Roger Torrent, president del Parlament, hauria de promoure un president possible el més aviat que tard.
Seria oportú fer una valoració del que ha passat a Catalunya en els últims mesos abans de prendre decisions en els propers dies que podrien ser efímeres. Es necessita un govern per recuperar una certa normalitat i que hi hagués algú que actués com a president de Catalunya des de la Generalitat. També per aixecar la llosa del 155 per tal de permetre el funcionament de les institucions catalanes.
La situació és tan anòmala que sembla impossible una sortida política normal, transcorreguts dos mesos després de les eleccions. El president del Parlament, Roger Torrent, ha de cosir molts estrips que s’han produït dintre del moviment independentista, on hi ha tres forces que tenen la seva pròpia personalitat, un pensament propi i uns líders en una situació personal molt diferent. Carles Puigdemont i quatre dels consellers de l’anterior govern estan a Bèlgica mentre Oriol Junqueras és a la presó. Jordi Sánchez, segon en la llista de Puigdemont, també està empresonat junt amb Jordi Cuixart, president d’Òmnium. L’exconseller d’Interior Joaquim Forn habita a la mateixa cel·la que Junqueras i fa més dies que és a la presó que els que va ser conseller d’Interior. La CUP va al seu aire i no comparteix l’estratègia de les dues forces independentistes majoritàries, però és necessària per investir el nou president.
Penso que el millor per al país seria que la majoria independentista investís un president possible, és a dir, algú que garantís una governança de quatre anys per refer la situació, recuperar les competències i fer política en el sentit més pragmàtic. Després d’un temps, un altre en ve, i els problemes que ha d’abordar la política no poden dependre de les ambicions personals, legítimes si es vol, dels partits que ara estan pugnant per veure qui governa, quins càrrecs es distribueixen i qui controla els llocs clau del proper govern. A vegades fa la impressió que els que haurien d’investir un president al més aviat possible actuen com si no hagués passat res i que el relat i la posició de la CUP, malgrat haver perdut sis dels deu escons que tenia, fossin els que han de prevaldre.
Dia sí i dia també s’ha atacat el govern Rajoy pel seu immobilisme petrificat. És evident que no ha fet política per tal d’arribar a una entesa a mitjà i llarg termini amb Catalunya. Però la mateixa recriminació es podria fer a les forces independentistes, que tot tenint una majoria al Parlament no acaben de posar-se d’acord per a la investidura. El front Puigdemont i la CUP sembla que volen mantenir les posicions de ruptura amb la Constitució, mentre que un sector del PDeCAT i Esquerra Republicana opten per un realisme que permeti governar durant quatre anys per tal de reparar els danys de la fugida d’empreses, reconciliar el país encara que sigui en poques qüestions bàsiques i mínimes, i oferir un programa de govern que no es limiti només a la independència immediata sinó que miri a l’horitzó per tal d’ampliar el suport social a la seva causa.
Durant molts mesos es mirava al mirall d’Escòcia com una fórmula intel·ligent i pragmàtica per assolir la independència. Alex Salmond i David Cameron pactaren el referèndum de 2014 amb uns resultats favorables amb vuit punts de diferència als partidaris de romandre al Regne Unit. Salmond va dimitir al cap de poques hores i la nova líder del SNP, Nicola Sturgeon, va adaptar-se a la nova situació sense renunciar a la independència però sabent que no tenia darrere una majoria social que li donés suport. Sturgeon ha sabut fer política tot reclamant les promeses fetes per Cameron durant la campanya del referèndum. És una política realista que ha d’administrar la davallada de suport electoral en les últimes legislatives britàniques.
El relat segueix sent el mateix però les circumstàncies són diferents i l’estratègia no podia ser igual. Penso que a Catalunya s’ha de fer una avaluació de tot el que ha passat i encetar una etapa en la qual el voluntarisme s’adaptes a la realitat del que es pot fer en aquest moment concret. Perllongar una situació d’interinitat amb nous riscos de sinistralitat política i de confrontació amb l’Estat penso que no convé a Catalunya, que vol ser governada d’acord amb les majories que surtin del Parlament. Si no es fa així, el cansament ciutadà, també dels que votaren per l’independentisme, es notarà en les enquestes tal com ho demostra l’última que s’ha fet pública per part del CEO. Els discursos i les promeses ho aguanten tot. Però arriba un moment en què els electors demanen també la responsabilitat dels seus dirigents.
