Dos ancians en una residència per gent gran
Fins que arribi la vacuna s’haurà de limitar si és possible el contacte amb persones grans que haurien d’estar confinades fins a final d’any. Son paraules de Ursula von der Leyden, presidenta de la Comissió Europea en parlar de les conseqüències de la pandèmia.
Als vells, sí els vells, o se’ls envia a residències on son atesos precàriament o se’ls confina més enllà del necessari perquè son un grup de risc. No importa que una persona gran gaudeixi de la fràgil salut pròpia de l’edat. Però si no té el virus ni cap malaltia infecciosa no hauria de ser apartat pel sol fet de ser ancià. Aquest discurs s’ha viscut a França i el president Macron ha intervingut per dir que no pensa aplicar cap discriminació pel fet de ser gran.
En una de les instruccions escrites pel Departament de Salut i adreçada a alguns hospitals catalans es recomanava prioritzar aquells afectats amb màxima possibilitat de supervivència. Així ho va informar BTV i Cadena Ser Catalunya.
El document demana al personal sanitari que, encara que no sigui l’únic criteri, s’ha de tenir en compte els anys de vida que pot durar una persona amb menys riscos per la pandèmia. També s’ha de tenir valorar l’estat funcional i els problemes crònics.
Es recomana no intubar les persones de més de 80 anys i que el tractament es faci amb mascareta d’oxigen i si no milloren es pot optar per la morfina per pal·liar la sensació de falta d’aire. Que es morin.
La xifra de persones grans mortes a les residències de Madrid i Barcelona és esgarrifosa. Les víctimes a les residències madrilenyes són més de la meitat del conjunt. Fins que acabi la pandèmia i es recuperi una certa normalitat potser no és el moment de buscar responsables. Ara cal centrar-se en l’hospital de campanya per tal de curar tothom que es trobi en perill seriós sense demanar res més que els instruments perquè el personal sanitari pugui treballar amb seguretat i eficàcia.
Si encara no hi han caretes, guants, bates i tots els estris imprescindibles perquè els professionals puguin treballar vol dir que la gestió de la crisi s’ha fet malament i de forma irregular. Com s’entén que els governs autonòmics de València i Madrid hagin rebut varis avions amb material sanitari procedents de Xina i que a Catalunya no n’hagi arribat cap o molts menys? La culpa no es de fora sinó de la gestió interna.
El ministre Salvador Illa ha quedat superat pels fets. Les comandes fetes a Xina o altres indrets han arribat tard i, en alguns casos, amb material deficient que s’ha hagut de retornar. L’estat d’alarma decretat per Pedro Sánchez no ha privat de les competències en sanitat a les autonomies que s’espavilen per tal d’aconseguir el que poden en uns moments de trasbals internacional.
Ja es veurà què ha passat amb les residències, com s’han aprimat els pressupostos i com s’han fet les inspeccions als centenars de residències públiques i privades que depenen dels governs autonòmics.
Però el que voldria remarcar és que la gent gran se’ls ha de tractar amb la dignitat que mereixen. Un dels índex de la salut moral d’un país és precisament com tracten els vells que són l’enllaç amb la història, la cultura i la forma de ser de cada persona i de cada col·lectivitat. Són els que han dedicat tota la vida a treballar amb moltes més privacions que les actuals. S’haurà de veure la responsabilitat dels governs, de les mateixes institucions que han gestionat aquests centres, també el tracte que els vells mereixen per les famílies que enviant-los a una residència ja pensen que han complert. I no és això.
Les residències privades no deixen de ser un negoci. Les persones han de ser respectades, tinguin l’edat que tinguin. Apartar-les del món equival a un confinament, a una presó, a un aïllament. TV que ningú mira. Descans amb el coll tort. I el personal que se’n cuida, o els mitjans dels que disposen, és molt divers. Hi ha molts bons professionals, també. Però el que es viu dins quatre parets no se sap mai. I el fet de dur a les persones d’edat avançada a un confinament, rentant-se’n les mans amb l’argument que estaran «ben atesos», equival a actuar com va fer un tal Poncio Pilatos …
Cuánta inmoralidad observamos estos días de tristeza.
Ver a los mismos políticos hoy pedir ampliar el confinamiento duro dos semanas mas y al día siguiente plantear que los menores deben salir a la calle inmediatamente.
Pedir que se pongan camiones en las pistas de aterrizaje y ser incapaces de traer una sola carga de EPIs, cuando lo han conseguido otras autonomías.
