Donald Trump nega unes hores després que hagués suggerit injectar un desinfectant als malats del coronavirus. Es referia, diu, sarcàsticament als periodistes.
Una de les causes del distanciament de molts polítics de la ciutadania es la mentida. Menteixen i neguen que han mentit malgrat que les evidències diuen tot el contrari. Seguir les rodes de premsa de Donald Trump parlant hores i hores del coronavirus és un exercici de paciència i desesperació.
La seva obsessió amb els mitjans els malaltissa. Ha dit més d’un cop que la premsa és l’enemiga del poble. Thomas Jefferson es deu remoure de la tomba. El dijous va suggerir que injectar un desinfectant als malalts del virus podria ser una solució. Si fer de president ja és difícil, convertir-se en metge en cap del país es ridícul. Es tal la riota provocada per metges, polítics d’arreu del món i analistes que avui ha dedicat una llarga estona per dir que no va dir el que li atribueixen.
Però, home, si vàrem veure en directe les seves paraules i també les cares d’estupor dels seus assessors mèdics en escoltar aquestes surrealistes suggerències. Doncs avui ha dit que es referia a suggerir sarcàsticament a alguns periodistes als que els hi aplicaria aquesta solució. Ha mentit i, el que és pitjor, ha tractat d’idiotes als que l’escoltàvem ahir.
El problema de molts polítics és que neguen el que han dit tot just fa unes hores pensant que el que val es l’última mentida que han perpetrat. Els Estats Units no es mereixen tenir un president que no fa cas de les recomanacions sanitàries i, a més, pretén que les seves nocions de medicina siguin acceptades. És un perill pels nord americans i també per la resta del món que d’alguna manera o altra hem viscut i vivim sota la influència de la política, la cultura i l’economia americanes.
El problema és que la pràctica de la mentida o de no complir les promeses fetes és pràctica habitual a tot el món. La veritat és sempre a l’exili, deia el crític George Steiner, referint-se als debats que s’organitzen a les societats post modernes sobre fets incerts o simplement falsos.
La mentida es practica en molts indrets d’Europa. També a la política catalana i espanyola. No importen les evidències o les declaracions fetes fa poc en sentit contrari del que s’afirma avui. El que importa es tenir sempre l’últim titular i bastir un relat que tothom s’empassi. Se’n recorden quan Pedro Sánchez deia que ell i el 90 per cent dels espanyols no dormirien tranquils si Podemos entrés al govern d’Espanya? O el que diuen ara els del procés alineats amb Waterloo que a Catalunya no s’haurien produït tants morts si s’hagués actuat una quinzena abans? Però on estaven i què feien vostès el 29 de febrer concentrats per milers a Perpinyà en un homenatge al líder Puigdemont? I la massiva manifestació del 8 de març a Madrid amb la participació de vàries ministres del govern Sánchez?
La política es el destí, deia Napoleó, o també el tràfec dels homes, en paraules de Montaigne. Això són teories tan interessants com estèrils. La política no serveix si no és útil a la majoria de ciutadans. Cada cop s’haurà d’exigir més que els polítics diguin el què passa, la veritat, per tal de que tots puguem tenir un criteri propi. No es demana que l’encertin ni es recrimina quan s’equivoquen. El que s’exigeix es un mínim respecte pels fets, saber del que es parla, no mentir i saber escoltar els altres.
Si es verdad que no se puede detener el contagio,solo se puede ralentizar, seguiremos asi hasta que exista la vacuna. Todas las pandemias hasta ahora han durado tres años, esta solo si aparece una vacuna eficaz durará menos tiempo. Con lo cual hasta que no se llegue al 66% de la población infectada…Se debe dejar abrir, con condiciones, mascarilla y de uno en uno. Si fuesemos Alemania y se hiciesen miles de test al dia, seria otro asunto. Con multas ya tenemos 740,000 denuncias acumuladas, no se solucionara nada. Es un asunto de concienciación.
Sr. Foix : La meva resposta, es la que vareig fer, en el seu artícle, del dia 24/04/2020, titulat … » El modelo federal alemán «.