Publicat a El Punt Avui el 25 de febrer de 2018
Asunto: RV: qué espereu
Asunto: qué espereu
Cal formar un govern , i per fer-hom,cal que Brusse-les, s’esperi, també els polítics empresonats i tots els imputats.Tots tornareu
Foc nou , un govern que pugui treballar diblant totes les trampes que a ben segur els hi posaran.
Toquem de peus a terra, els»maquiavelistes» han fet bé la seva tasca I haurem degovernar , potser encara de genolls, …peró farem la nostra feina, tenim una bona reserva de liders que «mequiavel» no ha tocat.
Peró possevos d’acord vosaltres, a qui per referéndum, i per eleccións us hem confiat el nostre futur…al ritme que porteu les negociación stinc la impressió ,que teniu «un rei al cos»i aixó es molt mala cosa.
JOAN MARTORELL I BARBERÀ
CARRETERA DE TERRASSA,30
08230,MATADEPERA
TEL937870535
DNI39054045E
«No creo que sea completamente inútil para contribuir a la solución de los problemas políticos distanciarse de ellos algunos momentos, situándolos en una perspectiva histórica. En esta virtual lejanía parecen los hechos esclarecerse por sí mismos y adoptar espontáneamente la postura en que mejor se revela su profunda realidad»
JOSÉ ORTEGA Y GASSET
Asunto: qué espereu
Cal formar un govern , i per fer-hom,cal que Brusse-les, s’esperi, també els polítics empresonats i tots els imputats.Tots tornareu
Foc nou , un govern que pugui treballar diblant totes les trampes que a ben segur els hi posaran.
Toquem de peus a terra, els»maquiavelistes» han fet bé la seva tasca I haurem degovernar , potser encara de genolls, …peró farem la nostra feina, tenim una bona reserva de liders que «mequiavel» no ha tocat.
Peró possevos d’acord vosaltres, a qui per referéndum, i per eleccións us hem confiat el nostre futur…al ritme que porteu les negociación stinc la impressió ,que teniu «un rei al cos»i aixó es molt mala cosa.
JOAN MARTORELL I BARBERÀ
CARRETERA DE TERRASSA,30
08230,MATADEPERA
TEL937870535
DNI39054045E
Sr. Foix y compañeros/as del blog : Como dice Francesc : » Albert, de antisistema son todos los partidos y asociaciones que se han subido al carro independentista. »
Pienso que también la corrupción institucional del sistema de gobierno, de cada nación, ( fomentada e inducida por todos los topos de cada partido político que gobierne ) …es el primer antisistema delpropio estado, pues con su comportamiento roba directamente de la caja fiscal recaudatoria del Estado y por ende, a nosotros todos los ciudadanos que cotizamos.
Como resultado el Estado entra en quiebra y como no puede cumplir ó pagar sus deudas, pues a su vez la gobernanza del Estado, echa mano de los cotizantes y aumenta los impuestos por tierra, mar y aire. Además de congelar los sueldos de los funcionarios públicos ó rebajarlos, ect
Ah y también congela las pensiones y se burla de los pensionistas alegando que les sube el 0’25 % .
Ah también sube la retención impositiva del IRPF, pues hace 4 años, el estado devolvía el 100 % del importe de la retención previa y ahora se queda con casi …2 tercios ó sea el 62 % del importe de la retención, que hace unos 4 años devolvia enteramente el 100 %.
Resumiendo: De resultas del gran robo multi-millonario, efectuado a la caja fiscal recaudatoria del Estado, por los grandes corruptos introducidos como topos en el sistema, engañando a sus propios compañeros de partido político, pues la gobernanza honrada que queda, se ve obligada a que el propio estado, se vea obligado a su vez a expoliar ó substraer también más dinero a los cotizantes, que por cierto ya pagarón previamente al propio estado.
Ahora la goerbnanza del Estado les pide que paguen por lo que robarón los grandes corruptos del sistema citados y que nunca cotizaron ( Los corruptos )
Estos grandes corruptos si que son un verdadero…» ANTISISTEMA «, porque destruyen al estado y a la sociedad, la empobrecen totalmente.
