El rei Felipe VI en el moment de pronunciar el discurs sobre la crisi del coronavirus
No se sap perquè el Rei Felipe VI ha volgut parlar als espanyols aquest vespre. No ha dit res rellevant i el discurs d’estadista del que el govern Sánchez en tenia detallada informació no era oportú donada la preocupació de tanta gent per les notícies encara molt alarmants sobre la crisi de la coronavirus.
Mentre parlava, el marcador de morts pel virus a Espanya arribava als 623 i el nombre de contagiats s’elevava a 13.910. Els experts asseguren que les xifres pujaran molt més. Unes hores abans, el president Sánchez deia des del Congrés que el més dur està encara per arribar.
Les paraules del Rei no han calmat els ànims ni els esperits. Darrera les paraules del cap d’Estat es projectaven les informacions en mans de fiscals suïssos sobre unes comissions escandaloses que el Rei emèrit, el pare de Felipe VI, hauria percebut de la monarquia saudita que es valoren en cent milions d’euros. Juan Carlos I hauria disposat d’aquesta milionada pels seus capricis personals i per afavorir a una de les seves amants, una suposada princesa anomenada Corinna zu Sayn-Wittgenstein, empresària alemanya d’origen danès que va estar casada amb un aristòcrata que li donà el nom ennoblit.
L’escàndol, com se sap, va esclatar en una cacera d’elefants a Botswana que va precipitar la fi del seu regnat en un mutis vergonyant en dir que no ho tornaria a fer. Felipe VI va rebutjar l’herència de 60 milions obtinguda per mètodes corruptes pel seu pare i, a més, li va retirar els 200.000 euros anuals que la Casa Real li tenia assignats. El mal estava fet i l’opinió pública volia una explicació i, si encara era possible, el retorn dels diners, precisament per destinar-los a combatre l’epidèmia del coronavirus.
El Rei havia trencat institucionalment amb el seu pare però amb això no n’hi havia prou. Coneixia les voluntats testamentàries del monarca emèrit?. Era el pare el que havia de parlar i donar explicacions en uns moments en els que l’opinió pública reprovava majoritàriament les comissions rebudes del seu col·lega saudita, suposadament com a conseqüència de la construcció per empreses espanyoles del AVE entre les ciutats santes de Medina i la Meca. El dia que se sàpiguen les parts fosques d’aquell contracte multimilionari més persones o empreses en sortiran esquitxades.
Els discurs de Felipe VI ha estat correspost amb una cassolada espectacular en les grans i petites ciutats de tot el país. Si el Rei no feia esment a l’escàndol del seu pare, molts pensarien que els hi prenia el pel. I si s’hi referia hauria quedat escaldat ell mateix. Per tant, no entenc perquè el govern no li ha fet veure que no era el moment adequat per adreçar-se als espanyols en aquests dies d’ànims escalfats en la tercera nit de confinament per molts milions de ciutadans degut a l’estat d’alarma.
L’esquerra de Podemos i els independentistes catalans que projecten una república ho han tingut molt fàcil per organitzar una gran cridòria i cassolada molt sonada. És exigible la responsabilitat penal si les acusacions resulten certes atès que Juan Carlos ja no té la immunitat perquè ja no és el cap d’Estat en actiu.
El seu trist final no es correspon amb la seva gestió des de que fou un element clau per recuperar la democràcia tot i que va ser designat pel dictador Franco. Va arbitrar la transició que ha estat el període més llarg de progrés, llibertats i pau en democràcia que recorden els temps. El seu mandat ja està davant del judici de la història. Observant els precedents de l’exili de la seva pròpia família, des de Fernando VII fins a Alfonso XIII passant per Isabel II, el que hauria de fer Juan Carlos es abandonar el país. Els espanyols poden acceptar les vivències amoroses dels seus monarques però manifesten un rebuig frontal quan se n’adonen que s’han enriquit fraudulentament.
Felipe VI és el cap d’estat d’una monarquia parlamentària. És fàcil i lògic indignar-se per les corrupteles del seu pare. Però no son les del seu fill. La seva figura es mantindrà com a cap d’Estat si sap entendre millor la complexitat i la pluralitat d’un país habituat a fer caure Borbons de tant en tant.
No entiendo nada.
¿Arabia Saudí paga comisiones?
Porqué?
Nada me cuadra.
Lo usual es que las comisiones procedan de las empresas que consiguen el contrato.
Quién me lo aclara?
Al parecer las investigaciones de la fiscalía suiza solo dice que recibió dinero opaco.
Algún periodista , fiscal o garganta profunda puede aclarar los contratos y la intervención de la autotitulada princesa que le reportó tantos beneficios?