Oír a la Rahola aseverar que en caso de ser independientes lo hubiéramos gestionado mejor y recontar los muertos en las Residencias de ancianos que sí dependen de la Generalitat.
Ver que son incapaces de renunciar solo a parte de su sueldo cuando quizá en otra cultura deberían hacerse el harakiri por vergüenza propia.
Menospreciar los esfuerzos del Ejército y poner trabas a algunas instalaciones hospitalarias cuando han sido incapaces de repartir mascarillas al cabo de cinco semanas y además fallar el control informático a la primera de cambio.
Mantener en diarios de referencia a columnistas ávidos de opinar de todo como si fueran expertos en algo, salvo mantener su status de vividores.
Solo sé que esta peste se llevará por delante a la clase política que la ha gestionado tan mal.
Tes, test y test decía ya hace varias semanas en esta columna y todavía no hay
ca
Josep Ramón, tens tota la rao. La política es necesaria. Pero sentinto molt els polítics actuals, están demostran que de seguir aixis, encara fan mes nosa que servei. Tot ho improvisan i van a les palpentas, totalment desorientats. Tant amb el Coronavirus,…que comten, amb la ciencia médica com en la Economía, que ni s’hen adonen que han de comptar amb els empresaris. Pero pels polítics els empresaris emprenedors, no existeixen pa
s.
La mala gestió de la Economía tambe portará morts, sang suor i llagrimas.
Es una pandemia, esto todos lo tenemos claro, si es asi,¿ porque las medidas no se toman a la altura de una pandemia? Si es una crisis sanitaria excepcional requiere medidas excepcionales, y esperemos que temporales… Creo que no se toman por el ego personal, o el ego de cada partido, por pensar que solos podrian solucionarlo, cuando el primer paso hubiese sido, desmontar temporalmente la «logica» de partidos y unirse todos en un frente común. La diferencia esta entre querer tener un exito individual y acabar con un fracaso individual VS El exito común, con el reconocimiento de todos. En resumen no hay humildad y se sobrevaloran las capacidades de cada uno.
Sobre la malas acciones en las residencias, hay un grave fallo de control y de regulacion, seguramente en el futuro veremos menos residencias pero mas preparadas, con sanitarios en su plantilla
Haría falta que cada partido dispusiera de un botón «PART ON» y otro «PART OFF». En estos momentos todos deberían estar en OFF y trabajar para sacar adelante tanta complejidad. Aunque también serviría un botón individual para poner en OFF a los mentecatos cuyo interès própio no les deja ver más allá de sus propias narices (o partidos). Confinamiento de todos los partidos el tiempo necesario para ejercer sus responsabilidades como seres humanos.
Sr. Foix : » Mes respecte per la dignitat dels vells. » … Estic totalment d’acord, doncs ser humá per natural respecta a els seus pares i els seus avis.
Els que no respectan la dignitat dels vells, son els cobdiciosos expeculadors, que nomes veuen el cuidado dels vells, com a un negoci per ferse, mil-lionaris i res mes, que aixo. Per sort, no es pas tothom aixi.
Did aixo, cambio de tema i pasoa referirme a el respecte que la societat tambe hem de tenir amb els empresaris emprenedors, creatius d’articles, llocs de trevall, consumidors i cotitsants al estat i a la seguretat social.
Doncs veig, que passan totalment desapercebuts i misvalorats, cuan en cambi son tant necesaris per la supervivencia de la nostra societat humana, com els/las, tots els sanitaris, sense excepcio metges, les/els infermeras/ mes, els de la neteja, escombriaries, ect. sense olvidarmen de cap. Amb els empresaris, no vull pas obidarme dels pagesos empresaris del camp, de la ramaderia i de tots els empresaris en general i de tot arreu.
De fet tots junts som vitals i necesaris per la salut i el modus vivendi en general.
Necessitem mes empresaris emprenedors i que els politícs siguin estadistes i no pas simples polítics xerraires i cobdiciosos. Nomes aixis España anira be, Cataluña incluida
Per els bons entenedors i entenedores…
P.D. … ¿ Penseu que es molt demanar ?
I tant que s’han de demanar responsabilitats pel tracte donat als ancians a les residències! I per l’indignitat amb que sovint se’ls tracta a segons quins llocs… però això ja deuria ser conegut, dic jo, pels responsables de salut de tots els governs.
També val a dir que l’informació que vam poder llegir sobre el fet de deixar d’intubar als majors de 80 o a d’altres malalts en risc molt greu, més o menys com vostè explica:
«Es recomana no intubar les persones de més de 80 anys i que el tractament es faci amb mascareta d’oxigen i si no milloren es pot optar per la morfina per pal·liar la sensació de falta d’aire.» El seu «Que es morin» final no crec que en cap moment vagi ser un desig sinó tal volta una necessitat deguda a l’urgència d’aquells moments tan dramàtics. I també a la manca de material i a la desidia.
