És l’hora dels codonys, les nous i els palosantos
Arriba la sembra i encara queden els fruits tardaners per recollir. Els cereals i les vinyes ja s’han enllestit. Queden les olives que groguegen inflades trencant cap a un negre incipient. Les primeres blancors anuncien glaçades que precipitaran la caiguda massiva de pampes i fulles caduques. Una matinada sota zero, quatre gotes, una ventada i comença a caure la verdor de vinyes, ametllers, figueres, noguers i tots els fruiters que queden despullats per una llarga hivernada.
Les figues s’han assecat o han caigut esclafades a terra. És l’hora dels codonys, les nous i els palosantos. El final del cicle és lent i llarg. El sol d’octubre calenta l’atmosfera amablement. Aquests dies no bufen els vents. La marinada baixa amb poca força a la tarda i el serè és suau al matí.
El sol va torrant l’ambient amb una calma prodigiosa. La naturalesa mai té pressa. Ho fa tot al seu temps, no es precipita ni esbotza els rituals. La setmana abans de Tots Sants sortiran les sembradores i amb quatre dies ho hauran fet tot. Ja no hi ha reus, ni porques, ni cabassos, ni mules ni sacs d’adob o de llavor. Tot és espectacularment ràpid i mecanitzat.
Però les tecnologies no entenen de la força profunda de la naturalesa que actua amb la rutina de sempre. El sol comença a plantejar recers pels vells que busquen llocs d’escalf ambiental abans que arribin els freds rigorosos. És molt entranyable veure com aquest sol d’octubre fa bellugar la gent que ja no els interessa les ombres sinó que busquen racons on els rajos esmorteïts que penetren en qualsevol indret els faci més amable els dies crepusculars.
És un sol de comiat, una última salutació, abans que arribin les boires, les humitats, el fred radical de matinades i capvespres, les glaçades i eventualment alguna visita de la neu. Tot suportable perquè forma part de la forja del caràcter dels prototips de les planes de la Segarra i l’Urgell, del graner Catalunya, la reserva vital més segura per aguantar tots els embats que presenti la crisi actual o les que vinguin.
No hi ha tanta gent voltant pels termes. De fet, no es veu gairebé ningú. Però els que guarden la terra vetllen nit i dia. Ho tenen tot al cap. De prop o a distància. Aquest sol d’octubre és balsàmic. Ens avisa que hem canviat d’estació i que venen dies i nits durs. És una forma elegant, civilitzada, històricament puntual, d’avisar que res és fix, tot evoluciona, tot canvia però tot és el mateix de sempre.
Sr.Lluis, su escrito me ha emocionado y me ha reforzado la fuerza de la palabra bien escrita.
¿Porque me ha emocionado?
Porque aquí en Cal Soldat, lo estoy viendo y hasta oliendo.
Estos días voy a trabajar en el campo y jardines recordando sus palabras y si cabe con mayor alegría.
Un placer leerle.
Quin coneixement i amor a la natura! És poesia pura.
És un plaer poder llegir els vostres articles i sobretot quan parleu de la terra
SOL D’OCTUBRE D’EXILIATS I PRESOS
1. Sol d’octubre amable, calmat, entranyable, balsàmic. Però pels presos i exiliats polítics catalans, pels afectats pel coronavirus… son dies i nits durs en un cicle lent i llarg. ¿Esperançat? Ho té dit Salvador Espriu: “Ah, joves llavis desclosos després / de la foscor, si sabíeu com l’alba / ens ha trigat, com és llarg d’esperar / un alçament de llum en la tenebra! / Però hem viscut per salvar-vos els mots, / per retornar-vos el nom de cada cosa, / perquè seguíssiu el recte camí / d’accés al ple domini de la terra”.
2. En aquest cap de setmana de tardor hi ha gent que ha anat a missa. S’ha llegit l’episodi (Mateu 22, 15-22) en que Jesús diu als fariseus: “Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu”. Es a dir, el Cèsar no és Déu i Déu no és el Cèsar. ¿On està el Cèsar aquests dies de tardor? A la Casa Blanca, la Zarzuela, Abu Dhabi, la Moncloa.
