Van Gogh pinta l’any 1888 una visió plàstica, idealitzada, de la sembra.
És temps de sembra silenciosa, ràpida, amb molt poca gent. Les sembradores poden colgar uns vuitanta sacs de blat o d’ordi en un dia. Ho fan a una velocitat d’autopista. En una setmana es poden sembrar hisendes de centenars de jornals. La revolució tecnològica al camp és un dels fets menys coneguts en la civilització urbana.
La sembra és l’acte de fe més important i misteriós de la pagesia. És una confiança cega en la força transformadora de la natura. Es sembra un gra que s’esdevé una espiga travessant l’hivern, la primavera fins que torça el coll en arribar l’estiu. Canvien els colors, les tonalitats, les olors i l’aspecte extern.
Quan he contemplat el quadre de Van Gogh del sembrador al museu d’Amsterdam i d’altres exposicions en les que s’ha exhibit la peça pintada l’any 1888 als voltants de la vila provençal d’Arlès he quedat clavat davant de la pintura. El quadre no té massa lògica perquè el sembrador treu del seu cavàs la llavor per estendre-la amb la mà pel camp.
Però no es pot sembrar si, al fons, hi ha un tall de blat que està a punt de ser segat. Això vol dir que Van Gogh, tant sensibilitzat amb el camp, no té en compte la realitat sinó l’estètica de la sembra.
Aquest quadre és conseqüència del contacte entre Van Gogh y Gauguin que aquella tardor de 1888 compartien la mateixa casa a Arlès. Gauguin insisteix en l’estil simbolista que després implementaria a les illes del Pacífic. Però Van Gogh està obsessionat amb la natura i manté la influència de Millet en la vida directa de les feines del camp. El que le interessa a Vincent és la versió cromàtica de la natura, el sol crepuscular que canvia les tonalitats de camps de colors difuminats i heterogenis com les pells de les serps.
El sembrador de Van Gogh és una mostra de la relació entre l’home que distribueix la llavor amb la terra. Fins fa uns cinquanta anys la sembra a mà, amb cavàs, amb porques, amb cordills per delimitar les zones, adob amb sacs, la llavor molt protegida i les reus llaurant la terra solc a solc, rectes, amb professionalitat, era la manera habitual de la sembra que durava dues o tres setmanes.
Avui es sembra fins i tot sense llaurar, sobre el rostoll, deixant la terra tranquil·la. Tot això és així i és molt millor. Però potser s’ha perdut el contacte personal amb la terra, l’observació immediata de les meravelles que fa la terra silenciosament.
Sr. Foix ; » La sembra silenciosa «…… » Però potser s’ha perdut al contacte personal amb la terra, l’observaciò immediata de les maravelles, que fa la terra silenciosament. «…
Tambe observo que estem perden tambe, el vocabulari relacionat amb tota la sembra, cura i recolecció de la sembra, ect. que comporta ó comportaba.
El fer pinya en equip, durant totes les feinas que comportaba fins a conseguir, per exemple amb tot el proces dels cereals, el blat, ect,…segar, separar les espigues, ensacarles, portarles al moli, moldreles,…ensacar la farina,…portarla al forn i el forner perquer el forner fes tot el proces de fer el preciat pa, nostre de cada día. …ect.
Tot plegat, a cambiat les costums bastant., Incluit el nostre vocabulari de cada día. Com per exemple ha cambiat, principalment a la capital Barcelona. Aon s’ha perdut totalment tot el vocabulari sencer, usat ó empleiat en el camp i a n’els pobles. Doncs les noves generacions no saben com es diuen moltisimes plantes, arbres, animals, insectes,…ect. ect. ect…
Per exemple : Fa pocs anys, vareig telefonar a una empresa, per preguntar sobre si el recader, ja habia entregat un paquet, … i la noia que hem va atendre, hem va respondre en castellá,… ¿ Que es esto ?… doncs no coneixia la paraula i el significat. … doncs ara actualment, en diuen … LOGISTICA.
No comment.
‘Reus’ ja sé què és. Però ‘porques’ …
12 porques es igual a 1 jornal. Un jornal un poc menys de 4.000 m2.
Es conte que 2.5 jornal es una Ha.
Per lo tan (12 x 2,5) 30 porques son 10.000 m2.
Aquets números son los que conten a Lleida; Segrià, Urgell…..
Una nova vivència que ens fas «compartir», i espero que un dia llegirem de nou en un llibre… Gràcies, Lluis !
Sr.Foix: siempre se recoje lo que se siembra…y la siembra suya de hoy lo demuestra…
Començo el dilluns amb aquesta peça maravellosa. Senyor Foix, vostè moltes vegadem sembra benestar.
La primera lectura de la Misa de hoy era del «LLibre de la Saviesa» (Sv 6,12-16) Una maravilla.
Cuando el domingo ya declina, me encuentro con «La sembra silenciosa» del Sr. Foix. Otra maravilla.
La cosa va de sabios.
Feliz semana.