Doncs desprès de meditarla, crec de bona fe, que pot esser la mes realista.
PUIGDEMONT I SÁNCHEZ
Els presidents Carles Puigdemont, home lliure a la Unió Europea, i Pedro Sánchez, son tractats de manera diferent segons els articulistes, fins i tot en plena situació letal de pandèmia. Significatiu.
1. La concentració del 29 de febrer a Perpinyà no va ser un “homenatge al líder Puigdemont”. Fou un acte polític del sobiranisme català. O, si es vol, d’un sector del sobiranisme encara que també hi va tenir presència a traves de la seva veu grabada l’injustament empresonat Oriol Junqueras. Aixo de “homenatge al líder” referit a l’exiliat Puigdemont sona a cabdillisme. Com un menyspreu.O així pot ser interpretat.
2. Quant la massiva manifestació del 8 de març a Madrid s’escriu a la crònica que fou “amb la participació de vàries ministres del Govern Sánchez”. Des de la perspectiva del 24 d’abril podria deixar-se constància de dos fets. Un, que algunes d’aquestes ministres hi varen quedar infectades pel coronavirus. I dos, que si algú dona imatge de cabdill és a qui s’autoproclama “mando único competente”. Es a dir, Pedro Sánchez.
Ambas manifestaciones dignas del máximo repudio.
Política es administrar el bien común.
Pobre nivel de los catalanes por votar a tales líderes.
Pobre nivel de los españoles por mantener tal Gobierno.
Es para que cada día nos sintamos menos orgullosos de ser catalanes.
Dios nos ampare, porque estos solo se preocupan de ellos.
«Aixo de “homenatge al líder” referit a l’exiliat Puigdemont sona a cabdillisme.».No sona. És!
Cada,poble si és en democràcia,té els governants que es mereixen els USA DE TRUMPdTB
Molt bon article com sempre
Perdoni senyor Foix, lo de Perpinyà va ser el 29 de febrer i no el 29 de març quan ja estavem tots confinats. Lo de les manis feministes i mitings de Vista Alegre va ser el 8 de març. No va estar bé ni una cosa ni l’altra, perquè tant el Govern central com el català sabien el que ens venia a sobre, però una diferència de 9 dies es molt important i reflecteix lo malament que estan fent les coses a Madrid.
Disculpi. Ja he esmenat la data i he posat el 29 de febrer. Moltes gràcies.
I a Catalunya. Si pels 9 dies ens tens prou per disculpar-los, doncs anem bé.
Un altre cop gràcies per l’article.
Perdoni Sinera, no he disculpat als que van fer lo de Perpinyà, crec que es van equivocar perquè segur que tenien notícies del que estava venint. Però es clar que la «máxima autoridad» la va fer ben grossa el segon diumenge de març. Mai sabrem quantes persones de tota Espanya es van contagiar en aquelles manifestacions que no es van prohibir per motius polítics.
No n´hi ha prou amb tenir el poder de manar, també el governant s’ha de guanyar el respecte dels governats, i en això el Gobierno de España, hauria de millorar molt.
Tots aquests actes eren sobrers. El de Perpinyà i els de Madrid! Vull dir TOTS! Sento si hé fet alguna distinció.
Si algun politico a 2.000 km, un dia nos dice «No estabamos preparados» …cometimos muchos errores por no estar preparados y por no asesorarnos bien, lo aplaudire. Sera mas dificil que asuman : solo actuando 15 dias antes se hubiesen salvado el 50 % delos afectados, no hubiese colapsado la sanidad y no hubiesen tenido que asumir secuelas los sanitarios.
Si se asume, pues como todos somos humanos, perdonaremos los errores, si no lo asumen simplemente sera un acto de cobardia, un engaño mas, que quedara en los libros de historia
Absolutament d’acord en tot el que diu. No hi treuria res. Amb dos exemples n’hi ha prou pels que saben llegir. Quasibé no cal ni tenir sentit comú per entendre-ho. Fins alguns polítics ho poden entendre.
Un artícle molt bo. Precís i clar.