El president Sánchez presentant el pla per desconfinar el pais en quatre fases que acabarien a finals de juny
El camí cap a la nova normalitat tindrà les mateixes regles però les velocitats seran diferents. Així ho ha dit Pedro Sánchez el presentar el pla de desconfinament. M’ha semblat com el general Möltke que en en elaborar el pla de l’estat major alemany per invadir França l’any 1914 ho havia previst tot. El menú del primer dia, del segon, del sisè, el calçat, les tendes, les ciutats que anirien ocupant fins arribar a Paris. No es va complir absolutament res perquè en un conflicte els imponderables ho trastoquen tot.
El president del govern ha parlat de quatre categories per arribar a la nova normalitat: gradualitat, asimetria, coordinació i adaptabilitat. En quatre fases, cada una duraria quinze dies, que culminarien a finals de juny quan el país hauria allunyat temporalment del coronavirus. La casuística es tan abundant que serà improbable que es pugui garantir pel seu compliment.
Es difícil prendre decisions en situacions dramàtiques com les que vivim tots plegats des del 14 de març. Però hi ha dues consideracions que el mateix Sánchez ha explicitat en la seva intervenció. La primera és que «no sabem al que ens enfrontem» i la segona que tot el pla pot canviar si hi hagués un repunt considerable del nombre de contaminats o de morts. O sigui, que l’enemic invisible no sabem com i amb quina intensitat pot actuar i per tant és el que des de la seva agressivitat domina el calendari. Fins que hi hagi una vacuna tots els plans son alterables. Sánchez ho ha dit. I té raó. Per tant, tot depèn del maleït virus que ha causat més de 200.000 morts en el món.
No hi ha un acord homogeni en la comunitat científica per fer front a la pandèmia. L’equip sanitari que assessora al govern Sánchez no és el mateix que el que inspira la política del govern Torra. S’hauria de saber fins a quin punt els científics son utilitzats pels polítics per justificar les seves posicions. A França, per exemple, els plans exposats i aprovats avui a l’Assemblea Nacional a proposta del primer ministre, Edouard Philippe, ha estat discutit per autoritats acadèmiques.
La qüestió més delicada serà l’asimetria del pla. No sé perquè ha introduït amb insistència el concepte de províncies quan la relació habitual del Estat és amb les autonomies. Resulta que en la fase dos es podrà viatjar per l’interior de les províncies però no es podrà passar a una altra sense causa justificada. Per posar un exemple, jo mateix podria arribar fins a Montmaneu o la Panadella però no fins a Cervera o Tàrrega que són lleidatanes. I què passa amb els de Fraga i la Franja? Els de Vallfogona de Riucorb, per exemple, no podran anar a Guimerà que està a pocs quilòmetres tot i que son la mateixa vall. Però Vallfogona és de Tarragona i Guimerà de Lleida. No té massa sentit.
Per si no estava prou complicat la Generalitat planteja les franges horàries i per edats dels ciutadans. Arribarà un moment en que ens diran com, quan i amb qui podrem sortir al carrer. Estem cedint massa llibertats individuals a l’arbitri de les autoritats polítiques. Potser enyorarem els temps en els que tothom feia el que volia respectant les lleis. Ja veurem com i quan arribem a la nova normalitat però serà amb grans dificultats. Avui m’ha semblat que ens tracten com si estiguéssim tots en una escola de secundària.
Pasando de los comentarios que no tienen relacion con la entrada, intentare en mi caso referirme al tema que trata el sr.Foix
La claves es esta : «Fins que hi hagi una vacuna tots els plans son alterables» Hasta la vacuna entre 6 y 18 meses viviremos en la temporalidad y la incertidumbre. Las medidas de control, seran medidas de ralentización hasta que lleguemos a la inmunidad de rebaño, que se considera un 66 % de la población infectada, a no ser que antes llegue la vacuna, o al menos un farmaco que cronifique y evite el 5-10 % casos de mortalidad y el colapso sanitario en una segunda oleada. Sobre las medidas de confinamiento por edad y territorio, es una buena acción de este gobierno, aunque mas de una de dificil control, y mas de una debera ser matizada o cambiada. Dudo que la ciudadania si se explica como hasta ahora se aclare mucho. Por ultimo decir que la situación es mas grave en España porque se perdieron 14 dias, cuando mas tarde empiezas en actuar, mas se complica la situación, el tiempo es oro en una pandemia, y aqui en España no se quiso hacer caso de las advertencias de enero y febrero de la OMS, y tienen que asumir la responsabilidad de tener mas del doble de casos que otros paises que actuarón antes, el colapso sanitario de un par de semanas y el doble de casos de enfermos de sanitarios,ademas de todo el retraso en test, mascarillas, respiradores, etc.En resumen una pandemia que se podia solucionar en esta primera oleada en unos 40 dias, en España nos costara el doble de tiempo y tendra el doble de repercusiones economicas y sanitarias que otros paises.
