La crisis económica derivada del coronavirus obligará a reducir el coste y los fichajes de jugadores como Leo Messi y Cristiano ronaldo
El bloqueo general de la práctica del deporte no se había dado ni en tiempos de guerra. Cuentan las crónicas que el fútbol era practicado en las zonas neutrales que separaban las trincheras enemigas. George Orwell lo explica en su “Homenaje a Cataluña” tras visitar los escenarios del frente de Aragón. En la Gran Guerra se llegaron a organizar partidos entre soldados enemigos el día de Navidad.
La novedad hoy es que el parón preventivo en todas las competiciones se produce sin que nadie dispare un solo tiro. No es una guerra militar sino un estado sicológico, entre el pánico y la incertidumbre, causado por un virus que ha llegado de Oriente. La primera consecuencia es que, de forma abrupta, las televisiones pierden audiencia, captan menos publicidad y no pueden cumplir los contratos millonarios con los clubs.
No hay dinero para pagar las fichas millonarias a jugadores estrella. Cristina Cubero hablaba ayer de poner fin a la lujuria en el fútbol y establecía el limite de 100 millones de euros para el fichaje más caro. Todavía me parece abusivo, Cristina . Cuando el principal énfasis del fútbol se puso en el negocio se entró en la deriva de crear mitos que no valían lo que se les pagaba.
No será el mercado sino un virus que ataca indiscriminadamente el que imponga racionalidad a un mundo de fantasías alejadas de la vida ordinaria de los humanos. Volverá el futbol, regresará la pasión, el deporte será de nuevo un factor de rivalidad y convivencia. Pero será un poco más barato.
Publicado en Mundo Deportivo el 24 de marzo de 2020
No parlaré pas de fútbol per bé que hauria de fer-ho però voldria aprofitar, amb el seu permís, Sr Foix, per tocar un tema que ja fa dies que em crema (ens crema a alguns, vaja) per dintre.
EL COVID 19 I EL NOMBRE D’INFECTATS: UNA MENTIDA GLOBAL.
El nombre d’infectats que van apareixen a casa nostra, a Itàlia, A la Xina, etc. a tot arreu, ha estat fruit d’un càlcul inacceptable per qualsevol científic o, inclús diria jo, per qualsevol polític amb tres dits de front.
Perquè:
Doncs perquè el nombre de tests que s’han fet i que han donat positiu, no són ni de molt lluny representatius del nombre de ciutadans d’una regió determinada, ni d’un estat ni del món.
Només Corea del Sud va fer aquests tests de manera quasi general i el nombre d’asintomàtics, d’infectats i de morts sí que poden representar en gran mesura la realitat.
També en el cas del creuer Diamond Princess es va poder fer aquest estudi objectiu amb tota la població que hi habia.
En ambdós casos, la letalitat del virus va representar un 1,1% dels infectats.
El nombre d’infectats reals, si partim d’aquesta letalitat de l’1,1% que hauríem de considerar aproximada per diferents factors que hi podrien influir en ella, seria aproximadament la següent. Només donaré uns exemples.
Si en aquest moment en que escric això a Espanya hi ha 2991 morts i els multipliquen per l’1,1% de letalitat resulta que la quantitat d’infectats reals no son pas els 42.000 que ens diuen, sinó 302.091 (si he fet bé el càlcul. Us prego que ho confirmeu, sisplau). A aquesta quantitat s’hi ha de restar el nombre dels que han superat ja l’infeccio, és a dir, 3774, amb el que el total d’ìnfectats reals quedaria aproximadament en uns 299.000.
Altre:
Per bé que la letalitat calculada amb les dades més objectives possibles conegudes (potser algun savi tingui dades més fiables encara) l’hàgim estipulat en un 1,1% cal veure si no és major, tal com alguns científics habien augurat abans de Corea del Sud i del Diamond Princess, quan deien que es podien acostar al 2%. En aquest cas tan pessimista estaria Espanya pels mig milió de casos infectats.
Ahir, per primera vegada, Itàlia va reconèixer que potser s’haurien de multiplicar el número d’infectats per 10. No es basaven en la letalitat del virus sino en altres apreciacions ben poc fonamentades. Però és bo que algú s’atreveixi a dir la veritat, per crua que sigui.
Perdoneu la transgressió que acabo de fer en no comentar sobre el fútbol. He incomplert la tradició, però en la meva defensa diré que també d’altres vegades s’ha fet servir aquest blog per abordar temàtiques alienes a l’entrada del Sr.Foix, a qui demano perdó per la meva intromissió.
Sr. Foix y compañeros/as del blog :
Me sumo a la opinión de todos, sin excepción, admiro el comportamiento de Pep Guardiola, de Messi y seguramente la de muchos anonimos personajes invisibles, por su donación millonaria en euros.
Me pregunto … ¿ Que donación hacen actualmente, todos aquellos que durante años y años han ido de Bar y de Cenas, de bracete con todos aquellos del Poder del Pescador, para contribuir a ganar la pandemia del Covit-19 ?
Con su humana y necesaria aportación voluntaria, millonaria en euros, evitariamos miles de muertes por covit-19 y evitariamos que el Estado se endeudara y quebrara totalmente.
P.D.
Pienso que estamos pasando por alto, empezamos a hablar de ello, pero no preveemos,aun plenamente en toda su magnitud real, el… gran tsunami que ya ha empezado, de la gran… y monstruosa hola… de la Recesión económica, provocada por el Covit-19, que desestabilizará, aun más, aparte de matar humanos, a toda el sistema de superviviencia economico-financiero, empresarial, de emprendedores, creadores de empleo, consumidores y cotizantes al Estado.
No soc pas un fan del Futbol. M´graden altres sports.
Agraeixo la generositat i. bonhomia de Guardiola i Mesi.
Veritablement dos senyors.
Destjo que sigui exemple d´altres sportistes d´elit.
Pep Guardiola dona un milio d’euros
per lluitar contra el coronavirus.
Guardiola ha entregat els diners a la Fundació Àngel Soler Daniel,
entitat gestionada pel Col·legi de Metges de Barcelona. ç
El milió d’euros que dona l’entrenador català del Manchester City
çservirà per comprar material i equipament sanitari
“NO ES UNA GUERRA MILITAR”, escriu Lluis Foix parlant de les actuacions contra el coronavirus i el seu impacte en el futbol i l’esport.
No es una guerra militar… digui el que digui el general Miguel Angel Villarroya, Cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD), en les seves compareixences. Empra un llenguatge bel·licista… “No hay fines de semana en la guerra. Todos los dias son lunes” (…) “Estamos en una contienda bélica sin armas”. (…) “Su majestad el rey es el primer soldado de España” (…) «En esta guerra irregular y rara que nos ha tocado vivir y luchar todos los 47 millones de españoles, somos 47 millones de soldados».
Dons, no. El bel·licisme no liquida el coronavirus. La pandèmia serà guanyada gracies, sobretot, a l’actuació del personal sanitari, dels investigadors, dels bons polítics, dels diversos serveis de seguretat; gràcies a les aportacions dels experts socials i econòmics, al comportament cívic de la gent que no surt per la televisió.
Cadascú fa la seva feina. També els militars. Tots som respectables. Però jo no soc un soldat. Jo soc un ciutadà, en el bon sentit de la paraula, de Catalunya. D’una Catalunya que pateix i és solidaria cordialment amb tots els pobles, especialment amb Espanya.