En uno de los postigos del pintor Jerónimo Bosch, en la Academia de Venecia, se señala la luz al final del túnel. Una obra que se ha interpretado también como el túnel hacia el más allá.
Siempre aparece un punto de luz al final del túnel que va haciéndose cada vez más clara y amplia a medida que la oscuridad queda atrás y desaparece gradualmente. Hace un par de años visité la Academia de Venecia, donde se conserva una de las mayores colecciones de arte italiano. Luis Racionero hacía de cicerone al pequeño grupo que dábamos vueltas por las salas del museo.
Nos llevó directo a los cuatro postigos de Jerónimo Bosch (1450-1516) que se agrupan bajo el concepto de la visión del más allá. Luis, traspasado el pasado 8 de marzo, conocía bien la figura del pintor nacido en el ducado de Brabante, hoy Países Bajos, y tenía especial interés en mostrarnos la luz que aparece poderosa al fondo de un túnel en el que el Bosco situaba la gloria. Racionero se asombraba de cómo un pintor que se movía en los tonos oscuros y adustos propios de la época se hubiera atrevido a pintar un túnel metálico y cónico que es una de las representaciones más reconocibles del paso a la otra vida.
No quiero ser apocalíptico ni escatológico. Pero he pensado estos días de confinamiento que al final de la crisis del coronavirus no sé si habrá más luz pero sí presumo que cambiarán muchas actitudes sobre la manera de trabajar, de relacionarnos y de trazar nuevos parámetros para tratar a los demás con la merecida dignidad.
Pienso que una de las lecciones de esta crisis podría ser la de recuperar el respeto a nuestros mayores, que son las raíces de nuestra identidad, de nuestro sentido de pertenencia a una patria, eslabones de nuestra historia y de nuestra cultura. Es fácil responsabilizar a los gobiernos del descuido en vigilar residencias que no disponían de los requisitos indispensables para evitar tantos centenares de muertes precipitadas por el virus. Ante la agresividad de la pandemia, muchos se han sentido solos, aislados, sin saber que su traspaso quedaría reducido a la frialdad de una estadística diaria.
Pero también puede hacer reflexionar que a nuestros ancianos no se les puede colocar en una residencia con la idea de que ya se harán cargo de ellos y quedarnos tan tranquilos con una visita o un mensaje ocasional.
Cambiarán ciertamente muchas cosas; otra de ellas será valorar a cuantos estos días han estado tocando la enfermedad con altos riesgos de contagio y también a los que han hecho funcionar los servicios básicos de una sociedad asustada. La luz tendría que ser también la solidaridad para mitigar los efectos del paro y la pobreza que presagian los organismos internacionales al salir del túnel.
Publicado en La Vanguardia el 16 de abril de 2020
Llegeixo a La Vanguardia «La meitat dels morts,pel,virus vivien en residències de,gent gran»
Els meus avis van morir a seu llit ,a,casa
There.is something rotten in the state of Denmark
I si aquest virus ens fes obrir els. ulls?
Joan Martorell I Barberà
Carretera,de Terrassa 30
08230 MATADEPERA
TELF 937870535
,,DNI 39054045E
Obtén l’Outlook per a l’Android
La llum al final del tunel tal volta serà una bombeta de 25 w, com a molt. Però sí que crec que tot això comportarà molts canvis en la societat a nivell global. I alguns d’aquests canvis també seran positius.
El treball des de casa, si tot funciona bé -i si hi ha treball- es tornarà una opció molt a tenir en compte. Serà bo per algunes coses, com pel medi a ambient. També caldrà adaptar-s’hi i comportarà altres problemes. Però el virus ho ha imposat en quatre dies. Potser n’aprendrem.
Hi ha escoles i professors que quasibé no han deixat de donar classe. Amb el Meet, al que tenen accés gratuït (al menys la pública. Desconec si també la concertada i la privada, he pogut observar tots els alumnes d’una classe junts a la pantalla, treballant tot seguint les instruccions dels professors. Fent els exercicis, utilitzan tota mena d’informació, intercanviant opinions, preguntant quan els fa falta… vaja, ben bé com si d’una classe es tractés. Simplement, amb una eina que es podria sofisticar encara més per, utilitzant una mica de IA, fer que cada alumne pogués anar al ritme de la seva capacitat. Sí. També té els seus problemes però no crec que siguin irresolubles.
Els parlamentaris treballant junts per videoconferència i sense dret a dietes. Estic salivant!
Anar a la Xina o al Japó per fer tractes comercials? Quina pèrdua de temps.
Tots els museus dels món, els actes culturals, els partits… tot es farà virtualment en el proper futur. Només caldrà pagar l’entrada per satisfer la curiositat. Una Sagrada Familia ha de ser perfecte amb un bon casc 3D.
I ja no segueixo. La tecnologia hi és. Potser ens feia falta un virus així per anar despertant d’una rutina sovint exasperant.
La luz al final del tunel son las luces de un trailer que viene de frente y a toda pastilla en forma de paramo social y economico.
Que Dios se apiade de todos nosotros.