Penso que els més anciants hauríem de ser els primers en acceptar que aquesta realitat -en circumstàncies tan de vida o mort- és la que tocava… és com un sacrifici al que hauríem d’estar ben disposats… Hauríem d’acceptar que davant d’una emergència així no val allò dels nens i les dames primer… Primer ens toca als més grans, als que ja hem viscut més. Però, això sí, que ens deixin viure els nostres darrers anys amb una certa dignitat. I, si el final és aprop, o si s’està patint, i sí algú així ho demana o ho té escrit en el testament vital… doncs… poder adormir-se i morir dignament, sense escarafalls… Potser fins i tot agafats a una mà estimada.
Sabem que el tema de l’eutanàsia i del suicidi assistit es va veure truncat precissament quan més el necessitàvem o el necessitem o el necessitarem. Però cadascú opina com pot o com vol (o com el deixen al partit!). No obstant, l’evidència d’una majoria a favor, sí que hi és. Un tema molt important que s’hauria de reprendre, potser inclús amb certa urgència… No sé. Molts polítics aprofiten l’enfermetat per seguir fent el que més saben fer: partidisme. Mala cosa en aquests moments. Poques esperances ens porta l’ineptitut palesa de molts dels que vam triar per ajudar els seus ciutadans. Però cal perdonar-los -o felicitar-los- pels moments inesperats que vivim.
Llarga vida digna als avis que són a una residència! Que ningú els menysprei mai… ni a nosaltres si un dia ens toca.
Sinera, vos teniu tota la rao.
Llegeixo a La Vanguardia «La meitat dels morts,pel,virus vivien en residències de,gent gran»
Els meus avis van morir a seu llit ,a,casa
There.is something rotten in the state of Denmark
I si aquest virus ens fes obrir els. ulls?
Joan Martorell I Barberà
Carretera,de Terrassa 30
08230 MATADEPERA
TELF 937870535
,,DNI 39054045E
Obtén l’Outlook per a l’Android
TAMBÉ HI HA IRRESPONSABILITAT PERIODÍSTICA
“Fins que acabi la pandèmia i es recuperi una certa normalitat potser no és el moment de buscar responsables” s’escriu en la crònica “Més respecte per la dignitat dels vells”. Es refereix a l’actuació, sobretot dels polítics i dels governants, en les tasques d’atenció als afectats i per acabar amb el coronavirus.
També caldrà buscar responsabilitats entre els periodistes i els mitjans de comunicació. Fins a quin punt fan aportacions positives, o es fan reso de falses noticies, o desfiguren la realitat, o fan sectarisme partidista, o creen polèmiques estèrils, o utilitzen els diaris de paper i on line, tertúlies radiofòniques i programes televisius per destruir l’adversari polític. El diabòlic Joseph Goebbels, responsable de la propaganda nazi, es un precedent.
Que fàcil es ser fiscal, jutge, periodista…. assegut a la taula del despatx, llegint diaris, escoltant la ràdio amiga, mirant per la finestra o sortint al balcó i a la terrassa,… durant la crisi letal provocada pel coronavirus. Que fàcil es ser fiscal fiscalitzant, jutge jutjant i periodista escrivint o xerrant sobre la tasca del personal sanitari i dels governants. Què fàcil és ser de VOX que es querella amb tothom.
El personal sanitari i els governants, que potser cometent alguna errada, es juguen cada dia la seva salut per atendre els infectats i per acabar amb la pandèmia. Però son maleïts per alguns fiscals, jutges i periodistes. Però aquests fiscals, jutges i periodistes també cometen errades. O no?
Un detalle: Goebels era el responsable del aparato del Estado para la desinformación, El CIS está a las órdenes del Gobierno, que nombra su director, director conocido por su activismo político y que continua ejerciendo como responsable de una revista de partido.
Como muestra en su última encuesta defiende su tesis, Sr, Domingo, Las tésís se defienden más desde las preguntas que desde las respuestas y es más perverso..
Que mal que se esta llevando tot plegat. Que mal y que triste lo de la gente mayor.
Impecable el articulo del Sr. Foix que se muestra airado y con razon por como se maltrata especialmente a la gente mayor dependiente e indefensa que al final del camino se encuentran precarios, repudiados y abandonados a un guarismo estadistico terrorifico.
Memoria!