El virus el salva
Em recorda la presa de la Bastilla
Tots els ciutadans paguem els impostos i alguns d’ells van destinats a un fotimé d'»experts» de la Moncloa. Fan alguna cosa encertada? Quina frivolitat fer sortir al rei a dir quatre banalitats que tots sabem!
Encara recordo cuant ens deien.
ESPAÑA NO ES MONARQUICA. ES JUANCARLISTA.
Comentari del rey emérito envers el tema de les comisions.
NO ME ARREPIENTO. ERAN PRACTICAS HABITUALES.
Desde el acuerdo con la lucidez y excelente estilo redaccional de nuestro anfitrión y con los comentarios expresados por los habituales en ente blog, me permito discrepar del último párrafo de Sr. Foix, que me parece que tiene mejor voluntad que precisión.
A estas alturas no resulta fácil creer que el actual titular de la corona no tenía conocimiento y hasta participación en la tremenda corrupción del enriquecimiento de su padre. Es de conocimiento general que las noticias sobre el irregular enriquecimiento del rey viejo (se puede decir así, ¿no?) datan de hace más de 40 años, que llevaron a la cárcel a alguno de los que bien eran sus testaferros, como el ínclito Colón de Carvajal. La participación de sospechosos habituales como los hermanos de la Rosa y los oscuros tejemanejes del banquero también encarcelado Mario Conde. Todo ello ha sido publicado, nunca desmentido aunque si vergonzosamente ignorado. Publicaciones de prestigio internacional como Forbes, hace tiempo que incluyen a la casa real española o sus titulares como algunas de las grandes fortunas mundiales. El origen de tales fortunas nunca parece explicable.
La forzada abdicación del rey viejo tiene su causa en gotas que hacen rebosar un vaso de actitudes vergonzantes por más que los súbditos mantengan una benevolencia marista hacia los adulterios reales. Que se lo pregunten a los sucesores de Enric de Puigmoltó, sean quienes sean.
Sí que es cierto que este es «… un país habituat a fer caure Borbons de tant en tant». Pero nunca con la eficacia de los franceses.
Fe de erratas: la benevolencia es, a mi entender machista. Lo de los maristas va por otra no menos vergonzante trayectoria…
Todo nos llega de golpe.
Bueno os dejo lo mio:
http://www.elinconformistadigital.com/2020/03/18/cuarentena-en-espana-dia-4-por-francec-sanchez/
Saludos
Desde luego la casolada ha sido de las notables. De unos diez minutos. Al final una sola voz ha intentado arrastrar hacia la in_inde_indepen_dencia, pero no sen ha sortit y ha hecho mutis por su balcon.
La cosa no esta para carlinadas. Ni para borbones.
Siempre estamos en guerra, solo cambia el ruido de fondo, hoy era casolada y despues un atronador silencio de cangelo confinado generalizado.
Cassolada contra un discurs reial
No calia veure el discurs televisat de Felipe VI, fill de Juan Carlos I.
L’article de Lluis Foix i la lectura d’altres cròniques
confirmen l’encert de no haver perdut el temps
escoltant un parlament buit de contingut.
Ha estat millor ser un dels milers de ciutadans de Catalunya
que a la mateixa hora han participat en una monumental cassolada.
La cassolada del NO a la monarquia borbònica espanyola.
NO a Juan Carlos.
NO al seu fill Felipe VI.
NO a les seves netes Elionor i Sofia.
NO a la Corinavirus ¿constitucionalment inviolable i irresponsable?.
La cassolada del SI a la República catalana,
disposada a una entesa amb una República espanyola si els espanyols volen. Lliurement. Democràticament. Pacíficament. Sobirament. Respetuosament, Amb urnes
La cassolada que no serà la última.
Les cassoles…. una cassola, dues, quatre, vuit.. centenars, milers de cassoles. Fan un soroll engrescador.
Tenen un so vibrant.
Sonen a protesta.
Són música de llibertat.
Omplen l’esperit d’esperança.
Ara toca combatre la coronavirus,
seguint la direcció del Govern de Catalunya
amb el seu capteniment solidari,
i els criteris dels experts en la matèria
que son els científics i el personal sanitari,
no el militar.
Sant torna-m’hi.
Fins la victòria pacífica i democràtica final.
Buffff!!!!! Avui has vingut força alterat res bo per aguantar el que ens resta.
«el que hauria de fer Juan Carlos es abandonar el país» …i, de passada, emportar-se tota la seva patuleia.No els necessitem per a res!
Per molt que es miri d’ evitar,la Llei de la gravetat , es la que es i mes tard o mes d’ hora,les coses cauen pel seu propi pes Molt encertat l’ article d’ avui
Eladi