Sense sortida imminent al laberint català

Laura Borràs, presidenta del Parlament, ho tindrà difícil per aconseguir la unitat dels tres partits independentistes per tal d’investir un president.

Analitzar la política catalana no admet prediccions. Pot passar qualsevol cosa o, si més no, es poden repetir les situacions inesperades que hem viscut en els darrers anys. La presidenta del Parlament, Laura Borràs, obrirà sessió d’investidura el proper divendres, després d’haver parlat amb els grups parlamentaris.

No hi ha presa, millor dit, Carles Puigdemont que es qui decideix per JxCat, posa condicions per donar suport a Pere Aragonès (ERC). El país necessita un govern, nou dies després de les eleccions. I no sembla que en tinguem un de manera immediata. Donades les circumstàncies, el més probable és que s’esgotin tots els terminis que contempla la llei i s’ajorni fins a l’últim dia per tenir, en tot cas, un govern molt semblant o pitjor que el presidit per Quim Torra.

Per molt estrany que sembli, el que està en joc és qui mana més a Catalunya, Oriol Junqueras o Carles Puigdemont que dirigeixen el futur del país des de la presó o des de Waterloo. JxCat no admet que Pere Aragonès hagués tancat un pacte amb la CUP per la investidura i per la governabilitat de la legislatura. La CUP ha tingut una gran importància a la política catalana des de que va fer fora a Artur Mas de la presidència intentant-lo llençar a la paperera de la història. Avui són decisius per investir un president independentista i també per sostenir el govern que en surti.

El procés ha trencat aliances a la política catalana. Però les ruptures també s’han produït en igual proporció en l’àmbit independentista. Els tres partits tenen una àmplia majoria però sòn incapaços d’enterrar les espases per tal de formar un govern mínimament cohesionat.

Després del pacte amb la CUP, JxCat ha refredat la possibilitat de tenir govern aquesta setmana. El conseller Jordi Puigneró ha dit aquest matí que «no dono per fet que hi hagi president aquest divendres. L’acord està molt verd». Jordi Sánchez, de JxCat, ha dit que «a hores d’ara encara no és possible un acord polític de legislatura prou sòlid i espero poder assolir-lo en els propers dies o setmanes».

Per Pere Aragonès és més assequible pactar amb la CUP que amb JxCat. És la batalla pel lideratge independentista que pretén repetir l’esquema de posar el fet identitari per davant de cap altra qüestió, ja sigui sanitària, econòmica o social. Trobo una gran irresponsabilitat que es vulgui tornar a transitar per un camí que no ha portat enlloc en els darrers anys.

En el cas de que hi hagi govern seguiran les baralles entre els dos grans partits independentistes amb l’afegit de la força de la CUP que els condicionarà a tots dos. I el país seguirà sense ser governat amb un mínim d’eficàcia i rigor.

Salvador Illa va guanyar les eleccions i ha expressat la seva intenció de presentar-se a la investidura. Però com que no té el suport suficient la presidenta Borràs no li vol donar l’oportunitat. Seria interessant, si més no, per saber quina alternativa proposa. La possibilitat d’un pacte d’ERC i Comuns amb el suport extern del PSC és altament improbable donat el veto que Oriol Junqueras ha posat a qualsevol entesa entre Esquerra i el PSC. Això no va d’esquerres o dretes sinó d’independència o independència. No es pot trobar una sortida imminent d’aquest laberint. Llàstima.

Compártelo:

Twitter

Facebook

Linkedin

Email