Aquest escriptor lleidatà no necessita presentació concreta, la seva professió com a periodista a La Vanguardia i ara, en els últims temps, com a escriptor, fan que Lluís Foix sigui conegut en el món de les lletres. Afirma la seva admiració cap a les obres i els seus autors clàssics; Txékhov, Dostoievski, Tolstoi i altres grans escriptors de la història com a Josep Pla i Miguel de Cervantes. La seva experiència com a corresponsal l’ha portat a viatjar per tot el món, l’última parada, Londres, d’aquí sorgeix el seu últim llibre: «La mirada anglesa». Foix desprèn saviesa quan parla de les seves anècdotes, experiències i coneixements sobre aquest món. Un home «de la terra», ara pensionat, que es llança a l’escriptura de llibres que atrapa als més curiosos, els mateixos a qui els signarà alguns exemplars aquest Sant Jordi.
Com et defineixes/ Descriu-te?
El primer de tot com et defineixes et pots escriure una mica. Em defineixo com un pensionista en aquests moments que no vol dir jubilats, sinó simplement que cal una pensió de l’estat que he estat més de cinquanta anys treballant en el mateix diari, que és La Vanguardia, fent tota mena de coses. Des de traductor fins a director, corresponsal, vaig viatjar per tot el món i que, d’uns anys ençà, m’he dedicat a la literatura. He escrit uns quants llibres, quatre en total. Escric en català i l’acollida que he tingut ha sigut notable. Després em defineixo com una persona que ve de la terra, vinc del camp, no l’abandono mai, vaig molt sovint, si puc. Aquests temps pandèmics ho han fet més difícil, però si puc, hi vaig cada setmana. No només vaig al poble d’on sóc, de Rocafort, a la Vall del Corb, sinó també sobretot a qualsevol lloc on pugui tenir contacte amb la terra. També segueixo tenint una activitat prou intensa publicant a La Vanguardia, El Punt Avui i El Mundo Deportivo, cada setmana. També, em criden per presentar llibres, el que representa que ara en aquesta època estic bastant ocupat. Bé, així és com em vec jo, no sé com em veus tu (riu).
Per què comences a escriure?
Entre el periodisme i la literatura hi ha un pas molt petit. Només s’ha travessar el carrer perquè és la mateixa avinguda. També penso que el periodisme és una gran escola per la literatura, perquè s’escriu, molt, i a vegades de pressa. En canvi, la literatura, el que et dóna és més temps per pensar, reflexionar, per tenir una idea més en conjunt de les coses. Sabem que el llibre té més durabilitat que no pas un article de diari, que no passa més enllà de l’esmorzar o del dinar d’un dia normal de feina o de festa. La literatura és una altra manera de fer periodisme, és una manera, no diria superior, però molt diferent i que produeix molta satisfacció.
Cinc cèntims dels projectes a futur que tens com a escriptor?
Jo t’he de dir que projectes a futur quasi no he tingut mai, perquè les coses han vingut sempre d’una manera o d’una altra. Jo no tenia previst escriure i ho he acabat fent. De fet, estic pensant en una altra publicació, que, segurament, si arribo a temps, la treuré d’aquí poc.
Tens algun/a referent literari? Qui?
En tinc molts. Un d’ells és Josep pla. L’altra són els russos, són sobretot tres; Anton Txékhov, Fiódor Dostoievski i Lev Tolstoi. Un altre és William Shakespeare. També, Benito Pérez Galdós, que és el que m’ha ensenyat la història d’Espanya del segle XIX, a través dels Episodis nacionals, que els vaig llegir quan estava a Londres. Centenars i centenars de pàgines que feien un recorregut per l’espanya d’aquesta època, amb una visió molt realista del que passava al país. També passa per Catalunya, té un episodi nacional sobre Girona, un altre sobre el Maestrazgo, també sobre els Montes d’Oca, tots referents, existeixen molts altres, però aquests m’han interessat.
Com celebraràs aquest Sant Jordi?
