La dignitat humana

Una de les expressions més repetides pel papa Francesc en Frattelli tutti és la dignitat humana. De fet, és el principal fil conductor d’un document que vol donar una resposta a les desigualtats cada cop més grans entre els pocs que tenen cada dia més i els molts que s’han d’acontentar progressivament amb menys. La globalització és una realitat inevitable que té molts avantatges però que també projecta les ombres d’un món més empobrit i esmicolat en comunitats més fragmentades per raons ètniques, econòmiques o culturals.

Diu el Papa que la fragilitat dels sistemes mundials davant les pandèmies ha posat de relleu que no tot s’arregla amb la llibertat de mercat i que, a més de rehabilitar una sana política que no estigui sotmesa al dictat de les finances, tenim que tornar a portar la dignitat humana al centre i que sobre aquest pilar es construeixin les estructures socials alternatives que necessitem.

Es podria interpretar que el document és una crítica directa al individualisme del model liberal i a les versions excloents dels nacionalismes. És més que això i, com diu Massimo Borghesi en la seva biografia intel·lectual de Jorge Mario Bergoglio, el Papa és un «catòlic social» amb una visió ambivalent i complexa de la modernitat

Diu que «necessitem desenvolupar aquesta consciència de que avui o ens salvem tots o no se salva ningú». És el catolicisme social que estigué de moda en els anys post conciliars i després arraconat en arribar l’era de la globalització que xoca amb un determinat món catòlic que està compromès amb els valors de la vida però no tan amb els valors socials. Els dos són importants. La crítica del Papa va dirigida a una societat que exclou, treu la feina i crea noves divisions que podrien portar als catòlics a militar en un partit o situar a l’Església a les barricades.

El menyspreu als dèbils pot amagar-se en formes populistes que utilitzen la demagògia i la mentida per obtenir els seus fins o bé «en formes liberals al servei dels interessos econòmics dels poderosos». Francesc no és partidari de cap d’aquestes dues receptes potser perquè les ha viscut i coneix bé com a eclesiàstic argentí que ha tingut que conviure amb la dictadura i amb els efectes de les solucions liberals que molts governs de Buenos Aires han aplicat sense èxit sota l’impuls del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, institucions que representen el capitalisme de les democràcies liberals impulsades i protegides pels Estats Units.

La dignitat de la persona, independentment de la seva procedència, cultura o situació social, apareix repetidament en l’encíclica. L’arrel del totalitarisme modern, diu, «s’ha de veure, en la negació de la dignitat transcendental de la persona humana, imatge visible de Déu invisible i, precisament per això, subjecte natural de drets que ningú pot violar: ni l’individu, el grup, la classe social, ni la nació o l’Estat. No ho pot fer tampoc la majoria d’un cos social, posant-se en contra de la minoria.»

S’ha de portar la dignitat humana al centre del debat global en el que avui no hi ha regles jurídiques que aturin els excessos que es poden cometre sense que les persones puguin reaccionar. El missatge de Bergoglio no és de confrontació sinó de reconciliació fent ús de tot allò que pot resultar beneficiós per les persones.

Promou el model que no exclogui als «inútils», «als «descartats», als no productius, als aturats, als pobres, als vells, als discapacitats, als encara no nascuts, als malalts greus i als dèbils en general. La via de sortida que es pot deduir de la lectura de Fratelli tutti és la reconciliació entre els més fràgils i els més protegits que ens dugui a la concòrdia i conseqüentment a la pau social i política.

Perquè una societat tingui futur, diu, «és necessari que hagi assumit un sentit respecte a la veritat de la dignitat humana, a la que ens hi hem de sotmetre.»

En l’encíclica el Papa fa esment de la trobada fa 800 anys entre sant Francesc i el sultà Kamil-al-Malik, a Egipte, per promoure una relació fraternal entre cristians i musulmans. Recorda la reunió d’enguany amb el Gran Imà Ahmad Al-Tayyeb amb el qual signaren un document en el que afirmaven que «Déu ha creat tots els essers humans iguals en drets, en deures i en dignitat i els ha cridat a conviure com germans».

En aquests temps de confrontació global, nacional i local que ens ha tocat viure amb l’agreujant d’una pandèmia que ha trastocat la vida dels humans el Papa parla de que «el segle XXI és l’escenari d’un debilitament de poder dels Estats nacionals, sobre tot perquè la dimensió econòmica-financera, de característiques transnacionals, tendeix a predominar sobre la política. En aquest context és indispensable la maduració d’institucions internacionals més fortes i eficaçment organitzades». No és bo, per tant, que les finances o els interessos econòmics dels més forts determinin sense cap contrapès l’esdevenir del món.

Tot i que «quan una determinada política sembra l’odi cap a altres nacions en nom del bé del propi país, és necessari preocupar-se, reaccionar a temps, i corregir immediatament el rumb», Francesc parla de l’esforç per superar el que ens divideix sense perdre la identitat de cadascú, el que suposa que romangui viu un sentit bàsic de pertinència en el qual ningú se senti exclòs. El sentit de pertinència és necessari per caminar cap al interessant concepte «d’amistat social» i fraternitat universal que ens duu a percebre el què val un esser humà, el què val una persona, sempre i en qualsevol circumstància.

El missatge de Fratelli tutti pot semblar utòpic. Però està basat en l’Evangeli i en una nova lògica que no és la dels populismes ni la dels models liberals fonamentats només en el mercat. Si no s’entra en aquesta lògica «les meves paraules sonaran a fantasia». Però si s’accepta el gran principi dels drets «que brollen de l’inalienable dignitat humana, és possible acceptar el desafiament de somniar i pensar en una altra humanitat. És possible anhelar un planeta que asseguri terra, sostre i treballa per tothom».

Adverteix també d’una idea que havia expressat anteriorment en el sentit de que «en el nostre món ja no hi ha només ‘bocins’ de guerra en un país o en un altre, sinó que es viu una guerra mundial a ‘bocins’, perquè els destins dels països estan fortament connectats entre ells en l’escenari mundial.

Una globalització en mans d’uns pocs, sense regles i sense marc jurídic, ens pot portar certament a una confrontació global que potser ja no faria ús dels exèrcits sinó de les noves tecnologies que poden crear tendències cap a la supressió del valor moral dels actes públics i privats. Diu Francesc que en aquest sentit «s’escurcen o desapareixen les distàncies fins al punt que deixa d’existir el dret a la intimitat».

Publicat a Quaderns de Pastoral de la Facultat de Teologia de Catalunya Octubre-Desembre 2020