ?? o sigui es nega a fer política per arribar a acords? vostè que proposaria ??. Té alguna alternativa?
El líder laborista, Jeremy Corbyn, ha dit que si es tornés a fer un referèndum es definiria clarament a favor de la permanència a la Unió.
……Això encara està per veure….Sr. Foix
……Veig que ens explica coses de com funcionen a països com Holanda, Anglaterra, EEUU….dubto que el govern español estigui en condicions de comparar-se amb aquests paisos. La comparació no és válida. Prou que s’està demostrant…un dia si i l’ altre també.
Aquests tres casos de democràcies sòlides mostren com les institucions són les que condueixen la política de països amb fortes controvèrsies internes. Malgrat les dificultats, se’n surten mitjançant les negociacions, els acords petits o grans, el diàleg constant entre les distintes forces que representen els interessos dels ciutadans.
…Sr. Foix, perque no li escriu una carta al Sr. Rajoy i li explica tot això ??? potser podriem avançar una mica més enllà de la repressió. Jo també hi estic interessada, però sembla que desde Madrid, l’ interés és nul.
Penso que a Catalunya seria bo tornar a donar la importància principal al paper del Parlament en el funcionament de la vida pública. Les lleis aprovades el 6 i el 7 de setembre, la del Referèndum i la de Transitorietat, van passar sense complir els requisits establerts pel reglament del Parlament. Naixien coixes de legitimitat.
…Si vol li faig la llista de il.legalitats i atropallaments i usos de la justica a conveniencia amb que el govern Rajoy a «bapulejat» Catalunya ??…
Faig meu el tweet de l’Ernest Maragall :
RENDICIÓ O REPRESSIÓ…
ES L’HORA D’ASSUMIR EL RISC DE LA LLIBERTAT
S ‘ em penja la pàgina…..
Doncs deixa reposar l’ordenador, Àfrica, Tancal i mes tard el tornes a obrir.
El que es diu aquí, no dona motiu perque el tinguin intervinguda la pagina.
Tambe conve, neteja l’ordenador i el navegador de un exces sobrant d’informació i dades, que ara ja son innecesaries per a tu, a lo millor.
Des de l’iPad no em deixa….misteris
Hi va haver un temps que quan parlavem del «rus»( 🙂 ) passaven coses estranyes….Era una broma!!
Millor ab el mòbil
Sr. Foix I companys/es del blog :
Pel Central, per l’Autonòmic i pel NO DIALEG NI NEGOCIACIÓ dic que :
NO TENEN VERGONYA !!!…NO TENEN VERGONYA !!! … NO TENEN VERGONYA !!! … DE NO DIALOGAR I NEGOCIAR…
Hem recorda el que varen dir totes les dones, cuan els seus homes estaban formats, vestits de soldats, per anar a la guerra a el front de Teruel elcapita que els comandaba, no els deixaba que es despedissin. Aixi que lameva mare va cridar fort : » Mal parits » , va saltar a la via itotes les demes dones la varen seguir, tambe cridant … » Mal parits »
Encara ho sento… ¡ Mal parits ! I penso que quedaría ben aplicat tambe ara, per el motiu de prohibir quelcom dir … » Mal parits «
P.D. Democrácia, Monarquia, República, Nacionalisme, España, Cataluña.
Res te importancia, doncs nomes som sers humans, tots iguals e inclus d’origens molt comuns ó iguals molts d’ells.
Un èscriptor anglès de cognom Gibbs, va dir fa anys, que els catalans eran la llavor d’Espanya. Cuan l’epoca de la mili, les noies d’Andalucia, del tren que portaba els nois reclutas de la mili, procedent de Catalunya, en deien » el tren de los guapos » … Tot te relació. Per la Tele, esveuen moltes cares d’andalusos, que semblan catalans guapos.
En fi. No comment. Al bon entenedor…
1 – El que si te molte importancia, es el controlar a n’el controlador que controla a n’el controlador principal de la Caixa recaudatoria dels impostos del Estat.
2 – Controlar la presunta corrupció institucional del propi sistema institucional, ect.
3 – Vigilar la defensa de la dignitat i el respecta a les costums, la cultura i l’idioma propia i el de l’estat, ect.
Assistim a la trobada dels pitjors polítics dels últims 30 anys.
Res de bó pot sortir.
El rus?????
Està intervinguda,aquesta pàgina?
Tornem a les institucions:
1. L’estat espanyol ha de recuperar la divisió de poders
2. El TC ha de tornar a ser només Tribunal Constitucional, i no un organisme polític o judicial.
3. El rei ha de ser constitucionalment neutral i mediador, no partidista
4. El rei espanyol ha de demanar perdó per l’afusellament del president Companys, obra de nazis i franquistes
5. El Govern espanyol ha de liquidar la guerra bruta i les clavegueres de l’estat
6. El rei i el govern espanyol han de solidaritzar-se amb els 900 ferits el dia del referèndum.
7. El rei i el govern espanyol han de denunciar la brutal repressió de la seva policia, i no lloar-la.
8. El govern espanyol ha de complir la Constitució que permet la celebració de referendums, i que estableix que s’ha de respectar la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats internacionals que estableixen el dret d’autodetermninació.
9. Sí, Lluis JFoix, cal tornar a les institujcions
No més et manca que el govern compleixi l’Estatut.
Només manca separació de poders per part del gobierno español.
Senzillament BRAVO !! Oriol Domingo
Mañana a las nueve declaracion de Puigdemont, a las diez respuesta del mismo a la Moncloa al tiempo que empiezan a declarar los Jordi´s, Trapero… me siguen? o puede que sea al reves… no lo se.
El ritmo es frenetico.
Hay muchas prisas para llegar a ninguna parte.
Volver a las instituciones?
Seguiran abiertas?
Feliz semana
Sr. Foix : Tot el qùe diu es cert. L’ultim paragraf, que es el que ens convé a tota la societat peninsular autonómica.