Estarem en llibreries o en llocs concrets, fixes, per signar llibres i no hi haurà les multituds que hi havia als carrers cada any. Suposo que hi haurà gent als carrers, però és divendres, molta gent marxarà i d’altres es quedaran a les ciutats. Aquest any he escrit «Una mirada anglesa», així que estaré signant exemplars des de les 10 del matí, fins a les 7 de la tarda, segurament a diferents llocs. L’editorial encara no ha fet el calendari, però aviat ho faran.
Quin aspecte penses que s’ha de reforçar/treballar per difondre el plaer de la lectura?
El primer punt és que per llegir es necessita temps, s’ha de tenir una estona per dedicar-li a la lectura. Una persona que treballa 8 hores cada dia, que a més té dues hores per anar i tornar de la feina, que quan arriba a casa té compromisos i responsabilitats familiars, és clar que no troba temps per dedicar a la lectura, i s’ha de buscar aquest temps. Allò que un busca, troba, igual que el que vol fer, ho fa.
El segon punt és que la lectura s’ha de prendre amb una mica de respecte. Hi ha un actor, George Steiner, un dels millors crítics de la segona part del segle XX i que va morir l’any passat, deia «jo quan em poso a llegir, em vesteixo». Es mudava, es posava la corbata, si és que portava, les sabates, és a dir, no llegia en pijama, sí que llegia al llit, tal com ell relatava. Es posava allí i llegia fins a les quatre de la matinada. Jo penso que hi ha una posició més còmoda. La lectura no és una cosa qualsevol, no és passar el temps, sinó que és un temps dedicat a llegir, de profit.
La tercera cosa és què s’ha de llegir, i això cadascú té el seu repertori. Cada persona té les seves maneres d’enfocar la seva formació literària i històrica. Tot també depèn de què es llegeix, si un li dedica temps a referents de la història de la literatura universal, això és un encert per a una persona que vol ser culta, perquè aquella persona que vol ser culta, hauria de llegir els clàssics, per descomptat. Una persona que hagi llegit La Ilíada i l’Odisea, La Divina Comèdia, Shakespeare, Crim i Càstig, Guerra i Pau, de Tolstoi, té una bona base de cultura. En el cas de la literatura catalana, els Homenots de Josep Pla. Aquests, a banda de ser referents, són un bon repertori. No per llegir llibres molt gruixuts vol dir que es llegeix el que és més interessant, però hi ha diferència. Per exemple, en deu anys, si una persona dedica dues hores a veure la televisió i una altra, dues hores a la lectura, entre les dues persones, hi ha una diferència que és molt notable. No vol dir que sigui millor una que l’altra, però sí la que ha dedicat el seu temps a llegir, tindrà una diferència quant a coneixements, a capacitat de relació i possibilitat d’intervenir en els debats públics o les converses privades.
Com afecta l’adaptació d’aquesta celebració a la relació entre escriptor/a i lector/a?
La pandèmia ha estat un trasbals i un gran desastre, com tots sabem. Però si hi ha alguna cosa que es pot agafar com un fet positiu, és que jo crec que augmentat la venda de llibres, el qual vol dir que ha augmentat també la lectura, perquè tothom hem estat obligats, per reglaments dels governs, a passar més temps a casa i hem tingut més temps per llegir. Temps que abans el dedicàvem al transport, per exemple. Ara el teletreball és un pas molt positiu perquè tenim més temps per llegir. Després, com que tot està avui molt intercomunicat a través de les xarxes, a través de tots els mitjans tecnològics, he rebut cartes d’alguns dels meus lectors dient-me que s’havien sentit molt identificats amb el meu últim llibre, amb aquesta mirada anglesa. La relació de l’escriptor i el lector, avui en dia, ha millorat, és més propera, no per la pandèmia, sinó perquè tenim instruments de comunicació molt més ràpids i molt més instantanis, i això fa que sigui molt més fluida. La veritat és molt reconfortant.
Hi ha gent que no té l’hàbit de llegir en el seu dia a dia, però que li agradaria fer-ho. Com es pot incorporar l’hàbit de llegir?