Además de que estamos encallados porque actualmente no tenemos en España entera ningún político con capacidad, talento y amplitud de miras, para solucionar el empantanamiento actual.
VERGONYA !!!…VERGONYA !!!…VERGONYA !!!…
No todos son corruptos pero la corrupción forma parte del sistema,
¿Alguien se acuerda de lo del oasis catalán?
¿Qué me dice de los que defraudan o se llevan su dinero a los paraises fiscales?
https://elpais.com/elpais/2018/02/26/la_voz_de_inaki/1519631822_523854.html?id_externo_rsoc=FB_CC republica sin amigos ? sin negocios ? sin ferias ?
Ahora ya estan en la fase de reparto. Es curioso (no tanto) como ERC pretende mamamandurrias concretas como puede ser el manejo del Patronato de Montserrat.
Muchas entidades, oeneges incluidas, de ambito catolico, estan en la orbita de ERC.
Con la Iglesia hemos topado. No hagan caso (o si) del logo «masonizante» de ERC
El fugitiu en cap solo esta para boatos en dos dimensiones, mientras por aqui estan para las tres dimensiones a piñon.
En fin… año de nieves
Sr.Foix: si la idea es no llegar a ningún sitio, entonces no hay prisa ni urgencia que valga…
http://www.lavanguardia.com/politica/20180226/44961326923/conversaciones-manuel-castells-globalizadores-nacionalizados-democracia-liberal-colapsado.html
Estimat Lluis:
Demasiada gente vive del independentismo. Ser han contado varias veces y nadie puede afirmar de que son alrededor de los dos millones. Menos que los que prefieren el estatus actual de la Constitución.
Solo mantienen el interés por sus parcelas de poder y, les importa muy poco el daño hecho a los catalanes.
Alguien se ha preguntado cuantos votos independentistas lo son para defender sus puestos de trabajo que peligrarían caso de oposiciones sin la losa del peso ideológico?
¿Cuantos € en impuestos podemos habernos ahorrado con la aplicación del 155 de marras?
¿Para cuando tendremos la posibilidad de abonar los impuestos a quien realmente defienda nuestros intereses?
¿porqué hemos de pagar impuestos para subvencionar una TV pública que solo tiene en sus ideales difundir opiniones partidistas?
Albert, de antisistema son todos los partidos y asociaciones que se han subido al carro independentista,
Lo que pasa que arrear a las CUP cuando no se comparte su ideario sale gratis,
En caso de triunfo o de pacto serán sacrificados,
En cualquier caso esto ya se ha convertido en un fenómeno sociológico.
No hi ha pressa, a Bèlgica no es viu malament.
Cómo siempre no tiene mucho que ver pero os lo dejo: http://bit.ly/2F1neT3
Sr.Foix : Penso que Catalunya s’ha deixat portar i tambe ha permes que els anti-sistema imposesin les seves condicions, …Si ó Si , perque l’Artur Mas s’apartés a un costat i nomines a dit a Carles Puisgdemont, com a President ( Novotat ) de la Generalitat. Aixo de per si, ja va esser una irregularitat greu, que encara l’estem pagant. I la culpa no es pas de la CUP, sino del Parlament de Catalunya, que ho va tolerar i permetre.
Les empreses que han marxat, desde el…1-O… no son nomes empreses, sino que a radera hi han els representants principals del gran capital catalá, español i estranger.
Que junts son molts milers i milers de persones amb capacitat decisoria dintre del poder gobernamental del Estat, de la Banca i del gran capital internacional inclusive.
Tots han agafat por a els anti-sistema i els anti-capital.
Pero pensem que ells son els únics capaços de negociar i girar la truita, per aconseguir un nou gobern que benefici elsinteresosi elsbeneficis económics a tothom.
Doncs no son pas els polítics i els parlamentaris els que tenen aquest poder ó privilegi.
Els polítics que tenim no negocian, perque no tenen res a oferir a cambi, no tenen el poder ni el capital,ni res a oferir.
Per aixo estem encallats, doncs menysprean a els que tenen el poder i el capital, que son els únics capacitats per a negociar interesos i beneficis resolutoris dels comflictes i no son pas els polítics elsque ens resoldrán l’ampantanament actual.
Per el bon entenedor…