El personal sanitari ha fet el seu deure generosament malgrat la mancança de recursos hospitalaris
Estem al mig de la tempesta i no sabem quan escamparà, quan sortirà el sol i quan veurem els danys causats. Els politòlegs i analistes de guàrdia parlen del que va passar el 1977 amb els Pactes de la Moncloa i com es podria repetir un acord semblant quan encara estem contant els morts diaris per centenars. Com si aquesta pandèmia fos una qüestió de política interior espanyola.
No sembla que els hi preocupi prioritàriament el patiment dels que han rebut la visita traumàtica de la mort d’un familiar, l’esforç del desbordat sector sanitari, la falta de materials per protegir els cuidadors i els que entren en la nòmina dels que en el llenguatge polític i periodístic son afectats.
Els morts es compten minut a minut com també els ingressats i els que obtenen l’alta mèdica. Una de les diferències amb les grans pandèmies de la història, la del 1918 per exemple, és que avui s’exigeix informació, valoració i responsabilitats de forma immediata. Es un nou fenomen que les rodes de premsa es donin ministres o conselleres de tres en tres per repetir-se dia rere dia, pendent de les estadístiques de la mort.
És una broma de mal gust que se’ns preconitzi arribar al punt d’inflexió quan les víctimes diàries son centenars. A França, avui, han donat la xifra de 1.450 morts en un sol dia. A Catalunya les baixes a les residències de gent gran arriben a més de 900 i el govern admet que desconeix la situació en altres 31 residències. Es pot recordar que la Sanitat és competència cedida a Catalunya des dels anys 80 del segle passat.
Ja es parlarà del que s’ha de fer després de conèixer la magnitud d’una tragèdia que ha aconseguit el confinament de milions de persones arreu del món. Em sembla prioritari entrar a l’hospital de campanya, veure com es poden alleugerir els perills del personal sanitari, facilitar els mitjans que permetin un tractament dels malalts més eficaç i segur, demanar amb més urgència les mancances hospitalàries i facilitar maneres per tal de que no es trenqui el fil sentimental del comiat definitiu entre els que moren i els seus familiars més pròxims.
Els qui volen canviar la societat sense perdre ni un minut en valorar el sofriment de tanta gent ni tampoc dedicar cap rebuig o crítica a la gestió política que s’ha fet de la pandèmia tenen feines més ambicioses. Volen arreglar el món de demà amb receptes del món d’ahir sense dedicar massa temps al que passa al mon d’avui. Penso que és millor i més professional explicar les coses que passen i no construir universos sobre les coses que voldríem que passessin.
Es cierto lo que escribe el Sr. Foix.
No hay compasion, no hay sentimiento, no hay empatia. Por parte de los que dicen gobernar.
Y si que hay mucho futurologo de (corta y) pega.
Tiene su punto de interes esperar a ver como todo esto rearranca en un escenario de paramo y pasmo.
Cuidense. Habra que verlo.
«»Los resultados son implacables y el verdadero modelo es Taiwan. No me cansaré de repetirlo ya que, el aislamiento al que les tenemos sometidos, hace que no se hable de ellos. ¿Corea? ¿Japón? Es Taiwan.
Les saltó de China antes que a nadie, el 21 de enero. Tuvieron el primer fallecido el 17 de febrero. Desde entonces, 5 fallecidos en 50 días. 0,1 fallecidos por día; sólo por dar la medida de su éxito, la misma cifra para España es de 367 fallecidos/día, como si un avión bastante grande se estrellase cada día. Y no lo digo para deprimir, lo digo porque creo que sólo la conciencia de la realidad, nos hará mejores.
Y ahora, este pequeño país (24 Mill población) al que se le había negado facilitarle datos desde la OMS, está ofreciendo ayuda a todo el mundo. A la UE ha mandado 5,6M de mascarillas. Yo no veo TV ni leo prensa general, pero ¿lo han dicho? ¿lo han dicho?.
Taiwan, una política de contención consistente en capturar contagiados a través del seguimiento sistemático de positivos, cierres y prohibiciones selectivas de actividades y fronteras. Gracias por la ayuda y gracias por el ejemplo» Eri Nemoto (en mi caso lo tenia en la lista, Corea, HK, Singapur y Taiwán, deberé pues ponerlo en el primero de la lista)Volen arreglar el món de demà amb receptes del món d’ahir sense dedicar massa temps al que passa al mon d’avui. Penso que és millor i més professional explicar les coses que passen i no construir universos sobre les coses que voldríem que passessin»……dons tindrem que mirar mes a Asia, varen pasar altres virus fa temps hi no es va fer cas….
De acuerdo con su comentario sobre Taiwan.
Se de segunda mano que es un país de políticos honestos y pueblo laborioso.
No es un país pobre; es un país barato.
La calidad de la Sanidad a la vista está.
Sus Universidades, son punteras en estudios de ciencias de última generación.
Y nada más. Que no es poco.