Ramon Boleda, l’historiador a ras de terra

En la presentació d’un dels últims llibres de Ramon Boleda, traspassat ahir a la vila de Verdú.

Gràcies per tenir l’oportunitat de parlar en la presentació d’un nou llibre de Ramon Boleda i Cases, una persona que haurà treballat com ningú per reconstruir la memòria de Verdú i d’aquestes terres de Ponent.

Esperem que no sigui l’última de les contribucions per tal de conèixer millor el passat. Ramon Boleda no ha conreat la gran història sinó que ha aprofitat les petites històries locals per tenir una certa idea del nostre passat. La història és el passat que mai no passa, torna un cop i un altre cop, es fa i es refà utilitzant fonts noves i desconegudes pels que feren el primer relat o el primer esborrany periodístic dels esdeveniments que han protagonitzat generacions anteriors.

Ramon Boleda ho ha aprofitat tot. Ha furgat en arxius, en bibliografia anterior, s’ha fixat en els petits detalls que conformen el tapís de tota societat. Ha fet llibres per dotzenes, retrats de personatges petits o grans, ha escrit de la història de la guerra i de la postguerra, de la persecució d’uns i d’altres, de costums locals i de maneres de ser particulars de pobles, cases i institucions locals.

La seva biografia és la d’un treballador incansable. El llibre que vaig presentar al castell de Verdú fa un parell d’anys parlava de la historia de CAL TRENCA, una nissaga carlista de l’Urgell i la Segarra (1835-1956)

Ramon Boleda ens explica que cal Trenca era la casa de la seva mare. Per reconstruir la trajectòria d’una nissaga que ha tingut un protagonisme rellevant a Verdú i altres indrets de Catalunya.

Una de les raons per haver pogut reconstruir la història de cal Trenca és que en aquesta casa «guardaven les cartes que són una font de notícies del moment que s’estava vivint». Notícies en la intimitat familiar, de successos, de partits, d’intrigues. Aquest procedir el mantingueren les generacions contemporànies que els seguiren. Fins arribar a Ramon Boleda que s’ha trobat una gran quantitat de papers que els ha hagut d’ordenar i d’alguna manera resumir en aquest esplèndid fresc que es prolonga més d’un segle.

Son gestes molt properes a Cal Trenca que ens situen en la primera meitat del segle XIX amb les guerres carlistes i en la proppassada Guerra Civil.

Ramon Boleda ha treballat molt i ha donat joc a generacions més joves per tal de que agafessin el gust per la història. En el seu pròleg fa esment de Joaquim Capdevila, traspassat fa poc més d’un any, amb qui hi tenia relacions professionals molt estretes. Joaquim Capdevila, malgrat anar-se’n molt jove, ha estat un personatge molt important en la reconstrucció de la història més propera de les terres de Lleida.

Diu Ramon Boleda que els escrits ens fan conèixer el context plural de les intrigues que, en defensa dels ideals, ocasionen les guerres colpint enèrgicament, persones i famílies de les quals cal Trenca en resulta un vital i cantellut exponent.

Quan veig tantes coses derruïdes, abandonades, desaparegudes penso en l’oblit dels que hi van viure i morí. D’ençà uns quants anys s’han refet moltes construccions a punt de caure. Els castells i fortaleses de la Vall del Corb s’aixequen encara donant testimoni de que no han caigut del tot. Aquest mateix castell de Verdú n’és una prova de la cura de vilatans i institucions per mantenir un dels signes d’identitat més emblemàtics de la vila.

Però a més de refer les pedres cada cop es dona més rellevància a la rellevància que tenen les persones que ens han precedit. Això s’ha fet des d’abaix, des dels estudis de voluntaris, des del interès en mostrar la història el més versemblant possible, lluny del romanticisme que a vegades cauen els pobles a l’hora de refer el seu passat. Ha estat possible també perquè malgrat totes les contradiccions de cada moment històric hem viscut un llarg període de progres, pau social i llibertats.

Cal Trenca comença amb la dinastia dels Gener a finals del segle XVIII i continua fins avui sota el nom de Ramon Cases Roquer. Ramon Boleda ha remenat tots els arxius de la família, els de la parròquia i els de les biblioteques locals.

En Josep Gener Roca és, segons Ramon Boleda, un tinent coronel carlista que participà en la primera guerra carlina de 1835, la primera en la que a Barcelona es cremen convents i esglésies. És durant aquella guerra entre liberals i carlins, entre els isabelins i els partidaris del rei Carles V, germà de Ferran VII, quan es prepara i s’executa la desamortització dels bens de l’Església per part del ministre Mendizábal.

El setge de Guimerà es vist des de la perspectiva de cal Trenca i de la participació en aquella batalla aferrissada entre les dues faccions. Els carlistes perderen i molts foren afusellats davant l’església de Guimerà. A Guimerà moriren molts dels companys i amics de Josep Gener. Però torna a la brega anant pes llocs on la lluita entre les dues faccions era més aferrissada. Prats de Lluçanès, el Bruc, Sant Quirze de Besora i Montesquieu, Sant Cugat, Manresa, Torà…

Gener participa en la presa de Solsona pels carlins. Rep moltes condecoracions. Al final de la guerra, el general Cabrera, el tigre del Mestrat, l’ascendeix a tinent coronel amb document del comte de Morella signat a Berga el 1840.

Acabada la guerra amb el fals armistici de la pau de Bergada, entre Maroto i Espartero, Gener i els seus coreligionaris continuaren pel seu compte deambulant un temps pel Pirineu i castigant les forces d’Isabel II amb guerrilles… acaba exiliant-se a França salvant-se de la persecució dels liberals.

Arriba la Revolució Gloriosa de 1868 que acabà fent fora d’Espanya a Isabel II. No per les apetències amoroses de la reina sinó pel molt que robaren la seva mare Maria Cristina i el seu marit. Deu fills i cap era del mateix pare ni cap del seu marit.

Boleda parla dels fets del Carnaval de Verdú de l’any 1884, de la fundació de la societat de Alfareros la Industrial quan Verdú era un punt de referència dels cantirers de Catalunya, del sometent de Verdú, de la Guerra dels Segadors de 1640 a Salses, Rosselló, de la guerra del Francès, del Patronat de Sant Pere Claver, de la guerra civil i de la postguerra.

Verdú i Catalunya hem perdut un home que reconstruïa el passat sense passió, a ras de terra, i amb un treball intens perquè l’oblit no ho colgui tot per sempre més.