3. ¿On està el Déu de Jesús aquests dies de tardor i sempre?. Jesús ho deixa en l’episodi del Judici Final (Mateu 25, 31-46). Déu està al fons del cor del forasters, els malalts, els empresonats… “Quan et vam veure foraster, i et vam acollir; o anaves despullat, i et vam vestir? ¿Quan et vam veure malalt o a la presó, i et vinguérem a veure’t”. La resposta del Déu de Jesús és aquesta: En veritat us ho dic: tot allò que fèieu a un d’aquests germans meus mes petits, m’ho fèieu a mi”. Déu està empresonat, exiliat, malalt.
4. El Papa Francesc comenta aquest episodi. “En aquesta sentència de Jesús es troba el criteri per a la distinció entre l’esfera política i la religiosa, i també emergeixen orientacions clares per a la missió dels creients de tots els temps, inclosos els d’avui. Pagar els impostos és un deure dels ciutadans, així com complir les lleis justes de l’Estat. Al mateix temps, cal afirmar la primacia de Déu en la vida humana i en la història, respectant el dret de Déu sobre tot el que li pertany».
5. Cal recalcar que Francesc afirma que s’han de “complir les lleis justes de l’estat”. No les injustes. No es just que un estat tingui clavegueres, ni practiqui la repressió i la guerra bruta, ni un rei emèrit hagi fugit a Abu Dhabi, ni hagi presos i exiliats polítics. No es just que presos i exiliats siguin considerats com perillosos criminals violents pel règim espanyol alhora que aquests exiliats siguin tractats com persones demòcrates, pacifiques i visquin en llibertat a la Unió Europea.
El sol del otoño q fija la memotua para esperar a la primavera
Si sempre m’agrada llegir el que escrius, aquests dies ens fas acompanyar-te en les teves sortides i oblidar l’ambient que estem vivint a les ciutats. Gràcies, Lluis.
Pienso que mientras los políticos actuales, no se respeten mutuamente, con la dignidad debida al interlocutor político, en pleno Congreso del Parlamento Español y sus derivados de cada partido político,… pues como consecuencia España entera, Cataluña incluida, no sera respetada y tenida ó tomada en serio por la U.E, y todas las demas naciones del mundo. Incluidos los EEUU, Rusia, la China, la India, Hispano América, ect. ect.
De momento y hasta que no se demuestre lo contrario fehacientemente, nos ven AUN … IDIOTAS … ( en griego ) …. porque no respetamos nuestra propia dignidad de castellanos, catalanes, gallegos, bascos, navarros, aragoneses, valencianos, castellano-leoneses, andaluces, ect. ect.
Para empezar bien, … Cataluña mientras no se respete la dignidad de su lengua y costumbres, ect. pues junto con España, dejará de ser la España de habla catalana, que en realidad debería y tendría que ser respetada y querida.
Lo mismo pienso para todas las variantes del castellano, que existen en España entera.
La suma de todos es la España real. …….España sin Cataluña no es nada i Cataluña sin España, tampoco es nada.
Recordemos que España es la unión de las coronas de Navarra, Castilla-Leon, Aragon-Cataluña. … Donde se respetaban los fueros propios, las costumbres, las leyes y el idioma propio de cada cual.
Ahora parece que lo hemos olvidado. Sobretodo desde que Felipe V, supimió los fueros propios de toda la corona de Aragón.
Es que somos IDIOTAS … ( En griego )
Me pregunto imparcialmente : ¿ Porque las fuerzas del EJE, fusilaron al Presidente de la Generalitat de Cataluña, a Capela y sin términos de Gracia ó Cortesia ?….. Pooorque ? ¿………………….. ?
Albert, leyendo su comentario, …las fuerzas del EJE, fusilaron al President de la Generalitat de Catalunya…me he quedado unos segundos pensativo. Es verdad, me he dicho.
Fue detenido en Francia por el Gobierno de Vichy que lo entregó a la Gestapo y esta al Gobierno de Franco. Entonces actuaron como colaboradores necesarios.
Tengo entendido que Franco no ponía su firma en las sentencias de muerte. Solamente escribía «Enterado».
Francia y Alemania se han disculpado.
Sr. Foix : M’agrada el seu vocabulari catalá de sempre i que he conegut de petit i de jovenet en tota la seva realitat viscuda, ect.
En cambi a Barcelona actualment es parla un subdialecta del catalá, que note res a veure amb el vocabulari catalá d’avans.
Ara a Barcelona es parla el » catañol «. No pas el catalá autentic.
Hem dona gust llegir de voste, l’autentic catalá dels nostres avis i pares.
M’agrada molt cuando escriu de la terra i els nostres pobles de pagès.