Penso que és una mica com tot. La lectura és qüestió d’hàbit i, una vegada agafes l’hàbit, desprès, trobes el gust a la lectura. El que un ha d’intentar, si vol anar per aquest camí, és no llegir per una qüestió disciplinària, sinó llegir perquè li interessen els temes. Jo he llegit les novel·les que m’han semblat emblemàtiques i importants al llarg de la història. La història és bàsica per saber a on està un, perquè hi sóc en aquest punt i què ha passat abans. Per això és important i molt interessant, perquè t’he n’enteres dels fets. La recomanació principal és escollir els temes, hi ha persones que doncs els hi agrada la novel·la negra, la novel·la policíaca i que és un gènere extraordinari, però personalment no hi vaig per aquí, no perquè pensi que les meves prioritats siguin altres, sinó perquè, dintre del món de la literatura, hi ha de tot. També s’ha de fer la reflexió que darrere de cada lectura hi ha un esforç de gent que hem pensat una mica. Hi havia algú que deia «alerta, sempre hi ha un alemany que està en una habitació fosca i que està pensant i ho escriu, per això canvia el món».
Quins penses que són els motius pels quals la gent no li dedica més temps a la lectura?
La gent va molt, molt atrafegada. La gent no té temps, no el tenim. Si ara un agafa un tren de Rodalies i se’n va de Mataró a Barcelona, a les 8 del matí, segurament de diaris de paper no en veurà cap. A més, veurà que el 85% de les persones van amb mòbil i després n’hi haurà 7 o 8 persones que van amb un llibre, aquesta és la proporció. S’estan produint un fet nou, és que, el fet que es pugui llegir amb el mòbil, amb un ordinador, una tauleta o amb un iPad, canviï els formats de llegir, perquè això també compta com a lectura. No és que la gent estigui jugant, estigui veient videojocs constantment, tot el dia, però hi ha gent que llegeix i s’informa a través del mòbil. També hi ha una cosa important i és saber escollir, saber triar quines coses ens poden interessar. Això com es fa? Penso que cadascun s’organitza com pot. Les lectures són com un cistell de cireres, on agafes una cirera i després surt una altra i així, en cadena. Una lectura et porta a un altre. Un autor parla d’un altre autor que li ha influït, i a partir d’aquí vas buscant i vas escollint. Jo abans de comprar un llibre, me’l miro, el toco, llegeixo l’índex, i decideixo. Això sí, quan començo un llibre, l’acabo, encara que em costi.
Esmenta algunes obres que recomanes llegir almenys un cop a la vida.
Algunes les he anat mencionat. També penso que s’hauria de llegir sobre les coses que han passat al nostre país al segle XX, fins avui o fins a la Guerra Civil. Jo recomano 3 o 4 autors que han escrit sobre aquest últim tema. Un és el Manuel Chaves Nogales, que ha estat descobert fa molt poc. L’altre és l’escriptor d’Incerta glòria, Joan Sales. Després els que han interpretat la Guerra Civil des d’una posició que no és ni espanyola ni catalana, sinó des de l’estranger. Alguns autors anglesos han escrit sobre la Guerra Civil. Aquests autors s’han de llegir per saber què ens ha passat i per què ens ha passat. De la literatura castellana, el Miguel de Cervantes, per descomptat, sense oblidar mai a la poesia, que té una força tremenda. Escriptors com Antonio Machado, el Jorge Guillén, el Pedro Salinas i molts altres que han estat molt importants. També els que vénen de França, tot el teatre francès. Tot el que té a veure amb la Revolució Francesa, les biografies que s’han escrit del que va passar al 1789, és bàsic, el Roig i el negre, de Stendhal. Una altra novel·la espanyola important és la Regenta, de Leopoldo Alas Clarín, Misericordia de Pérez Galdós, també són referents. Charles Dickens, els alemanys, en fi, penso que se’n podrien anomenar moltíssims i mai acabaria. També hi ha un llibre sobre una versió de la història de la humanitat i s’hauria de llegir, és la Bíblia. Si una persona no ha llegit la Bíblia, té una mancança d’una cosa molt important que ha estat el centre de debat polític, religiós i social al llarg dels segles. També la literatura americana, La democràcia a Amèrica, d’Alexis de Tocqueville, és un llibre fonamental.