Bona nit Sr. Foix aquesta societat que superi aquesta situació s’hauria de repensar molt la vida que volem fer. Per aquest cami no anem bé.
i esperem que al final túnel retrobarem els valors de l’amistat, respecte, solidartiat, estima, la vida de més proximitat i menys globalització, de més respecte al planeta …
Es bo que des del mitjans s’insisteixi amb unes reflexions com les que es descriuen al vostre article i que la societat no oblidem que el món ha canviar, I tant debò, que aquesta societat actual, tingui molt clar, que el canvi es fa necessari i no ens hi podem resistir.
«La clave tras esta pandemia es mantener el capital humano: si el confinamiento no lo destruye, la recuperación será rápida…España siempre nos ha sorprendido a los investigadores por su resiliencia. Sabe adaptarse a lo que llega. Pero debe ser predecible» «…. Los políticos no tienen que dar más miedo que el virus. Tienen que pactar; ponerse de acuerdo y generar previsibilidad y expectativas de crecimiento a largo plazo. El inversor sólo invierte en serio en un país cuando puede prever que sí invierte x dinero en x años, ganará x y pagará x impuestos. Esa es la clave: ser predecibles…..»
«Me dieron el Nobel por demostrarlo: se llama “consistencia temporal” y hace que los países aburridos que salen poco en las noticias generen riqueza y los que salen mucho, la destruyan. La enemiga de la prosperidad es la incertidumbre que genera la mala política.» Finn Kydland https://www.lavanguardia.com/lacontra/20200415/48518319951/que-como-saldremos-de-esta-veamos-piense-usted-en-un-bar.html?fbclid=IwAR328A_L6vY7R7OfWmZN5hA1Ov7BJ52psKz-MBhj5o4aZF7ATEAA7W9Wvfw
La luz esta vez esta en manos de los científicos, un fármaco en poco tiempo que evite muertes y una vacuna entre 8 y 18 meses. Y una parte muy importante volverá a la normalidad
El feminisme quan és ideologia I no feminitat que és,indentitat,omple residències I buida escoles….I la bossa de pensions.
JOAN MARTORELL I BARBERÀ
CARRETERA,DE TERRASSA 30
08230 MATADEPERA
TELF 937870535
DNI 39054045E
Obtén l’Outlook per a l’Android
Caram!
Sr. Foix : » La luz al final del tunel » …Penso que el Coronavirus es el tunel i que per sortirne necesitarem del TALENT INVESTIGADOR, CREADOR, EMPRENEDOR dels grans ILUMINATS TALENTUTS, capaços de conduirnos a la solució amb exit d’aquest cataclisme apocaliptic, si badem perque ens ha agafat a tots dormin a la palla.
Incluits els polítics que ostentan al poder de la gobernança del Estat, com tambe a tots els polítics que están a la oposició que tampoc están a la altura. Doncs faltan a el respecte a el Parlament i a tota la ciutadania.
Els polítics son necesaris, pero sentinto molt, en aquest precis moment del Covit-19 i tambe de la gran recesió económica global, que ja tenim en marxa, doncs repeteixo, … Els polítics que tenim, … FAN MES NOSA QUE SERVEI.
Necesitem TALENT EMPRENEDOR I CREATIU amb GANES DE EXECUTAR SOLUCIONS VALIDES i no pas necessitem polítics XARRAIRES, que no son pas parlamentaris talentuts i creatius. Doncs nomes saben faltarse al respecte, mentres la societat humana va al matadero i a la fam.
APOCALIPTIC O APOCALIPSI
1.¿Què hi haurà al final del túnel del coronavirus i també, per què no?, de la Corinavirus? Els diccionaris indiquen que apocalíptic significa “catàstrofe”, “que inspira horror”. Es el sentit més estès. Els diccionaris també indiquen que Apocalipsi és un «antic escrit jueu o cristià que pretenia manifestar, mitjançant una revelació, un coneixement fins llavors secret del passat, del present i del futur».
2. L’Apocalipsi és el darrer llibre del Nou Testament, escrit a finals del segle I. El seu autor, sant Joan, estava exiliat a la illa grega de Patmos degut a la persecució de que els primers cristians eren objecte per part de l’emperador romà Domicià. Persecucions, presos i exili formen part de la vida de les persones i dels pobles.
3, El llenguatge i les imatges de l’Apocalipsi tenen aquest to que avui s’en diu “apocalíptic” però, l’objectiu i en el fons es tracta d’un missatge d’esperança pels creients i d’esperança en la condició humana malgrat totes les dificultats. Al primer verset del llibre està escrit: “Revelació de Jesucrist, que Déu li donà perquè fes conèixer als seus servents allò que aviat s’ha de complir”. El darrer verset diu així: “Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb tothom”.
4. Al final del túnel hi haurá caos, repressió, autoritarisme… O hi haurà esperança, solidaritat, benestar, més llibertat per les persones i els pobles…
Sr. Foix:
Lo del final del túnel me ha recordado aquella cita del Génesis apócrifa:
«En el principio era el caos. Y Dios dijo: hágase la luz. Y la luz fue hecha.
Seguia siendo el caos, pero se veía más clarito…»
Al final del túnel nos espera el caos. O por lo menos un caos algo peor que el que dejamos al principio del túnel…
Naturalmente que cambiarán muchas cosas. pero es que, además, tendremos que cambiarlas, aunque sea a la fuerza. La lista es larga y dependerá de los puntos de vista la prioridad de los cambios. Pero igual serán ya necesarios los llamados «cambios revolucionarios», metafórica o realmente. Para eso que cuenten conmigo. Puede ser la última oportunidad.