RETORN A LA PREDEMOCRACIA
1. La “nova normalitat” sanitària, social, econòmica… i política que dibuixa el president Pedro Sánchez es un retorn accelerat i desacomplexat a la predemocracìa.
2. Sánchez reconeix que, en aquesta crisi provocada pel coronavirus, el present i el futur és imprevisible… però s’agafa ben fort amb la ma dreta a uns punts que, com los “principios del movimiento nacional” franquista son “por su pròpia naturaleza permanentes e inalterables”. Un d’aquest punts es que el Govern PSOE/Podemos que Sánchez presideix es la “única autoridad competente”. Aquestes paraules recorden allò de “una autoridad competente, militar por supuesto” que es va proclamar en el cop d’estatl del 23F. Una expressió en sintonia amb el capdilisme de la dictadura… “Francisco Franco Caudillo de España por la gracia de Dios”. Predemocracia pura i dura al segle XXI.
3. Un altre punt de l’aposta predemocràtica del Govern Sánchez es la recuperació de les tronades “provincias” d’un temps que no es el nostre que cantaria Raimon. L’objectiu es clar. Menysprear i liquidar el constitucional estat de les anomenades autonomies. Algunes autonomies son considerades nació per bona part de la seva població o, com a mínim, “nacionalitat” en terminologia constitucional. Però això es intolerable per Pedro Sánchez. Res, per tant, de respectar les competències de les autonomies, ni de col·laboració entre el Govern central i els Governs de les comunitats. Només dependència i subordinació d’aquests Governs, com el de Catalunya, respecte el centralitzador i autoritari Govern d’Espanya. Predemocracia pura i dura al selge XXI.
4. El discurs i l’actuació del Govern “progre” (?) PSOE/Podemos de Sánchez, a mes, no te absolutament res de federal. Res. Aquí no hi ha el més mínim federalisme ni competencial, ni financer, ni de poder polític. El federalisme espanyol és un bluf, un engany… diguin el que diguin catalans del PSOE com Miquel Iceta, Salvador Illa, José Zaragoza, Eva Granados, Àlex Pastor, el fins ara alcalde de Badalona, i similars…
Sr.Foix : …» Cap a la nova normalitat » … que será contra natura….
La meva resposta es la mateixa que figura a el seu artícle del día 23/04/2020
i tambe la meva resposta amb els seus adjunt …P.D.. del día 28/04/2020 a el seu artícle, titulat … » Libertad y Seguridad »
Es nomes, la meva opinió de la realitat, pero per esser mes realitat necesitaria la opinió sumada de vos, Sr Foix i de tots els altres companys i companyes del blog,… doncs nomes, la meva opinió sola, no es vàlida.
Sería vàlida si fos sumada amb la de tots i totes.
Per el bon entenedor ó la bona entenedora…
Aclariment : A la linea del 2on paragraf, he d’afegir :
» El modelo federal alemán «
La marinada sempre arriba Sr. Foix, pero ara no ens deixaran anar a la Terra Ferma sense un salvaconduit inter-provincial.
Ya te digo!
Aixo te flaire de ranci, de burocratic, de inopia mesetaria.
Foten por perque van a las palpentes.
I els de la plaça de Sant Jaume, a banda i banda, una colla de espabilats tambe.
Estem rodejats!
Pienso que también es un efecto de la hipocresía moral y ética de Occidente, los que hemos expoliado América, África y Asia durante los últimos 400 años.
Creemos ser el faro de la civilización, pero es pura arrogancia.
Las denominadas autoridades científicas no suelen coincidir cuando se trata de un suceso empírico nuevo y desconocido. Conocemos algo del virus pero nos faltan muchos datos. Un científico serio no puede dar respuestas categóricas y menos en el ámbito de la biología, y aún menos en medicina donde no hay enfermedades sino más bien enfermos. Por cierto solo podríamos volver a la situación anterior si dejáramos que la naturaleza fuera quién decidiera los que viven y los que mueren, y así tampoco volveríamos. Es imposible volver, además este fracaso social no es de quienes gobiernan aquí o en el mundo, es el fracaso del capitalismo neoliberal especulativo, y de la ceguera de nuestra especie.
Ens tractem amb autoritarisme, no amb autoritat, prelude del totalitarisme o la dictadura constitucional. Menysprean la nostra responsabilitat i llibertat. Tot es podria fer igual si a patir de la fase 1 la responsabilitat fos dels governs autonomics amb una adequada coordinació que per cert ja existia avans de declarar l`estat d`alarma.